L'ADJECTIU
Índex
2. GÈNERE
1. DEFINICIÓ
3. NOMBRE
4. CONCORDANÇA
6. GRAUS DEL ADJETIU
5. TIPUS DE ADJETIUS
1. DEFINICIÓ
L'adjectiu expressa una qualitat del substantiu amb què es relaciona: gos llaurador, matí assolejat, cel blau.
COL·LOCACIÓ DE L'ADJECTIU RESPECTE DELS NOMS La posició habitual de l’adjectiu és darrere del nom, en què té un valor especificatiu. la llengua catalana, l’ordre habitual, el telèfon mòbil… La posició de l’adjectiu davant del nom té un valor explicatiu, subjectivament o afectivament, d’allò que significa el nom. el petit cafè, el gran personatge, la gran sort…
Si la qualitat és pròpia del substantiu al qual complementen, els adjectius es denominen epítets. Recorda que en valencià solen anar darrere del nom: la neu blanca, la nit fosca, el cel blau....
2. GÈNERE
GÈNERE
Quan parlem de gènere en l'adjectiu cal tenir en compte que n'hi ha:
- Dues terminacions
- Una terminació
-C > G + AExemple: Groc > Groga
Dues terminacions
-T > D + AExemple: Buit > Buida
Adjectius que tenen formes diferents per al masculí i per al femení: estudiós / estudiosa.
-U > V + AExemple: Nou > Nova
-IG > J/G + AExemple: Roig > Roja
En general el femení es forma afegint una -a al masculí
-L > L·L + AExemple: Tranquil > Tranquil·la
Quan afegim una -a al masculí poden produir-se una sèrie de canvis
-S > SS + AExemple: Gros > Grossa
-AR/OR: Home popular, dona popular
una terminació
-CIDA/ISTA: Home animalista, dona animalista
Són els que tenen una mateixa forma per al masculí i per al femení: home feliç / dona feliç
-AL/EL/IL: Home àgil, dona àgil
Són aquells que acaben en:
-ANT/ENT: Home intel·ligent, dona intel·ligent
-BLE: Mot comptable, paraula comptable
-AÇ/IÇ/OÇ: Home audaç, dona audaç
-AIRE: Home cantaire, dona cantaire
3. NOMBRE
NOMBRE
Quan el singular acaba en vocal tònica, s'afegeix -ns. Exemple: Africà > africans
En general el plural s'escriu afegint -s al singular
Quan el singular acaba en -s, -ç, -ix, tx, afegeix -os. Exemple: Audaç > audaços
Quan el singular acaba en -a, el plural es forma afegint -es. Exemple: Alta > altes
Quan el singular acaba en -st, -sc, -xt, -ig, aleshores podem afegir -s o -os. Exemple: Llest > llestos
Algunes paraules no varien el plural. Exemple: Llapis > llapis
4. CONCORDANÇA
" L'ADJECTIU CONCORDA EN GÈNERE I NOMBRE. EXEMPLE: DONA GUAPA, HOME GUAPO. SI UN MATEIX ADJECTIU AFECTA A DOS SUBSTANTIUS, LA CONCORDANÇA ES FA EN MASCULÍ. EXEMPLE: EL MEU COTXE I LA MEUA CASA NOUS "
5. TIPUS D'ADJECTIUS
TIPOS DE ADJETIVOS
ESPECIFICATIUS
EXPLICATIUS
"Les alumnes, cansades, se'n van anar" L'adjectiu explica perquè les alumnes se'n van anar.
"Les alumnes cansades marxaren"Especifica que només les alumnes que estaven cansades se'n van anar.
6. graUS DE L'ADJECTIU
Algunes de les qualitats que expressen els adjetius qualificatiuss (lleig, alt, fresc, calent) poden afectar a la intensitat. Per exemple: alt, més alt, molt alt.En un adjetiu qualificatiu es distingeixen tres graus: el positiu, el comparatiu i el superlatiu
GRAus de l'adjectiu
GRAU COMPARATIU
GRAU SUPERLATIU
GRAU POSITIU
Està acompanyat per un adverbi /més, menys, tan...) i serveix per crear comparacions
Expressa una qualitat en un nivell elevat. Es forma amb l'adverbi molt o amb el sufix íssim/a: molt llarg, llarguíssim
Expressa una qualitat sense quatificar ni comparar: llesta, gran, content, avorrit...
COMPARACIONS LLIURES I LEXICALITDADES
COMPARACIÓ LEXICALITZADA
COMPARACIÓ LLIURE
són comparacions que han quedat fixades a la parla quotidiana i han passat a formar part del patrimoni de la llengua.
La comparació lliure o símil és la comparació que crea el parlant o l’escriptor per donar expressivitat al seu text.
La col·locació dels adjectius respecte dels noms
La posició habitual de l’adjectiu és darrere del nom, en què té un valor especificatiu. la llengua catalana, l’ordre habitual, el telèfon mòbil… La posició de l’adjectiu davant del nom té un valor explicatiu, subjectivament o afectivament, d’allò que significa el nom. el petit cafè, el gran personatge, la gran sort…
La col·locació dels adjectius respecte dels noms
La posició habitual de l’adjectiu és darrere del nom, en què té un valor especificatiu. la llengua catalana, l’ordre habitual, el telèfon mòbil… La posició de l’adjectiu davant del nom té un valor explicatiu, subjectivament o afectivament, d’allò que significa el nom. el petit cafè, el gran personatge, la gran sort…
La col·locació dels adjectius respecte dels noms
La posició habitual de l’adjectiu és darrere del nom, en què té un valor especificatiu. la llengua catalana, l’ordre habitual, el telèfon mòbil… La posició de l’adjectiu davant del nom té un valor explicatiu, subjectivament o afectivament, d’allò que significa el nom. el petit cafè, el gran personatge, la gran sort…
Adjectiu_MB
lourdesbrmprofe
Created on November 12, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Witchcraft Presentation
View
Sketchbook Presentation
View
Vaporwave presentation
View
Animated Sketch Presentation
View
Pechakucha Presentation
View
Decades Presentation
View
Color and Shapes Presentation
Explore all templates
Transcript
L'ADJECTIU
Índex
2. GÈNERE
1. DEFINICIÓ
3. NOMBRE
4. CONCORDANÇA
6. GRAUS DEL ADJETIU
5. TIPUS DE ADJETIUS
1. DEFINICIÓ
L'adjectiu expressa una qualitat del substantiu amb què es relaciona: gos llaurador, matí assolejat, cel blau.
COL·LOCACIÓ DE L'ADJECTIU RESPECTE DELS NOMS La posició habitual de l’adjectiu és darrere del nom, en què té un valor especificatiu. la llengua catalana, l’ordre habitual, el telèfon mòbil… La posició de l’adjectiu davant del nom té un valor explicatiu, subjectivament o afectivament, d’allò que significa el nom. el petit cafè, el gran personatge, la gran sort…
Si la qualitat és pròpia del substantiu al qual complementen, els adjectius es denominen epítets. Recorda que en valencià solen anar darrere del nom: la neu blanca, la nit fosca, el cel blau....
2. GÈNERE
GÈNERE
Quan parlem de gènere en l'adjectiu cal tenir en compte que n'hi ha:
-C > G + AExemple: Groc > Groga
Dues terminacions
-T > D + AExemple: Buit > Buida
Adjectius que tenen formes diferents per al masculí i per al femení: estudiós / estudiosa.
-U > V + AExemple: Nou > Nova
-IG > J/G + AExemple: Roig > Roja
En general el femení es forma afegint una -a al masculí
-L > L·L + AExemple: Tranquil > Tranquil·la
Quan afegim una -a al masculí poden produir-se una sèrie de canvis
-S > SS + AExemple: Gros > Grossa
-AR/OR: Home popular, dona popular
una terminació
-CIDA/ISTA: Home animalista, dona animalista
Són els que tenen una mateixa forma per al masculí i per al femení: home feliç / dona feliç
-AL/EL/IL: Home àgil, dona àgil
Són aquells que acaben en:
-ANT/ENT: Home intel·ligent, dona intel·ligent
-BLE: Mot comptable, paraula comptable
-AÇ/IÇ/OÇ: Home audaç, dona audaç
-AIRE: Home cantaire, dona cantaire
3. NOMBRE
NOMBRE
Quan el singular acaba en vocal tònica, s'afegeix -ns. Exemple: Africà > africans
En general el plural s'escriu afegint -s al singular
Quan el singular acaba en -s, -ç, -ix, tx, afegeix -os. Exemple: Audaç > audaços
Quan el singular acaba en -a, el plural es forma afegint -es. Exemple: Alta > altes
Quan el singular acaba en -st, -sc, -xt, -ig, aleshores podem afegir -s o -os. Exemple: Llest > llestos
Algunes paraules no varien el plural. Exemple: Llapis > llapis
4. CONCORDANÇA
" L'ADJECTIU CONCORDA EN GÈNERE I NOMBRE. EXEMPLE: DONA GUAPA, HOME GUAPO. SI UN MATEIX ADJECTIU AFECTA A DOS SUBSTANTIUS, LA CONCORDANÇA ES FA EN MASCULÍ. EXEMPLE: EL MEU COTXE I LA MEUA CASA NOUS "
5. TIPUS D'ADJECTIUS
TIPOS DE ADJETIVOS
ESPECIFICATIUS
EXPLICATIUS
"Les alumnes, cansades, se'n van anar" L'adjectiu explica perquè les alumnes se'n van anar.
"Les alumnes cansades marxaren"Especifica que només les alumnes que estaven cansades se'n van anar.
6. graUS DE L'ADJECTIU
Algunes de les qualitats que expressen els adjetius qualificatiuss (lleig, alt, fresc, calent) poden afectar a la intensitat. Per exemple: alt, més alt, molt alt.En un adjetiu qualificatiu es distingeixen tres graus: el positiu, el comparatiu i el superlatiu
GRAus de l'adjectiu
GRAU COMPARATIU
GRAU SUPERLATIU
GRAU POSITIU
Està acompanyat per un adverbi /més, menys, tan...) i serveix per crear comparacions
Expressa una qualitat en un nivell elevat. Es forma amb l'adverbi molt o amb el sufix íssim/a: molt llarg, llarguíssim
Expressa una qualitat sense quatificar ni comparar: llesta, gran, content, avorrit...
COMPARACIONS LLIURES I LEXICALITDADES
COMPARACIÓ LEXICALITZADA
COMPARACIÓ LLIURE
són comparacions que han quedat fixades a la parla quotidiana i han passat a formar part del patrimoni de la llengua.
La comparació lliure o símil és la comparació que crea el parlant o l’escriptor per donar expressivitat al seu text.
La col·locació dels adjectius respecte dels noms
La posició habitual de l’adjectiu és darrere del nom, en què té un valor especificatiu. la llengua catalana, l’ordre habitual, el telèfon mòbil… La posició de l’adjectiu davant del nom té un valor explicatiu, subjectivament o afectivament, d’allò que significa el nom. el petit cafè, el gran personatge, la gran sort…
La col·locació dels adjectius respecte dels noms
La posició habitual de l’adjectiu és darrere del nom, en què té un valor especificatiu. la llengua catalana, l’ordre habitual, el telèfon mòbil… La posició de l’adjectiu davant del nom té un valor explicatiu, subjectivament o afectivament, d’allò que significa el nom. el petit cafè, el gran personatge, la gran sort…
La col·locació dels adjectius respecte dels noms
La posició habitual de l’adjectiu és darrere del nom, en què té un valor especificatiu. la llengua catalana, l’ordre habitual, el telèfon mòbil… La posició de l’adjectiu davant del nom té un valor explicatiu, subjectivament o afectivament, d’allò que significa el nom. el petit cafè, el gran personatge, la gran sort…