Els sofistes i Sòcrates

Els sofistes i Sòcrates

Empezar

El rerefons de l'enfrontament filosòfic entre els sofistes i Sòcrates és l'enfrontament geopolític entre Atenes i Esparta i, dins d'Atenes, entre els conservadors (partidaris de l'Aristocràcia) i els progressistes (partidaris de la democràcia).

L'Atenes del segle V aC

LLEIS NO ESCRITES (TESMOI) Usatges i costums establerts fonamentats en creences tradicionals i/o en lleis naturals. LLEIS ESCRITES (NOMOI) Normes d’obediència obligada recolzades per l’autoritat de la polis establertes per convenció.. Determinen el que és just, bo, adient, correcte, bell...

ISOCRÀCIA (Igualtat en la participació en el govern) ISONOMIA (Igualtat davant la llei) ISEGORIA (Igualtat de paraula, veu i vot: participació) KOINONIA (Participació en el que és comú) DEMOCRÀCIA (Govern del poble)

OPCIONS EN EL DEBAT ÈTIC i POLÍTIC Naturalisme vs Convencionalisme Universalisme vs Relativisme Idealisme vs Pragmatisme Egoisme vs Altruisme

NATURALISME EGOISTAEl que és per natura és necessari i tots els éssers vius busquen el seu màxim benefici. És natural que tot individu busqui el seu màxim profit, així com que els més forts dominin els més febles. L’única llei natural és doncs la llei del més fort, que, per natural, és universal i necessària. Les nomoi miren de sotmetre aquesta necessitat en nom d’una igualtat sense fonament natural possible. A més, per convencionals, les nomoi no poden ser sinó incomplertes, relatives, artificials, contra naturals.

CÀL·LICLES

CRÍTIES

TRASÍMAC

ALCIBIADES

HÍPIES

NATURALISME ALTRUISTAEl que és per natura és universal i necessari i tots els éssers vius busquen el seu màxim benestar. Les nomoi no només no expressen aquesta necessitat natural, sinó que es limiten a sancionar l’egoisme dels més forts tot introduint diferències no naturals: raça, ètnia, llinatge, etc. Així, l’home savi no es guia per les nomoi sinó per l’areté o virtut natural, el fonament últim de la qual és la igualtat natural de tots els individus. Només l’obediència a les lleis naturals (no escrites), basades en aquesta igualtat, permetrà assolir l’areté en la conducta individual, que haurà de ser necessàriament altruista.

LICOFRÓ

ANTIFONT

ANTÍSTENES

ALCIDAMANT

SOFISTESEscepticisme Gnoseològic Esperit crític Oposició physis / polis Panhel·lenisme / Cosmopolitisme Interès actiu en la política Relativisme moral/axiològic Convencionalisme / contractualisme Pragmatisme / Utilitarisme Enciclopedisme / Paideia Areté ciutadana = Excel·lència Agonística Oratòria / Retòrica Saber = coneixement concret o pràctic Transmissió oral i escrita La filosofia com a professió (ensenyança)

Principals representants

Protàgores

Gòrgies

Sòcrates

SÒCRATES Dogmatisme Gnoseològic Escepticisme crític / Ironia Uniformitat physis / polis Localisme / Patriotisme Desinterès aparent per la política Intel·lectualisme moral Universalisme Professió d’ignorància Maièutica / Paideia Areté individual = Virtut Moral Diàleg / Introspecció Saviesa = Coneixement moral Transmissió oral La filosofia com a forma de vida

Xenofont

Plató