LA FAUNA DEL NOSTRE PATI

LA FAUNA DEL NOSTRE PATI: Quins animals hi viuen?

Descobrint els invertebrats del pati!

INSECTES

ARÀCNIDS

MOL·LUSCOS

Els invertebrats

del pati!

ANÈL·LIDS

MIRIÀPODES

CRUSTACIS

Posa't a prova!

insectes

Formiga

Abella

ASPECTES COMUNS

POSSIBLES DIFERÈNCIES

• Alguns tenen ales (com la papallona) i d’altres no (com la formiga treballadora).
• El tipus d’alimentació és molt variat: n’hi ha d’herbívors, carnívors i omnívors.
• Algunes espècies fan metamorfosi complerta (ou → larva → pupa → adult) i d’altres, incomplerta.

• Tenen 6 potes.

• Cos dividit en tres parts:

cap, tòrax i abdomen.

• Tenen antenes.
• Tenen exoesquelet, una estructura rígida externa que dona forma i protegeix el seu cos.

• Tots són ovípars: neixen d’ous.

Papallona

Mosca

Marieta

Saltamartí

Info

ARÀCNIDS

Aranya llop Europea

Escorpí

ASPECTES COMUNS

POSSIBLES DIFERÈNCIES

• Algunes aranyes fan teranyines, d’altres no.
• Algunes espècies (com l’aranya llop) tenen cura de les cries.
• No tots els aràcnids són igual de verinosos.
• L’aspecte físic (color, mida, forma) és molt variat.
• Alguns aràcnids tenen agulló (escorpins).

• Tenen 8 potes.
• Cos dividit en dues parts (cefalotòrax i abdomen).
• No tenen antenes.
• Són ovípars: ponen ous.
• Són carnívors: s’alimenten d’altres petits animals.

Aranya de jardí

Aranya domèstica

Aranya de potes llargues

Aranya Violinista

Info

MOL·LUSCS

Cargol de jardí

Rumina Decollata

ASPECTES COMUNS

POSSIBLES DIFERÈNCIES

• Tenen el cos tou.
• Tenen tentacles sensorials.
• Tenen ulls, tot i que no veuen bé.
• Es mouen lentament, arrossegant-se pel terra.
• La seva pell sembla humida, i deixa anar una baba una mica enganxosa allà on s'arrossega.
• Són ovípars: ponen ous sota terra.
• Tots els mol·luscs terrestres tenen un petit pulmó que utilitzen per a respirar.

• Alguns tenen closca (cargols), d'altres no (llimacs).
• La mida, la forma i el color de la closca varia molt d'una espècie de cargol a una altra.
• La majoria són herbívors, però n'hi ha alguns d'omnívors (com la Rumina Decollata).

Cargolí blanc

Llimac comú

Llimac negre

Info

ANÈL·LIDS

ASPECTES COMUNS

POSSIBLES DIFERÈNCIES

Cuc de terra comú

• Alguns viuen sota terra (com el cuc de terra), altres en aigua dolça (com la sangonera).
• L’alimentació pot variar: descomponedors de matèria orgànica o paràsits (s'alimenten de la sang d'altres animals).
• El color i la mida poden ser molt diferents entre les diferents espècies d'anèl·lids.

• Cos tou, llarg i segmentat (segments que semblen anelles).
• No tenen potes, antenes ni ales.
• No tenen ulls, però noten les vibracions.
• Viuen en ambients humits.
• Són hermafrodites: tenen òrgans reproductors masculins i femenins.
• Ponen ous dins una càpsula.
• Respiren a través de la pell i necessiten humitat per viure.

Cuc gris de sòl

Info

MIRIÀPODES

ASPECTES COMUNS

POSSIBLES DIFERÈNCIES

Centpeus (Escolopendra)

• Alguns tenen una pota per segment (centpeus), i d'altres dues per segment (milpeus).
• No tots es mouen igual de ràpid: els centpeus són molt ràpids, però d'altres miràpides són lents desplaçant-se (com els milpeus).
• Alguns són carnívors, però d'altres són herbívors o detritívors.

• Tenen moltes potes: poden tenir més de 20!
• El cos és allargat i segmentat (com si fos un cuc amb potes).
• Tenen un parell d'antenes.
• Viuen en llocs foscos i humits: sota pedres, entre les fulles seques o a prop del terra moll.
• Ponen ous i d’ells en surten les cries ja amb segments i potes.
• Tenen un exosquelet, però més tou que el dels insectes.

Milpeus

Info

CRUSTACIS

ASPECTES COMUNS

POSSIBLES DIFERÈNCIES

Porquet de Sant Antoni

• Cos segmentat i dur, amb exosquelet.
• Tenen dos parells d'antenes.
• Tenen més de 10 potes (habitualment 14)
• Són ovípars, però porten els ous dins d'una bossa fins que neixen.
• Vien en ambients humits.
• Són detritívors: mengen restes de plantes i matèria en descomposició.

• El porquet de Sant Antoni pot enrotllar-se com una bola, d'altres no.
• Canvia la forma i mida segons l’espècie.
• No tots es mouen igual de ràpid.

Cotxinilla comuna

Info

Vols posar-te a prova?

Comprova els teus coneixements prement sobre cada casella!

ARA JA SAPS UNA MICA MÉS DELS INVERTERATS QUE VIUEN AL NOSTRE PATI! Atura't a observar-los!

Virginia

Els invertebrats del nostre pati © 2025 by Virginia Sánchez is licensed under Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International

MOL·LUSCS

Ales

Els mol·luscs no tenen ales.

Llimac negre

MOL·LUSCS

Els mol·luscs no tenen antenes.Tenen 4 tentacles sensorials.

ANTENES

Llimac negre

MIRIÀPODES

Cos: segmentació corporal

Cos dividit en segments (des de 15, els més curts, fins a 400, els més llargs).

SEGMENTS

CRUSTACIS

Hàbitat

El porquet de Sant Antoni viu sota testos, escorça o pedres, sempre en llocs molt humits i foscos, perquè necessita humitat per respirar bé amb les seves brànquies.

CRUSTACIS

Ales

Els crustacis no tenen ales.

Porquet de Sant Antoni

ARÀCNIDS

Alimentació

Els aràcnids són carnívors. Mengen insectes i altres animalons petits que cauen a les seves teranyines.

Molt sovint les aranyes embolcallen les seves preses dins d'un sac de teranyina.

MOL·LUSCS

REPRODUCCIÓ

Els mol·luscs terrestres són ovípars. És a dir, ponen i neixen d'ous (habitualment els soterren). Els mol·luscos terrestres (cargols i llimacs) són hermafrodites incomplerts. Això vol dir que, tot i que un mateix individu té òrgans reproductors femenins i masculins, necessiten aparellar-se amb un altre mol·lusc per a poder reproduir-se.

CRUSTACIS

Antenes

Els crustacis tenen dos parells d'antenes (4 antenes).Malgrat això, dos de les antenes dels crustacis terrestres són molt petites, per la qual cosa són difícils de veure a ull nu.

Llimac negre

INSECTES

Hàbitat

Els insectes viuen a molts llocs diferents, però el més habitual és trobar-los entre les plantes, les flors i les fulles del jardí o del bosc. Alguns volen per l’aire, d’altres caminen pel terra o viuen amagats sota pedres.

Llimac negre

ARÀCNIDS

Cos: segmentació corporal

Cos segmentat en dues parts: CEFALOTÒRAX I ABDOMEN

ARÀCNIDS

Ales

Els aràcnids no tenen ales.

Aranya domèstica europea

CRUSTACIS

Cos: segmentació corporal

Cos dividit en SEGMENTS, els quals s'agrupen en tres regions: cefalotòrax, perèion i plèon.

SEGMENTS

ANÈL·LIDS

Alimentació

Els anèl·lids són animals detritívors. Això vol dir que s’alimenten de matèria orgànica en descomposició, com: fulles seques, restes de plantes o animals morts, fusta podrida o excrements d'altres animals.Les sangoneres, en canvi, són parasitàries.

ARÀCNIDS

Hàbitat

Les aranyes i els escorpins viuen amagats entre pedres, dins d'escletxes o a sota de fulles. Les aranyes també fan teranyines entre les branques, als racons o entre reixes, de les que s'ajuden per a caçar insectes.

MOL·LUSCS

Cos: segmentació corporal

Cos NO segmentat. Tenen un peu musculós tou. Alguns tenen closca.

CLOSCA

PEU MUSCULÓS

INSECTES

Antenes

Tots els insectes tenen 1 parell d'antenes (2 antenes).

ANTENES

Marieta

MIRIÀPODES

Ales

Els miriàpodes no tenen ales.

Milpeus

CRUSTACIS

Alimentació

Els crustacis terrestres són animals detritívors. Això vol dir que s’alimenten de matèria orgànica en descomposició, com: fulles seques, restes de plantes o animals morts, fusta podrida o excrements d'altres animals.

ANÈL·LIDS

Cos: segmentació corporal

Cos tou, cilíndric i allargat segmentat en molts anells.

ANELLS

CRUSTACIS

REPRODUCCIÓ

Els crustacis són ovípars. És a dir, ponen i neixen d'ous. Els crustacis porten els ous dins d'una bossa incubadora dins del seu abdòmen fins que les cries neixen.

Ous fecundats

ARÀCNIDS

Els aràcnids no tenen antenes.

Antenes

Aranya de potes llargues

ARÀCNIDS

Reproducció

Tots els aràcnids són ovípars. És a dir, ponen i neixen d'ous. Moltes espècies d'aranya embolcallen els seus ous dins d'un sac teixit de teranyina.

MIRIÀPODES

REPRODUCCIÓ

Els miriàpodes són ovípars. És a dir, ponen i neixen d'ous.

MOL·LUSCS

POTES

No tenen potes Tenen un peu musculós amb el qual s'arrosseguen.

CLOSCA

PEU MUSCULÓS

INSECTES

Alimentació

Alguns insectes són herbívors, alguns són carnívors i d'altres són omnívors.

CARNÍVOR

OMNÍVOR

HERBÍVOR

Papallona

Formiga

Marieta

MIRIÀPODES

Antenes

Els miriàpodes tenen un parell d'antenes (2 antenes)

ANTENES

Escolopendra petita de jardí

INSECTES

REPRODUCCIÓ

Tots els insectes són ovípars, és a dir, ponen i neixen d'ous. Després d'un temps d'haver nascut, fan la metamorfosi.

Ous de papallona monarca

ANÈL·LIDS

REPRODUCCIÓ

Els anèl·lids són ovípars. És a dir, ponen i neixen d'ous. Són hermafrodites incomplerts. Això vol dir que, tot i que un mateix individu té òrgans reproductors femenins i masculins, necessiten aparellar-se amb un altre cuc per a poder reproduir-se.

ANÈL·LIDS

Ales

Els anèl·lids no tenen ales.

Cuc gris de sòl

INSECTES

Cos: segmentació corporal

Cos segmentat en tres parts: CAP, TÒRAX I ABDOMEN

ARÀCNIDS

Nombre de potes

Tots els aràcnids tenen 8 potes.

Escorpí

Aranya

MOL·LUSCS

Hàbitat

Els cargols i llimacs prefereixen viure en zones humides i ombrívoles, com sota les pedres, les fulles seques o a prop de plantes. Surten sobretot quan plou o hi ha molta humitat.

INSECTES

Ales

Alguns tenen un parell d'ales (2). Alguns tenen dos parells d'ales (4). Alguns no en tenen.

2 ALES

4 ALES

SENSE ALES

Peixet de plata

Libèl·lula

Mosca

MIRIÀPODES

Alimentació

Els centpeus són animals carnívors.

Els milpeus, en canvi, són herbívors

INSECTES

Nombre de potes

Tots els insectes tenen 6 potes.

MIRIÀPODES

Hàbitat

Els centpeus i els milpeus viuen entre les fulles seques o sota troncs i pedres, on hi ha foscor i humitat. També poden viure, alguns, sota terra. No els agrada gaire la llum directa ni la sequedat.

CRUSTACIS

Nombre de potes

Els crustacis terrestres, com el porquet de Sant Antoni tenen 14 potes (un parell de potes a cada segment corporal)

MOL·LUSCS

Alimentació

Els mol·luscs terrestres són principalment herbívors. Això vol dir que mengen vegetals (fulles i tiges de plantes vives, fruites, etc.). Malgrat això, també hi ha mol·luscs omnívors (com la Rumina Decollata).

Rumina Decollata

ANÈL·LIDS

Nombre de potes

No tenen potes. Tot i no tenir potes, els cucs van estirant i arronsant el cos com una ona suau, i així es mouen per la terra o entre les fulles. A més, tenen pèls molt petits que no es veuen a simple vista i que els ajuden a agafar-se al terra.

ANÈL·LIDS

Antenes

Els anèl·lids no tenen antenes.

Cuc roig de compostatge

MIRIÀPODES

Nombre de potes

Els miriàpodes tenen moltes potes (mínim 20). Els centpeus tenen un parell de potes a cada segment (a banda i banda del cos). Els milpeus tenen dos parells de potes a cada segment.

CENTPEUS

MILPEUS

ANÈL·LIDS

Hàbitat

Els cucs de terra viuen sota terra, especialment en zones toves, fosques i humides, com a l’hort o al jardí. Fan galeries que ajuden a airejar la terra.