HISTÒRIA DE LA TERRA
Carmen Rocio López Doncel Hajar Ettahrioui El Morabit
EÓ: hADEÀ
4500 M.A. FINS 4000 M.A
Hadeà
- La Terra té grans canvis a causa de la gran quantitat d'erupcions, lava i gasos tòxics. Quasi tota la superfície està plena de magma (superfície líquida)
- Es va formant del sistema solar (la terra també) dins d'un gran núvol de gas i pols.
- Freqüents i violents impactes d'asteroides grans que impactaven contra el nostre planeta:
Molts asteroides
Aigua
Formació d'alguns llacs (la superfície està calenta no es poden formar encara mars)
Molts anys d’impacte
Formació de la Lluna:
Theia, un protoplaneta de la mida de Mart col·lisionen amb la Terra.
Els planetes es fusionen(la terra absorbeix gran part de la masa de Theia)
Primer van anar orbitant al voltant de la terra gràcies a la seva gravetat
Els escombrs de la colision
L'impacte fa que la terra rotin més ràpid ( els dies duren 6 hores)
Posteriorment van anar ajuntant-se les escombros i poc a poc es va formar la Lluna
Mapa terrestre
- Quasi tota la seva superfície és magma líquid per les altes temperatures (4000 °C)
- No hi ha moltes parts de terra i tots els gasos que hi ha són tòxics més les constants erupcions dels volcans en tot el planeta. - El dia durava només 4 hores
ERA: Arqueà
pERÍODE Eoarqueà
4000 M.A. FINS 3600 M.A
pERÍODE Eoarqueà
Porten carboni, proteïnes primitives
Començament de "Bombardeig intens tardi" impactes salvatges i sobtosos de meteorits (la majoria dels cràters de la Lluna van ser fets per aquests meteorits).
Es creen les primeres vides unicel·lulars al aigua
Aquestes acaben al fons dels oceans on la temperatura és 0 °C i no hi ha llum del sol.
Mapa terrestre
- A finals del període es crea el continent Vaalbara (el punt al nord que hi ha en la representació). - El dia dura 6 hores
ERA: Arqueà
pERÍODE Paleoarqueà
3600 M.A. FINS 3200 M.A
pERÍODE Paleoarqueà
- Menys meteorits col·lidint
- Bacteris
Els bacteris formar colònies en les voreres del mar.
S’autoalimenten gràcies a la llum solar (fotosíntesi anoxigènica: Produeix sucres per a la planta i també, consumeix diòxid de carboni (CO₂) i sobreprodueix oxigen (O2).)
Mapa terrestre
- Menys meteorits colisionant→va permetre que els protocontinents poguessin desenvolupar-se en continent més gran.
ERA: Arqueà
pERÍODE Mesoarqueà
3200 M.A. FINS 2800 M.A
pERÍODE Mesoarqueà
- Fa 2900 Ma d’anys va haver-hi una glaciació → la causa va ser la desestabilització del clima
Produïda pel metabolisme dels primers microorganismes.
- Els oceans són cada vegada més grans
Mapa terrestre
- Es van originar cratons (part de l'escorça continental que ha aconseguit l'estabilitat (rigidesa), és a dir, no ha estat afectada per l'activitat tectònica) com el de Tanzània gràcies a la creació molts protocontinents que van augmentar dràsticament la seva mida. - El dia dura 9 hores - Hi ha una temperatura mitjana de 24 °C
ERA: Arqueà
pERÍODE Neoarqueà
2800 M.A. FINS 2500 M.A
pERÍODE Neoarqueà
- L'oxigen comença a acumular-se a l'atmosfera
Mortal si no son cianobacteris
Mapa terrestre
- Les darreres etapes de la divisió de Vaalbará →Increment notable el vulcanisme i l'activitat tectònica (la glaciació del Mesoarcaica arriba al final) - El dia dura 11 hores - Hi ha una temperatura mitjana de 13 °C
ERA: Proterozoic
pERÍODE Paleoproterozoic
2500 M.A. FINS 1600 M.A
pERÍODE Paleoproterozoic
Riacià: 2300 Ma – 2050 Ma- Glaciació Huroniana (2400 M.A i 2100 M.A d'anys)→ Desenvolupament d'estructures muntanyenques.
Siderià: 2500 Ma – 2300 Ma - Fragmentació del supercontinent de Kenorland →Desenvolupament del continent d'Àfrica
Orosirià: 2050 Ma – 1800 Ma- L'impacte de dos asteroides: - Un al començament (fa 2023 milions d'anys) - Un altre al final (fa 1850 milions d'anys), sent el primer, el causant de la creació del cràter més gran del món, el cràter de Vredefort) - Intensa orogènia ( Les regions allargades de l'escorça terrestre esdevenen més curtes i gruixudes a causa de la deformació i fractura tectònica lateral) a tots els continents
- L'atmosfera de la Terra va passar a ser oxigènica a causa de la fotosíntesi dels cianobacteris.
Estaterià: 1800 Ma – 1600 Ma: - Apareix la primera cèl·lula eucariota.
Mapa terrestre
- Formació el supercontinent Colòmbia. - El dia dura 12 hores - Hi ha una temperatura mitjana de 15 °C
ERA: Proterozoic
pERÍODE Mesoproterozoic
1600 M.A. FINS 1000 M.A
pERÍODE Mesoproterozoic
Calimmià: 1600 Ma – 1400 Ma
- Desintegració del supercontinent de Columbia
- Hi ha més oxigen
Ectasià : 1400 Ma – 1200 Ma
- Hi ha cianobacteris
- Expansió contínua dels dipòsits sedimentaris i volcànics sobre les plataformes continentals
Estenià: 1200 Ma – 1000 Ma - Un dels majors episodis magmàtics degut una gegantina allau mantélica (una porció de la capa superior del mantell colapsa y s’inunda degut a les pertorbacions de l’estructura de la terra)
Mapa terrestre
- Formació del supercontinent de Rodania.- El dia dura 16 hores - Hi ha una temperatura mitjana de 13 °C
ERA: Proterozoic
pERÍODE Neoproterozoic
1000 M.A. FINS 538,8±0,2 M.A
pERÍODE Neoproterozoic
Tonià: 1000 Ma – 750 Ma
- Dissolució del supercontinent Rodinia
- Primera de les radiacions acritarcs (petites estructures orgàniques en forma de fòssils)
Criogenià: 750 Ma – 630 Ma - Es produeixen glaciacions al planeta glaciació sturtiana (-750 fins a -700 milions d'anys) i la marinoana (fins a -635 milions d'anys)
- Terra bola de Neu:
- Es produeix la pluja àcida del Co2 dels volcans + la pluja. Les roques roques absorbeixen el Co2 i fa que no hi hagi suficient Co2 per atraparla calor y la temperatura baixa. Es Forma una capa d’uns 3 km d'altura de neu on reflecteixen els raigs dels sol. Com les roques estan cobertes per la neu els volcans van expulsan co2, després de 15 Ma la neu es comença a fondre.
- Hi ha més oxigen i Co2.
- Els dies duren 22 hores
- Hi ha grans quantitats d’aigua
- Diversificació de les espècies eucariotes
Ediacarià 630 Ma – 540 Ma- Tots els continents es van agrupar en un únic supercontinent, Pannotia
- Fauna consistia en organismes pluricel·lulars. Encara no havia desenvolupat closques i esquelets. Els tipus més comuns s'assemblen a cucs segmentats, frondes, discos o bosses immòbils.
Mapa terrestre
- La terra ha hagut de passar per pujades i baixades de temperatura molt brusca.- El dia dura 19 hores - Hi ha una temperatura mitjana de 12 °C
ERA: Paleozoic
pERÍODE Cambrià
538,8±0,2 M.A FINS 485,4± 1,9 M.A
pERÍODE Cambrià
Explosió de vida:Teoria de l'evolució → els organismes passen de tenir una estructura simple a una complexa i única → comença a haver vertebrats.
Tota la vida es troba en els mars (els éssers vius no poden sobreviure a la radiació fora del mar)
Anomalocaris → Primer depredador El clima pasa de ser càlid a un més fresc.
Mapa terrestre
- Els continents del Càmbric vénen per la fragmentació del supercontinent Pannotia. - El dia dura 21 hores - Hi ha una temperatura mitjana de 22 °C
ERA: Paleozoic
pERÍODE Ordovicià
485,4± 1,9 M.A FINS 443,8± 1,5 M.A
pERÍODE Ordovicià
Formació de la capa de’ozoEl nivell del mar és el més alt que s'ha vist a la Terra (Gran part del món estava envoltat per aigua)→ Els organismes tenen moltes més oportunitats per al seu desenvolupament
Van començar a formar ecosistemes com a esculls → Els trilobits, peixos primitius, marisc i nous depredadors.
Al principi eren càlides-tropicals, però al final del període les temperatures van baixar dràsticament
Extinció massiva de l'Ordovicià-Silurià
Va haver-hi dos extincions:En la primera extinció un raig gamma impacte sobre l'atmosfera de la terra destruint-la (atmósfera) a gran escala afavorint que els raigs ultraviolats del sol entressin matant el fitoplàncton i el plàncton i els animals que en viuen de la alimentació d’ells van morir casi tots. Es van formar glaceres al supercontinent Gondwana que aquest s'anava dirigint cap al pol sud. Sota el nivell del mar a tot el món--> va causar canvis en els corrents marins que van afectar la composició de nutrients i oxigenació dels mars. Les espècies que van sobreviure es van adaptar a les noves condicions. La segona extinció massiva va tenir lloc al final d'aquesta edat de gel. El supercontinent es va desplaçar una altra vegada cap al sud, fonent les glacials i causant la pujada del nivell del mar.
Mapa terrestre
- El dia dura 21 hores - Hi ha una temperatura mitjana de 27 °C
ERA: Paleozoic
pERÍODE Silurià
443,8± 1,5 M.A FINS 419,2± 3,2 M.A
pERÍODE Silurià
Casi s’extingeixen tots els organismes→ Les plantes i les diferents espècies d'animals comencen a conquerir la superfície terrestre.Conquerir els oceans d'aigua dolça.
El desenvolupament dels tetràpodes → desplaçament més còmode i ràpid.
Comença a haver-hi vida terrestre
Extinció de petites espècies marines que afecten la cadena alimentària → Els trilobits s'extingeixen gairebé íntegrament.
Comencen a dominar espècies com els coralls i els peixos amb mandíbula.
Comencen a haver-hi plantes a la superficie
Mapa terrestre
- El nivell del mar és bastan alt - El dia dura 22 hores - Hi ha una temperatura mitjana de 19 °C
ERA: Devonià
pERÍODE Devonià
419,2± 3,2 M.A FINS 358,9± 0,4 M.A
pERÍODE Devonià
Gran expansió de la vida que es va donar des del mar cap a la terra ferma → Els peixos pulmonats van intentar explorar la terra ferma en la recerca de recursos, menjar, aigua i oxigen, que era vital per la seva abundància fora dels mars.
Primer taurons i als peixos van sorgir les primeres aletes i estructura òssia.
Aparició dels amfibis.
Els esculls de coralls, mol·luscs ammonits i braquiòpodes es mantenen
El creixement i formació de boscos
Hi abunden els animals marins, perquè el nivell de vida era alt i estable per a ells.
Es diversifiquen les plantes amb sistema vascular (plantes que presenten Arrel,Tija,Fulles i Flors)
Extinció massiva del Devonià:
Un ràpid escalfament global, la capa d'ozó va col·lapsar per un breu moment, exposant la vida a la Terra a nivells nocius de radiació UV-b i va desencadenar una extinció massiva tant a terra com a aigües poc profundes.
Van desaparèixer prop del 83% de les espècies
Algunes plantes van sobreviure de forma selectiva
Van sobreviure; taurons i peixos ossis
L'extinció és un moment clau per a l'evolució dels tetràpodes, però que llavors encara vivien principalment a l'aigua
Mapa terrestre
- Els supercontinents Laurentia, Bàltica i Sibèria col·lisionen formant un supercontinent més gran → Euramérica. - El dia dura 22 hores - Hi ha una temperatura mitjana de 21 °C
Història de la Terra
Hajar Ettahrioui
Created on November 9, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Santa’s Sleigh Christmas video
View
Happy Holidays Video
View
Elves Christmas video
View
HALLOWEEN VIDEO MOBILE
View
Halloween Illustrated Video
View
Halloween video
View
Birthday Party Invitation
Explore all templates
Transcript
HISTÒRIA DE LA TERRA
Carmen Rocio López Doncel Hajar Ettahrioui El Morabit
EÓ: hADEÀ
4500 M.A. FINS 4000 M.A
Hadeà
- La Terra té grans canvis a causa de la gran quantitat d'erupcions, lava i gasos tòxics. Quasi tota la superfície està plena de magma (superfície líquida)
- Es va formant del sistema solar (la terra també) dins d'un gran núvol de gas i pols.
- Freqüents i violents impactes d'asteroides grans que impactaven contra el nostre planeta:
Molts asteroides
Aigua
Formació d'alguns llacs (la superfície està calenta no es poden formar encara mars)
Molts anys d’impacte
Formació de la Lluna:
Theia, un protoplaneta de la mida de Mart col·lisionen amb la Terra.
Els planetes es fusionen(la terra absorbeix gran part de la masa de Theia)
Primer van anar orbitant al voltant de la terra gràcies a la seva gravetat
Els escombrs de la colision
L'impacte fa que la terra rotin més ràpid ( els dies duren 6 hores)
Posteriorment van anar ajuntant-se les escombros i poc a poc es va formar la Lluna
Mapa terrestre
- Quasi tota la seva superfície és magma líquid per les altes temperatures (4000 °C) - No hi ha moltes parts de terra i tots els gasos que hi ha són tòxics més les constants erupcions dels volcans en tot el planeta. - El dia durava només 4 hores
ERA: Arqueà
pERÍODE Eoarqueà
4000 M.A. FINS 3600 M.A
pERÍODE Eoarqueà
Porten carboni, proteïnes primitives
Començament de "Bombardeig intens tardi" impactes salvatges i sobtosos de meteorits (la majoria dels cràters de la Lluna van ser fets per aquests meteorits).
Es creen les primeres vides unicel·lulars al aigua
Aquestes acaben al fons dels oceans on la temperatura és 0 °C i no hi ha llum del sol.
Mapa terrestre
- A finals del període es crea el continent Vaalbara (el punt al nord que hi ha en la representació). - El dia dura 6 hores
ERA: Arqueà
pERÍODE Paleoarqueà
3600 M.A. FINS 3200 M.A
pERÍODE Paleoarqueà
- Menys meteorits col·lidint
- Bacteris
Els bacteris formar colònies en les voreres del mar.
S’autoalimenten gràcies a la llum solar (fotosíntesi anoxigènica: Produeix sucres per a la planta i també, consumeix diòxid de carboni (CO₂) i sobreprodueix oxigen (O2).)
Mapa terrestre
- Menys meteorits colisionant→va permetre que els protocontinents poguessin desenvolupar-se en continent més gran.
ERA: Arqueà
pERÍODE Mesoarqueà
3200 M.A. FINS 2800 M.A
pERÍODE Mesoarqueà
- Fa 2900 Ma d’anys va haver-hi una glaciació → la causa va ser la desestabilització del clima
Produïda pel metabolisme dels primers microorganismes.
- Els oceans són cada vegada més grans
Mapa terrestre
- Es van originar cratons (part de l'escorça continental que ha aconseguit l'estabilitat (rigidesa), és a dir, no ha estat afectada per l'activitat tectònica) com el de Tanzània gràcies a la creació molts protocontinents que van augmentar dràsticament la seva mida. - El dia dura 9 hores - Hi ha una temperatura mitjana de 24 °C
ERA: Arqueà
pERÍODE Neoarqueà
2800 M.A. FINS 2500 M.A
pERÍODE Neoarqueà
- L'oxigen comença a acumular-se a l'atmosfera
Mortal si no son cianobacteris
Mapa terrestre
- Les darreres etapes de la divisió de Vaalbará →Increment notable el vulcanisme i l'activitat tectònica (la glaciació del Mesoarcaica arriba al final) - El dia dura 11 hores - Hi ha una temperatura mitjana de 13 °C
ERA: Proterozoic
pERÍODE Paleoproterozoic
2500 M.A. FINS 1600 M.A
pERÍODE Paleoproterozoic
Riacià: 2300 Ma – 2050 Ma- Glaciació Huroniana (2400 M.A i 2100 M.A d'anys)→ Desenvolupament d'estructures muntanyenques.
Siderià: 2500 Ma – 2300 Ma - Fragmentació del supercontinent de Kenorland →Desenvolupament del continent d'Àfrica
Orosirià: 2050 Ma – 1800 Ma- L'impacte de dos asteroides: - Un al començament (fa 2023 milions d'anys) - Un altre al final (fa 1850 milions d'anys), sent el primer, el causant de la creació del cràter més gran del món, el cràter de Vredefort) - Intensa orogènia ( Les regions allargades de l'escorça terrestre esdevenen més curtes i gruixudes a causa de la deformació i fractura tectònica lateral) a tots els continents - L'atmosfera de la Terra va passar a ser oxigènica a causa de la fotosíntesi dels cianobacteris.
Estaterià: 1800 Ma – 1600 Ma: - Apareix la primera cèl·lula eucariota.
Mapa terrestre
- Formació el supercontinent Colòmbia. - El dia dura 12 hores - Hi ha una temperatura mitjana de 15 °C
ERA: Proterozoic
pERÍODE Mesoproterozoic
1600 M.A. FINS 1000 M.A
pERÍODE Mesoproterozoic
Calimmià: 1600 Ma – 1400 Ma - Desintegració del supercontinent de Columbia - Hi ha més oxigen Ectasià : 1400 Ma – 1200 Ma - Hi ha cianobacteris - Expansió contínua dels dipòsits sedimentaris i volcànics sobre les plataformes continentals
Estenià: 1200 Ma – 1000 Ma - Un dels majors episodis magmàtics degut una gegantina allau mantélica (una porció de la capa superior del mantell colapsa y s’inunda degut a les pertorbacions de l’estructura de la terra)
Mapa terrestre
- Formació del supercontinent de Rodania.- El dia dura 16 hores - Hi ha una temperatura mitjana de 13 °C
ERA: Proterozoic
pERÍODE Neoproterozoic
1000 M.A. FINS 538,8±0,2 M.A
pERÍODE Neoproterozoic
Tonià: 1000 Ma – 750 Ma - Dissolució del supercontinent Rodinia - Primera de les radiacions acritarcs (petites estructures orgàniques en forma de fòssils) Criogenià: 750 Ma – 630 Ma - Es produeixen glaciacions al planeta glaciació sturtiana (-750 fins a -700 milions d'anys) i la marinoana (fins a -635 milions d'anys) - Terra bola de Neu: - Es produeix la pluja àcida del Co2 dels volcans + la pluja. Les roques roques absorbeixen el Co2 i fa que no hi hagi suficient Co2 per atraparla calor y la temperatura baixa. Es Forma una capa d’uns 3 km d'altura de neu on reflecteixen els raigs dels sol. Com les roques estan cobertes per la neu els volcans van expulsan co2, després de 15 Ma la neu es comença a fondre. - Hi ha més oxigen i Co2. - Els dies duren 22 hores - Hi ha grans quantitats d’aigua - Diversificació de les espècies eucariotes
Ediacarià 630 Ma – 540 Ma- Tots els continents es van agrupar en un únic supercontinent, Pannotia - Fauna consistia en organismes pluricel·lulars. Encara no havia desenvolupat closques i esquelets. Els tipus més comuns s'assemblen a cucs segmentats, frondes, discos o bosses immòbils.
Mapa terrestre
- La terra ha hagut de passar per pujades i baixades de temperatura molt brusca.- El dia dura 19 hores - Hi ha una temperatura mitjana de 12 °C
ERA: Paleozoic
pERÍODE Cambrià
538,8±0,2 M.A FINS 485,4± 1,9 M.A
pERÍODE Cambrià
Explosió de vida:Teoria de l'evolució → els organismes passen de tenir una estructura simple a una complexa i única → comença a haver vertebrats. Tota la vida es troba en els mars (els éssers vius no poden sobreviure a la radiació fora del mar) Anomalocaris → Primer depredador El clima pasa de ser càlid a un més fresc.
Mapa terrestre
- Els continents del Càmbric vénen per la fragmentació del supercontinent Pannotia. - El dia dura 21 hores - Hi ha una temperatura mitjana de 22 °C
ERA: Paleozoic
pERÍODE Ordovicià
485,4± 1,9 M.A FINS 443,8± 1,5 M.A
pERÍODE Ordovicià
Formació de la capa de’ozoEl nivell del mar és el més alt que s'ha vist a la Terra (Gran part del món estava envoltat per aigua)→ Els organismes tenen moltes més oportunitats per al seu desenvolupament Van començar a formar ecosistemes com a esculls → Els trilobits, peixos primitius, marisc i nous depredadors. Al principi eren càlides-tropicals, però al final del període les temperatures van baixar dràsticament
Extinció massiva de l'Ordovicià-Silurià
Va haver-hi dos extincions:En la primera extinció un raig gamma impacte sobre l'atmosfera de la terra destruint-la (atmósfera) a gran escala afavorint que els raigs ultraviolats del sol entressin matant el fitoplàncton i el plàncton i els animals que en viuen de la alimentació d’ells van morir casi tots. Es van formar glaceres al supercontinent Gondwana que aquest s'anava dirigint cap al pol sud. Sota el nivell del mar a tot el món--> va causar canvis en els corrents marins que van afectar la composició de nutrients i oxigenació dels mars. Les espècies que van sobreviure es van adaptar a les noves condicions. La segona extinció massiva va tenir lloc al final d'aquesta edat de gel. El supercontinent es va desplaçar una altra vegada cap al sud, fonent les glacials i causant la pujada del nivell del mar.
Mapa terrestre
- El dia dura 21 hores - Hi ha una temperatura mitjana de 27 °C
ERA: Paleozoic
pERÍODE Silurià
443,8± 1,5 M.A FINS 419,2± 3,2 M.A
pERÍODE Silurià
Casi s’extingeixen tots els organismes→ Les plantes i les diferents espècies d'animals comencen a conquerir la superfície terrestre.Conquerir els oceans d'aigua dolça. El desenvolupament dels tetràpodes → desplaçament més còmode i ràpid. Comença a haver-hi vida terrestre Extinció de petites espècies marines que afecten la cadena alimentària → Els trilobits s'extingeixen gairebé íntegrament. Comencen a dominar espècies com els coralls i els peixos amb mandíbula. Comencen a haver-hi plantes a la superficie
Mapa terrestre
- El nivell del mar és bastan alt - El dia dura 22 hores - Hi ha una temperatura mitjana de 19 °C
ERA: Devonià
pERÍODE Devonià
419,2± 3,2 M.A FINS 358,9± 0,4 M.A
pERÍODE Devonià
Gran expansió de la vida que es va donar des del mar cap a la terra ferma → Els peixos pulmonats van intentar explorar la terra ferma en la recerca de recursos, menjar, aigua i oxigen, que era vital per la seva abundància fora dels mars. Primer taurons i als peixos van sorgir les primeres aletes i estructura òssia. Aparició dels amfibis. Els esculls de coralls, mol·luscs ammonits i braquiòpodes es mantenen El creixement i formació de boscos Hi abunden els animals marins, perquè el nivell de vida era alt i estable per a ells. Es diversifiquen les plantes amb sistema vascular (plantes que presenten Arrel,Tija,Fulles i Flors)
Extinció massiva del Devonià:
Un ràpid escalfament global, la capa d'ozó va col·lapsar per un breu moment, exposant la vida a la Terra a nivells nocius de radiació UV-b i va desencadenar una extinció massiva tant a terra com a aigües poc profundes. Van desaparèixer prop del 83% de les espècies Algunes plantes van sobreviure de forma selectiva Van sobreviure; taurons i peixos ossis L'extinció és un moment clau per a l'evolució dels tetràpodes, però que llavors encara vivien principalment a l'aigua
Mapa terrestre
- Els supercontinents Laurentia, Bàltica i Sibèria col·lisionen formant un supercontinent més gran → Euramérica. - El dia dura 22 hores - Hi ha una temperatura mitjana de 21 °C