La Història de la Filosofia i els seus autors
filòsofs
filosofia i historia
-Tales (625a.c.-546a.c.)
-Pitàgores (575a.c.-490a.c.)
La filosofia antiga
-Plató (427a.c.-347a.c.)
IV
Ésser humà i societat
-Aristòtil (384a.c.-322a.c.)
-Agustí d'Hipona (354-430)
La filosofia medieval
-Tomàs d'Aquino (1225-1274)
-Guillem d'Ockham ( 1285-1347)
-Newton (1643-1727)
XVIII
La filosofia moderna
-Descartes (1596-1650)
-Immanuel Kant (1724-1804)
-Rosseau (1712-1778)
XX
La filosofia contemporànea
-Karl Marx (1818-1883)
-Heidegger (1889-1976)
La filosofia del segle XX
XX
-Sartre (1905-1980)
- Camus (1913-1960)
-Simone de Beauboir (1908-1986)
XXI
La filosofia del segle XXI
-Antonio DiégUez (1961, edat: 62 anys)
-Martha Nussbaum (1947, edat: 76 anys)
La filosofia antiga
AGUSTÍ D'HIPONA Va abordar qüestions filosòfiques sobre la ment i la voluntat, explorant la relació entre el coneixement i la fe, així com la naturalesa de la llibertat humana. El seu enfocament en la interioritat i la consciència va influir en la filosofia medieval i en la reflexió posterior sobre la ment i la consciència. TOMAS D'AQUINO Va integrar la filosofia aristotèlica en el pensament cristià. Va adoptar i va adaptar moltes idees d'Aristòtil, introduint conceptes com la causa eficient i la causa final en la teologia cristiana. Això va marcar un renaixement del pensament aristotèlic en l'Edat mitjana. GUILLEM D'OCKAM Va defensar per una separació més clara entre la teologia i la filosofia. Va argumentar que la teologia no hauria de dependre en excés de la raó filosòfica i va defensar una fe basada en la revelació divina, destacant l'autoritat de la Bíblia sobre la raó humana.
-Comença amb l’inici del pensament racional, a l’antiga Grècia i s’estén fins la caiguda de Roma i el triomf del cristianisme. Filòsofs destacats: Tales, -En el món occidental van aparèixer els primers filòsofs que anaven més enllà de les explicacions mítiques, denominats Filòsofs presocràtics, es deien així perquè apareixen abans de l’existència de Sòcrates. Apareixen al S.VI a.C. A aquesta época on predominava el comerç, va afavorir molt un ambient intel·lectual obert.-Els presocràtics pensaven que havia d’existir una causa que justifiques la regularitat de la natura -Al S.V a.C es produeix un canvi important a la filosofia, apareixen qüestions respecte a l’ésser humà deixant a banda la natura. Aquest fet s’anomena gir antropològic. El primer filòsof en començar aquest pensament va ser Sòcrates. filosofs Platò, Aristòti
-Van sorgir noves escoles filosòfiques durant el període hel·lenístic, com l'estoïcisme, l'epicureisme i l'escepticisme, que van influir significativament en el pensament filosòfic.-Emperador romano Marco Aurelio estoico, Séneca
TALESVa ser un filòsof, matemàtic i astrònom grec antic, considerat sovint com el primer filòsof de la història. La seva aportació més destacada va ser la transició del pensament mític al pensament racional a la Grècia antiga.
PITÀGORES Encara que gran part de la vida de Pitàgores està embolicada en llegendes i mites, se li atribueix la fundació de l'escola pitagòrica, una comunitat d'aprenentes i seguidors. L'escola no sols se centrava en les matemàtiques i la música, sinó també en l'ètica i la filosofia, promovent un estil de vida basat en l'harmonia i la moderació.
HEIDEGGER Ha influït en la filosofia continental, la teoria literària i diverses disciplines humanístiques. El seu èmfasi en la fenomenologia, l'ontologia i l'hermenèutica ha deixat una marca duradora en el pensament filosòfic contemporani. SARTRE La filosofia de Sartre ha tingut un impacte significatiu en la filosofia contemporània, la teoria literària i la psicologia existencial. El seu èmfasi en la llibertat, la responsabilitat i l'autenticitat ha influït en diverses àrees del pensament i ha inspirat a molts a reflexionar sobre la naturalesa de l'existència humana.
-A aquesta època van aparèixer tres corrents de pensaments, l'existencialisme, la filosofia analítica i l’hermenèutica.
-Existencialisme: atenció especial a l’existència humana, i com filòsofs coneguts destaquem a Heidegger, Sartre, Simone de Beauvoir o Camus.
-Filosofia analítica: Es caracteritza per la importància que es dona a la claredat en el llenguatge i en l’argumentació, i comença amb el treball de Ludwig Wittgenstein, que en la seva obra filosòfica va fer una gran menció a aquest tema.
-Filosofia hermenèutica: S’ocupa principalment de trobar formes adequades d’explicació i interpretació. Un dels representants més significatius d’aquest moviment filosòfic va ser Hans-Georg Gadamer.
-Època teocentrista-Distinció entre necessitat i contingència, Els filosofs cristians classificaven als éssers humans com contingents, ja que la seva existència no es necessària a diferència de -Déu que sí és necessària.-El cristianisme introdueix una nova perspecció de l’ésser humà. Pels grecs antics l’ésser humà pertany a la natura cosa que pels cristians a més de la natura, l’ésser humà té una part espiritual.-Es van generar contradiccions entre la raó i la fe la qual diferents filòsofs han mantingut posicionaments molt diversos. (Agustí d’hipona, Tomàs d’Aquino, Guillem d’Ockham)-La filosofia medieval es divideix en dues parts: la Patrísca que consisteix en la defensa de la fe cristiana durant els atacs que va rebre al començament i -l’Escolàstica que es la filosofia cristiana que es va desenvolupar en escoles monàstiques.
Pensament antropocentrisme
Revolució Científica un mètode basat en l'experimentació i formulació de lleis matemàtiques.(Newton, Kleper Galileu). Aquest mètode va permetre convertir la física i l'astronomia en ciències empíriques, per la qual cosa, van quedar separats de l’àmbit filosòfic.
L’edat moderna va desenvolupar dos corrents filosòfics, l’empirisme i el racionalisme. Els racionalistes pensaven que s’havia de confiar en la raó (Descartes, Leibniz i Spinoza) i els empiristes pensaven que l’únic coneixement vàlid és l’experiència (Locker Berckeley i Hume) posteriorment, va aparèixer Immanuel Kant que va tractar d'implementar ambdós disciplines en el seu pensament.
El moviment cultural de la il·lustració va donar reforç al racionalisme per permetre un millor desenvolupament a l’educació i la cultura.
Per la filosofia il·lustrada el pensament racional és per damunt de les creences religioses
a causa de la monarquia a l’edat moderna, els filòsofs es van tornar a interessar per les qüestions socials i polítiques. Encara que van diferencia la filosofia política del social
La filosofia política es va centrar en l’origen de la societat. Molts dels filòsofs van donar suport a la teoria del contracte social, això va fer de la societat una societat artificial. Hobbe, Locke, Rosseau i Kant. Els filòsofs il·lustrats interessats per la política, van proposar canvis perquè la societat progressés amb un ordre just i racional. Això va desenvolupar molts fets importats com per exemple la Revolució Francesa.
Des de l’obra de Descartes, els filòsofs li donen importància a la intervenció del subjecte en el pensament. El paper destacat del subjecte és una característica fonamental de tota la filosofia moderna i contemporània
NEWTON Si bé Newton no es considerava a si mateix un filòsof en el sentit estricte, les seves idees i descobriments van tenir un impacte significatiu en la filosofia, especialment en la transició cap a l'era de la Il·lustració i la consolidació de la visió científica del món. DESCARTES Va desenvolupar la idea del dualisme ment-cos, argumentant que la ment i el cos són substàncies diferents. Mentre que el cos és material i extens, la ment és immaterial i no extensa. Aquesta concepció dualista va influir en la filosofia de la ment i en debats posteriors sobre la relació entre la consciència i el cos. IMMANUEL KANT El pensament de Kant va marcar una fita important en la història de la filosofia, ja que va buscar reconciliar les tradicions empiristes i racionalistes i va establir les bases per a molts corrents filosòfics posteriors, incloent-hi l'idealisme alemany i la fenomenologia.
PLATÓ Va ser un deixeble de Sòcrates, i gran part de la seva obra primerenca reflecteix les idees del seu mestre. Sòcrates utilitzava la dialèctica com a mètode de recerca filosòfica, i Plató va adoptar i va desenvolupar aquesta tècnica en els seus propis diàlegs filosòfics. ARISTÒTIL Deixeble de Plató, va realitzar importants contribucions en una àmplia varietat de disciplines, abastant des de la filosofia fins a la biologia i l'ètica.
MARTHA NUSSBAUM El treball de Martha Nussbaum ha tingut un impacte significatiu en la filosofia aplicada, l'ètica política i el desenvolupament humà. El seu enfocament centrat en les capacitats ha influït en la teoria de la justícia i ha estat adoptat en camps com l'economia del desenvolupament i la política pública. SIMONE DE BEAUVOIR La contribució de Simone de Beauvoir a la filosofia i al feminisme ha deixat una marca duradora. El seu enfocament existencialista i la seva anàlisi crítica de la situació de les dones han influït en generacions de pensadors feministes i han contribuït al desenvolupament de la teoria de gènere i els estudis de la dona.
-La filosofia sempre ha estat una part essencial de la tradició i cultura, i també ha tingut un paper molt destacat en l'àmbit acadèmic, i per tant també ha sigut decisiva en altres camps, com l’art, la política o l’economia.
-En un món envoltat per avenços tecnològics i tècnics, cal un espai de reflexió filosòfic que ens permet orientar-nos, i ajudar-nos a plantejar les grans preguntes de la vida.
-La revolució científica ha modificat de manera radical la nostra manera d’entendre la realitat i d’intervenir-hi, per tant, l’epistemologia (filosofia de la ciència) ha estat una de les àrees més actives i rellevants de l’època contemporània.
-La filosofia experimental està interessada a explorar amb un enfocament empíric alguns temes com la presa de decisions morals o les diferències que hi ha en la manera de pensar depenent de la cultura en què vivim
KARL MARX Marx va desenvolupar la teoria del materialisme històric, que proposa que les condicions materials i econòmiques d'una societat són el motor principal del seu desenvolupament. Segons aquesta perspectiva, les relacions de producció i la forma en què s'organitzen determinen l'estructura social, política i ideològica d'una societat.
-En aquest curt període s’han fet grans canvis que han arribat a afectar el planeta sencer i han influït tant en la societat com en la filosofia. La ciència i la tècnica van avançar extraordinàriament i es va modificar el nostre coneixement del món i de la realitat com a tal.
-El gran desenvolupament de la ciència, economia, indústria i filosofia en un curt període de temps va marcar decisivament el panorama històric, els costums i la forma de vida.
-Per culpa de la situació de la classe obrera es van produir una sèrie de conflictes social els quals va intentar respondre la filosofia socialista de Karl Marx. Aquest va analitzar el funcionament de l’economia i va defensar la necessitat d'organitzar als treballadors per superar el capitalisme de manera revolucionària.
EIX CRONOLÒGIC
Mario Rey Cervera
Created on November 8, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Education Timeline
View
Images Timeline Mobile
View
Sport Vibrant Timeline
View
Decades Infographic
View
Comparative Timeline
View
Square Timeline Diagram
View
Timeline Diagram
Explore all templates
Transcript
La Història de la Filosofia i els seus autors
filòsofs
filosofia i historia
-Tales (625a.c.-546a.c.)
-Pitàgores (575a.c.-490a.c.)
La filosofia antiga
-Plató (427a.c.-347a.c.)
IV
Ésser humà i societat
-Aristòtil (384a.c.-322a.c.)
-Agustí d'Hipona (354-430)
La filosofia medieval
-Tomàs d'Aquino (1225-1274)
-Guillem d'Ockham ( 1285-1347)
-Newton (1643-1727)
XVIII
La filosofia moderna
-Descartes (1596-1650)
-Immanuel Kant (1724-1804)
-Rosseau (1712-1778)
XX
La filosofia contemporànea
-Karl Marx (1818-1883)
-Heidegger (1889-1976)
La filosofia del segle XX
XX
-Sartre (1905-1980)
- Camus (1913-1960)
-Simone de Beauboir (1908-1986)
XXI
La filosofia del segle XXI
-Antonio DiégUez (1961, edat: 62 anys)
-Martha Nussbaum (1947, edat: 76 anys)
La filosofia antiga
AGUSTÍ D'HIPONA Va abordar qüestions filosòfiques sobre la ment i la voluntat, explorant la relació entre el coneixement i la fe, així com la naturalesa de la llibertat humana. El seu enfocament en la interioritat i la consciència va influir en la filosofia medieval i en la reflexió posterior sobre la ment i la consciència. TOMAS D'AQUINO Va integrar la filosofia aristotèlica en el pensament cristià. Va adoptar i va adaptar moltes idees d'Aristòtil, introduint conceptes com la causa eficient i la causa final en la teologia cristiana. Això va marcar un renaixement del pensament aristotèlic en l'Edat mitjana. GUILLEM D'OCKAM Va defensar per una separació més clara entre la teologia i la filosofia. Va argumentar que la teologia no hauria de dependre en excés de la raó filosòfica i va defensar una fe basada en la revelació divina, destacant l'autoritat de la Bíblia sobre la raó humana.
-Comença amb l’inici del pensament racional, a l’antiga Grècia i s’estén fins la caiguda de Roma i el triomf del cristianisme. Filòsofs destacats: Tales, -En el món occidental van aparèixer els primers filòsofs que anaven més enllà de les explicacions mítiques, denominats Filòsofs presocràtics, es deien així perquè apareixen abans de l’existència de Sòcrates. Apareixen al S.VI a.C. A aquesta época on predominava el comerç, va afavorir molt un ambient intel·lectual obert.-Els presocràtics pensaven que havia d’existir una causa que justifiques la regularitat de la natura -Al S.V a.C es produeix un canvi important a la filosofia, apareixen qüestions respecte a l’ésser humà deixant a banda la natura. Aquest fet s’anomena gir antropològic. El primer filòsof en començar aquest pensament va ser Sòcrates. filosofs Platò, Aristòti
-Van sorgir noves escoles filosòfiques durant el període hel·lenístic, com l'estoïcisme, l'epicureisme i l'escepticisme, que van influir significativament en el pensament filosòfic.-Emperador romano Marco Aurelio estoico, Séneca
TALESVa ser un filòsof, matemàtic i astrònom grec antic, considerat sovint com el primer filòsof de la història. La seva aportació més destacada va ser la transició del pensament mític al pensament racional a la Grècia antiga. PITÀGORES Encara que gran part de la vida de Pitàgores està embolicada en llegendes i mites, se li atribueix la fundació de l'escola pitagòrica, una comunitat d'aprenentes i seguidors. L'escola no sols se centrava en les matemàtiques i la música, sinó també en l'ètica i la filosofia, promovent un estil de vida basat en l'harmonia i la moderació.
HEIDEGGER Ha influït en la filosofia continental, la teoria literària i diverses disciplines humanístiques. El seu èmfasi en la fenomenologia, l'ontologia i l'hermenèutica ha deixat una marca duradora en el pensament filosòfic contemporani. SARTRE La filosofia de Sartre ha tingut un impacte significatiu en la filosofia contemporània, la teoria literària i la psicologia existencial. El seu èmfasi en la llibertat, la responsabilitat i l'autenticitat ha influït en diverses àrees del pensament i ha inspirat a molts a reflexionar sobre la naturalesa de l'existència humana.
-A aquesta època van aparèixer tres corrents de pensaments, l'existencialisme, la filosofia analítica i l’hermenèutica. -Existencialisme: atenció especial a l’existència humana, i com filòsofs coneguts destaquem a Heidegger, Sartre, Simone de Beauvoir o Camus. -Filosofia analítica: Es caracteritza per la importància que es dona a la claredat en el llenguatge i en l’argumentació, i comença amb el treball de Ludwig Wittgenstein, que en la seva obra filosòfica va fer una gran menció a aquest tema. -Filosofia hermenèutica: S’ocupa principalment de trobar formes adequades d’explicació i interpretació. Un dels representants més significatius d’aquest moviment filosòfic va ser Hans-Georg Gadamer.
-Època teocentrista-Distinció entre necessitat i contingència, Els filosofs cristians classificaven als éssers humans com contingents, ja que la seva existència no es necessària a diferència de -Déu que sí és necessària.-El cristianisme introdueix una nova perspecció de l’ésser humà. Pels grecs antics l’ésser humà pertany a la natura cosa que pels cristians a més de la natura, l’ésser humà té una part espiritual.-Es van generar contradiccions entre la raó i la fe la qual diferents filòsofs han mantingut posicionaments molt diversos. (Agustí d’hipona, Tomàs d’Aquino, Guillem d’Ockham)-La filosofia medieval es divideix en dues parts: la Patrísca que consisteix en la defensa de la fe cristiana durant els atacs que va rebre al començament i -l’Escolàstica que es la filosofia cristiana que es va desenvolupar en escoles monàstiques.
Pensament antropocentrisme Revolució Científica un mètode basat en l'experimentació i formulació de lleis matemàtiques.(Newton, Kleper Galileu). Aquest mètode va permetre convertir la física i l'astronomia en ciències empíriques, per la qual cosa, van quedar separats de l’àmbit filosòfic. L’edat moderna va desenvolupar dos corrents filosòfics, l’empirisme i el racionalisme. Els racionalistes pensaven que s’havia de confiar en la raó (Descartes, Leibniz i Spinoza) i els empiristes pensaven que l’únic coneixement vàlid és l’experiència (Locker Berckeley i Hume) posteriorment, va aparèixer Immanuel Kant que va tractar d'implementar ambdós disciplines en el seu pensament. El moviment cultural de la il·lustració va donar reforç al racionalisme per permetre un millor desenvolupament a l’educació i la cultura. Per la filosofia il·lustrada el pensament racional és per damunt de les creences religioses a causa de la monarquia a l’edat moderna, els filòsofs es van tornar a interessar per les qüestions socials i polítiques. Encara que van diferencia la filosofia política del social La filosofia política es va centrar en l’origen de la societat. Molts dels filòsofs van donar suport a la teoria del contracte social, això va fer de la societat una societat artificial. Hobbe, Locke, Rosseau i Kant. Els filòsofs il·lustrats interessats per la política, van proposar canvis perquè la societat progressés amb un ordre just i racional. Això va desenvolupar molts fets importats com per exemple la Revolució Francesa. Des de l’obra de Descartes, els filòsofs li donen importància a la intervenció del subjecte en el pensament. El paper destacat del subjecte és una característica fonamental de tota la filosofia moderna i contemporània
NEWTON Si bé Newton no es considerava a si mateix un filòsof en el sentit estricte, les seves idees i descobriments van tenir un impacte significatiu en la filosofia, especialment en la transició cap a l'era de la Il·lustració i la consolidació de la visió científica del món. DESCARTES Va desenvolupar la idea del dualisme ment-cos, argumentant que la ment i el cos són substàncies diferents. Mentre que el cos és material i extens, la ment és immaterial i no extensa. Aquesta concepció dualista va influir en la filosofia de la ment i en debats posteriors sobre la relació entre la consciència i el cos. IMMANUEL KANT El pensament de Kant va marcar una fita important en la història de la filosofia, ja que va buscar reconciliar les tradicions empiristes i racionalistes i va establir les bases per a molts corrents filosòfics posteriors, incloent-hi l'idealisme alemany i la fenomenologia.
PLATÓ Va ser un deixeble de Sòcrates, i gran part de la seva obra primerenca reflecteix les idees del seu mestre. Sòcrates utilitzava la dialèctica com a mètode de recerca filosòfica, i Plató va adoptar i va desenvolupar aquesta tècnica en els seus propis diàlegs filosòfics. ARISTÒTIL Deixeble de Plató, va realitzar importants contribucions en una àmplia varietat de disciplines, abastant des de la filosofia fins a la biologia i l'ètica.
MARTHA NUSSBAUM El treball de Martha Nussbaum ha tingut un impacte significatiu en la filosofia aplicada, l'ètica política i el desenvolupament humà. El seu enfocament centrat en les capacitats ha influït en la teoria de la justícia i ha estat adoptat en camps com l'economia del desenvolupament i la política pública. SIMONE DE BEAUVOIR La contribució de Simone de Beauvoir a la filosofia i al feminisme ha deixat una marca duradora. El seu enfocament existencialista i la seva anàlisi crítica de la situació de les dones han influït en generacions de pensadors feministes i han contribuït al desenvolupament de la teoria de gènere i els estudis de la dona.
-La filosofia sempre ha estat una part essencial de la tradició i cultura, i també ha tingut un paper molt destacat en l'àmbit acadèmic, i per tant també ha sigut decisiva en altres camps, com l’art, la política o l’economia. -En un món envoltat per avenços tecnològics i tècnics, cal un espai de reflexió filosòfic que ens permet orientar-nos, i ajudar-nos a plantejar les grans preguntes de la vida. -La revolució científica ha modificat de manera radical la nostra manera d’entendre la realitat i d’intervenir-hi, per tant, l’epistemologia (filosofia de la ciència) ha estat una de les àrees més actives i rellevants de l’època contemporània. -La filosofia experimental està interessada a explorar amb un enfocament empíric alguns temes com la presa de decisions morals o les diferències que hi ha en la manera de pensar depenent de la cultura en què vivim
KARL MARX Marx va desenvolupar la teoria del materialisme històric, que proposa que les condicions materials i econòmiques d'una societat són el motor principal del seu desenvolupament. Segons aquesta perspectiva, les relacions de producció i la forma en què s'organitzen determinen l'estructura social, política i ideològica d'una societat.
-En aquest curt període s’han fet grans canvis que han arribat a afectar el planeta sencer i han influït tant en la societat com en la filosofia. La ciència i la tècnica van avançar extraordinàriament i es va modificar el nostre coneixement del món i de la realitat com a tal. -El gran desenvolupament de la ciència, economia, indústria i filosofia en un curt període de temps va marcar decisivament el panorama històric, els costums i la forma de vida. -Per culpa de la situació de la classe obrera es van produir una sèrie de conflictes social els quals va intentar respondre la filosofia socialista de Karl Marx. Aquest va analitzar el funcionament de l’economia i va defensar la necessitat d'organitzar als treballadors per superar el capitalisme de manera revolucionària.