Lírica trobadoresca
Valencià: llengua i literatura 3r d'ESO Mireia Garcia
1. Els orígens: els trobadors i les trobadores
- La poesia lírica de l'amor cortés es va desenvolupar entre el començament del segle XII i finals del XIII a Occitània. Representava literàriament les relacions amoroses dins de l'ambient cortesà. Els trobadors - Són els autors de la lírica trobadoresca i els primers a utilitzar una llengua romànica per a la lírica: l'occità. - Tenien una elevada formació cultural: componia la lletra i la música de les composicions. Eren, en general, d'extracció social elevada. - També va haver-li autores, les trobadores o trobairitz. Els joglars - S'encarregaven de cantar i difondre les composicions dels trobadors i eren d'extracció social humil.
2. Les composicions líriques trobadoresques
- La lírica trobadoresca no s'escriu en llatí, sinó en occità, i empra la rima i la mesura sil·làbica. - És de temàtica amorosa i eròtica, no religiosa. - El tipus de composició més conreat és la cançó: poema amorós per excel·lència. Manifesta les característiques principals del ritual de l'amor cortés. - Hi ha constància de l'existència d'uns 350 trobadors catalans de diferent extracció social i origen. - Destaquen: Guillem de Berguedà, Ramon Vidal de Besalú, Cerverí de Girona, Huguet de Mataplana, etc. - Les vides són textos en prosa que expliquen la vida de trobadors i les razós expliquen els motius d'alguna de les poesies.
3. L'amor cortés
Lannquan li jorn son lonc e may
M'es belhs dous chans d'auzelhs de lonh,
E quan mi suy partitz de lay,
Remembra'm d'un' amor de lonh.
Vau de talan embroncx e clis
Si que chans ni flors d'albespis
No-m valon plus que l'yverns gelatz.
Be tenc lo Senhor per veray
Per que formet sest' amor de lonh,
Mas per un ben que m'en eschay
N'ai dos mals, quar tant suy de lonh.
A! quar no fuy lai pelegris,
Si que mos fustz e mos tapis
Fos pels sieus belhs huelhs remiratz!
[...]
- La poesia trobadoresca es basa en l'amor cortés. - L'objectiu del trobador: aconseguir l'amor d'una dama de posició social més elevada, normalment casada. - Aquest amor = difícil, fustrant, perillós, extramatrimonial i ple d'entrebancs. - El nom de la dama s'amagava en les composicions a través d'un senhal per preservar-ne la identitat. - Triangle amorós: el marit, de vegades, consentia aquest joc amorós entre el trobador i la dama i acceptava de bon grat que la seua dona fora objecte d'atenció de poemes trobadorescos.
Jaufre Rudel
3.1 Estadis de l'amor cortés
3. Entenedor El trobador ha rebut algun signe de simpatia o acceptació de la dama. Encara no hi ha contacte físic.
1. Fenhedor o tímid El trobador no mostra els seus sentiments.
2. Pregador o suplicant El trobador manifesta algun sentiment cap a la dama. Ella li dona una penyora.
4. Drutz o amant El trobador és l'amant de la dama i es dona el plaer físic.
4. Metàfora feudal
- Els papers de l'amor cortés es relacionen amb els de la societat feudal. -El trobador es dirigeix a l'amada amb el terme masculí -midons, meus domine, el meu senyor- perquè ell esdevé vassall d'ella. - El marit de la dama, el senyor feudal (anomenat gilós), de vegades s'assabentava de la relació amorosa entre la dama i el trobador gràcies als llausengers o 'xafarders' que escampaven els rumors.
5. Altres gèneres trobadorescos
plany
alba
balada
sirventés
Composició per a ser ballada.
Tristor dels enamorats quan han d'acomiadar-se amb l'arribada del dia.
Se centra en la sàtira cap a algun enemic.
Lament per la mort d'algú estimat.
5. Altres gèneres trobadorescos
pastore·la
tençó
Explica l'encontre d'un noble amb una pastora.
Debat poètic entre trobadors.
6. Mètrica i estil
- En la mètrica trobadoresca el recompte de síl·labes de cada vers és fins a l'última síl·laba tònica. - El vers habitual és el decasíl·lab amb cesura a la quarta síl·laba. - L'estrofa més freqüent és l'octava. - La rima pot ser consonant (rimen vocals i consonants) o assonant (només rimen vocals). Alhora també pot ser masculina (els versos acaben en paraula aguda) o femenina (no acaben en paraula plana). - Tres estils diferenciats: trobar lleu (poesia lleugera, senzilla i entenedora; trobar clus (poesia més elaborada, de caràcter hermètic, perquè coste d'entendre); i el trobar ric (estil d'elaboració formal i amb riquesa de recursos).
Escolta "Sense tu" del grup Teràpia de Shock i marca els tòpics de l'amor cortés que apareixen en la lletra de la cançó.
a) Amor de lluny: b) Vassall (el trobador és el vassall de la dama): c) Dona perfecta (dama és gairebé un àngel, quasi perfecta): d) Nit (la trobada amorosa es produeix a la nit):
Llig el poema i respon a les preguntes.
El dia que us vaig veure (fragments)El dia que us vaig veure, senyora, per primera vegada,quan us plagué deixar-vos veure per mi,vaig apartar del meu cor tot altre pensamenti es feren ferms tots els meus volers en vós […].Perquè la gran bellesa i l’agradable tractei els mots cortesos i l’amorós plaer que sabreu ferm’arrabassaren el seny en manera quedes d’aleshores, senyora gentil, no el puc recuperar […].I és que us amo, senyora, tan lleialmentque Amor no em dóna poder per amar-ne una altra […].Ai!, tant de bo fos ja l’hora, senyora, que veiésque per pietat em volguéssiu honorar tantque només us dignéssiu a anomenar-me amic.
a) Assenyala els tòpics de la literatura trobadoresca. b) En quin estadi amorós es trobaria el trobador? c) Com tracta el trobador a l'amada? d) A quin gènere pertany el fragment?
Guillem de Cabestany
Amplia la informació.
POESIA TROBADORESCA
L'AMOR CORTÉS
La lírica trobadoresca 3ESO
mireiaggarcia
Created on November 7, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
Explore all templates
Transcript
Lírica trobadoresca
Valencià: llengua i literatura 3r d'ESO Mireia Garcia
1. Els orígens: els trobadors i les trobadores
- La poesia lírica de l'amor cortés es va desenvolupar entre el començament del segle XII i finals del XIII a Occitània. Representava literàriament les relacions amoroses dins de l'ambient cortesà. Els trobadors - Són els autors de la lírica trobadoresca i els primers a utilitzar una llengua romànica per a la lírica: l'occità. - Tenien una elevada formació cultural: componia la lletra i la música de les composicions. Eren, en general, d'extracció social elevada. - També va haver-li autores, les trobadores o trobairitz. Els joglars - S'encarregaven de cantar i difondre les composicions dels trobadors i eren d'extracció social humil.
2. Les composicions líriques trobadoresques
- La lírica trobadoresca no s'escriu en llatí, sinó en occità, i empra la rima i la mesura sil·làbica. - És de temàtica amorosa i eròtica, no religiosa. - El tipus de composició més conreat és la cançó: poema amorós per excel·lència. Manifesta les característiques principals del ritual de l'amor cortés. - Hi ha constància de l'existència d'uns 350 trobadors catalans de diferent extracció social i origen. - Destaquen: Guillem de Berguedà, Ramon Vidal de Besalú, Cerverí de Girona, Huguet de Mataplana, etc. - Les vides són textos en prosa que expliquen la vida de trobadors i les razós expliquen els motius d'alguna de les poesies.
3. L'amor cortés
Lannquan li jorn son lonc e may M'es belhs dous chans d'auzelhs de lonh, E quan mi suy partitz de lay, Remembra'm d'un' amor de lonh. Vau de talan embroncx e clis Si que chans ni flors d'albespis No-m valon plus que l'yverns gelatz. Be tenc lo Senhor per veray Per que formet sest' amor de lonh, Mas per un ben que m'en eschay N'ai dos mals, quar tant suy de lonh. A! quar no fuy lai pelegris, Si que mos fustz e mos tapis Fos pels sieus belhs huelhs remiratz! [...]
- La poesia trobadoresca es basa en l'amor cortés. - L'objectiu del trobador: aconseguir l'amor d'una dama de posició social més elevada, normalment casada. - Aquest amor = difícil, fustrant, perillós, extramatrimonial i ple d'entrebancs. - El nom de la dama s'amagava en les composicions a través d'un senhal per preservar-ne la identitat. - Triangle amorós: el marit, de vegades, consentia aquest joc amorós entre el trobador i la dama i acceptava de bon grat que la seua dona fora objecte d'atenció de poemes trobadorescos.
Jaufre Rudel
3.1 Estadis de l'amor cortés
3. Entenedor El trobador ha rebut algun signe de simpatia o acceptació de la dama. Encara no hi ha contacte físic.
1. Fenhedor o tímid El trobador no mostra els seus sentiments.
2. Pregador o suplicant El trobador manifesta algun sentiment cap a la dama. Ella li dona una penyora.
4. Drutz o amant El trobador és l'amant de la dama i es dona el plaer físic.
4. Metàfora feudal
- Els papers de l'amor cortés es relacionen amb els de la societat feudal. -El trobador es dirigeix a l'amada amb el terme masculí -midons, meus domine, el meu senyor- perquè ell esdevé vassall d'ella. - El marit de la dama, el senyor feudal (anomenat gilós), de vegades s'assabentava de la relació amorosa entre la dama i el trobador gràcies als llausengers o 'xafarders' que escampaven els rumors.
5. Altres gèneres trobadorescos
plany
alba
balada
sirventés
Composició per a ser ballada.
Tristor dels enamorats quan han d'acomiadar-se amb l'arribada del dia.
Se centra en la sàtira cap a algun enemic.
Lament per la mort d'algú estimat.
5. Altres gèneres trobadorescos
pastore·la
tençó
Explica l'encontre d'un noble amb una pastora.
Debat poètic entre trobadors.
6. Mètrica i estil
- En la mètrica trobadoresca el recompte de síl·labes de cada vers és fins a l'última síl·laba tònica. - El vers habitual és el decasíl·lab amb cesura a la quarta síl·laba. - L'estrofa més freqüent és l'octava. - La rima pot ser consonant (rimen vocals i consonants) o assonant (només rimen vocals). Alhora també pot ser masculina (els versos acaben en paraula aguda) o femenina (no acaben en paraula plana). - Tres estils diferenciats: trobar lleu (poesia lleugera, senzilla i entenedora; trobar clus (poesia més elaborada, de caràcter hermètic, perquè coste d'entendre); i el trobar ric (estil d'elaboració formal i amb riquesa de recursos).
Escolta "Sense tu" del grup Teràpia de Shock i marca els tòpics de l'amor cortés que apareixen en la lletra de la cançó.
a) Amor de lluny: b) Vassall (el trobador és el vassall de la dama): c) Dona perfecta (dama és gairebé un àngel, quasi perfecta): d) Nit (la trobada amorosa es produeix a la nit):
Llig el poema i respon a les preguntes.
El dia que us vaig veure (fragments)El dia que us vaig veure, senyora, per primera vegada,quan us plagué deixar-vos veure per mi,vaig apartar del meu cor tot altre pensamenti es feren ferms tots els meus volers en vós […].Perquè la gran bellesa i l’agradable tractei els mots cortesos i l’amorós plaer que sabreu ferm’arrabassaren el seny en manera quedes d’aleshores, senyora gentil, no el puc recuperar […].I és que us amo, senyora, tan lleialmentque Amor no em dóna poder per amar-ne una altra […].Ai!, tant de bo fos ja l’hora, senyora, que veiésque per pietat em volguéssiu honorar tantque només us dignéssiu a anomenar-me amic.
a) Assenyala els tòpics de la literatura trobadoresca. b) En quin estadi amorós es trobaria el trobador? c) Com tracta el trobador a l'amada? d) A quin gènere pertany el fragment?
Guillem de Cabestany
Amplia la informació.
POESIA TROBADORESCA
L'AMOR CORTÉS