Roma
Antiga Roma
13
11
7 montes
Coliseo
Panteó
1-7
12
Arc del trionf
Columna de traià
Forúm Romà
12
10
11
10
Colós de Neró
Port d'Ostia
13
14
14
Panteó
És un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart). L'edifici original el va fer construir l'any 27 aC el polític i general romà Marc Vipsani Agripa, amic i gendre d'August. Més tard, va patir un parell d'incendis fins que Adrià el va reconstruir totalment, alterant-ne l'estructura, entre els anys 118 i 128.
Columna de traià
Ës un monument commemoratiu erigit a Roma per ordre de l'emperador Trajà. Es troba al Fòrum de Trajà, a prop del Quirinal, al nord del Fòrum Romà. Conclosa l'any 114, és una columna de 30 metres d'altura (38 inclòs el pedestal), recorreguda per un baix relleu en espiral que commemora les victòries de Trajà davant els dacis (actualment Romania).La columna es compon de 18 enormes blocs de marbre de Carrara, cadascun dels quals pesa aproximadament 40 tones i té un diàmetre d'uns 4 metres. El fris escultòric complet mesura uns 200 metres i dona 23 vegades la volta a la columna. A l'interior d'aquesta, una escala de cargol de 185 esglaons permet l'accés a una plataforma mirador a la part superior.
Colisseu
Va ser el major amfiteatre de l'Imperi Romà. Es troba just a l'est del Fòrum Romà. Bastit al segle i i conegut originalment com a Amphitheatrum Flavium, a partir del segle VIII era anomenat Colosseum, per les seves dimensions majúscules, per l'estàtua colossal de l'emperador Neró que tenia ben a prop. Tenia capacitat per a 50.000 espectadors asseguts, amb vuitanta fileres a les grades. L'emperador i els senadors tenien els seients més propers a l'arena i, de manera progressiva, se situaven els estrats socials de classes més baixes. Es va completar l'any 80, quan governava l'emperador Tit, i va ser modificat durant el regnat de Domicià.
Port d'Ostia
Situada a 35 quilòmetres de Roma, a la desembocadura del riu Tíber, Ostia es va convertir en la principal via d'entrada a la Urbe després que l'emperador Claudi hi creés un esplèndid port comercial.
Forúm Romà
El Fòrum Romà era en el centre de la ciutat i la zona de les botigues. En llatí era anomenat el Forum Romanum, si bé els ciutadans s'hi referien més sovint com a Forum Magnum (el Fòrum Gran) o, simplement, com a Forum.A mesura que la ciutat creixia, es va quedar petit i els emperadors en van fer construir de nous a la part nord, els anomenats Fòrums Imperials. El Fòrum Romà se situa a la vall compresa entre els turons del Palatí i el Capitoli, a Roma.
Arc de Constantí
És un arc de triomf de tres obertures (amb un pas central flanquejat per dos passos laterals més petits), situat a poca distància del Colosseu. Fou dedicat pel Senat per commemorar la victòria de l'emperador romà Constantí contra Maxenci a la batalla del Pont Milvi (28 d'octubre del 312) i inaugurat oficialment el 315 (pels decennalia) o el 325 dC (vicennalia). L'arc està construït amb carreus (opus quadratum) de marbre blanc de diverses qualitats, amb blocs de pedra reciclats de monuments més antics. També se'n van reutilitzar part dels elements arquitectònics i de les escultures de la decoració, sobretot relleus i escultures procedents de l'època de Trajà, Adrià i Marc Aureli.
Colós de Neró
Estàtua aixecada a l'Antiga Roma que representava l'emperador. Realitzat en bronze i de mida colossal (30 metres), estava situada davant de la plataforma del Temple de Venus i Roma, prop del Colosseu Romà. Després de la mort de l'emperador, Vespasià va afegir una corona de raigs, atribut del déu Sol, i nomenant-lo Coloso Solís romanent l'estàtua en la seva posició original, fins que Adriano la va traslladar diversos metres, amb ajuda d'elefants, per erigir el Temple de Venus i Roma. El Colós va ser situat sobre un pedestal de maçoneria recobert de marbre. Les restes que es conservaven d'aquest pedestal van ser destruïdes el 1936. L'emperador Còmode va substituir el cap per una seva com a Hèrcules, però després de la seva mort va ser restaurada a la seva forma anterior.
7 montes
Promontoris que històricament han format el cor de la ciutat de Roma. Situades a l'est del riu Tíber.1- L'Aventí (Collis Aventinus), 47 metres d'alçada. 2- El Capitolí (Capitolinus, que tenia dues crestes: l'Arx i el Capitolium), 50 metres d'alçada. 3- El Celio (Caelius, l'extensió oriental del qual es deia Caeliolus), 50 metres d'alçada. 4- L'Esquilí (Esquilinus, que tenia tres cims: el Cispius, el Fagutalis i l'Oppius), 64 metres d'alçada. 5- El puig Palatino (Collis Palatinus, els tres cims del qual eren: el Cermalus o Germalus, el Palatium i el Velia), 51 metres d'alçada. 6- El Quirinal (Quirinalis, que tenia tres becs: el Latiaris, el Mucialis o Sanqualis, i el Salutaris), 61 metres d'alçada. 7- El Viminal (Viminalis), 60 metres d'alçada.
Mapa de Roma
Ines Canaveras Asensio
Created on November 7, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Essential Map
View
Akihabara Map
View
Frayer Model
View
Create Your Story in Spanish
View
Microcourse: Key Skills for University
View
Microcourse: Learn Spanish
View
Choice Board Flipcards
Explore all templates
Transcript
Roma
Antiga Roma
13
11
7 montes
Coliseo
Panteó
1-7
12
Arc del trionf
Columna de traià
Forúm Romà
12
10
11
10
Colós de Neró
Port d'Ostia
13
14
14
Panteó
És un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart). L'edifici original el va fer construir l'any 27 aC el polític i general romà Marc Vipsani Agripa, amic i gendre d'August. Més tard, va patir un parell d'incendis fins que Adrià el va reconstruir totalment, alterant-ne l'estructura, entre els anys 118 i 128.
Columna de traià
Ës un monument commemoratiu erigit a Roma per ordre de l'emperador Trajà. Es troba al Fòrum de Trajà, a prop del Quirinal, al nord del Fòrum Romà. Conclosa l'any 114, és una columna de 30 metres d'altura (38 inclòs el pedestal), recorreguda per un baix relleu en espiral que commemora les victòries de Trajà davant els dacis (actualment Romania).La columna es compon de 18 enormes blocs de marbre de Carrara, cadascun dels quals pesa aproximadament 40 tones i té un diàmetre d'uns 4 metres. El fris escultòric complet mesura uns 200 metres i dona 23 vegades la volta a la columna. A l'interior d'aquesta, una escala de cargol de 185 esglaons permet l'accés a una plataforma mirador a la part superior.
Colisseu
Va ser el major amfiteatre de l'Imperi Romà. Es troba just a l'est del Fòrum Romà. Bastit al segle i i conegut originalment com a Amphitheatrum Flavium, a partir del segle VIII era anomenat Colosseum, per les seves dimensions majúscules, per l'estàtua colossal de l'emperador Neró que tenia ben a prop. Tenia capacitat per a 50.000 espectadors asseguts, amb vuitanta fileres a les grades. L'emperador i els senadors tenien els seients més propers a l'arena i, de manera progressiva, se situaven els estrats socials de classes més baixes. Es va completar l'any 80, quan governava l'emperador Tit, i va ser modificat durant el regnat de Domicià.
Port d'Ostia
Situada a 35 quilòmetres de Roma, a la desembocadura del riu Tíber, Ostia es va convertir en la principal via d'entrada a la Urbe després que l'emperador Claudi hi creés un esplèndid port comercial.
Forúm Romà
El Fòrum Romà era en el centre de la ciutat i la zona de les botigues. En llatí era anomenat el Forum Romanum, si bé els ciutadans s'hi referien més sovint com a Forum Magnum (el Fòrum Gran) o, simplement, com a Forum.A mesura que la ciutat creixia, es va quedar petit i els emperadors en van fer construir de nous a la part nord, els anomenats Fòrums Imperials. El Fòrum Romà se situa a la vall compresa entre els turons del Palatí i el Capitoli, a Roma.
Arc de Constantí
És un arc de triomf de tres obertures (amb un pas central flanquejat per dos passos laterals més petits), situat a poca distància del Colosseu. Fou dedicat pel Senat per commemorar la victòria de l'emperador romà Constantí contra Maxenci a la batalla del Pont Milvi (28 d'octubre del 312) i inaugurat oficialment el 315 (pels decennalia) o el 325 dC (vicennalia). L'arc està construït amb carreus (opus quadratum) de marbre blanc de diverses qualitats, amb blocs de pedra reciclats de monuments més antics. També se'n van reutilitzar part dels elements arquitectònics i de les escultures de la decoració, sobretot relleus i escultures procedents de l'època de Trajà, Adrià i Marc Aureli.
Colós de Neró
Estàtua aixecada a l'Antiga Roma que representava l'emperador. Realitzat en bronze i de mida colossal (30 metres), estava situada davant de la plataforma del Temple de Venus i Roma, prop del Colosseu Romà. Després de la mort de l'emperador, Vespasià va afegir una corona de raigs, atribut del déu Sol, i nomenant-lo Coloso Solís romanent l'estàtua en la seva posició original, fins que Adriano la va traslladar diversos metres, amb ajuda d'elefants, per erigir el Temple de Venus i Roma. El Colós va ser situat sobre un pedestal de maçoneria recobert de marbre. Les restes que es conservaven d'aquest pedestal van ser destruïdes el 1936. L'emperador Còmode va substituir el cap per una seva com a Hèrcules, però després de la seva mort va ser restaurada a la seva forma anterior.
7 montes
Promontoris que històricament han format el cor de la ciutat de Roma. Situades a l'est del riu Tíber.1- L'Aventí (Collis Aventinus), 47 metres d'alçada. 2- El Capitolí (Capitolinus, que tenia dues crestes: l'Arx i el Capitolium), 50 metres d'alçada. 3- El Celio (Caelius, l'extensió oriental del qual es deia Caeliolus), 50 metres d'alçada. 4- L'Esquilí (Esquilinus, que tenia tres cims: el Cispius, el Fagutalis i l'Oppius), 64 metres d'alçada. 5- El puig Palatino (Collis Palatinus, els tres cims del qual eren: el Cermalus o Germalus, el Palatium i el Velia), 51 metres d'alçada. 6- El Quirinal (Quirinalis, que tenia tres becs: el Latiaris, el Mucialis o Sanqualis, i el Salutaris), 61 metres d'alçada. 7- El Viminal (Viminalis), 60 metres d'alçada.