Pau Gargallo

Pau Gargallo

Revolució

Pau Gargallo va revolucionar l'escultura del segle XX per diverses raons...

Biografia

• Introdueix l'integració expressiva del buit en els volums escultòrics.

• Va introduir nous conceptes i tècniques en l'art de l'escultura.

• Va abandonar l'estil academicista predominant en la seva època (abraça el cubisme i l'abstracció).

• Va ser un innovador en l'ús dels materials, incorporant el ferro (considerada revolucionària).

• Escultor compromès amb els temes socials i polítics del seu temps.

Obres

Comparativa

Vídeo

Clairry Joice Balmaceda i Diane Bernadette Pasion

PER QUÈ PAU GARGALLO VA REVOLUCIONAR L'ESCULTURA DEL SEGLRE XX?

El 1907 comença la seva experimentació amb el tema de les màscares incorporant diversos elements plàstics que acompanyaran en endavant tota la seva obra. Treballa el metall i recorre al joc de les formes en què s'interessa per l'espai com a part de l'escultura i els volums. Va perfeccionar la seva tècnica treballant a més amb altres materials com la terracota o el bronze explorant diversos universos plàstics. Introduint nous recursos expressius va anar creant obres innovadores mantenint la seva relació estreta amb l'art clàssic mostrant el seu coneixement i interès per la tradició clàssica. La integració expressiva del buit en els volums escultòrics va ser la millor carta estètica de Gargallo, producte d'un treball conscienciós i fruit d'un pensament reflexiu que el va portar a un coneixement profund dels materials i de la tècnica. Pablo Gargallo va plantejar amb modernitat noves fórmules que li van permetre crear un llenguatge innovador, ple de poesia, estimulant i fascinador.

Per què Pau Gargallo revoluciona l'escultura del S.XX.?

Pau Gargallo va revolucionar l'escultura del segle XX per diverses raons. En primer lloc, va ser un dels pioners de l'escultura moderna a Espanya i va introduir nous conceptes i tècniques en l'art de l'escultura. Va abandonar l'estil academicista predominat en la seva època i va abraçar el cubisme i l'abstracció, fent servir formes geomètriques i la simplificació com a elements clau en les seves obres. A més, Gargallo va ser un innovador en l'ús dels materials, incorporant el ferro com a element essencial en moltes de les seves escultures, cosa que va ser considerada revolucionària en aquell moment. La seva obra "Kiki de Montparnasse" és un exemple destacat d'aquest ús innovador del ferro.

També va ser un escultor compromès amb els temes socials i polítics del seu temps, i moltes de les seves obres reflecteixen aquesta preocupació. El 1907 comença la seva experimentació amb el tema de les màscares incorporant diversos elements plàstics que acompanyaran en endavant tota la seva obra. Treballa el metall i recorre al joc de les formes en què s'interessa per l'espai com a part de l'escultura i els volums. Va perfeccionar la seva tècnica treballant a més amb altres materials com la terracota o el bronze explorant diversos universos plàstics. Introduint nous recursos expressius va anar creant obres innovadores mantenint la seva relació estreta amb l'art clàssic mostrant el seu coneixement i interès per la tradició clàssica. La integració expressiva del buit en els volums escultòrics va ser la millor carta estètica de Gargallo, producte d'un treball conscienciós i fruit d'un pensament reflexiu que el va portar a un coneixement profund dels materials i de la tècnica. Pablo Gargallo va plantejar amb modernitat noves fórmules que li van permetre crear un llenguatge innovador, ple de poesia, estimulant i fascinador.

Pablo Gargallo (Maella, Saragossa, 5 de gener de 1881-Reus, Tarragona, 28 de desembre de 1934) va ser un dels artistes d'avantguarda espanyols més significatius de la seva època i un dels primers artistes que van treballar el ferro

Va ser un escultor del segle XIX i el segle XX que va saber combinar a la perfecció l'experimentació pròpia de les avantguardes amb el classicisme. Va desenvolupar un estil d'escultura d'inspiració cubista —basat en la creació d'objectes tridimensionals a partir de peces de metall, paper o cartró. Algunes d'aquestes escultures tenen una forma de cubisme. Per exemple, només es pot mostrar la meitat d'una cara i només pot tenir un ull. És conegut també per la seva innovació amb el ferro. Treballava amb planxes metàl·liques que modelaven i donaven forma. Les seves obres són lleugeres, va buidant la massa per esculpir el buit, els contrastos de llum… Divideix les superfícies en còncaves, convexes i planes i utilitza metall retallat, treballat a martell, les peces les uneix amb soldadura. No abandona l'escultura “més tradicional”, les figures d'embalum rodó, però experimenta una gran evolució i innova amb el material. Inclus, la seva obra es pot definir com la combinació harmònica de l'espai i del volum. Esculpi el buit, l'espai. Va estudiar a Barcelona, ​​abans de guanyar una beca l'any 1903 per continuar els seus estudis a París, on va conèixer altres artistes d'avantguarda, com Amedeo Modigliani i Guillaume Apollinaire. Mentre estava a Barcelona, ​​va començar a utilitzar el coure i els metalls en la seva obra, i va rebre encàrrecs per crear escultures públiques. Quan va tornar a París, va experimentar amb el cubisme i va viure en una comuna d'artistes amb Pablo Picasso, Juan Gris i Max Jacob, entre d'altres, i va formar una forta amistat amb Picasso. Picasso i Gargallo es van influir mútuament en les obres dels altres, i Gargallo va introduir Picasso a l'escultura metàl·lica. Gargallo va tornar de nou a Barcelona des del 1914 fins al 1924, moment durant el qual va esculpir el famós arc escènic de la sala de concerts del Palau de la Música Catalana. Va passar l'última dècada de la seva vida a París, aconseguint un gran reconeixement per les seves fines escultures metàl·liques.

Les obres més prestigioses són: El Profeta (1933), a qui Gargallo va definir com la seva “tranquil·litat estètica”, Picador (1928), L'Arlequí, La Banyista, David, Dona del Mirall, Acadèmia i els retrats de Kiki de Montparnasse (al més estil Art Decó ) Greta Garbo, Antinoo, etc. En què va aplicar les seves tècniques cubistes, pseudo-abstractes. Després de la seva mort, es van fer quatre grans exposicions pòstumes, a Madrid (1935), París (1935 i 1947) i a la Biennal de Venècia (1955). La seva obra es troba a les col·leccions permanents del Museu d'Art Modern i del Metropolitan Museum of Art de Nova York, i del Museu Reina Sofia de Madrid. L'any 1985 es va inaugurar el Museu Pablo Gargallo prop de la seva casa natal a Saragossa, Espanya.