Poesia Trobadoresca

Poesia trobadoresca

Chiara Leppe

POEMES TROBADORESCS

S. XII

GUILLEM DE BERGUEDÀ

S. XIII

CERVERÍ DE GIRONA

S. XIII - S. XIV

RAMON LLULL

S. XV

AUSIÀS MARCH

S. XIV - S. XV

JORDI DE SANT JORDI

Cansoneta leu e plana

de Guillem de Berguedà

S. XII

SOBRE L'AUTOR

EL POEMA

SOBRE EL POEMA

SOBRE L'AUTOR

GUILLEM DE BERGUEDÀ

L'obra de Guillem de Berguedà, arrriba al lector actual amb la mateixa frescor que als seus contemporanis, tot i els vuit-cents anys transcorreguts des que va ser escrita.La cançoneta dedicada a Ponç de Mataplana és un bon exemple de l'estil satíric de Guillem de Berguedà: una composició de ritme alegre i festiu al servei d'un act progressivament infamant contra el seu enemic.

EL POEMA

AnÀLISI

Cansoneta leu e plana, leugereta, ses ufana, farai, de mon Marques del traichor de Mataplana, q'es d'engan farsitz e ples. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples. Marques, ben aion les peiras a Melgur depres Someiras, on perdetz de las denz tres; no.i ten dan que las primeiras i son e non paron ges. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples. Del bratz no.us pretz una figa, que cabreilla par de biga e portatz lo mal estes; ops i auria ortiga qe.l nervi vos estendes. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples.

Marques, qui en vos se fiani a amor ni paria; gardar se deu totas ves qon qe.z an: an de clar dia, de nuoitz ab vos non an ges. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples. Marques, ben es fols qui.s vana c'ab vos tenga meliana meins de brajas de cortves; et anc fills de crestiana pejor costuma non mes. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples.

- TEMA: sirventès- ESTRUCTURA: · cinc cobles · 5 versos heptasíl·labs amb dues tornades cadascun · rimes masculines i femenines - RECURSOS LITERARIS: · epítet · metàfora · comparació · encavallament

SOBRE EL POEMA

El poema comença fingint que el lector està assistint a la composició del text, com si es trobés al costat de l'autor, cosa que el situa en el seu bàndol. Les dues estrofes següents descriuen de forma espepèntica aspectes físics del marquès de Mataplana. El moment culminant del poema, apareix, lògicament, al final; on la ridiculització de l'adversari no segueix explotant la dimensió física, sinó que se centra en un aspecte particularment escandalós de la moral del marquès. Aquest fet s'especifica al poema que només són reals a l'interior del poema, però aquest component fictici no és obstacle perquè el poema conservi el to satíric.

Si nuyll temps fui pessius ne cossiros

de Cerverí de Girona

S. XIII

SOBRE L'AUTOR

EL POEMA

SOBRE EL POEMA

SOBRE L'AUTOR

CERVERI DE GIRONA

Cerverí de Girona va néixer l’any 1259 i va morir el 1285. Va ser el trobador català més important, vinculat a la casa reial de Jaume I i del seu fill Pere el Gran. La seva activitat la va iniciar com a joglar (és a dir, recitant les composicions dels trobadors) i més tard va esdevenir trobador. Podem suposar que tenia una formació acadèmica sòlida,

EL POEMA

AnÀLISI

Si nuyll temps fuy pessius ne cossiros sirven amors, ni·n perdey mon cabal, sufren pena, turmen, trebayll e mal, ne·m tengren dan maritz ne fals gelos, er m’adutz jay, qu’eser no·m pot vedatz, us gentils cors adreitz, gras e delgatz, on es jovens e franc’ humilitatz. . E s’auzes dir cal dona·m te joyos, ne com m’a fi, humil, franc e leyal, e·m ditz soven ab mant sospir coral, baysan: «Amics, con eu no so ab vos, muyr deziran e pus, pres mi,·us luynatz, del revenir vos clam merce viatz», estortz fora, e mos clars ditz, vertatz. Eras diran lausenger envejós qu’eu dic fencha a ley de desleyal, mas, pus midons m’o perdo, no me·n chal, car ma rayzo tenran tuit l’amoros: qu’eu dic que can an lens ne apesatz, pesan vey ley e sas plasens beutatz que·m ditz plasers ab ditz enamoratz.

E tenria lo rey per enujos si·m sonava can faz tan douz jornal, ne·m tocava: qu’eu non ay plaser d’al, ans fora mortz si·l pesamen no fos. E dic a cels qui·m dizon: «Que·us pessatz, en Cerveri? Ajam qualque solatz!» «Laxatz m’estar, seyner, que coblas fatz». D’aytan me tenc per benaventuros car ço qui notz als altres a mi val; e no vis mays nuyll trobador aytal ne qui’n durmen fezes vers e chanços: qu’en durmen fo aycest chanz començatz, per que non es ab motz prims ne serratz ne y er per me sos ne motz esmendatz. Pus en durmen e pesan gen pessatz, na Sobrepretz, de me, veyllan, si·us platz prec que pessetz, o que tost m’auciatz. De la dona dels cardos suy payatz e del enfan, can pres luy m’asolatz.

- TEMA: amor cortés- ESTRUCTURA: · set coples i una tornada · rima unisonant · versos decasíl·labs masculins- RECURSOS LITERARIS: · antítesi · paradoxa · hipèrbole

SOBRE EL POEMA

La primera estrofa d'aquest poema evoca un temps passat de preocupació i tristesa. Explica que els gelosos li volien mal, juntament amb els lausengiers, una figura habitual que encarna tot aquell que vol sabotejar el flirteig de l’amor cortès. A la segona estrofa descobrim que està ple de joi (un èxtasi amorós que no li pot prendre ningú, perquè li proporciona una dama. Hi ha, doncs, una doble dimensió sentimental; el passat trist i el present joiós, i la impossibilitat de dur aquest joi fins al final, perquè no li és possible de revelar la identitat de la dama. Podem veure, també, que no el preocupa el saboteig dels lausengiers, perquè l’amor del trobador cap a la midons és fort. La quarta cobla ens ofereix una estampa típica de la vida a la cort. Ens explica que la seva feina de trobar és algunes vegades interrompuda per necessitats del rei o per algun altre habitant de la cort. Finalment arribem a les dues tornades, en les quals era habitual que el trobador passés comptes amb una sèrie de noms i objectes que eren d’obligada aparició en les composicions. A la primera tornada, el senhal que cobreix la identitat de la dama a la qual s’adreça, «Sobrepretz», un mot que al·ludiria a un mèrit en excés. L’última tornada, formada per dos versos, rendeix comptes amb els seus protectors polítics: la dama dels cards (identificada com a Sibil·la, comtessa de Cardona) i l’Enfan, que es tracta de Pere el Gran (retratat com a infant per la seva curta edat).

Cant de ramon

de Ramon Llull

S. XIII - S. XIV

SOBRE L'AUTOR

EL POEMA

SOBRE EL POEMA

SOBRE L'AUTOR

RAMON LLULL

Ramon Llull és el primer autor a utilitzar el català per escriure gairebé sobre tots els temes: ciència, filosofia, pedagogia teologia, literatura... Per a Ramon Llull, la literatura no és cap fi en ella mateixa, sinó un instrument al servei del missatge cristià que vol transmetre, un mitjà al servei de l’amor a Déu. Així doncs, concep la literatura com una eina didàctica.

EL POEMA

Lo mon era en damnació, morí per dar salvació Jesús, per qui el món creat fo; Jesús pujà al cel sobre el tro, venrà á jutjar lo mal e el bo; no valran plors querre perdó. Novell saber hay atrobat, pot n'hom conèixer veritat, e destruir la falsetat; Sarraïns seran batejat, tartres, jueus e mant errat, per lo saber que Déu m'ha dat.

Vull morir en pèlag d'amor. Per esser gran non hai paor de mal príncep ne mal pastor. Tots jorns consir la deshonor que fan a Déu li gran senyor, qui meten lo mon en error. Prec Déu trameta missatgers, devots, sciense vertaders, a conèixer que Déu homés. La Verge on Déu hom se fes e tots los sants d'ela sotmès, prech que en infern no sia mes. Laus, honor al major Senyor, al qual tramet la mia amor, que d'ell reeba resplendor; No som digne de far honor a Deu, tan fort son pecador, e som de libres trobador! On que vage cuit gran bé far, e a la fi res no hi pusc far, per què n'hai ira e pesar. Ab contriciée plorar vull tant a Déu mercè clamar, que mos llibres vulla exalçar.

Santetat, vida, sanitat, gaug me do Déu e llibertat, e guard me de mal e pecat. A Déu me son tot comanat mal esperit ni hom irat no hagen en mi potestat. Man Déu als cels e als elements, plantes e totes res vivents, que no em facen mal ni turments. Do'm Déu companyons coneixents, devots, lleials, humils, tements, a procurar sos honraments.

Son creat é esser m'es dat a servir Deu que fos honrat, e son caut en mant pecat;e en ira de Deu fui pausat. Jesus me venc crucificat: volc que Déu fos per mi amat. Matí ané querre perdó a Déu, e pris confessió ab dolor e contricció; De caritat, oració, esperansa, devoció, Déu me feu conservació. Lo monestir de Miramar fiu a frares menors donar, per sarraïns a preïcar. Enfre la vinya e el fenollar, amor me pres fe'm Déu amar, e enfre sospir e plors estar. Déu Paire, Fil, Déu Espirat, de qui és Santa Trinitat, tracte com fossen demonstrat, Déu Fill, del cel és davallat, de una Verge està nat, Déu e home, Crist apel·lat

AnÀLISI

Pres hai la crots: tramet amors a la Dona de peccadors que d'ella m'aport gran socors. Mon cor està casa d'amors, e mos ulls fontanes de plors: entre gaug estaig é dolors. Son hom vell, paubre, menyspreat; no hai ajuda d'home nat, e hai trop gran fait emparat. Grans res ai del món cercat, mant bon exempli hai donat, poc son conegute amat.

- TEMA: autobiografia- ESTRUCTURA: · catorze estrofes -> cada una de sis versos amb 8 síl·labes · rima consonant masculina- RECURSOS LITERARIS: · Enumeració· Hipèrbaton · Antítesi

· Hipèrbole · Metàfora · Paradoxa · Polisíndeton · Asíndeton · Personificació

SOBRE EL POEMA

Les tres primeres estrofes constitueixen una síntesi de l’etapa dejoventut fins a la construcció del monestir de Miramar: naixement, matrimoni iprimera revelació a la primera estrofa; quotidianitat devota a al segona i la creacióde Miramar a la tercera. Seguidament, dues estofes que parlen de la sevaconsagració a la causa de Crist i que el porten, a la sisena estofa, fins a un altre puntculminant de la seva vida: la segona revelació, la de Randa, la qual li permetdesenvolupar l’Art. A partir d’aquí combina el relat de les seves peripèciesmissioneres, passant per una breu etapa on parla del seu final, el seu compromísamb Déu i la Verge i, al mateix temps, el seu enuig pel poc reconeixement que rebenla seva acusa i la seva obra. Les dues últimes estrofes configuren una cloenda ambun cert to d’anhel: els darrers precs que el subjecte poètic fa a Déu

Poema xiii

d'Ausiàs March

S. XV

SOBRE L'AUTOR

EL POEMA

SOBRE EL POEMA

SOBRE L'AUTOR

AUSIÀS MARCH

Fill i nebot de poetes,és el millor poeta medieval de la literatura catalana.-Neix el 1397 a Gandia. Armat cavaller , participa en expedicions italianes d’Alfons el Magnànim (al costat d’Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi). El 1424 abandona la vida militar i es retira a Gandia des d’on administrava les seves terres com un autèntic senyor feudal. Mor el 1459. Conservem 128 poesies escrites entre l425 un cop acabada la vida militar i1459, data de la seva mort. Dividim les seves poesies en quatre grups temàtics: CANTS D'AMOR, CANTS DE MORT, CANTS MORALS, CANTS ESPIRITUAL.

EL POEMA

Colguen les gents ab alegria festes, loant a Déu, entremesclant deports; places, carrers e delitables orts sien cerquats ab recont de grans gestes; e vaja yo los sepulcres cerquant, interrogant ànimes infernades, e respondran, car no són companyades d'altre que mi en son contínuu plant. Cascú requer e vol a son senblant; per ço no·m plau la pràctica dels vius. D'imaginar mon estat són esquius; sí com d'om mort, de mi prenen espant. Lo rey xipré, presoner d'un heretge, en mon esguart no és malauyrat, car ço que vull no serà may finat, de mon desig no·m porà guarir metge. Cell Texion qui·l buytre·l menga·l fetge e per tots temps brota la carn de nou, en son menjar aquell ocell may clou; pus fort dolor d'aquesta·m té lo setge; car és hun verm qui romp la mia pensa, altre lo cor, qui may cessen de rompre, e llur treball no·s porà enterrompre sinó ab ço que d'aver se defensa.

E si la mort no·m dugués tal offensa -ffer mi absent d'una tan plasent vista-, no li graesch que de tera no vista lo meu cors nuu, qui de plaer no pensa de perdre pus que lo ymaginar los meus desigs no poder-se complir; e si·m cové mon derrer jorn finir, seran donats térmens a ben amar. E si·n lo cel Déu me vol allogar, part veura Ell, per complir mon delit serà mester que·m sia dellay dit que d'esta mort vos ha plagut plorar, penedint-vos com per poqua mercè mor l'ignoscent e per amar-vos martre: cell qui lo cors de l'arma vol departre, si ferm cregués que·us dolrríeu de se. Lir entre carts, vós sabeu e yo sé que·s pot bé fer hom morir per amor; creure de mi, que só en tal dolor, no fareu molt que·y doneu plena fe.

AnÀLISI

- TEMA: mort per amor- ESTRUCTURA: · cinc octaves de decasíl·labs · rima consonant · tornada regular - RECURSOS LITERARIS: · antítesi · comparacions · al·literació

SOBRE EL POEMA

En les estrofes IV i V March pren mà de la hipèrbole i sobretot de narrar els fets hipotèticament. Ens diu que si morís, la mort no li duria cap problema excepteperdre la visió de l'amada, només la visió perquè és l'únic que ara per ara pot tenir. Per tant, no pot morir perquè perdrà l'únic que té. L'estrofa s'acaba on el jo líric ensdiu que si mor, si finalment decideix a treure's la vida per amor, conseqüència del fetque és innocent, amb ell acabaran els bons amadors, es posa com al més granamador, capaç de morir per amor si fa falta. En l'estrofa V, però ara arriba fins alslímits extrems, el jo líric suposa que ha mort i que es troba al costat de Déu.Tanmateix això no li és prou plaent, a més a més necessita saber que la sevaamada li ha sabut greu la seva mort i que l'ha plorat, aquí apareix per primer cop enel poema l'amada. Així l'estrofa s'acaba dient que es trauria la vida de grat si sabésque l'amada el ploraria, en altres paraules que l'estimaria. El poeta ha mort per culpa de l'amor que tenia cap aquella dona que li ha donatpoca mercè i ha mort sense tenir-hi culpa i s'ha convertit en un màrtir. Finalment es decideix pel suïcidi, sap que potser d'aquesta manera serà correspost,és com una mena de resultat final de tot el poema, l'única manera de ser correspostés en la mort perquè l'estimada et plorarà i per tant sabràs que t'estima

“Just lo front port vostra bella semblança”

de Jordi de Sant Jordi

S. XIV - S. XV

SOBRE L'AUTOR

EL POEMA

SOBRE EL POEMA

SOBRE L'AUTOR

JORDI DE SANT JORDI

Va ser poeta cortesà i militar. Nascut entre 1395 i 1400 al Regne de València, i va morir cap al juny de 1424. D’origen humil, va participar amb March a l’expedició naval de Sardenya i Còrsega, l’any 1420. Es conserven 18 poemes atribuïts a Jordi de Sant Jordi.

EL POEMA

AnÀLISI

Jus lo front port vostra bella semblançade que mon cors nit e jorn fa gran festa, que remiran la molt bella figura de vostra faç m'és romassa l'empremta que ja per mort no se'n partrà la forma; ans quant serai del tot fores d'est segle cells qui lo cors portaran al sepulcre sobre ma faç veuran lo vostre signe. Si com l'infants quan mira lo retaule e contemplant la pintura ab imatges ab son net cor, no lo'n poden gens partre - tant ha plaser de l'aur qui l'environa -; atressí em pren davant l'amorós cercle de vostre cors, que de tants béns s'enrama, que mentre el vei mas que Déu lo contemple; tant hai de joi per amor qui em penetra. Així em té pres e lliats en son carçre amors ardents com si estés en un cofre tancat jus claus e tot mon cors fos dintre, on no posqués mover per null encontre. Car tant és grans l'amor que us hai e ferma que lo meu cor no es part punt per angoixa, bella, de vós, ans estai ferm com torres en sol amar a vós, blanxa colomba.

Bella sens par ab la presença noble, vostre bell cors, bell fec Déus sobre totes, gais e donós lluu plus que fina pedra, amorós, bells, plus penetrants que estella; d'on, quan vos vei ab les autres en flota les jutge menys, si com fai lo carboncles que de virtuts les fines pedres passa: vós ets sus lei com l'astors sus l'esmirle. L'amor que us hai en totes les parts m’ascla no foncs jamais en null cors d'hom ne arma, quan no n'amec pus coralment nulls hòmens tan forta amor com cesta que el cor m'obre Mas sui torbats que no fonc Aristòtils d'amor qui m'art e mos cinc senys desferma, co'l monjos bos que no es part de la setl.la no es part mon cors de vós tant com dits d'ungla. Oh cors d'honors, net de frau e delicte, prenets de me pietats, bella dona, e ne sofrats que's amant-vos peresca, per què eu vos am mais que nulls homs aferma; per que us suplei, a vós, que ets le bells arbres de tots los fruits on valor grans pren sombra, que em retenyats en vostra valent cambra, pus vostre sui e serai tant com visca. Mon ric balais: cert, vós portats lo timbre sus quantes són e'l mundanal registre car tots jorns naix en vós cors e revida bondats, virtuts, més que en Pentasilea.

- TEMA: amor cortès- ESTRUCTURA: · sis octaves de versos decasíl·labs amd cesura · sense rima / versos estramps- RECURSOS LITERARIS: · hièrbaton · personificacio · hièrbole

SOBRE EL POEMA

La seva forma s’emparenta molt a la de la lírica trobadoresca més tradicional: diferents cobles que es rematen per una tornada en la qual es concentra un resum conceptual o una reflexió més personal de l’autor sobre tot el contingut. Estructuralment, la composició no s’ajusta del tot a aquest patró, encara que el pren com a model, i a nivell de contingut s’hi emparella completament: un jo poètic que identifiquem amb Jordi de Sant Jordi, el personatge, cavaller i home de lletres, s’adreça a una dama desconeguda de la qual està enamorat. Aquest jo poètic hi defensa la solidesa del seu amor: ho fa per mitjà de referents objectius i imatges estètiques molt potents, Jordi de Sant Jordi confecciona una visió més carnal de la midons; humanitza el personatge de la dama. De la mateixa manera, l’amor del jo poètic també és més carnal: es tracta d’un amor tan fort que mai no ha estat en cap cos ni ànima d’home. L’autor veu la mort com un càstig (no com March). Ho veiem a la sisena estrofa, en què l’enamorat demana a la dama que no li permeti morir amant-la.