Cansoneta leu e plana
Cant de Ramon
Poema XIII
Si nuyll temps fuy pessius ne cossiros
Balada de la garsa i l'esmerla
A la vora de la mar
Jus lo front port vostra bella semblança
A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil
RESUMS ANTOLOGIA DE LA POESIA CATALANA
+ TIRANT LO BLANC
Lorem ipsum dolor sit
La pàtria
Oda a Espanya
20XX
Lorem ipsum dolor sit
Lorem ipsum dolor sit
Lorem ipsum dolor sit
Lorem ipsum dolor sit
JOANOT MARTORELL
Joanot Martorell, va néixer entre 1405 i 1410 a València. Va ser un cavaller amb reputació de la mitjana noblesa, destacant en habilitats bel·licoses i amb destresa en les arts cortesanes. Després de la mort del seu pare el 1435, la família Martorell va experimentar una deterioració econòmica, i Joanot va prendre el comandament. Va realitzar viatges sense èxit per Anglaterra, Nàpols i Portugal. Resistint al declivi econòmic amb duels d'honor, es va veure involucrat en conflictes amb Ausiàs March i Joan de Montpalau. A la cort anglesa, va tenir accés al poema anglonormand del segle XIII "Guy de Warsick". Això i "L’orde de cavalleria" de Ramon Llull influiren en els primers 39 capítols de "Tirant lo Blanc". Un enfrontament amb Gonçalbo d’Híjar sobre terres va ser resolt als tribunals. A 1449, fou empresonat per saqueig i el 1464 vengué "Tirant lo Blanc" al seu veí Martí Joan de Galba. Morí sense descendència el 1465. La seva novel·la no es va publicar fins el 1490. Martorell va viure durant els regnats de Martí l’Humà, Ferran d’Antequera i Alfons el Magnànim, època marcada per epidèmies i conflictes a València, que, malgrat tot, va mantenir la seva prosperitat literària amb autors com Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Jaume Roig, Joan Roig de Corella i Joanot Martorell.
NOVEL·LA CAVALLERESCA
La novel·la cavalleresca té les seves arrels en els poemes èpics medievals que relaten les gestes heroiques, iniciant-se al segle XI amb autors anònims en diverses llengües com el francès, occità, castellà, italià i potser el català. Aquest gènere inclou les cançons de gesta, com la Chanson de Roldan i el Cantar de Mio Cid, destacant les gestes dels cavallers contra els sarraïns. Chrétien de Troyes, poeta francès, és considerat un pioner de la novel·la medieval centrada en la matèria de Bretanya, que aborda les llegendes del rei Artús, Lancelot, Perceval i la recerca del Sant Graal. També s'inclouen els Lais de Maria de França, poetessa del segle XII, que narren històries d'amor cortesà i temes artúrics en poemes narratius breus. Tots aquests autors comparteixen una ideologia cavalleresca amb herois que lluiten en batalles, viuen en castells i defensen l'ideal cavalleresc. La vida cavalleresca implica sacrificis, com mantenir un bon físic i entrenament per manejar l'arnès pesat. El prestigi de la cavalleria es basa en el seu paper en les batalles i l'impacte psicològic. A més, es manifesta en justes, taules rodones, tornejos i passos d'armes, que eren espectacles festius i entrenament. La juta i la taula rodona eren formes de justa, amb aquesta última destacant per la participació femenina i la influència de la literatura artúrica. Els passos d'armes, amb influències artúriques, van proliferar al segle XV, essent esdeveniments militar-deportius que implicaven desafiaments entre cavallers per obtenir reconeixement i honor. Aquests concursos contribuïen a l'augment de la glòria dels vencedors, oferint oportunitats socials i econòmiques. Ser cavaller comportava riscos, però molts consideraven que les recompenses valien la pena.
COMPONENTS DE L'OBRA
"Tirant lo Blanc" de Joanot Martorell és una obra complexa que abraça diverses dimensions narratives: 1. Novel·la Cavalleresca: - Centrada en Tirant, un cavaller que reflexiona sobre la cavalleria en una societat canviant. - Idealitza els cavallers heroics amb valors com coratge, honor i solidaritat. 2. Novel·la Militar i Històrica: - Detallada descripció de tècniques bèl·liques i crítiques a la passivitat dels monarques. - Tirant simbolitza el somni de l'alliberament de Constantinoble dels turcs. 3. Novel·la de Costums: - Minuciosa descripció de la vida a la cort amb dualitat entre aparença pomposa i falsa moral. 4. Novel·la Amorosa i Eròtica: - L'amor, vinculat a la cavalleria, es presenta amb escenes eròtiques i reflexions sobre diferents maneres d'estimar. 5. Novel·la Psicològica: - Evolució psicològica dels personatges com Tirant, Carmesina, Plaerdemavida, i altres.
LLENGUATGE I ESTIL
A "Tirant lo Blanc", coexisteixen dos models lingüístics clarament diferenciats:
- "Valenciana prosa": Un estil medieval de redacció popular al segle XV, caracteritzat per l'ús d'estructures sintàctiques complexes i un discurs barroc i ornamentat. Martorell l'utilitza en parlaments de personatges nobles, lletres de batalla i converses cortesanes.
- Estil planer i directe: Amb frases fetes i paraules amb doble sentit, típic dels personatges més plebeus. Pot haver-hi també canvis de registre en un mateix capítol, fins i tot en personatges que utilitzen un registre lingüístic inesperat.
Són notables els canvis de tractament en un mateix paràgraf, amb l'alternança de "vós" i "tu", utilitzats per personatges com Plaerdemavida i Carmesina. L'autor busca contrastar aquests registres per afegir humor o distanciament a la situació. L'elegància de l'autor es manifesta en la capacitat de tractar temes diversos sense utilitzar paraules ofensives. Empra recursos com l'humor, la ironia, l'adjectivació, els eufemismes i les frases fetes per trencar l'escena i afegir dramatisme. En especial, en els episodis eròtics, l'autor utilitza frases fetes, eufemismes i expressions amb doble sentit, predominantment vinculades al vocabulari militar, per evitar la vulgaritat i donar una nova dimensió significativa a les situacions.
PERSONATGES
Tirant lo Blanc: protagonista de la novel·la, un cavaller valent i honorable. Inicia la seva trajectòria a Anglaterra, destaca per les seves gestes a Sicília i Rodes, i finalment, exerceix un paper crucial a l'Imperi Grec. S'enamora de la infanta Carmesina i és un líder militar destacat.Carmesina: princesa de Constantinoble i filla de l'emperador. És l'amor principal de Tirant. Carmesina mostra fortalesa i intel·ligència, mantenint una relació complicada amb Tirant, marcada per les intrigues amoroses i obstacles.Estefania: dama de la cort amb qui Carmesina té més amistat. Té un paper significatiu. Està relacionada amb Diafebus.Diafebus: cavaller i cosí de Tirant. Forma part de la trama amorosa, especialment en relació amb Estefania. La seva participació en els esdeveniments contribueix a les complxitats emocionals.Viuda Reposada: crea intrigues per impedir l'amor entre Tirant i Carmesina. La seva influència té repercussions negatives en el destí dels personatges principals. Plaerdemavida: dama de la cort i confident de Tirant. Es lamenta sempre del seu amor cap a Hipòlit i mostrat trets de voyeurisme i tendència al lesbianisme. Hipòlit: amic de Tirant, hereta el títol de Cèsar de l'Imperi Grec després de la mort de Tirant degut a la relació adúltera amb l'emperadriu.
"Tirant lo Blanc" consta de 487 capítols amb epígrafs resumint-ne el contingut. La novel·la es divideix en 5 parts:
ESTRUCTURA DE L'OBRA
1. Tirant lo Blanc a Anglaterra (capítols 1-97): - Narra la història de Guillem de Varoic i la formació de Tirant com a cavaller. - Tirant participa en fets d'armes a Anglaterra, guanya reconeixement i retorna a Nantes. 2. Tirant lo Blanc a Sicília i Rodes (capítols 98-114): - Tirant decideix socórrer l'illa de Rodes, viatja a Sicília i participa en esdeveniments a Lisboa. - Allibera Rodes, narra amors a Sicília, rescatant cristians i prenent Tunis abans de tornar a Nantes. 3. Tirant a l'Imperi Grec (capítols 115-296): - És convidat a Constantinoble per lluitar contra l'amenaça turca i s'enamora de la infanta Carmesina. - Intrigues d'amor, desengany i naufragi de Tirant, amb Plaerdemavida revelant la veritat. 4. Tirant al Nord d'Àfrica: - Plaerdemavida a Rafal, Tirant a Tremicèn, convertint moros al cristianisme i regnant a Fes i Bugia. - Retorna a Constantinoble amb una situació crítica, consultes amb l'emperador i la mort de Tirant. 5. Tirant Torna a l'Imperi Grec: - Tirant canvia el destí de Constantinoble, la Viuda Reposada es suïcida, i s'estableix una pau. - Tirant reconquereix l'Imperi, però es posa malalt prop d'Adrianòpolis i mor. - Els cossos de Tirant i Carmesina són enterrats a Bretanya, mentre Hipòlit i l'emperadriu regnen a Constantinoble.
TEMA: rapte per a fi matrimonial. Abans els pirates raptaven dones per esclavitzar-les. A través del poema podem veure la dependència de la dona. FORMA: 17 estrofes d'art menor amb intercal·lació de rima consonant i assonant (parells). Versos tetrasíl·labs i heptasíl·labs. Figures retòriques: anàfora, hipèrbaton, paral·lelisme, diàleg, apòstrofes
A LA VORA DE LA MAR
de Milà i Fontanals
És una cançó popular que s'ha anat transmetent oralment. Feta cap al s. XVI i d'origen català. Milà i Fontanals la va recopilar. És senzilla i segueix una narració lineal. Estructurada en 3 parts:
- Introducció: el mariner li diu que pugi a la nau perquè té seda per fer un mocador a la reina.
- Nus: diàleg entre el mariner i la donzella. Ella puja al vaixell. Parlen del color del mocador. (això era atribuït a la reialesa i el vermell simbolitzava l'amor)
- Desenllaç: el mariner revela ser príncep d'Anglaterra i ella en serà l'esposa
Poema
I Cansoneta leu e plana, 7a leugereta, ses ufana, 7a farai, de mon Marques 7b del traichor de Mataplana, 7a q'es d'engan farsitz e ples. 7b A, Marques, Marques, Marques, 7b d'engan etz farsitz e ples. 7b II Marques, ben aion les peiras 7b a Melgur depres Someiras, 7b on perdetz de las denz tres; 7b no.i ten dan que las primeiras 7b i son e non paron ges. 7b A, Marques, Marques, Marques, 7b d'engan etz farsitz e ples. 7b III Del bratz no.us pretz una figa, 7c que cabreilla par de biga 7c e portatz lo mal estes; 7b ops i auria ortiga 7c qe.l nervi vos estendes. 7b A, Marques, Marques, Marques, 7b d'engan etz farsitz e ples. 7b
Cansoneta leu e plana
de Guillem de Berguedà
IVMarques, qui en vos se fia 7c ni a amor ni paria; 7c gardar se deu totas ves 7b qon qe.z an: an de clar dia, 7c de nuoitz ab vos non an ges. 7b A, Marques, Marques, Marques, 7b d'engan etz farsitz e ples. 7b V Marques, ben es fols qui.s vana 7a c'ab vos tenga meliana 7a meins de brajas de cortves; 7b et anc fills de crestiana 7a pejor costuma non mes. 7b A, Marques, Marques, Marques, 7b d'engan etz farsitz e ples. 7b
Aquest poema és un sirventès i tracta sobre la crítica cap al Marquès de Mataplana, jutja les seves dentotes, el seu braç, la seva orientació sexual i diu que és un traïdor. Al final del poema escriu un plany, lamentant-se de la seva mort. Està compost per 5 cobles de 5 versos heptasíl·labs consontants, i totes tenen 2 versos de tornada Podem observar dins de cada cobla que el primer, segon i cuart vers són de rima femenina mentre que el tercer, el cinquè i la tornada són rimes masculines. S'utilitzen figures retòriques com la sinestèsia, la repetició, la comparació, l'encavallament, l'hipèrbaton i la metàfora. GUILLEM DE BERGUEDÀ Va ser un trobador català, fill gran del vescomte Guillem de Berguedà. La seva vida pública està datada entre el 1138 i 1192. Les seves obres van ser escrites en occità i solia utilitzar la cançó i el sirventès com a gèneres literaris.
A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL
Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja A qui los de or més fi tenen enveja, En un terrat, la bella Flora, un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll que, ab son contrari, més campeja I, com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà de una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat, que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien, Que lo cor, enamorat, se m'alterava I, temerós de alguna gran desgràcia, De prendre'ls tregües ganes venien.
de Francesc Vicent Garcia
És un sonet dividit en 4 estrofes: 2 quartets i 2 tercets. L’estructura és petrarquista i de composició diàfana: els 2 primers quartets exposen el tema i descriuen la dama mentre es pentinava, i en els dos últims pren la veu el jo poètic i aporta la conclusió. TEMÀTICA: representa un cant a l'amor. Ell està inferior a la dama perquè la té idealitzada. Amaga la identitat de la dama sota el senhal Bella Flora. FORMA: hi ha una renovació mètrica: és un sonet de versos decasíl·labs amb rima consonant: ABBA, ABBA, CDE, CDE.
FIGURES RETÒRIQUES: metàfora, epítet, oxímoron, personificació, hipèrbole, hipèrbaton.
AUTOR
Si nuyll temps fuy pessius ne cossiros
IV E tenria lo rey per enujos 10A si·m sonava can faz tan douz jorn al, 10B ne·m tocava: qu’eu non ay plaser d’al, 10B ans fora mortz si·l pesamen no fos. 10A E dic a cels qui·m dizon: «Que·us pessatz, 10C en Cerveri? Ajam qualque solatz!» 10C «Laxatz m’estar, seyner, que coblas fatz». 10C V D’aytan me tenc per benaventuros 10A car ço qui notz als altres a mi val; 10B e no vis mays nuyll trobador aytal 10B ne qui’n durmen fezes vers e chanços: 10A qu’en durmen fo aycest chanz començatz, 10C per que non es ab motz prims ne serratz 10C ne y er per me sos ne motz esmendatz. 10C VI Pus en durmen e pesan gen pessatz, 10C na Sobrepretz, de me, veyllan, si·us platz 10C prec que pessetz, o que tost m’auciatz. 10C VII De la dona dels cardos suy payatz 10C e del enfan, can pres luy m’asolatz. 10C
10ISi nuyll temps fuy pessius ne cossiros 10A sirven amors, ni·n perdey mon cabal, 10B sufren pena, turmen, trebayll e mal, 10B ne·m tengren dan maritz ne fals gelos, 10A er m’adutz jay, qu’eser no·m pot vedatz, 10C us gentils cors adreitz, gras e delgatz, 10C on es jovens e franc’ humilitatz. 10C II E s’auzes dir cal dona·m te joyos, 10A ne com m’a fi, humil, franc e leyal, 10B e·m ditz soven ab mant sospir coral, 10B baysan: «Amics, con eu no so ab vos, 10A muyr deziran e pus, pres mi,·us luynatz, 10C del revenir vos clam merce viatz», 10C estortz fora, e mos clars ditz, vertatz. 10C III Eras diran lausenger envejós 10A qu’eu dic fencha a ley de desleyal, 10B mas, pus midons m’o perdo, no me·n chal, 10B car ma rayzo tenran tuit l’amoros: 10A qu’eu dic que can an lens ne apesatz, 10C pesan vey ley e sas plasens beutatz 10C que·m ditz plasers ab ditz enamoratz. 10C
de Cerverí de Girona
Aquest poema és una cançó i que pretén desenvolupar el sentiment fin'amors; es diu que el trobador compon un poema sobre una relació amb una dona jove. Està compost per 5 cobles unisonants 7 versos decasíl·labs i 2 tornades. Trobem els següents recursos literaris: antítesi, apòstrofe, interrogació, hipèrboles i paradoxa. CERVERÍ DE GIRONA (Guillem de Cervera) Va ser el trobador català mes imortant. Nascut lany 1259 i mori el 1285, va estar vinculat a la casa reial d'Aragó. Va començar com a joglar i tenia una formació acadèmica sòlida. Se'n conserven unes 120 composicions.
Oda a Espanya
Joan Maragall
TEMÀTICA
SOBRE L'AUTOR
SOBRE L'AUTOR
FORMA
CONTEXT HISTÒRIC
SOBRE L'AUTOR
ESTRUCTURA
POEMA
TIRANT LO BLANC
EPISODIS AMOROSOS
LLENGUA I ESTIL
SOBRE L'AUTOR
NOVEL·LA CAVALLERESCA
PERSONATGES
COMPONENTS DE L'OBRA
ESTRUCTURA DE LA NOVEL·LA
Novell saber hay atrobat, 8f pot n'hom conèixer veritat, 8f e destruir la falsetat; 8f Sarraïns seran batejat, 8f tartres, jueus e mant errat, 8f per lo saber que Déu m'ha dat. 8f Pres hai la crots: tramet amors 8g a la Dona de peccadors 8g que d'ella m'aport gran socors. 8g Mon cor està casa d'amors, 8g e mos ulls fontanes de plors: 8g entre gaug estaig é dolors. 8g Son hom vell,paubre,menyspreat;8h no hai ajuda d'home nat, 8h e hai trop gran fait emparat. 8h Grans res ai del món cercat, 8h mant bon exempli hai donat, 8h poc son conegut e amat. 8h Vull morir en pèlag d'amor. 8i Per esser gran non hai paor 8i de mal príncep ne mal pastor. 8i Tots jorns consir la deshonor 8i que fan a Déu li gran senyor, 8i qui meten lo mon en error. 8i Prec Déu trameta missatgers, 8j devots, sciens e vertaders, 8j a conèixer que Déu hom és. 8j La Verge on Déu hom se fes 8j e tots los sants d'ela sotmès, 8j prech que en infern no sia mes. 8j
Son creat é esser m'es dat 8a a servir Deu que fos honrat, 8a e son caut en mant pecat; 8a e en ira de Deu fui pausat. 8a Jesus me venc crucificat: 8a volc que Déu fos per mi amat. 8a Matí ané querre perdó 8b a Déu, e pris confessió 8b ab dolor e contricció; 8b De caritat, oració, 8b esperansa, devoció, 8b Déu me feu conservació. 8b Lo monestir de Miramar 8c fiu a frares menors donar, 8c per sarraïnsa preïcar. 8c Enfre la vinya e el fenollar, 8c amor me pres fe'm Déu amar, 8c e enfre sospirs e plors estar. 8c Déu Paire, Fil, Déu Espirat, 8d de qui és Santa Trinitat, 8d tracte com fossen demonstrat, 8d Déu Fill, del cel és davallat, 8d de una Verge està nat, 8d Déu e home, Crist apel·lat 8d Lo mon era en damnació, 8e morí per dar salvació 8e Jesús, per qui el món creat fo; 8e Jesús pujà al cel sobre el tro, 8e venrà á jutjar lo mal e el bo; 8e no valran plors querre perdó. 8e
Cant de Ramon
Laus, honor al major Senyor, 8k al qual tramet la mia amor, 8k que d'ell reeba resplendor; 8k No som digne de far honor 8k a Deu, tan fort son pecador, 8k e som de libres trobador! 8k On que vage cuit gran bé far, 8l e a la fi res no hi pusc far, 8l per què n'hai ira e pesar. 8l Ab contricié e plorar 8l vull tant a Déu mercè clamar, 8l que mos llibres vulla exalçar. 8l Santetat, vida, sanitat, 8m gaug me do Déu e llibertat, 8m e guard me de mal e pecat. 8m A Déu me son tot comanat: 8m mal esperit ni hom irat 8m no hagen en mi potestat. 8m Man Déu als cels e als elements, 8n plantes e totes res vivents, 8n que no em facen mal ni turments. 8n Do'm Déu companyons coneixents, 8n devots, lleials, humils, tements, 8n a procurar sos honraments. 8n
de Ramon Llull
Aquest poema és una eina didàctica escrita en vers que té un tema religiós. Ramon Llull parla amb una veu cristiana sobre la seva vida. El que pretén és convèncer a la gent perquè es convertís. Aquesta obra va ser escrita en la seva etapa autobiogàfica. Està compost per 14 estrofes de 6 versos octosíl·labs de rima consonant i masculina. La llengua més utilitzada é s el català, tot i que també hi ha provençalismes. S'utilitzen figures retòriques com l'enumeració, hipèrbaton, antítesi, hipèrbole, metàfora, paradoxa, polisíndeton, asíndeton i personificació. RAMON LLULL Va ser dels primers en escriure en català. Va néixer a 1232 i va morir el 29 de juny de 1315. Va tenir tres etapes en l'escriptura: l'etapa autobiogràfica, la etapa trobadoresca i la etapa religiosa.
Poema XIII
IColguen les gents ab alegria festes, 10A lloant a Déu, entremesclant deports, 10B places, carrers e delitables horts 10B sien cercats ab recont de grans gestes, 10A e vaja jo los sepulcres cercant, 10C interrogant ànimes infernades, 10D e respondran, car no són companyades 10D d’altre que mi en son contínuu plant. 10C II Cascú requer e vol a son semblant, 10E per ço no em plau la pràctica dels vius: 10F d’imaginar mon estat són esquius, 10F sí com d’hom mort de mi prenen espant. 10E Lo rei xiprè, presoner d’un heretge, 10G en mon esguard no és malauirat, 10H car ço que vull no serà mai finat, 10H de mon desig no em porà guarir metge. 10G III Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge 10I e per tots temps brota la carn de nou, 10J e en son menjar aquell ocell mai clou, 10J pus fort dolor d’aquesta em té lo setge, 10I car és un verm qui romp la mia pensa, 10K altre, lo cor, qui mai cessen de rompre, 10L e llur treball no es porà enterrompre 10L sinó ab ço que d’haver se defensa. 10K
IV E, si la mort no em dugués tal ofensa , 10M fer mi absent d’una tan plasent vista, 10N no li graesc que de terra no vista 10N lo meu cos nuu, qui de plaer no pensa 10M de perdre pus que lo imaginar 10O los meus desigs no poder-se complir, 10P e, si em cové mon derrer jorn finier, 10P seran donats térmens a ben amar. 10O V E, si en lo cel Déu me vol allogar, 10Q part veure a Ell, per complir mon delit 10R serà mester que em sia dellai dit 10R que d’esta mort vos ha plagut plorar, 10Q penedint vós com per poca mercè 10S mor l’ignocent e per amar-vos martre, 10T cell qui lo cos de l’arma vol departre 10T si ferm cregués que us dolríeu de se. 10S VI Llir entre cards, vós sabeu e jo sé 10U que es pot ber fer hom morir per amor: 10V creure de mi que só en tal dolor, 10V no fareu molt que hi doneu plena fe 10U
d'Ausiàs March
Aquest poema es tracta d'una cançó que amaga una hipèrbole en que l'autor està malalt d'amor. Es creu que va ser escrit l'any 1427 ja que estava presoner i encara no havia parlat de la seva alliberació. L'estructura està formada per 5 cobles creucreuades, una tornada i conté un senyal. Cada estrofa té 8 versos decasíl·labs consonants amb una cesura a la 4a síl·laba. Les figures retòriques que hi apareixen són l'antítesi, hipèrbole, al·literacions,irionia, comparació i interrogació. AUSIÀS MARCH Va ser el primer en escriure en català i és considerat el millor en la literatura medieval. En les seves obres trenca les característiques de la poesia trobadoresca i no idealitza la dona.
ESTRUCTURA: el poema es divideix en 2 parts:
- Introducció: es descriuen els personatges. El 1r quartet descriu la garsa i el 2n l'esmerla. L'apariat introdueix la balada. Són versos decasíl·labs amb cesura (4+6) de rima consonant, femenina i creu-creuada.
- Balada: és un diàleg on l'esmerla és el poeta. Parla d'una història d'amor no correspost. Està composta per 3 quintets anisosilàbics que alternen versos de 4 síl·labes i de 8 (amb cesura). Són consonants i encadenats i masculins.
Corella fa servir adjectius en que s'estimulin els sentits com la vista o l'oïda per fer entrar al poema. Ens situa a la primavera perquè és l'època de l'aparellament.
LA BALADA DE LA GARSA I L'ESMERLA
de Joan Roís de Corella
Escrita en un temps de transició entre la cultura medieval i el Renaixement. Es tracta d'una balada (obra per ser cantada i ballada) que mitjançant una metàfora que usa elements de la natura ens parla de dos enamorats. El tòpic literari és mort per amor. JOAN ROÍS DE CORELLA Nascut a València l'any 1435 i mort el 1497. Va ser dels principals autors del Renaixement. Va ser mestre, poeta i prosista. Se'n conserven 19 obres (algunes reliioses però la majoria profanes)
POEMA
Jus lo front port vostra bellesa semblança
Bella sens par ab la presençanoble,vostre bell cors, bell fec Déus sobre totes, gais e donós lluu plus que fina pedra, amorós, bells, plus penetrants que estella; d’on, quan vos vei ab les autres en flota les jutge menys, si com fai lo carboncles que de virtuts les fines pedres passa: vós ets sus lei com l’astors sus l’esmirle. L’amor que us hai en totes les parts mascles no foncs jamais en null cors d’hom ne arma, ¿quan no n’amec pus coralment nulls hòmens tan forta amor com cesta que el cor m’obre? Mas sui torbats que no fonc Aristòtils d’amor qui m’art e mos cinc senys desferma, co’l monjos bos que no es part de la cetl.la no es part mon cors de vós tant com dits d’ungla. Oh cors d’honors, net de frau e delicte! prenets de me pietats, bella dona, e ne sofrats que’s amant-vos peresca, per què eu vos am mais que nulls homs aferma; per que us suplei, a vós, que ets le bells arbres de tots los fruits on valor grans pren sombra, que em retenyats en vostra valent cambra, pus vostre sui e serai tant com visca Mon ric balais: cert, vós portats lo timbre sus quantes són e’l mundanal registre car tots jorns naix en vós cors e revida bondats, virtuts, més que en Pentasilea.
Jus lo front port vostra bella semblançade què mon cors nit e jorn fa gran festa, que remirant la molt bella figura de vostra faç m’és romasa l’empremta que ja per mort no se’n partrà la forma; ans quan serai del tot fores d’est segle cells qui lo cors portaran al sepulcre sobre ma faç veuran lo vostre signe. Si com l’infants quan mira lo retaule e contemplant la pintura ab imatges ab son net cor, no lo’n poden gens partre – tant ha plaser de l’aur qui l’environa -; atressí em pren davant l’amorós cercle de vostre cors, que de tants béns s’enrama, que mentre el vei mas que Déu lo contemple; tant hai de joi per amor qui em penetra! Així em té pres e lliats en son carçre amors ardents com si estés en un cofre tancat jus claus e tot mon cors fos dintre, on no posqués mover per null encontre. Car tant és grans l’amor que us hai e ferma que lo meu cor no es part punt per angoixa, bella, de vós, ans estai ferm com torres en sol amar a vós, blanxa colomba.
de Jordi de Sant Jordi
Aquest poema és una cançó d'amor que parla de l'amor cortès. El jo poètic s'adreça a una dona desconeguda i li proclama el seu amor. És hibrid; escrit en català i occità. Està compost per 6 cobles de 8 versos decasíl·labs lliures i una tornada que conté senyal. Hi ha cesura a la 4ª síl·laba, la última del primer hemistiqui és aguda mentre que la del segon es plana. Són versos estramps. El text és una hipèrbole generalitzada, també hi trobem comparació, metàfora, apòstrofe, al·lusió i al·legoria. JORDI DE SANT JORDI Poeta i militar valencià anterior a March. Nascut a finals de s. XIX i va morir el 1424. Se'n 18 poemes. Era un home amb estudis. En les seves obres posa la dona per damunt de totes les coses.
FORMA: 6 octaves de versos alexandrins amb cesura (6+6). La rima consonant, masculina i femenina i l'estructura del poema és ABBA ACCA DEED DFFD...En quant a les figures retòriques trobem metàfores, apòstrofes, hipèrboles, hipèrbatons i jocs de paraules.
LA PÀTRIA
de Bonaventura Carles Aribau
CONTEXT: pel regal de sant de Gaspar Remisa, els empleats li fan un recull de poemes escrits per si mateixos. Aribau fa aquest. Mesos més tard la oda apareix publicada a la revista El Vapor. ESTRUCTURA I TEMA: la temàtica principal, l'evocació a la pàtria, engloba les cinc primeres estrofes i, l'elogi a Gaspar Remisa apareix l'última estrofa. Les 2 primeres estrofes són l'adéu explícit, la 3a actua de transició i trobem llocs geogràfics d'aquí. La 4a i 5a són un elogi de la llengua. A l'última hi ha un canvi de subjecte líric i passa a ser el seu senyor.
POEMA
Bonaventura carles aribau
Antologia de la poesia catalana
Cristina
Created on November 2, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Practical Timeline
View
Timeline video mobile
View
Timeline Lines Mobile
View
Major Religions Timeline
View
Timeline Flipcard
View
Timeline video
View
History Timeline
Explore all templates
Transcript
Cansoneta leu e plana
Cant de Ramon
Poema XIII
Si nuyll temps fuy pessius ne cossiros
Balada de la garsa i l'esmerla
A la vora de la mar
Jus lo front port vostra bella semblança
A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil
RESUMS ANTOLOGIA DE LA POESIA CATALANA
+ TIRANT LO BLANC
Lorem ipsum dolor sit
La pàtria
Oda a Espanya
20XX
Lorem ipsum dolor sit
Lorem ipsum dolor sit
Lorem ipsum dolor sit
Lorem ipsum dolor sit
JOANOT MARTORELL
Joanot Martorell, va néixer entre 1405 i 1410 a València. Va ser un cavaller amb reputació de la mitjana noblesa, destacant en habilitats bel·licoses i amb destresa en les arts cortesanes. Després de la mort del seu pare el 1435, la família Martorell va experimentar una deterioració econòmica, i Joanot va prendre el comandament. Va realitzar viatges sense èxit per Anglaterra, Nàpols i Portugal. Resistint al declivi econòmic amb duels d'honor, es va veure involucrat en conflictes amb Ausiàs March i Joan de Montpalau. A la cort anglesa, va tenir accés al poema anglonormand del segle XIII "Guy de Warsick". Això i "L’orde de cavalleria" de Ramon Llull influiren en els primers 39 capítols de "Tirant lo Blanc". Un enfrontament amb Gonçalbo d’Híjar sobre terres va ser resolt als tribunals. A 1449, fou empresonat per saqueig i el 1464 vengué "Tirant lo Blanc" al seu veí Martí Joan de Galba. Morí sense descendència el 1465. La seva novel·la no es va publicar fins el 1490. Martorell va viure durant els regnats de Martí l’Humà, Ferran d’Antequera i Alfons el Magnànim, època marcada per epidèmies i conflictes a València, que, malgrat tot, va mantenir la seva prosperitat literària amb autors com Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Jaume Roig, Joan Roig de Corella i Joanot Martorell.
NOVEL·LA CAVALLERESCA
La novel·la cavalleresca té les seves arrels en els poemes èpics medievals que relaten les gestes heroiques, iniciant-se al segle XI amb autors anònims en diverses llengües com el francès, occità, castellà, italià i potser el català. Aquest gènere inclou les cançons de gesta, com la Chanson de Roldan i el Cantar de Mio Cid, destacant les gestes dels cavallers contra els sarraïns. Chrétien de Troyes, poeta francès, és considerat un pioner de la novel·la medieval centrada en la matèria de Bretanya, que aborda les llegendes del rei Artús, Lancelot, Perceval i la recerca del Sant Graal. També s'inclouen els Lais de Maria de França, poetessa del segle XII, que narren històries d'amor cortesà i temes artúrics en poemes narratius breus. Tots aquests autors comparteixen una ideologia cavalleresca amb herois que lluiten en batalles, viuen en castells i defensen l'ideal cavalleresc. La vida cavalleresca implica sacrificis, com mantenir un bon físic i entrenament per manejar l'arnès pesat. El prestigi de la cavalleria es basa en el seu paper en les batalles i l'impacte psicològic. A més, es manifesta en justes, taules rodones, tornejos i passos d'armes, que eren espectacles festius i entrenament. La juta i la taula rodona eren formes de justa, amb aquesta última destacant per la participació femenina i la influència de la literatura artúrica. Els passos d'armes, amb influències artúriques, van proliferar al segle XV, essent esdeveniments militar-deportius que implicaven desafiaments entre cavallers per obtenir reconeixement i honor. Aquests concursos contribuïen a l'augment de la glòria dels vencedors, oferint oportunitats socials i econòmiques. Ser cavaller comportava riscos, però molts consideraven que les recompenses valien la pena.
COMPONENTS DE L'OBRA
"Tirant lo Blanc" de Joanot Martorell és una obra complexa que abraça diverses dimensions narratives: 1. Novel·la Cavalleresca: - Centrada en Tirant, un cavaller que reflexiona sobre la cavalleria en una societat canviant. - Idealitza els cavallers heroics amb valors com coratge, honor i solidaritat. 2. Novel·la Militar i Històrica: - Detallada descripció de tècniques bèl·liques i crítiques a la passivitat dels monarques. - Tirant simbolitza el somni de l'alliberament de Constantinoble dels turcs. 3. Novel·la de Costums: - Minuciosa descripció de la vida a la cort amb dualitat entre aparença pomposa i falsa moral. 4. Novel·la Amorosa i Eròtica: - L'amor, vinculat a la cavalleria, es presenta amb escenes eròtiques i reflexions sobre diferents maneres d'estimar. 5. Novel·la Psicològica: - Evolució psicològica dels personatges com Tirant, Carmesina, Plaerdemavida, i altres.
LLENGUATGE I ESTIL
A "Tirant lo Blanc", coexisteixen dos models lingüístics clarament diferenciats:
- Estil planer i directe: Amb frases fetes i paraules amb doble sentit, típic dels personatges més plebeus. Pot haver-hi també canvis de registre en un mateix capítol, fins i tot en personatges que utilitzen un registre lingüístic inesperat.
Són notables els canvis de tractament en un mateix paràgraf, amb l'alternança de "vós" i "tu", utilitzats per personatges com Plaerdemavida i Carmesina. L'autor busca contrastar aquests registres per afegir humor o distanciament a la situació. L'elegància de l'autor es manifesta en la capacitat de tractar temes diversos sense utilitzar paraules ofensives. Empra recursos com l'humor, la ironia, l'adjectivació, els eufemismes i les frases fetes per trencar l'escena i afegir dramatisme. En especial, en els episodis eròtics, l'autor utilitza frases fetes, eufemismes i expressions amb doble sentit, predominantment vinculades al vocabulari militar, per evitar la vulgaritat i donar una nova dimensió significativa a les situacions.PERSONATGES
Tirant lo Blanc: protagonista de la novel·la, un cavaller valent i honorable. Inicia la seva trajectòria a Anglaterra, destaca per les seves gestes a Sicília i Rodes, i finalment, exerceix un paper crucial a l'Imperi Grec. S'enamora de la infanta Carmesina i és un líder militar destacat.Carmesina: princesa de Constantinoble i filla de l'emperador. És l'amor principal de Tirant. Carmesina mostra fortalesa i intel·ligència, mantenint una relació complicada amb Tirant, marcada per les intrigues amoroses i obstacles.Estefania: dama de la cort amb qui Carmesina té més amistat. Té un paper significatiu. Està relacionada amb Diafebus.Diafebus: cavaller i cosí de Tirant. Forma part de la trama amorosa, especialment en relació amb Estefania. La seva participació en els esdeveniments contribueix a les complxitats emocionals.Viuda Reposada: crea intrigues per impedir l'amor entre Tirant i Carmesina. La seva influència té repercussions negatives en el destí dels personatges principals. Plaerdemavida: dama de la cort i confident de Tirant. Es lamenta sempre del seu amor cap a Hipòlit i mostrat trets de voyeurisme i tendència al lesbianisme. Hipòlit: amic de Tirant, hereta el títol de Cèsar de l'Imperi Grec després de la mort de Tirant degut a la relació adúltera amb l'emperadriu.
"Tirant lo Blanc" consta de 487 capítols amb epígrafs resumint-ne el contingut. La novel·la es divideix en 5 parts:
ESTRUCTURA DE L'OBRA
1. Tirant lo Blanc a Anglaterra (capítols 1-97): - Narra la història de Guillem de Varoic i la formació de Tirant com a cavaller. - Tirant participa en fets d'armes a Anglaterra, guanya reconeixement i retorna a Nantes. 2. Tirant lo Blanc a Sicília i Rodes (capítols 98-114): - Tirant decideix socórrer l'illa de Rodes, viatja a Sicília i participa en esdeveniments a Lisboa. - Allibera Rodes, narra amors a Sicília, rescatant cristians i prenent Tunis abans de tornar a Nantes. 3. Tirant a l'Imperi Grec (capítols 115-296): - És convidat a Constantinoble per lluitar contra l'amenaça turca i s'enamora de la infanta Carmesina. - Intrigues d'amor, desengany i naufragi de Tirant, amb Plaerdemavida revelant la veritat. 4. Tirant al Nord d'Àfrica: - Plaerdemavida a Rafal, Tirant a Tremicèn, convertint moros al cristianisme i regnant a Fes i Bugia. - Retorna a Constantinoble amb una situació crítica, consultes amb l'emperador i la mort de Tirant. 5. Tirant Torna a l'Imperi Grec: - Tirant canvia el destí de Constantinoble, la Viuda Reposada es suïcida, i s'estableix una pau. - Tirant reconquereix l'Imperi, però es posa malalt prop d'Adrianòpolis i mor. - Els cossos de Tirant i Carmesina són enterrats a Bretanya, mentre Hipòlit i l'emperadriu regnen a Constantinoble.
TEMA: rapte per a fi matrimonial. Abans els pirates raptaven dones per esclavitzar-les. A través del poema podem veure la dependència de la dona. FORMA: 17 estrofes d'art menor amb intercal·lació de rima consonant i assonant (parells). Versos tetrasíl·labs i heptasíl·labs. Figures retòriques: anàfora, hipèrbaton, paral·lelisme, diàleg, apòstrofes
A LA VORA DE LA MAR
de Milà i Fontanals
És una cançó popular que s'ha anat transmetent oralment. Feta cap al s. XVI i d'origen català. Milà i Fontanals la va recopilar. És senzilla i segueix una narració lineal. Estructurada en 3 parts:
Poema
I Cansoneta leu e plana, 7a leugereta, ses ufana, 7a farai, de mon Marques 7b del traichor de Mataplana, 7a q'es d'engan farsitz e ples. 7b A, Marques, Marques, Marques, 7b d'engan etz farsitz e ples. 7b II Marques, ben aion les peiras 7b a Melgur depres Someiras, 7b on perdetz de las denz tres; 7b no.i ten dan que las primeiras 7b i son e non paron ges. 7b A, Marques, Marques, Marques, 7b d'engan etz farsitz e ples. 7b III Del bratz no.us pretz una figa, 7c que cabreilla par de biga 7c e portatz lo mal estes; 7b ops i auria ortiga 7c qe.l nervi vos estendes. 7b A, Marques, Marques, Marques, 7b d'engan etz farsitz e ples. 7b
Cansoneta leu e plana
de Guillem de Berguedà
IVMarques, qui en vos se fia 7c ni a amor ni paria; 7c gardar se deu totas ves 7b qon qe.z an: an de clar dia, 7c de nuoitz ab vos non an ges. 7b A, Marques, Marques, Marques, 7b d'engan etz farsitz e ples. 7b V Marques, ben es fols qui.s vana 7a c'ab vos tenga meliana 7a meins de brajas de cortves; 7b et anc fills de crestiana 7a pejor costuma non mes. 7b A, Marques, Marques, Marques, 7b d'engan etz farsitz e ples. 7b
Aquest poema és un sirventès i tracta sobre la crítica cap al Marquès de Mataplana, jutja les seves dentotes, el seu braç, la seva orientació sexual i diu que és un traïdor. Al final del poema escriu un plany, lamentant-se de la seva mort. Està compost per 5 cobles de 5 versos heptasíl·labs consontants, i totes tenen 2 versos de tornada Podem observar dins de cada cobla que el primer, segon i cuart vers són de rima femenina mentre que el tercer, el cinquè i la tornada són rimes masculines. S'utilitzen figures retòriques com la sinestèsia, la repetició, la comparació, l'encavallament, l'hipèrbaton i la metàfora. GUILLEM DE BERGUEDÀ Va ser un trobador català, fill gran del vescomte Guillem de Berguedà. La seva vida pública està datada entre el 1138 i 1192. Les seves obres van ser escrites en occità i solia utilitzar la cançó i el sirventès com a gèneres literaris.
A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL
Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja A qui los de or més fi tenen enveja, En un terrat, la bella Flora, un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll que, ab son contrari, més campeja I, com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà de una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat, que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien, Que lo cor, enamorat, se m'alterava I, temerós de alguna gran desgràcia, De prendre'ls tregües ganes venien.
de Francesc Vicent Garcia
És un sonet dividit en 4 estrofes: 2 quartets i 2 tercets. L’estructura és petrarquista i de composició diàfana: els 2 primers quartets exposen el tema i descriuen la dama mentre es pentinava, i en els dos últims pren la veu el jo poètic i aporta la conclusió. TEMÀTICA: representa un cant a l'amor. Ell està inferior a la dama perquè la té idealitzada. Amaga la identitat de la dama sota el senhal Bella Flora. FORMA: hi ha una renovació mètrica: és un sonet de versos decasíl·labs amb rima consonant: ABBA, ABBA, CDE, CDE.
FIGURES RETÒRIQUES: metàfora, epítet, oxímoron, personificació, hipèrbole, hipèrbaton.
AUTOR
Si nuyll temps fuy pessius ne cossiros
IV E tenria lo rey per enujos 10A si·m sonava can faz tan douz jorn al, 10B ne·m tocava: qu’eu non ay plaser d’al, 10B ans fora mortz si·l pesamen no fos. 10A E dic a cels qui·m dizon: «Que·us pessatz, 10C en Cerveri? Ajam qualque solatz!» 10C «Laxatz m’estar, seyner, que coblas fatz». 10C V D’aytan me tenc per benaventuros 10A car ço qui notz als altres a mi val; 10B e no vis mays nuyll trobador aytal 10B ne qui’n durmen fezes vers e chanços: 10A qu’en durmen fo aycest chanz començatz, 10C per que non es ab motz prims ne serratz 10C ne y er per me sos ne motz esmendatz. 10C VI Pus en durmen e pesan gen pessatz, 10C na Sobrepretz, de me, veyllan, si·us platz 10C prec que pessetz, o que tost m’auciatz. 10C VII De la dona dels cardos suy payatz 10C e del enfan, can pres luy m’asolatz. 10C
10ISi nuyll temps fuy pessius ne cossiros 10A sirven amors, ni·n perdey mon cabal, 10B sufren pena, turmen, trebayll e mal, 10B ne·m tengren dan maritz ne fals gelos, 10A er m’adutz jay, qu’eser no·m pot vedatz, 10C us gentils cors adreitz, gras e delgatz, 10C on es jovens e franc’ humilitatz. 10C II E s’auzes dir cal dona·m te joyos, 10A ne com m’a fi, humil, franc e leyal, 10B e·m ditz soven ab mant sospir coral, 10B baysan: «Amics, con eu no so ab vos, 10A muyr deziran e pus, pres mi,·us luynatz, 10C del revenir vos clam merce viatz», 10C estortz fora, e mos clars ditz, vertatz. 10C III Eras diran lausenger envejós 10A qu’eu dic fencha a ley de desleyal, 10B mas, pus midons m’o perdo, no me·n chal, 10B car ma rayzo tenran tuit l’amoros: 10A qu’eu dic que can an lens ne apesatz, 10C pesan vey ley e sas plasens beutatz 10C que·m ditz plasers ab ditz enamoratz. 10C
de Cerverí de Girona
Aquest poema és una cançó i que pretén desenvolupar el sentiment fin'amors; es diu que el trobador compon un poema sobre una relació amb una dona jove. Està compost per 5 cobles unisonants 7 versos decasíl·labs i 2 tornades. Trobem els següents recursos literaris: antítesi, apòstrofe, interrogació, hipèrboles i paradoxa. CERVERÍ DE GIRONA (Guillem de Cervera) Va ser el trobador català mes imortant. Nascut lany 1259 i mori el 1285, va estar vinculat a la casa reial d'Aragó. Va començar com a joglar i tenia una formació acadèmica sòlida. Se'n conserven unes 120 composicions.
Oda a Espanya
Joan Maragall
TEMÀTICA
SOBRE L'AUTOR
SOBRE L'AUTOR
FORMA
CONTEXT HISTÒRIC
SOBRE L'AUTOR
ESTRUCTURA
POEMA
TIRANT LO BLANC
EPISODIS AMOROSOS
LLENGUA I ESTIL
SOBRE L'AUTOR
NOVEL·LA CAVALLERESCA
PERSONATGES
COMPONENTS DE L'OBRA
ESTRUCTURA DE LA NOVEL·LA
Novell saber hay atrobat, 8f pot n'hom conèixer veritat, 8f e destruir la falsetat; 8f Sarraïns seran batejat, 8f tartres, jueus e mant errat, 8f per lo saber que Déu m'ha dat. 8f Pres hai la crots: tramet amors 8g a la Dona de peccadors 8g que d'ella m'aport gran socors. 8g Mon cor està casa d'amors, 8g e mos ulls fontanes de plors: 8g entre gaug estaig é dolors. 8g Son hom vell,paubre,menyspreat;8h no hai ajuda d'home nat, 8h e hai trop gran fait emparat. 8h Grans res ai del món cercat, 8h mant bon exempli hai donat, 8h poc son conegut e amat. 8h Vull morir en pèlag d'amor. 8i Per esser gran non hai paor 8i de mal príncep ne mal pastor. 8i Tots jorns consir la deshonor 8i que fan a Déu li gran senyor, 8i qui meten lo mon en error. 8i Prec Déu trameta missatgers, 8j devots, sciens e vertaders, 8j a conèixer que Déu hom és. 8j La Verge on Déu hom se fes 8j e tots los sants d'ela sotmès, 8j prech que en infern no sia mes. 8j
Son creat é esser m'es dat 8a a servir Deu que fos honrat, 8a e son caut en mant pecat; 8a e en ira de Deu fui pausat. 8a Jesus me venc crucificat: 8a volc que Déu fos per mi amat. 8a Matí ané querre perdó 8b a Déu, e pris confessió 8b ab dolor e contricció; 8b De caritat, oració, 8b esperansa, devoció, 8b Déu me feu conservació. 8b Lo monestir de Miramar 8c fiu a frares menors donar, 8c per sarraïnsa preïcar. 8c Enfre la vinya e el fenollar, 8c amor me pres fe'm Déu amar, 8c e enfre sospirs e plors estar. 8c Déu Paire, Fil, Déu Espirat, 8d de qui és Santa Trinitat, 8d tracte com fossen demonstrat, 8d Déu Fill, del cel és davallat, 8d de una Verge està nat, 8d Déu e home, Crist apel·lat 8d Lo mon era en damnació, 8e morí per dar salvació 8e Jesús, per qui el món creat fo; 8e Jesús pujà al cel sobre el tro, 8e venrà á jutjar lo mal e el bo; 8e no valran plors querre perdó. 8e
Cant de Ramon
Laus, honor al major Senyor, 8k al qual tramet la mia amor, 8k que d'ell reeba resplendor; 8k No som digne de far honor 8k a Deu, tan fort son pecador, 8k e som de libres trobador! 8k On que vage cuit gran bé far, 8l e a la fi res no hi pusc far, 8l per què n'hai ira e pesar. 8l Ab contricié e plorar 8l vull tant a Déu mercè clamar, 8l que mos llibres vulla exalçar. 8l Santetat, vida, sanitat, 8m gaug me do Déu e llibertat, 8m e guard me de mal e pecat. 8m A Déu me son tot comanat: 8m mal esperit ni hom irat 8m no hagen en mi potestat. 8m Man Déu als cels e als elements, 8n plantes e totes res vivents, 8n que no em facen mal ni turments. 8n Do'm Déu companyons coneixents, 8n devots, lleials, humils, tements, 8n a procurar sos honraments. 8n
de Ramon Llull
Aquest poema és una eina didàctica escrita en vers que té un tema religiós. Ramon Llull parla amb una veu cristiana sobre la seva vida. El que pretén és convèncer a la gent perquè es convertís. Aquesta obra va ser escrita en la seva etapa autobiogàfica. Està compost per 14 estrofes de 6 versos octosíl·labs de rima consonant i masculina. La llengua més utilitzada é s el català, tot i que també hi ha provençalismes. S'utilitzen figures retòriques com l'enumeració, hipèrbaton, antítesi, hipèrbole, metàfora, paradoxa, polisíndeton, asíndeton i personificació. RAMON LLULL Va ser dels primers en escriure en català. Va néixer a 1232 i va morir el 29 de juny de 1315. Va tenir tres etapes en l'escriptura: l'etapa autobiogràfica, la etapa trobadoresca i la etapa religiosa.
Poema XIII
IColguen les gents ab alegria festes, 10A lloant a Déu, entremesclant deports, 10B places, carrers e delitables horts 10B sien cercats ab recont de grans gestes, 10A e vaja jo los sepulcres cercant, 10C interrogant ànimes infernades, 10D e respondran, car no són companyades 10D d’altre que mi en son contínuu plant. 10C II Cascú requer e vol a son semblant, 10E per ço no em plau la pràctica dels vius: 10F d’imaginar mon estat són esquius, 10F sí com d’hom mort de mi prenen espant. 10E Lo rei xiprè, presoner d’un heretge, 10G en mon esguard no és malauirat, 10H car ço que vull no serà mai finat, 10H de mon desig no em porà guarir metge. 10G III Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge 10I e per tots temps brota la carn de nou, 10J e en son menjar aquell ocell mai clou, 10J pus fort dolor d’aquesta em té lo setge, 10I car és un verm qui romp la mia pensa, 10K altre, lo cor, qui mai cessen de rompre, 10L e llur treball no es porà enterrompre 10L sinó ab ço que d’haver se defensa. 10K
IV E, si la mort no em dugués tal ofensa , 10M fer mi absent d’una tan plasent vista, 10N no li graesc que de terra no vista 10N lo meu cos nuu, qui de plaer no pensa 10M de perdre pus que lo imaginar 10O los meus desigs no poder-se complir, 10P e, si em cové mon derrer jorn finier, 10P seran donats térmens a ben amar. 10O V E, si en lo cel Déu me vol allogar, 10Q part veure a Ell, per complir mon delit 10R serà mester que em sia dellai dit 10R que d’esta mort vos ha plagut plorar, 10Q penedint vós com per poca mercè 10S mor l’ignocent e per amar-vos martre, 10T cell qui lo cos de l’arma vol departre 10T si ferm cregués que us dolríeu de se. 10S VI Llir entre cards, vós sabeu e jo sé 10U que es pot ber fer hom morir per amor: 10V creure de mi que só en tal dolor, 10V no fareu molt que hi doneu plena fe 10U
d'Ausiàs March
Aquest poema es tracta d'una cançó que amaga una hipèrbole en que l'autor està malalt d'amor. Es creu que va ser escrit l'any 1427 ja que estava presoner i encara no havia parlat de la seva alliberació. L'estructura està formada per 5 cobles creucreuades, una tornada i conté un senyal. Cada estrofa té 8 versos decasíl·labs consonants amb una cesura a la 4a síl·laba. Les figures retòriques que hi apareixen són l'antítesi, hipèrbole, al·literacions,irionia, comparació i interrogació. AUSIÀS MARCH Va ser el primer en escriure en català i és considerat el millor en la literatura medieval. En les seves obres trenca les característiques de la poesia trobadoresca i no idealitza la dona.
ESTRUCTURA: el poema es divideix en 2 parts:
- Introducció: es descriuen els personatges. El 1r quartet descriu la garsa i el 2n l'esmerla. L'apariat introdueix la balada. Són versos decasíl·labs amb cesura (4+6) de rima consonant, femenina i creu-creuada.
- Balada: és un diàleg on l'esmerla és el poeta. Parla d'una història d'amor no correspost. Està composta per 3 quintets anisosilàbics que alternen versos de 4 síl·labes i de 8 (amb cesura). Són consonants i encadenats i masculins.
Corella fa servir adjectius en que s'estimulin els sentits com la vista o l'oïda per fer entrar al poema. Ens situa a la primavera perquè és l'època de l'aparellament.LA BALADA DE LA GARSA I L'ESMERLA
de Joan Roís de Corella
Escrita en un temps de transició entre la cultura medieval i el Renaixement. Es tracta d'una balada (obra per ser cantada i ballada) que mitjançant una metàfora que usa elements de la natura ens parla de dos enamorats. El tòpic literari és mort per amor. JOAN ROÍS DE CORELLA Nascut a València l'any 1435 i mort el 1497. Va ser dels principals autors del Renaixement. Va ser mestre, poeta i prosista. Se'n conserven 19 obres (algunes reliioses però la majoria profanes)
POEMA
Jus lo front port vostra bellesa semblança
Bella sens par ab la presençanoble,vostre bell cors, bell fec Déus sobre totes, gais e donós lluu plus que fina pedra, amorós, bells, plus penetrants que estella; d’on, quan vos vei ab les autres en flota les jutge menys, si com fai lo carboncles que de virtuts les fines pedres passa: vós ets sus lei com l’astors sus l’esmirle. L’amor que us hai en totes les parts mascles no foncs jamais en null cors d’hom ne arma, ¿quan no n’amec pus coralment nulls hòmens tan forta amor com cesta que el cor m’obre? Mas sui torbats que no fonc Aristòtils d’amor qui m’art e mos cinc senys desferma, co’l monjos bos que no es part de la cetl.la no es part mon cors de vós tant com dits d’ungla. Oh cors d’honors, net de frau e delicte! prenets de me pietats, bella dona, e ne sofrats que’s amant-vos peresca, per què eu vos am mais que nulls homs aferma; per que us suplei, a vós, que ets le bells arbres de tots los fruits on valor grans pren sombra, que em retenyats en vostra valent cambra, pus vostre sui e serai tant com visca Mon ric balais: cert, vós portats lo timbre sus quantes són e’l mundanal registre car tots jorns naix en vós cors e revida bondats, virtuts, més que en Pentasilea.
Jus lo front port vostra bella semblançade què mon cors nit e jorn fa gran festa, que remirant la molt bella figura de vostra faç m’és romasa l’empremta que ja per mort no se’n partrà la forma; ans quan serai del tot fores d’est segle cells qui lo cors portaran al sepulcre sobre ma faç veuran lo vostre signe. Si com l’infants quan mira lo retaule e contemplant la pintura ab imatges ab son net cor, no lo’n poden gens partre – tant ha plaser de l’aur qui l’environa -; atressí em pren davant l’amorós cercle de vostre cors, que de tants béns s’enrama, que mentre el vei mas que Déu lo contemple; tant hai de joi per amor qui em penetra! Així em té pres e lliats en son carçre amors ardents com si estés en un cofre tancat jus claus e tot mon cors fos dintre, on no posqués mover per null encontre. Car tant és grans l’amor que us hai e ferma que lo meu cor no es part punt per angoixa, bella, de vós, ans estai ferm com torres en sol amar a vós, blanxa colomba.
de Jordi de Sant Jordi
Aquest poema és una cançó d'amor que parla de l'amor cortès. El jo poètic s'adreça a una dona desconeguda i li proclama el seu amor. És hibrid; escrit en català i occità. Està compost per 6 cobles de 8 versos decasíl·labs lliures i una tornada que conté senyal. Hi ha cesura a la 4ª síl·laba, la última del primer hemistiqui és aguda mentre que la del segon es plana. Són versos estramps. El text és una hipèrbole generalitzada, també hi trobem comparació, metàfora, apòstrofe, al·lusió i al·legoria. JORDI DE SANT JORDI Poeta i militar valencià anterior a March. Nascut a finals de s. XIX i va morir el 1424. Se'n 18 poemes. Era un home amb estudis. En les seves obres posa la dona per damunt de totes les coses.
FORMA: 6 octaves de versos alexandrins amb cesura (6+6). La rima consonant, masculina i femenina i l'estructura del poema és ABBA ACCA DEED DFFD...En quant a les figures retòriques trobem metàfores, apòstrofes, hipèrboles, hipèrbatons i jocs de paraules.
LA PÀTRIA
de Bonaventura Carles Aribau
CONTEXT: pel regal de sant de Gaspar Remisa, els empleats li fan un recull de poemes escrits per si mateixos. Aribau fa aquest. Mesos més tard la oda apareix publicada a la revista El Vapor. ESTRUCTURA I TEMA: la temàtica principal, l'evocació a la pàtria, engloba les cinc primeres estrofes i, l'elogi a Gaspar Remisa apareix l'última estrofa. Les 2 primeres estrofes són l'adéu explícit, la 3a actua de transició i trobem llocs geogràfics d'aquí. La 4a i 5a són un elogi de la llengua. A l'última hi ha un canvi de subjecte líric i passa a ser el seu senyor.
POEMA
Bonaventura carles aribau