Want to create interactive content? It’s easy in Genially!

Menja, Actua, Impacta- Fundesplai

Fundesplai

Created on October 30, 2023

Start designing with a free template

Discover more than 1500 professional designs like these:

Math Lesson Plan

Primary Unit Plan 2

Animated Chalkboard Learning Unit

Business Learning Unit

Corporate Signature Learning Unit

Code Training Unit

History Unit plan

Explore all templates

CRÈDITS

MENJA

ACTUA

IMPACTA

PER UNA ALIMENTACIÓ SALUDABLE I SOSTENIBLE

DESCOBREIX COM MENJANT POTS CANVIAR EL MÓN

La nostra manera de viure està provocant impactes ambientals i socials que comprometen greument la vida de les següents generacions. I la forma que tenim d'alimentar-nos és una de les causes fonamentals del gran impacte que estem causant en el planeta. Tenim 5 grans reptes.

CASELLANO

DESCOBREIX-LOS.ACTUA! IMPACTA!

CONSCIÈNCIA A RITME DE TRAP

CASELLANO

Clica a cada temàtica per a accedir-hi

DE PROXIMITAT I TEMPORADA... I DE CULTIU SOSTENIBLE

Coneix quins efectes tenen els aliments quilomètrics i els que són de fora de temporada.

COMENÇA

DE PROXIMITAT I TEMPORADA... I DE CULTIU SOSTENIBLE

Els aliments poden viatjar molt des dels llocs on es produeixen fins als nostres plats. La suma de quilòmetres que poden arribar a fer unes caixes de pomes, de raïm, d’arròs, de patates o de gambes equival a gairebé una volta al món (39.000 km). En realitat, però, tots aquests productes es podrien trobar a menys de 100 km del teu voltant. Consumir aliments fora de temporada també té un impacte ambiental molt important amb relació a les emissions de CO2 i a l’agricultura local.

DE PROXIMITAT I TEMPORADA... I DE CULTIU SOSTENIBLE

ALIMENTS QUILOMÈTRICS

FRUITES VIATGERES

QUÈ EN DIUEN LES EXPERTES?

APROFUNDIM-HI

JUGA

ALIMENTS QUILOMÈTRICS

14.056 km

EL VIATGE DE...

9.437 km

Ves clicant a cada aliment i podràs seguir el viatge

0 km- Mèxic L'alvocat no és tan verd com sembla. A Xile, les plantacions estan deixant sense aigua els habitants de les zones productores. A Mèxic, el cultiu està desforestant moltes zones, on s'estan introduint negocis il·lícits de càrtels i bandes armades degut a la seva alta rendibilitat.

Els aliments del teu plat poden haver fet molts quilòmetres i haver passat per moltes mans, fet que amaga conseqüències socials i ambientals en altres llocs del planeta. Clica a la gamba o a l'alvocat per anar veient el viatge que fan fins a arribar al teu plat.

12.807 km- Països Baixos Les gambes són arrebossades i preparades per portar-les a la resta d'Europa.

5.003 km- Xina Les gambes viatgen fins a la Xina per ser pelades i congelades.

14.056 km- Espanya Les gambes arriben al país on seran distribuïdes i consumides.

9.437 km- Espanya L'Estat espanyol és el principal productor d'alvocats d'Europa. El 2016 se'n van recollir més de 91.000 tones, de les quals només un 20% es va destinar a consum intern. Mentrestant, a les nostres botigues trobem alvocats d'altres països, com Mèxic, Perú o Xile.

0 km- Indonèsia Les gambes són pescades al sud-est asiàtic, als manglars, un ecosistema que s'està veient afectat per la sobreexplotació.

LES FRUITES VIATGERES

Descobreix els quilòmetres que hi ha al darrere d’un suc de fruites. En funció dels quilòmetres i l’origen, hi haurà més o menys afectació pel que fa a les emissions de CO2, el malbaratament alimentari o la contribució a l’economia local. Clica a cada fruita seguint l'ordre i podràs veure com canvien els efectes del viatge que ha de fer per arribar fins a nosaltres.

JUGA

Albergínia

Patata

Préssec

GENER

FEBRER

Tot seguit trobaras 3 aliments de proximitat i has d'esbrinar en quin mes de l'any no es produeixen. Si cliques correctament el mes, la fruita viatjarà cap a les boletes de la part inferior. Si no l'encertes, continua provant. Recorda-ho quan passis per la fruiteria! REcorda-ho quan Rrda-ho quan usc

MARÇ

ABRIL

MAIG

JUNY

JULIOL

AGOST

SETEMBRE

OCTUBRE

NOVEMBRE

DESEMBRE

QUÈ EN DIUEN LES EXPERTES?

Us presentem dues entrevistes: una amb l'Ana Moragues (investigadora del Ramon y Cajal i docent a la Universitat de Barcelona) i l'altra amb l'Ada Parellada (xef i divulgadora).

APROFUNDIM-HI

En aquest apartat t'oferim alguns articles i recursos que et serviran per aprofundir-hi. També podràs descobrir-hi aplicacions pràctiques en relació amb les aportacions teòriques que hem fet fins ara. Clica a cada imatge per accedir a cada recurs.

REDUIR EL CONSUM D'ULTRAPROCESSATS

Coneix quins efectes per a la nostra salut i per al planeta té l’alimentació malsana.

COMENÇA

CONSUMEIX MENYS ULTRAPROCESSATS!

Les dietes riques en aliments frescos com la que hauria de ser la nostra, la mediterrània, s’estan substituint darrerament per altres basades en un elevat consum de carn i d’ultraprocessats. Els aliments ultraprocessats tenen continguts elevats de sal, sucre, greixos, conservants i altres additius. Si en mengem molts, ens poden afectar la salut. A Catalunya, el 40% dels infants entre 6 i 12 anys tenen sobrepès o obesitat.

CONSUMEIX MENYS ULTRAPROCESSATS!

+ ULTRAPROCESSATS - SALUT

Ja menges prou bé?

QUÈ EN DIUEN LES EXPERTES?

APROFUNDIM-HI

JUGA

COM MÉS ULTRAPROCESSATS, MENYS SALUT

En les últimes dècades, el consum d'aliments processats i ultraprocessats s'ha incrementat de manera exponencial. Les dades diuen que les persones que ingereixen més del 33% de les seves calories diàries a partir d'aquests productes tenen un risc de mortalitat un 44% més gran que les que n'ingereixen menys del 14%. L'alimentació inadequada causa al voltant de 90.000 morts a l'any a l'Estat espanyol, i en el cas concret de Catalunya es calcula que 1 de cada 5 persones pot morir per aquesta causa. Si ens fixem en la població infantil, a Catalunya una tercera part del segment comprès entre els 3 i els 14 anys fa un consum freqüent de productes hipercalòrics. Descobreix l'índex de sobrepès infantil a Catalunya.

40% del total d'infants entre 6 i 12 anys

Mostrar

HABRÍA QUE COMER MÁS / YOU SHOULD EAT MORE

HABRÍA QUE COMER MENOS / YOU SHOULD EAT LESS

JA MENGES PROU BÉ?

Per menjar de manera més sana, l'Agència de Salut Pública de Catalunya proposa tres accions:

Potenciar el consum d'aliments que actualment mengem per sota del que és recomanable: més fruites i hortalisses, llegums i fruita seca, amb una vida activa i social.
Prioritzar, davant de dues opcions semblants, la més saludable. Sempre que puguis, tria aliments integrals, oli d'oliva verge, aliments de temporada i proximitat, i beu aigua.
Reduir aquells aliments clarament vinculats a un major risc de patir malalties i, també, a un major impacte ambiental: menys sal, sucres, carn vermella i processada, i productes ultraprocessats.

JUGA

QUÈ EN DIUEN LES EXPERTES?

Us presentem dues entrevistes: la primera amb la Gemma Salvador (nutricionista i dietista de l'Agència Catalana de Salut Pública) i la segona amb Javier Guzmán (director de Justícia Alimentària).

APROFUNDIM-HI

REDUEIX EL CONSUM DE PROTEÏNES ANIMALS

Coneix quin impacte té en el planeta el gran consum de proteïnes animals

COMENÇA

REDUIR EL CONSUM DE PROTEÏNES ANIMALS

El 14,5% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle mundialment procedeixen directament de la ramaderia, especialment de la ramaderia industrial. A més, per alimentar aquest bestiar es necessiten noves terres de cultiu per a la producció de pinso, talant grans extensions de boscos. Això no passa en el cas de la ramaderia extensiva tradicional, que, a més, ajuda a la conservació dels espais forestals i el paisatge. Per obtenir 100 grams de proteïna animal cal vint vegades més de terra de cultiu que per aconseguir 100 grams de proteïna vegetal.

REDUIR EL CONSUM DE PROTEÏNES ANIMALS

CANVIAR LA DIETA PER CANVIAR EL MÓN

QUÈ EN DIUEN LES EXPERTES?

MASSA EMISSIONS DE CO2

APROFUNDIM-HI

JUGA

REDUIR EL CONSUM DE PROTEÏNES ANIMALS

CANVIAR LA DIETA PER CANVIAR EL MÓN

QUÈ DIUEN LES EXPERTES?

MASSA EMISSIONS DE CO2

APROFUNDIM

JUGA

CANVIAR LA DIETA PER CANVIAR EL MÓN

La comunitat científica ens proposa una nova dieta que combina aliments considerant les necessitats nutricionals humanes i l'impacte ambiental. Les fruites i verdures ocupen la meitat del plat, mentre que l'altra meitat inclou grans sencers, olis vegetals insaturats, fonts de proteïna vegetal i, opcionalment, quantitats modestes de proteïnes animals. Això implica duplicar el consum d'aliments saludables com fruites, verdures, llegums, nous i llavors, i reduir més del 50% el consum mundial d'aliments menys saludables com la carn, especialment la carn vermella de producció intensiva i processada.

MASSA EMISSIONS DE CO2

Actualment, el sistema alimentari és el responsable del 30 % de les emissions globals de gasos amb efecte hivernacle (GEH), dels quals la meitat prové de la ramaderia.Segons les Nacions Unides, la ramaderia produeix globalment un 14,5 % del total de les emissions de GEH. Aquesta xifra supera les emissions directes de tots els cotxes, camions i avions del món junts. Per tant, és una activitat que contribueix de manera molt important a la crisi climàtica. Tot i això, cal fer notar que hi ha diferents tipus de ramaderia i que, per exemple, ramaderies com l’extensiva tenen un impacte ambiental molt més reduït. Punxa a cada botó per saber l'impacte que té en cada àmbit la producció de 100 g de proteïna amb diferents tipus de procedència.

AIGUA

TERRA

CO2

JUGA

Per a la nostra salut, necessitem ingerir diàriament uns 0,8 grams de proteïna per cada quilogram del nostre pes. Per a una persona de 70 kg, això suposa uns 390 g de proteïna setmanals. Aquesta aportació proteica la podem obtenir de la carn, el peix o els ous, però també d’altres aliments rics en proteïnes com els llegums, la fruita seca o les llavors. La millor opció és fer una dieta combinada i augmentar, sobretot, la ingesta de proteïna d’origen vegetal. Clica a cada cercle per descobrir quants grams et poden proporcionar els diferents aliments que et presentem.

QUÈ EN DIUEN LES EXPERTES?

Us presentem dues entrevistes: una amb la Marta Rivera (professora d'investigació del CSIC a INGENIO i investigadora de la Càtedra d'Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la UVic) i una segona amb el col·lectiu Ramaderes de Catalunya.

APROFUNDIM-HI

EVITA FER SERVIR ENVASOS D'UN SOL ÚS

Coneix els impactes que té el plàstic produït per la indústria alimentària en el món i en la nostra salut

COMENÇA

EVITA FER SERVIR ENVASOS D'UN SOL ÚS

El sector de l’alimentació consumeix més del 30% del plàstic que es fabrica, sobretot per al seu envasat i conservació. Un plàstic que acostuma ser d’un sol ús i del qual una part acaba al mar. Molts dels plàstics que fem servir no desapareixen mai, ja que es degraden en partícules petites. I aquestes afecten directament aus, mamífers marins i peixos que les ingereixen. I també a nosaltres, quan ens els mengem o bevem aigua. Les persones ingerim una mitjana de 5 g de microplàstics cada setmana, l’equivalent al plàstic que conté una targeta de crèdit (segons la Universitat de Newcastle, Austràlia).

EVITA FER SERVIR ENVASOS D'UN SOL ÚS

TOTS SOM ANÍMALS PLASTÍVORS

QUÈ EN DIUEN LES EXPERTES?

ILLES DE PLÀSTIC

APROFUNDIM-HI

JUGA

TOTS SOM ANIMALS PLASTÍVORS

Als oceans del món hi suren o s’hi enfonsen més de 150 milions de tones de plàstics.Els corrents marins acumulen aquestes deixalles especialment en cinc punts dels oceans. L’illa de plàstic més gran és la del Pacífic Nord, ubicada entre Hawaii i Califòrnia: 1,6 milions de km² de plàstics, una superfície equivalent a la suma de França, Alemanya i la península Ibèrica. Els plàstics llençats als oceans tenen efectes nocius en més de 700 espècies animals, com els catxalots o les tortugues marines. Des del gel de l’Àrtic fins al fons marí més profund, en tots els indrets oceànics examinats s’hi han trobat microplàstics (menys de 5 mil·límetres), que acaben engolits pels peixos barrejats amb el plàncton i entren a la nostra cadena alimentària.

ILLES DE PLÀSTIC

Segons un informe de l'ONU, s’estima que cada any al voltant de 8 milions de tones de plàstic acaben als oceans; això equival a llençar un camió ple de plàstic cada minut. Els corrents marítims acumulen aquestes deixalles, especialment en cinc punts dels oceans, formant les conegudes com a “sopes de plàstic”. L’any 1997 es va trobar la primera illa de plàstic i des d’aleshores se n’han localitzat 6 més. En total, actualment, hi ha 7 illes de plàstic als oceans.

JUGA

Obre els calaixos i descobreix els residus que provoquen els diferents tipus de compra. Un cop fet, vota: quin s'assembla més a la teva compra?

CISTELLA IDEAL

CISTELLA POC SOSTENIBLE

CISTELLA MILLORADA

Descobreix-ne més

QUÈ EN DIUEN LES EXPERTES?

Us presentem una entrevista amb la Marta Villagordo (ambientòloga) i Materfad (Centre de Materials de Barcelona).

APROFUNDIM-HI

En aquest apartat t'oferim alguns articles i recursos que et serviran per aprofundir-hi. També podràs descobrir-hi aplicacions pràctiques en relacióamb les aportacions teòriques que hem fet fins ara.

APROFITA ELS ALIMENTS AL MÀXIM, LLENÇA EL MÍNIM

Un terç dels aliments que es produeixen al món no s'aprofiten. Què hi podem fer?

COMENÇA

APROFITA ELS ALIMENTS AL MÀXIM, LLENÇA EL MÍNIM

Al món es llença una tercera part dels aliments que es produeixen, mentre prop de 1.000 milions de persones no tenen accés als aliments que necessiten. Si aquest malbaratament de menjar fos un país del món, seria el tercer país del món a emetre CO₂ i accelerar el canvi climàtic, el segon a ocupar terra agrícola i el primer en consum d'aigua. I tot això es llença! La meitat de tot el menjar que es malbarata prové de les nostres llars i de la restauració.

APROFITA ELS ALIMENTS AL MÀXIM, LLENÇA EL MÍNIM

EL COST DEL MALBARATAMENT

QUÈ EN DIUEN LES EXPERTES?

PROPOSTES D'ACCIÓ

APROFUNDIM-HI

JUGA

EL COST DEL MALBARATAMENT

En cadascuna de les baules de la cadena alimentària es llença menjar, des del camp fins que arriba al nostre plat. A tall d’exemple, quan es transporta un producte d’una ciutat a una altra, sempre se’n queden algunes unitats pel camí. Això implica que, com més llarg sigui el trajecte que hagi de fer l’aliment, més probabilitats de malbaratar aliments hi haurà.Sabies que el malbaratament de menjar és una de les problemàtiques més grans del sistema alimentari actual? Ni més ni menys que entre el 8 i el 10% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a escala global són causades pel malbaratament alimentari.

PROPOSTES D'ACCIÓ

Les dades de pèrdues i malbaratament alimentari són alarmants: a Catalunya cada persona malbarata 35 kg de menjar a l’any, és a dir, un 7% dels que adquireix. Què podem fer per combatre aquest malbaratament desbordat? Compartim 9 propostes que et poden ser de gran utilitat en el teu dia a dia. Clica per descobrir-les!

JUGA

Et proposem diferents preguntes que et serviran com a consell per evitar el malbaratament alimentari. Quan acabis trobaràs un enllaç a 123 consells més!

JUGA

QUÈ EN DIUEN LES EXPERTES?

Us presentem una entrevista amb la Raquel Díaz (coordinadora de l'àrea de Projectes de Sensibilització i directora de la Fundació Espigoladors)