Want to create interactive content? It’s easy in Genially!

Get started free

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I MOVIMENT OBRER

Anna Carbonés

Created on October 27, 2023

Start designing with a free template

Discover more than 1500 professional designs like these:

Math Lesson Plan

Primary Unit Plan 2

Animated Chalkboard Learning Unit

Business Learning Unit

Corporate Signature Learning Unit

Code Training Unit

History Unit plan

Transcript

revolució industrial i moviment obrer

Començar

Què farem i com treballarem

Objectius

  • Entendre la implementació i les conseqüències de la industrialització.
  • Relacionar la industrialització amb l'aparició de les classes socials.
  • Caracteritzar l'origen i evolució del moviment obrer i de les ideologies revolucionàries.
  • Analitzar la implementació i les conseqüències del capitalisme.
  • Reconstruir el passat a partir de l'anàlisi i comparació de fonts.

Índex

Factors que impulsen la industrialització

01

02

Nous tipus d'indústria

03

El capitalisme industrial

04

La segona revolució industrial

El naixement de la societat de classes

05

Marxisme i anarquisme

06

Primeres organitzacions obreres (1830-1875)

07

08

L'evolució del moviment obrer

Resum

INDUSTRIALITZACIÓ:

  • nova organització econòmica,CAPITALISME
  • transformació de la societat
    • la burgesia: mitjans econòmics (invertirà en aquesta nova indústria)
    • apareixarà una nova classe social: EL PROLETARIAT.
Èxode rural, la població del camp emigrarà provocant un creixement de les ciutats que acollien aquestes noves activitats econòmiques.

Entre 1780 i 1860: Gran Bretanya gran transformació en l'economia

  • sistemes de producció
  • organtizació social
  • REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL:
  • canvis econòmics i tecnològics (mitjans del segle XVIII)
  • substitució del treball manual pel treball mecanitzat.
NOVA INDÚSTRIA:
  • mecanització de la producció
  • les innovacions tècniques
  • el mètode fabril de producció

revolució industrial-industrialització

Localització de la industrialització

Cronologies

Cronologies

FACTORS QUE IMPULSEN LA INDUSTRIALITZACIÓ

01

Revolució agrària

Revolució demogràfica

Revolució tecnològica

Revolució en els transports

Factors que impulsen la industrialització

La revolució agraria

Revolució agrícola: transformacions en l'agricultura que porten a un increment de la producció d'aliments (Gran Bretanya) 1. SISTEMA NORFOLK permet suprimir el guaret i ampliar la superfície conreada. A més els ferratges s'utilitzen per alimentar als animals, facilita l'augment de caps i la producció de fems (fertilitzant) 2. NOVES EINES com la sembradora JETHRO TULL, l'ARADA DE ROTTERDAM o les trilladores mecàniques. NOUS CONREUS: patates, blat de moro... FERTILITZANTS: ús del guano 3. PRIVATITZACIÓ CAMPS OBERTS I TERRES COMUNALS: canvis en les estructures de la propietat agrícola, es van tancar i privatitzar els camps, eliminació sistema senyorial i les terres comunals.

Factors que impulsen la industrialització

La revolució demogràfica

L'augment en l'oferta d'aliments va provocar un creixement de la població (elevat i continu). Entre 1800 i 1900 explosió demogràfica: es va triplicar la població ja que va baixar la mortalitat i va augmentar la natalitat. La baixada de la mortalitat: millora de l'alimentació, avenços mèdics (vacuna verola), avenços higiènics (ús sabó), desaparició de les grans fams, població més ben alimentada: més resistent a les malalties i epidèmies. Creixement notable de l'esperança de vida (volts 50 anys) Augment de la natalitat: baixa l'edat de matrimoni afavorida per la millora econòmica. Increment de la població va ser un estímul al procés d'industrialització: més mà d'obra per a la nova indústria i més consumidors.

Factors que impulsen la industrialització

La innovació tecnològica

La innovació tecnològica va paral·lela a la revolució demogràfica i a la revolució agrícola. Introducció de noves fonts d'energia afavoreix el pas de la MANUFACTURA a la INDÚSTRIA: mecanització dels sistemes de producció

  • substituir el treball manual
  • modificar els antics sistemes de producció artesanal
  • augmentar al producció i van disminuir els costos.
Les primeres màquines: accionades per la força humana Més tard: substitució de la força humana per l'energia hidràulica Aparició de la MÀQUINA DE VAPOR patentada per James Watt (1769): cobustió del carbó
  • revoluciona la producció i els sistemes de transport
  • generalitza el sistema fabril i es converteix en símbol de la revolució industrial.

Factors que impulsen la industrialització

La revolució dels transports

A mitjans del segle XVIII, a Gran Bretanya, per traslladar matèries primeres i mercaderies:millorar els camins construir un gran nombre de canals El 1807 Robert Fulton: màquina de vapor a la navegació. Els vaixells de vapor van permetre escurçar la durada dels viatges transocèanics. 1829 veritable revolució en el transport: ferrocarril Invenció de la locomotora per Stephenson el 1829més rapidesa i més capacitat de càrrega un cost menor més seguretat per als passatgers i les mercaderies. El vaixell de vapor i el ferrocarril van facilitar els intercanvis entre els centres de producció i de consum. Creació gradual una densa xarxa ferroviària, primer a Gran Bretanya i després a la resta d'Europa.

Factors que impulsen la industrialització

L'impuls del mercat

Conslolidació de l'economia de mercar degut a:Les millores en les infraestructures Les millores en el transport Ja no es produeix per l'autoconsum sinó per a la venda Impuls inicial de l'expansió comercial britànica prové del mercat exterior: els industrials i els comerciants van orientar la seva producció cap al mercat ultramarí (comerç triangular). Transformació més gran a partir del desenvolupament del mercat interior. La seva consolidació va ser un procés lent, afavorit pel creixement de la poblacióva proporcionar més consumidors, l'augment progressiu de la seva capacitat adquisitiva per la millora en el transport

NOUS TIPUS D'INDÚSTRIES

02

La mecanització i el sistema fabril

La indústria cotonera

La indústria siderometal·lúrgica

La mineria del carbó i del ferro

L'expanisó de la industrialització

Nous tipus d'indústries

Mecanització i sistema fabril

Noves fonts d'energia (hidràulica i vapor) van impulsar la mecanització i el procés productiu amb l'ús de les noves màquines que podien treballar dia i nit i fer simultàniament operacions diferents de manera més ràpida. Es va aplicar a l'agricultura, la indústria i al transport Augment de la producció Millora en la qualitat dels productes Millora del comerç a distància. L'augment de la productivitat,fa baixar els costos de producció i el preu de venda. Això fa pujar el nombre de consumidors. S'implanta el sistema fabril, una nova manera d'organitzar la producció i el treball a partir d'un element central: la FÀBRICA que reunia sota un mateix sostre els dos factors de producció: el CAPITAL (local, maquinària i primeres matèries) i el TREBALL (mà d'obra). Ruïna de molts artesans, la fi del domestic system i l'inici de la producció en sèrie.

Nous tipus d'indústries

Indústria cotonera

  • Primer sector que es va mecanitzar
  • Fibra vegetal pròpia climes subtropicals (anglesos difusió f.s. XVII)
  • S'apliquen innovacions per tal d'augmentar la producció
    • processos de filatura i de teixidura
  • 1733: llançadora de volant (John Kay): més velocitat i peces més amples
  • Màquines de filar que augmenten la producció de fil
  • Teler mecànic
  • Demanda de blanquejarods i tints que van desenvolupar la indústria química.
  • Cotó: matèria prima barata que procedia de les plantacions esclavistes dels EUA.

Nous tipus d'indústries

Indústria siderometal·lúrgica

La gran demanda de ferro per fabricar noves màquines, construir ponts i produir armament estimula el desenvolupament del sector.

  • Ús de carbó de coc permet una producció més gran de ferro (més potència calorífica)
  • Perfeccionament del procés industrial en la producció.
  • La transformació del ferro en acer (aliatge-convertidor Bessemer)
  • S'augmenta la producció, millora la qualitat i baixen els preus.
  • Impuls definitiu: construcció xarxa ferroviària (a partir de 1830)
  • En paral·lel desenvolupament metal·lúrgia: fabricació de màquines per a l'activitat industrial.
  • Sectors cabdals en la industrialització a mitjans s.XIX

Nous tipus d'indústries

Mineria del carbó i del ferro

  • La seva extracció va ser estmulada per la màquina de vapor i la indústria siderúrgica.
  • Desenvolupament de la mineria gràcies a:
    • l'ús de bigues de ferro per consolidar les galeries (major seguretat als pous miners)
    • introducció de rails i vagonetes (faciliten extracció i transport)

Nous tipus d'indústries

Expansió de la industrialització

s. XVIII comença procés industrialitzador que durant el s. XIX s'expendeix per Europa.

  • A principis del XIX: comencen les transformacions econòmiques a França i Bèlgica: explotació jaciments carbó
  • A partir de 1850: Alemanya fomenta el desenvolupament industrial basat en l'abundància de carbó i ferro i la importància dels sectors siderúrgic i químic.
  • Espanya i Itàlia: creixement industrial tardà i incomplet (coexistència àrees industrialitzades-regions economia rural)
  • Europa oriental: zones localitzades de l'imperi austrohongarès i rus, a finals del segle XIX.
  • Resta món: EUA i Japó.

CAPITALISME INDUSTRIAL

03

Liberalisme i capitalisme

Bancs i finances

CAPITALISME INDUSTRIAL

L'increment en el comerç va donar pas a una economia de mercat (capitalisme), venda a mercats cada vegada més àmplis. Es va produir un agument en el comerç interior i en l'exterior:

  • Interior:
    • gràcies a la millora dels sistemes de transport
  • exterior:
    • incrementa considerablement a miltjans segle XIX
    • enfronta posicions lliurecanvistes amb posicions proteccionistes

economia de mercat

lliurecanvisme-proteccionisme

FONT

FONT

El Capitalisme industrial

LIBERALISME I CAPITALISME

El procés industrialitzador va estar fortament vinculat al LIBERALISME ECONÒMIC sobre el qual es va fomentar i consolidar el CAPITALISME, un sistema econòmic que responia a totes les exigències i permetia als emprenedors l'obtenció de grans beneficis. El capitalisme deriva de capital, requisit indispensable per al funcionament del sistema que portarà al sorgiment de nous instruments financers ELS ENS BANCARIS I LES SOCIETATS PER ACCIONS.

FONT

FONT

El Capitalisme industrial

FONT

LIBERALISME

CAPITALISME

Sistema econòmic que presenta les característiques següents:

  • La propietat privada dels mitjans de producció i dels béns produïts en mans de la burgesia, que hi aporta el capital
  • Treball assalariat realitzat per proletariat a canvi d'un sou
  • Lliure iniciativa i no-intervenció de l'Estat, que té com a objectiu la cerca del benenfici empresarial més gran possible
  • Crisis econòmiques periòdiques a causa dels desequilibris entre l'oferta i la demanda.

Teoria econòmica que es basa en:

  • L'interès individual: la satisfacció de l'interes particular és el motor del desenvolupament econòmic.
  • La llei de la oferta i la demanda: els interessos contraposats s'equilibren en el mercat a través d'una mà invisible, que, per mitjà dels preus, ajusta l'oferta a la demanda.
  • Lliure competència entre empreses és el marc idoni per al desenvolupament econòmic perquè estimula el descens dels preus i la innovació tecnològica
  • La no-intervenció de l'Estat en l'economia
  • Lliure comerç: hi ha d'haver una lliure circulació de mercaderies entre els diverosos països.

teoria econòmica-sistema econòmic

El Capitalisme industrial

BANCS I FINANCES

Tres elements van consolidar decisivament el capitalisme industrial: els bancs, les societats anònimes i la borsa de valors: – La banca es va convertir en intermediària entre els estalviadors, que deixaven els seus diners en dipòsit, i els industrials, que necessitaven capital per invertir. – Les empreses exigien grans aportacions de diners, que un sol empresari no podia subministrar. Llavors van sorgir les societats anònimes. – Mitjançant les societats anònimes el capital que necessita una empresa és fraccionat en parts (accions). Aquestes poden ser adquirides i venudes per particulars a la borsa de valors.

borsa de valors

LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

04

Noves fonts d'energia i noves indústries

Nova organització industrial

La segona revolució industrial

NOVES FONTS D'ENERGIA I NOVES INDÚSTRIES

A finals del segle XIX es desenvolupa una nova fase industrial: LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Es produeix un CANVI ENERGÈTIC:

  • ELECTRICITAT
    • Aplicacions: indústria, transports, comunicacions, il·luminació i oci.
    • Invenció dinamo: permet producció electricitat en centrals elèctriques.
  • PETROLI
    • Va revolucionar els transports: automòbil, aviació, navegació
    • Mitjans s. XIX EUA
METAL·LÚRGIA: gran impuls a causa de la producció de metalls QUÍMICA: desenvolupament important a Alemanya

La segona revolució industrial

NOVA ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL

Es van produir canvis en l'organització de la producció:

  • TAYLORISME o PRODUCCIÓ EN SÈRIE
    • Frederick Winslow Taylor: organització científica del treball
    • Neix als EUA
    • Fàbrica Ford primera en implantar el sistema
    • Fabricació en sèrie o en cadena
    • Augment producció
    • Disminució temps utilitzat
    • Reducció de costos

EL NAIXEMENT DE LA SOCIETAT DE CLASSES

05

El procés d'urbanització

La societat industrial

Un nou marc de relacions socials

Els orígens del moviment obrer

Els primers conflictes: el luddisme

Fonts

El naixement de la societat de classes

EL PROCÉS D'URBANITZACIÓ

MAPA CIUTATS EUROPES

La SOCIETAT URBANA apareix a partir de la difusió de la industrialitzacio i de la necessitat dels treballadors a traslladar-se a la ciutat i a viure a la rodalia de la fàbrica. Els treballadors industrials procedien, majoritàriament, de les àrees rurals.El creixement ràpid de les ciutats va originar una forta segregació social per barris:

  • BARRIS RESIDENCIALS: la burgesia abandona el barri vell, es van enderrocar les muralles de moltes ciutats i es van construir grans avingudes per acollir els burgesos. Aquests barris estaven proveïts de serveis com l'enllumenat o el clavegueram.
  • BARRIS OBRERS: van créixer sense planificació a prop de les fàbriques i no disposaven d'infraestructures com clavegueram, paviment, servei de recollida de deixalles... Els edificis acollien habitatges petits, sense aigua i sovint eren ocupats per més d'una família.

FONT

El naixement de la societat de classes

LA SOCIETAT INDUSTRIAL

FONT

La industrialització va comportar una nova societat de classes configurada al voltant de la burgesia i el proletariat industrial. En la nova sosietat industrial, la propietat definia la pertinença a una classe determinada i hi havia mobilitat social en relació amb el nivell de riques assolit. *LA FEBRE D'OR

LA BUREGESIA Posseïen capitals i béns (industrials, empresaris, comerciants, banquers...) Nova elit social que tenia influència política i econòmica La seva riquesa provenia de les noves activitats econòmiques (no de la possessió de terres) Gràcies al seu estatus i influència va organitzar la societat en funció d'uns nous valors basats en la propietat privada, el treball, l'estalvi i l'individualisme.

El naixement de la societat de classes

LA SOCIETAT INDUSTRIAL

FONT

EL PROLETARIAT: Els obrers de les fàbriques eren la força de treball per fer anar les màquines i produir els béns. No tenien capital ni béns Venien el seu treball per un salari Les condicions laborals eren precàries:

  • sous baixos
  • jornades de treball molt llargues (12-13-14h/d)
  • disciplina de treball molt rígida.

El naixement de la societat de classes

FONT

LA SOCIETAT INDUSTRIAL

CONDICIÓ LEGAL DE LA DONA A ESPANYA

LA DONA: La societat burgesa va instaurar la inferioritat legal de la dona i uns patrons socials que establien la clara diferenciació social per gèneres. Les dones eren reduïdes a l'àmbil domèstric mentre que l'àmbit públic: economia, cultura, art, política... era reservada als homes. Es va argumentar que el destí natural de la dona era el matrimoni i la cura de la família i, només una necessitat econòmica imperiosa justificava que treballés fora de la llar.

FONT

ARGUMENTS CONTRA EL TREBALL DE LES DONES FORA DE LA LLAR

FONT

FONT

FONT

FONT

El naixement de la societat de classes

UN NOU MARC DE RELACIONS SOCIALS

  • Proletariat industrial o agrari
    • Nou grup social desafavorit
    • Depenia de la burgesia per a la supervivència
    • Aquells qui venien la seva força de treball a canvi d'un salari
    • Havien d'acceptar les condicions que li imposessin
Sorgeix un nou tipus de conflicte: el conflicte de classes que lluitava per aconseguir la igualtat i la llibertat legals a més de reduir les desigualtats socials i econòmiques.

La revolució industrial i la implantació del liberalisme polític i econòmic van transformar les relacions socials. La desaparició de la desigualtat jurídica va fer que les diferències socials s'establissin sobretot en àmbit econòmic:

  • Burgesia
    • Els nous privilegiats
    • Tenien influència política i econòmica
    • Tenien la propietat i el control de la producció.

FONT

El naixement de la societat de classes

Orígens del moviment obrer

FONT

  • Obrers industrials: antics treballadors manuals, petits artesants urbans, pagesos.
  • Condicions de treball molt difícils:
    • 14-16 hores/dia
    • ambients laborals molt durs: soroll, fum, manca d'higiene...
    • disciplina molt estricta: acomiadaments arbitràris, càstigs, penalitzacions...
    • salaris justos per sobreviure: es cobrava per jornada treballada, en cas de malaltia o dia festiu no es cobrava.
  • Per sobreviure era necessari que treballessin dones i nens amb sous més baixos.
  • Existència de lleis antiassociatives: Combination Acts angleses (1799-1800) o Llei Chapelier francesa (1791)

El naixement de la societat de classes

El luddisme

FONT

La nova organització del treball i la mecanització de la indústria va provocar la pèrdua de llocs de treball. A principis del segle XIX es van provocar nombroses protestes contra el nou sistema fabril. Com que no es podien organitzar legalment, van desenvolupar-se revoltes espontànies i violentes. La primera reacció dels obrers va ser la seva oposició al maquinisme, perquè el consideraven responsable dels salaris baixos i de l’atur. La seva protesta es va dirigir cap a la destrucció de màquines i l’incendi d’establiments industrials.

El naixement de la societat de classes

MARXISME I ANARQUISME

06

Els precursors: socialisme utòpic

El pensament marxista

Els corrents anarquistes

Marxisme i anarquisme

A principis del segle XIX indignació davant la misèria dels obrers va originar l'aparició de noves ideologies polítiques:

  • Denunciaven els abusos del capitalisme
  • Aspiraven a construir una societat d'homes lliures i iguals

Marxisme i anarquisme

EL SOCIALISME UTÒPIC

Primera generació de socialistesGrup de pensadors hereus de la tradició il·lustrada Critiquen:

  • la propietat privada dels mitjans de producció
  • l'explotació dels treballadors
  • la concentració de la propietat privada i de la riquesa.
Van buscar un nou model social:
  • substituir la propietat privada per la col·lectiva
  • garantir la igualtat dels drets bàsics
  • sistemes polítics democràtics: sufragi universal i sobirania popular.

Marxisme i anarquisme

EL SOCIALISME UTÒPIC

Louis-Auguste Blanqui

Étienne Cabet

Charles Fourier

Robert Owen

Va defensar la creació de falansteris, agrupacions comunitàries en què la propietat havia de ser col·lectiva i tots els membres havien de compartir les tasques i els beneficis del treball.

Va escriure l'obra Viatge a Icària on va imaginar un país on s'havia de fer realitat el somni d'una societat igualitària.

Industrial anglès que va defensar l'organització dels treballadors en cooperatives i va portar a la pràctica les seves idees, durant un temps a la seva fàbrica tèxtil de New Lanark (Escòcia).

Consideraven que la igualtat social només podia assolir-se per mitjà d'una acció revolucionària i violenta d'una minoria.

Marxisme i anarquisme

EL PENSAMENT MARXISTA

EL MANIFEST COMUNISTA

1848 Karl Marx i Friedrich Engels van publicar el Manifest del Partit Comunista Primera formulació del marxisme: gran impacte en l'obrerisme i la cultura mundial. Defensava la necessitat de destruir l'ordre liberal i el capitalisme per crear una nova societat més igualitària. Pensava que la fi del capitalisme no seria espontània ni voluntària sinò que el proletariat, organitzat políticament havia d'estabir a partri de la revolució un ordre social sense classes. Es fonamentava en tres gran eixos:

  • l'anàlisi del passat entès com a lluita de classes (opressors contra oprimits)
  • la crítica del present, denunciava la propietat privada dels mitjans de producció i l'explotació que caracteritza el sistema.
  • proposava superar aquest sistema plantejant un projecte de futur: la societat comunista.

Marxisme i anarquisme

LES IDEES ANARQUISTES

ELS CORRENTS ANARQUISTES

  • L'anarquisme o socialisme llibertari és l'altre gran corrent de pensament que es va enfrontar al liberalisme.
  • No era tan homogeni com el marxisme, va agrupar propostes d'ideòlegs diferents.
  • Proposaven un model alternatiu basat en l'absència d'autoritat
  • S'implicaven en les organitzacions obreres i participaven en vagues i manifestacions.
  • Els eixos principals eren:
    • La crítica de la propietat privada i defensa de la propietat col·lectiva
    • Oposició a l'existència de l'Estat (instrument d'opressió)
    • Apoliticisme i rebuig als partits polítics
    • Defensa de l'espontaneïtat de les masses, de l'individualisme i l'acció directa.

LES PRIMERES ORGANITZACIONS OBRERES (1830-1875)

07

El naixement dels sindicats

El cartisme, un projecte polític

La Primera Internacional (AIT)

El fracàs de l'AIT

Les primeres organitzacions obreres

EL NAIXEMENT DELS SINDICATS

  • A partir del 1830 es pren consciència de que el nou sistema fabril havia arribat per quedar-se. Destruir les màquines no millorarà les seves condicions de vida i de treball.
  • Seguin les noves idees socialistes van crear organitzacions per defensar els seus drets i plantejar alternatives al capitalisme.
    • Societats o associacions de socors mutus
      • primer tipus d'organització obrers
      • sovint eren clandestines
      • origen antigues formes de protecció artesanal
      • organitzen les primeres vagues gràcies a les caixes de resistència.
    • Trade Unions
      • a Gran Bretanya quan són derogades les lleis antiassociatives (1825)
      • sindicalisme contemporani

FONT

Les primeres organitzacions obreres

EL CARTISME

  • A la Gran Bretanya el moviment obrer, per primera vegada, va prendre la inciativa d'organitzar-se en un projecte polític propi: el cartisme.
  • Trade Unions: dificultats legals i persecució dels dirigents sindicals.
  • Es participa en política per poder canviar les lleis i millorar les relacions laborals.
  • 1836 Working Men's Association publica la Carta del Poble. El 1842 es converteix en l'Associació Nacional de la Carta, considerada el primer partit polític de treballadors: els cartistes reclamaven:
    • sufragi universal masculí i secret
    • sou per als diputats
    • immunitat parlamentària

FONT

Les primeres organitzacions obreres

LA PRIMERA INTERNACIONAL (AIT)

  • Treballadors, organitzacions obreres i pensadors socialistes conscients de formar part d'una mateixa classe social, més enllà dels estats i les fronteres.
  • ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DE TREBALLADORS (AIT): Creada el 1864 a Londres delegats d'associacions obreres angleses i franceses i emigrants polonesos, italians i alemanys.
  • Organitzada per seccions nacionals, amb un Consell General (Marx) que va redactar els estatuts i el manifest inaugural on s'establien els principis bàsics de la Internacional:
    • a partir del poder polític, posar fi a la societat burgesa i implantar el socialisme.
  • Reivindicacions:
    • reducció jornada laboral
    • supressió treball infantil
    • socialització dels mitjans de producció
    • vaga com a mitjà per aconseguir aquests objectius

FONT

Les primeres organitzacions obreres

Les primeres organitzacions obreres

FONT

anarquisme-marxisme

EL FRACÀS DE LA PRIMERA INTERNACIONAL (AIT)

  • Malgrat els acords hi havia discrepàncies entre marxistes (socialisme marxista) i bakuninistes (anarquisme).
  • Bakunin:
    • acusava Marx de controlar la Internacional i que gran part dels acords de l'AIT reflectien les posicions marxistes.
    • s'oposava a la conquesta de l'Estat i del poder polític, en propugnava l'abolició i es mostrava hostil a qualsevol autoritat política.
  • Eren dues concepcions diferents i enfrontades sobre com organitzar el moviment obrer, com aconseguir la destrucció de l'ordre capitalista i quina societat calia construir després.
  • 1870 la guerra Francoprussiana va originar un element més de crisi: derrota de França contra els alemanys. El 1871 es crea la COMUNA de París.
  • 1872 es produeix el trencament de l'AIT: Bakunin i els seus seguidors són expulsats, l'AIT es trasllada als EUA i al 1876 es va dissoldre.

L'EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER (1875-1914)

08

L'anarquisme

Sindicats i partits socialistes

La Segona Internacional

La ruptura dels partits socialistes

L'evolució del moviment obrer (1875-1914)

L'ANARQUISME

  • Després del fracàs de la Primera Internacional, van formar una Internacional Antiautoritària. Al 1881 va celebrar lúlim congrés.
  • Es fractura en diferents corrents:

anarcosindicalisme

anarcocomunisme

FONT

FONT

L'evolució del moviment obrer (1875-1914)

SINDICATS I PARTITS SOCIALISTES

  • Finals del segle XIX: creixement del capitalisme associat a la Segona Revolució Industrial va produir un augment del nombre de proletariat industrial (en alguns països sopera la població agrària)
  • Es van començar a formar grans sindicats centralitzats:
    • 1863 Associació General de Sindicats Alemanys
    • 1871 Trade Unions
    • 1888 Unió General de Treballadors (UGT)
  • Enfortiment dels sindicats va fer que hi hagués un augment de la capactat de pressió dels treballadors davant els empresaris i el govern
  • Vagues: element indispensable per forçar la negociació.
  • Van exigir la intervenció de l'Estat per arbitrar els conflictes, frenar abusos laborals i garantir l'aprovació de la legislació laboral.

L'evolució del moviment obrer

  • Paral·lelament a l'aparició dels sindicats, van aparèixer els primers partits polítics obrers socialistes.
    • Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), 1875.
      • Principis marxistes
      • Prohibit pel govern alemany però es va consolidar en la clandestinitat
      • 1890 legalització i crescuda espectacular (1912 va obtenir més de 4 milions de vots (34,8%) i 110 escons)
      • Partit de referència dels partits obrers d'Europa
      • Programa i pràctica que combinaven l'objectiu final (revolucionari) amb la lluita quotidiana (sufragi universal, jornada de vuit hores, impostos sobre la renda, ensenyament laic, prohibició del treball infantil...)
    • França: socialisme fragmentat i creixement lent.
    • Espanya: Partido Socialista Obrero Español (PSOE), 1879. PABLO IGLESIAS.
      • influcència restringida per la presència de l'anarquisme
    • Gran Bretanya: gran pes del sindicalisme va retardar l'aparició dels partits socialistes.
      • principis del segle XX: Fundació Partit Laborista (sota dependència dels sindicats)

FONT

L'evolució del moviment obrer

símbols del moviment obrer

LA SEGONA INTERNACIONAL

  • Altres congressos:
    • extensió de la democràcia
    • evolució pacífica cap a la presa del poder polític
    • regulació del mercat laboral
    • fi de la discriminació sexual i de les altres desigualtats
    • condemna del colonialisme com a forma d'explotació capitalista
    • condemna de les guerres considerades un producte de l'enfrontament entre estats capitalistes.
  • Segona Internacional o Internacional Socialista es va fundar a París el 1889.
  • Només partits socialistes
  • Organitzada com una confederació de partits nacionals autònoms, sense un consell general que centralitzés l'acció.
  • Cada 3 anys celebració de congressos
  • Congrés fundacional es va reclamar
    • lleis per a la protecció dels treballadors
    • jornada de 8 hores
    • abolició del treball infantil

L'evolució del moviment obrer

Les millores laborals

LA RUPTURA DELS PARTITS SOCIALISTES

socialdemòcrata

  • A partir del 1890 es comença a produir el trencament
  • S'originen els dos grans corrents del socialisme:
    • socialdemòcrata
    • comunista
  • S'obren nous debats:
    • el colonialisme: aquells que estan en contra de l'explotació colonial i els que hi estaven a favor pels aventatges ecònomics que comportava als treballadors dels països imperialistes
    • guerra europea: els internacionalistes manifestaven el seu rebuig a un possible conflicte bèl·lic entre nacions, a la pràctica van acabar fent costat als governs burgesos quan va esclatar la IGM (1914)
      • la qüestió que els enfrontava era si els interessos nacionals o patriòtics havien de passar al davant dels interessos de classe.

comunista

FONT

Continua amb la dominació europea del món

EL MECANISME DE LA CRISIS DE SOBREPRODUCCIÓ
ARGUMENTS EN MEDIS OBRERS
ARGUMENTS EN MEDIS BURGESOS
  • Les dones són mala competència perquè cobren salaris més baixos i treuen la feina als homes.
  • La feina a domicili és més apropiada per la dona, malgrat que tingui una remuneració inferior.
  • Hi ha promiscuïtat entre homes i dones a la feina.
  • Limita el desenvolupament de la maternitat i de la família
  • La independència econòmica de la dona suberteix l'ordre fonamental de la família i la jerarquia del marit.
  • La dona no està capacitada físicament ni intel·lectualment per a la majoria de les feines pròpies dels homes.
OPENFIELD vs L'ENCLOUSURE

SISTEMA DE CAMPS OBERTS (openfields) dividia els camps en tres zones: Dues es dedicaven al conreu de cereals i la tercera es deixava en guaret. Per evitar que coincidís que totes les terres fossin de guaret, cada propietari havia de tenir parcel·les a cada zona. A més havia de seguir la rotació comunitària obligatòria. Al voltant dels camps hi havia terres comunals i terres no cultivades, d'ús comunitari per a tots els pagesos de la vila.

SISTEMA DE CAMPS CLOSOS (enclosures) les parcel·les fins aleshores disperses, van ser agrupades i limitades amb tanques, alhora que es convertien en propietat particular. En aquest procés, els qui tenien parcel·les petites van haver de vendre-les als grans propietaris, que també es van apoderar de les terres comunals, sobre les quals no hi havia títols de propietat. El pas que van haver de fer la majoria dels pagesos va ser llogar-se com a jornalers agrícoles o emigrar a les ciutats per trobar feina. Aquest procés va ser decisiu per a la privatització de la propietat agrícola i la consolidació d'una agricultura de mercat.

  • Vladímir Ílitx Lenin i Rosa Luxemburg
  • Defensa que només es pot arribar al socialisme per mitjà de la revolució proletària que havia de tenir caràcter mundial
SISTEMA NORFOLK

És la difusió d'un nou tipus de rotació de conreus. Aquest es basava en la combinació de la sembra de cereals, que empobrien la terra i plantes farratgeres que l'enriquien perquè fixaven el nitrogen al sòl. Això va permetre suprimir el guaret i ampliar la superfície conreada. A més, les plantes farratgeres eren utilitzades per alimentar als ramats i això va fer que s'augmentessin el número de caps de bestiar i de retruc la producció de fems, que servia de fertilitzant pels camps.

TEÒRICS DEL LIBERALISME

Els principis del liberalisme econòmic van ser elaborats a la darreria del segle XVIII per un conjunt de pensadors britànics com: ADAM SMITH DAVID RICARDO THOMAS ROBERT MALTHUS

LA DOBLE FEINA FEMENINA
LA DONA UN ÉSSER INCOMPLET?
LA SEGREGACIÓ URBANA
DRET A CREAR SINDICATS

Sistema econòmic* que centra l'organització i assignació de la producció i el consum de béns i serveis en la llei d'oferta i demanda. L'economia de mercat acostuma a estar lligada al capitalisme i a un tipus d'estat que intervé en política econòmica d'una manera limitada o, en casos d'intervenció massiva, amb la finalitat de salvaguardar l'estabilitat del sistema. Està regida per les lleis de l'oferta i demanda, la competència i la maximització del benefici,

*Sistema econòmic o model econòmic és un mecanisme o institució social que organitza la producció, distribució i consum en el benefici d'una societat particular. (manera de fer a nivell econòmic)

LES LLEIS ANTIASSOCIATIVES

Sistema econòmic* que centra l'organització i assignació de la producció i el consum de béns i serveis en la llei d'oferta i demanda. L'economia de mercat acostuma a estar lligada al capitalisme i a un tipus d'estat que intervé en política econòmica d'una manera limitada o, en casos d'intervenció massiva, amb la finalitat de salvaguardar l'estabilitat del sistema. Està regida per les lleis de l'oferta i demanda, la competència i la maximització del benefici,

*Sistema econòmic o model econòmic és un mecanisme o institució social que organitza la producció, distribució i consum en el benefici d'una societat particular. (manera de fer a nivell econòmic)

SOBRE EL LLIURECANVISME
EVOLUCIÓ DE L'AFILIACIÓ SINDICAL
MIKHAIL BAKUNIN (1814-1876)

Va néixer a Rússia, al si d'una família aristocràtica. Va ser detingut i empresonat per les seves activitats revolucionàries. Va fundar l'Aliança Internacional de la Democràcia Socialista (1868), que defensava els seus ideals anarquistes.

LA CONDICIÓ DE LES DONES

La història de totes les societats fins als nostres dies és la història de la lluita de classes. Homes lliures i esclaus, particis i plebeus, senyors i serfs, mestres i oficials. En una paraula, opressors i oprimits s'han enfrotat sempre; han mantingut una lluita constant, unes vegades soterrada i d'altres oberta (...) La societat burgesa moderna, que ha sortit d'entre les ruïnes de la societat feudal, no ha abolit les contradiccions de classe. Només ha substituït les velles classes, les velles condicions d'opressió, les velles formes de lluita per d'altres de noves. La nostra època es distingeix, però, pel fet d'haver simplificat les contradiccions de classe. Tota la societat es va dividint, cada vegada més, en dos grans bàndols hostils, en dues grans classes que s'enfronten directament: la burgesia i el proletariat.

Karl Marx i Friedrich Engels: Manifest del Partit Comunista, 1848.

LA NECESSITAT DE REUNIR CAPITALS
L'EXPLOTACIÓ LABORAL
LA PROPAGANDA PEL FET

FONT

LA COMUNA DE PARÍS

La guerra francoprussiana va ser la guerra que va enfrontar França i Alemanya en la construcció de la nova Alemanya creada per Otto von Bismarck i el Kaiser Guillem I. Quan França cau derrotada, el Poble de París es nega a capitular i protagonitza una insurrecció popular: LA COMUNA DE PARÍS (1871) Al esclatar la revolta el govern va abandonar la ciutat i es va refugiar a Versalles. Amb el buit de poder es van fer unes eleccions per sufragi universal i es va constituir un govern conegut amb el nom de COMUNA. Es va organitzar la resistèncai des de la capital i van emprendre reformes que van ser el referent per al moviment obrer i democràtic: nacionalització dels béns del clero, reforma de la justícia, substitució de l'exèrcit per milícies populars, abolició de la policia, lliurament de les empreses abandonades a cooperatives obreres i un projecte d'ensenyament laic i gratuït. El seu caràcter espontàni i al marge de l'AIT van provocar el seu fracàs i va ser durament reprimida per les tropes alemanyes i franceses unides. La derrota de la Comuna va reafirmar Marx i els seus seguidors en la necessitat de crear partits polítics nacionals forts i organitzats, capaços de dirigir la revolució en un futur.

CONDICIÓ LEGAL DE LA DONA A ESPANYA
EL SINDICALISME
L'ORGANITZACIÓ D'UNA SOCIETAT PER ACCIONS

Una societat per accions és l'agrupació d'uns quants inversors per carar una nova activitat econòmica (indústria, ferrocarril, mineria...). El capital inicial de la societat es reparteix en accions, adquirides per inversors diversos, i donen dret al cobrament d'una part proporcional del benefici (divident) generat per la societat. L'emissió d'accions i la seva compravenda es ralitzarà a la borsa.

KARL MARX (1818-1883)

Filòsof, historiador i enconomista alemany, considerat el pare teòric del socialisme científic i del comunisme. Una de les seves obres fonamentals és El Capital. Va fundar la Primera Internacional en va ser el membre més actiu.

SOBRE EL PROTECCIONISME
LLIURECANVISME O LLIURE COMERÇ

Doctrina econòmica* que propugna que l'estat no pot intervenir en el comerç internacional. Mercat en què el comerç de béns i serveis entre països flueix sense cap obstacle artificial. És una economia oberta. Defensa la llibertat absoluta de comerç en un mercat lliure. És considerat el primer capitalisme.

PROTECCIONISME

Doctrina econòmica* que aposta per la producció nacional i imposa taxes i aranzels als productes internacionals per limitar les importacions. Limitació de la competència.

Doctrina econòmica* és un conjunt d'hipòtesis. És una teoria econòmica, manera de pensar en economia.

TEORIA ECONÒMICA

És un conjunt d'hipòtesis que pretenen reproduir aspectes d'una realitat econòmica i els teoremes obtinguts a partir d'elles mitjançant càlculs lògics. Un dels objectius últims de les diferents teories econòmiques és modelar un escenari on es maximitzen els beneficis de la societat com a conjunt.

SISTEMA ECONÒMIC

Un sistema o model econòmic és un mecanisme o institució social que organitza la producció, distribució i consum en el benefici d'una societat particular. La idea d'un sistema econòmic porta amb si la connotació articulada de parts (principis, regles, procediments, institucions) harmonitzades funcionalment per a la conseqüència de fins col·lectius determinats.

  • Eduard Berstein, Alemanya
  • Defensava que la participació política de la classe obrera i la col·laboració amb les forces polítiques burgeses havia permès reformes socials i la democratització política.
  • Escollien la via parlamentària i reformista per arribar de manera gradual al socialisme.
LA POBLACIÓ ESCOLAR A FRANÇA
DRET A CREAR SINDICATS
BORSA DE VALORS

Mercat organitzat i abstracte, en el qual es reuneixen professionals, de forma periòdica, per tal de realitzar compres i vendes de valors (públics o privats) o productes.

  • Rebutja l'estratègia del l'anarcocomunisme
  • Defensa una organització en sindicats de treballadors per aconseguir erradicar el capitalisme i crear una societat sense classes.
  • La propietat seria de les col·lectivitats obreres.
  • Estableix les bases del sindicalisme anarquista:
    • apoliticisme
    • defensa de l'acció directa dels treballadors
    • defensa la vaga general com a instrument revolucionari
  • 1906 CARTA D'AMIENS
  • Potents sindicats anarquistes
    • CGT (Confederació General de Treballadors) a França
    • CNT (Confederació Nacional del Treball) a Espanya

Els obrers es van agrupar en organitzacions d'oficis, les Trade Unions, entre les quals va destacar el Gran Sindicat General de Filadors (1829). El 1834 es va constituir la Great Trade Union, sota la direcció de Robert Owen, una unió de diversos singicats d'oficis. Va arribar a tenir més de mig milió de treballador afiliats A la dècada del 1840 el sindicalisme es va estendre per Europa: a França es va crear la Unió Obrera (1843) i a Espanya l'Associació de Teixidors de Barcelona (1840).

DEBAT SOBRE EL COLONIALISME
EL TREBALL DELS INFANTS I DE LES DONES

NENS: 1819, el govern britànic a exigir una edat mínima de nou anys per treballar. El 1874 es va fixar en deu anys i el 1892, en 12. DONES: En l'última dècada del segle XIX es va prohibir el treball nocturn femení i es va establir un repòs obligatori després del part.

ASSEGURANCES OBLIGATÒRIES

Alemanya va ser l'Estat pioner en la cració d'assegurances obligatòries per als treballadors (f.s.XIX), en casos de malaltia, accident, invalidesa i vellesa. França i Gran Bretanya a principis del segle XX i a Anglaterra, per primera vegada assegurava una indemnització als aturats.

JORNADA LABORAL

A finals del segle XIX, a gran part dels països industrialitzats, es va establir la jornada de 10 hores als tallers i de 8 hores a les mines. Les 8 hores de treball diari no es van assolir fins després de la Primera Guerra Mundial.

TEORIA ECONÒMICA

És un conjunt d'hipòtesis que pretenen reproduir aspectes d'una realitat econòmica i els teoremes obtinguts a partir d'elles mitjançant càlculs lògics. Un dels objectius últims de les diferents teories econòmiques és modelar un escenari on es maximitzen els beneficis de la societat com a conjunt.

SISTEMA ECONÒMIC

Un sistema o model econòmic és un mecanisme o institució social que organitza la producció, distribució i consum en el benefici d'una societat particular. La idea d'un sistema econòmic porta amb si la connotació articulada de parts (principis, regles, procediments, institucions) harmonitzades funcionalment per a la conseqüència de fins col·lectius determinats.

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Procés d'industrialització, amb el conjunt de transformacions econòmiques i socials que aquest comporta.

INDUSTRIALITZACIÓ

Procés a través del qual es transforma l'estructura productiva tradicional d'una formació social cap a l'enfortiment i modernització dels sectors industrial i de serveis.

  • Piotr Kroptkin i Errico Malatesta.
  • S'oposen a qualsevol forma d'organització.
  • Defensen l'acció violenta contra la burgesia, els símbols de l'Estat, l'Església i els capitalistes.
  • Aquesta "propaganda d'acció" havia de despertar la consciència de masses i les havia de portar a la revolució.
  • Onada d'atemptats: commociona les societats occidentals
    • 1894 assassinat president de la República Francesa
    • 1897 assassinat del cap del govern espanyol
    • 1989 assassinat de l'Emperadriu d'Àustria
    • 1901 assassinat del president dels EUA
  • Repressió i n'allunyen molts treballadors de les seves files

La Segona Internacional o Internacional Socialista va crar alguns dels símbols del moviment obrer:

  • Himne
  • Celebració del Primer de Maig, Dia dels Treballadors
    • Record dels obrers detinguts i ajusticiats a Chicago el 1886.