Want to make creations as awesome as this one?

Transcript

ALTES EXPECTATIVES: TOTHOM POT APRENDRE

ESTABLIR VINCLES I GENERAR CONFIANÇA

APRENDRE ÉS UN PROCÉS PERMANENT

acompanyar PER AVALUAR

.... Que siguem les relacions que tenim, com les tenim i amb qui, ens refrega una obvietat que massa sovint oblidem: que hem vingut a aquest món a estimar i ser estimats, a donar i a rebre. Tot és amor o bé la seva negació, que té una gamma que va des de la indiferència fins a l’odi, sempre tan oposat i tan proper a l’amor. O celebrem l’estima o exhibim a crits i a cops la seva absència. Tendresa i violència són expressions pures del mateix desig i necessitat: el d’estar pendent l’un de l’altre, sigui per cuidar-nos sigui fer-nos mal, per salvar-nos o per matar-nos. I com que hem vingut aquí a relacionar-nos, l’educació és l’art i ofici sublim d’aprendre’n mentre s’ensenya i d’ensenyar-ne mentre s’aprèn. És més verb que substantiu, més exemple que discurs, viu del fet i no de la paraula, imposa la realitat sobre la idealització. Només sent-hi de veritat, de tot cor, sempre, pots aprendre i ensenyar a ser-hi. Carles Capdevila Diari ARA 16/ juliol/2016

l'avaluAció és un procés ètic i no tècnic

ORIENTAR L’AVALUACIÓ CAP EL BÉ COMÚ

INici

ESTABLIR VINCLES I GENERAR CONFIANÇA

Preguntes per mobilitzar

un vídeo per pensar

llibre/article per aprofundir

INici

«Com qualsevol acte d'acompanyament vital, l’avaluació requereix la construcció d’un vincle que el generi i el sustenti. L'educand ha de reconèixer l'educador i l'educador reconeix l'educand. És aquest moment que comença l'acte educatiu i també ho fa la relació d'aprenentatge, ja que l'educació és un acte relacional de reconeixement.»Educació Relacional. Arnoldo Cisternas i Joan Quinatana 2018. Fundación SM

activitat per regular

Educació Relacional. Arnoldo Cisternas i Joan Quinatana 2018. Fundación SM.

APRENDRE ÉS UN PROCÉS PERMANENT

un vídeo per pensar

llibre/article per aprofundir

INici

Creure que es pot millorar la intel·ligència, la capacitat i el rendiment, és tenir mentalitat de creixement. Per contra, creure que les capacitats i els talents són innats i que no es poden canviar, és tenir una mentalitat fixa Els pensaments fixos se solen construir des de la infància i es consoliden a través de l'elogi que posa èmfasi a la intel·ligència: "En saps molt" "Que intel·ligent", etc. Aquest elogi construeix en l'inconscient de l'infant una mentalitat fixa i vincula el seu èxit a la intel·ligència innata. Per contra quan es posa el focus en l'esforç ("Que bé ho has fet". "Es nota que has treballat molt ", etc.) es comencen a col·locar els pilars d'una mentalitat de creixement ...Expilca Carol Dweck que en una Escola de Chicago, aquells alumnes que no ho aconsegueixen reben una qualificació que diu: ENCARA NO. És una meravellosa manera d'obrir possibilitats de futur. La mentalitat de creixement es basa precisament en això, en entendre que estem en un permanent procés d'aprenentatge.Com eduquem els nens? Ho fem des de l'esperit de l'ara o des del de l'encara no? Estem orientant als resultats de l'ara o som capaços de pensar en gran i en el llarg termini?

Preguntes per mobilitzar

activitat per regular

EviteM exigir la perfecció (que no existeix…) O recompensar els esforços amb un “molt bé”? ReaccioneM positivament davant les equivocacions, les errades? ReaccioneM adequadament a les vostres pròpies equivocacions: afrontant-les com a petits contratemps? DestaqueM les diverses estratègies pràctiques que es poden utilitzar davant d’un problema? TreballeM plegats, pares, mares i docents en l’adopció d’un enfocament positiu davant els fracassos? A partir de “Growth mindset for teachers-Innerdrive”

ALTES EXPECTATIVES: TOTHOM POT APRENDRE

un vídeo per pensar

llibre/article per aprofundir

“No tots els nens i nenes han d’arribar al mateix lloc. L’excel·lència no és que tots arribem a un mateix màxim, sinó que tots desenvolupem al màxim les pròpies capacitats i competències”Jaume Cela . Mestre i escriptor

Preguntes per mobilitzar

«Si les condicions dels estudiants sempre són diferents, si els ritmes i les formes d'aprenentatge són diversos; si els punts de partida mai són homogenis, el que s'avalua no pot estar estandarditzat, sinó que ha de ser diferenciat d’acord amb les condicions i els processos individuals dels estudiants.»Neus Sanmartí / Avaluar és Aprendre

INici

activitat per regular

Mostrem clarament una actitud positiva cap a la diferència com a valor, cap a les possibilitats educatives de la diversitat o cap a la importància de conviure amb persones diverses per crear una societat més respectuosa i inclusiva? Evitem qualsevol forma de discriminació, d’etiquetatge amb baixes expectatives i de formes d’agrupament que puguin dur l’alumnat a l’exclusió? Reconeixem les capacitats (diferents) de tothom; es valora la singularitat com a aportació a la diversitat? La presència d’alumnes amb més necessitats d’ajuda, els vivim com un repte educatiu i una oportunitat que ens permet pensar en plans de millora sostinguda amb seqüències, fases, passos… per fer més inclusives les pràctiques i concepcions (*) A partir la "Guia per una per a l’anàlisi, la reflexió i la valoració de pràctiques inclusives" David Duran, Álvaro Marchesi,, Climent Giné Departament d’Educació 2010

l'avaluAció és un procés ètic i no tècnic

un vídeo per pensar

llibre/article per aprofundir

activitat per regular

INici

Preguntes per mobilitzar

L'avaluació no és neutra- L'avaluació determina la nostra manera de veure'ns com aprenents i com persones.- No té cap sentit avaluar per avaluar. Menys encara avaluar per jerarquitzar, atermorir, perseguir i castigar.- Reflexionar sobre l'avaluació que volem és una forma dereflexionar sobre l'educació que volem.

1- CREC EN LA CAPACITAT DE CADA ALUMNE PER INTERESSAR-SE EN ALGUNA COSA, PER DESCOBRIR I COMPRENDRE? 2- CONSIDERO QUE LA INTERACCIÓ AMB ELS ALTRES, LA COOPERACIÓ I LA CREACIÓ COL·LECTIVA I DIGNIFICA LA PERSONA I LA HUMANITZA? 3- LA PROPOSTA D’ACTIVITATS QUE REALITZEM A CLASSE, ÉS DIVERSA PERQUÈ TOTHOM HI PUGUI PARTICIPAR, TENIR ÈXIT I SENTIR-SE VALORAT?

ORIENTAR L’AVALUACIÓ CAP EL BÉ COMÚ

activitat per regular

un vídeo per pensar

llibre/article per aprofundir

INici

“No fem que els millors corredors calcin sabatilles de plom; que corrin tot el ràpid que puguin. Però reconeguem per endavant que els seus guanys no els pertanyen en exclusiva. Animem als talentosos a conrear i exercitar els seus talents, però amb el benentès que les recompenses que rebin, haurien de compartir-se amb el conjunt de la comunitat.”MICHEL J.SANDEL (2021) “LA TIRANÍA DEL MÉRITO” DEBATE Catedràtic i Professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Harvard

Preguntes per mobilitzar

"Com diu Neus Sanmartí: “L’avaluació forma part de la vida de l’aula. No hi ha cap activitat que no vagi acompanyada de la seva avaluació, és a dir, d’una valoració sobre la qualitat de la tasca duta a terme i d’una decisió sobre els aspectes vàlids i els que cal millorar. És una avaluació que si es promou que sigui el mateix alumnat qui la faci permet adquirir qualsevol mena d’aprenentatge i a més es vincula amb les competències d’aprendre a aprendre, d’autonomia i iniciativa personal, d’educació en valors i de l’àmbit personal i social”. Afavorir la participació de l’alumnat en l’avaluació, no sempre és senzill, representa una cessió de poder per part del professorat. Quan l’avaluació es viu com a autoritat o com a coacció difícilment pot tenir una funció educativa. En canvi, “quan el docent assumeix una actitud de diàleg i respecte mutu, alhora que valora a l'estudiant com a subjecte, és possible que ensenyi a l'estudiant no sols a aprendre de l'error, sinó també a aprendre que sempre hi ha una cosa nova per conèixer; que el coneixement es va construint. Aprendre “és un procés que es dona en forma d'espiral en el qual sempre necessitem coneixements previs per aprendre’n de nous o donar-los noves formes”. Implicar-se en l’avaluació, més enllà dels exàmens vol dir implicar-se en el coneixement, implicar-se en el procés de millora i “involucrar-se és un procés de transformació pot donar forma a la identitat d'aquest estudiant i a la seva relació amb la societat.”