MAPA MENTAL DE PLATÓ
ÈTICA I VIRTUT
DUALISME ONTOLÒGIC
Mon sensible
TEORIA DE LES IDEES
Mon intel·ligible
TEORIA DE REMINISCÈNCIA
Cos
DUALISME ANTROPOLÒGIC
Ànima
TEORIA DE L'ÀNIMA
Doxa
DUALISME EPISTEMOLÒGIC
Episteme
SÍMIL DE LA LÍNIA
TEORIA DE L'ESTAT IDEAL
TEORIA DE L'ÀNIMA
Influències orfico-pitagòriques ànima= el jo personal únic de cada humà Força dinàmica (moviment)
Relació amb elMITE DEL DEMIÜRG
Depenent de les faltes que tinguen a una vida es reencarnen en un esser o un altre, per tal de condemnar i per a que intenten perfeccionar-se en la pròxima vida.
ALEGORIA DE L'AURIGA
- L'ànima humana segueix l'ànima alada i perfecta dels deus.
- Si perd les ales (raó), es perquè no controla als seus cavalls (irascible i apetitiva) per a viatjar pel cel contemplant les idees.
- Segons la qualitat de la contemplació es reencarnarà en hime, dona o animal (quan més prop de terra pitjor):
- Quan mor el cos, puja o baixa de nivell segons s'haja portat.
- L'ànima deu estar així durant 10.000 anys abans de tornar a la seua antiga morada. A no ser de si es una ànima filosofa que pot recuperar les ales abans.
Jerarquia de la contemplació:1. Savi 2. Rei just, guerrer 3. Polític 4. Atleta o metge 5. Endeví 6. Poeta o artista 7. Obrer o llaurador 8. Sofista o demagog 9. Tirà
Teoria de la Educació
- Infància: amb relats i faules s'educa en valors.
- Desde els 10 anys: gimnàstica i música (ací alguns xiquets deixaran l'educació i es faran productors, ja que trobaran l'estudi fastidiós). Tindràn mes inclinació cap al contacte material. Fins ací és obligatòria (sense tindre en ompte el gènere).
- Dels 20 als 30: es desenvolupa l'estudi de les ciències. Matemàtiques, geometria, astronomia i armonia. Ací començaran a eixir els guardians. Però si mostren una tendència al goig dels béns materials passaria als productors.
- Desde els 30: S'aprèn la dialèctifa durant 5 anys. Esta serà la etapa en la que es contemplen les idees i es formen els filòsofs i governants.
- Dels 35 als 50: Veiem que els filòsofs apliquen la idea de justícia i de bé que ja coneixen fent aprendre en la educació. Després d'açò ja estaran preparats per a governar.
Play
Llei de degeneració dels estats reals:
- Timocràcia: Govern de la fama. Busca honors i fama, cosa que no garanteix estabilitat i justícia.
- Oligarquia: Govern d'uns pocs. Cerca de riqueses materials.
- Democràcia: govern del poble (per a Plató dels “pobres”). No garanteix un govern que es base en el coneixement, sinó depén de la sort (A Grècia els càrrecs se sortejaven).
- Tirania: govern d'un només que busca el benefici propi i s'imposa per la força bruta.
- Coneixement +
Revolta dels pobres
Excés de llibertats i d'accés en poder conflicte intern guerra civil
Com coneguem?
A través de:
- La reminiscència: conèixer = recordar
- La dialèctica:
- Mètode socràtic de preguntes i respostes
- Mètode gradual per a accedir a la veritat, a les idees.
- - L'amor: buscar allò bell. La bellesa es la idea previa a la idea del bé.
BELLESA (idea) BELLESA INTERIOR (ànima) BELLESA FÍSICA (cos)
MON INTEL·LIGIBLE
Vertader
Fixe, immutable, etern i vertader. En ell es troben les idees (caràcters del ser de Parmenides). El mon sensible depén ontològica i gnoseològicament d'ell. Accedim a ell mitjançant l'anima i la dialèctica.
Doxa
Opiniógrau inferior del saber
Saber (opinió més bé) sobre la realitat material i sensible. Es FOSC, CONFÚS, POC FIABLE, RELATIU I CANVIANT. La seua font son els sentits. Tota opinió es un saber relatiu, i per tant, indagar en esta tasca per mitjà dels sentits es absurd.
Mon sensible
Aparent i fals. CÒPIA
Està en continu esdevenir o canvi, subjecte a la generació i la corrupció (caràcters de la physis heraclitea).DEPENDÈNCIA ONTOLÒGICA I GNOSEOLÒGICA
- Idees: perfectes, eternes e inmaterials
- Jerarquia idees
- Dialèctica i símil de la línea
El cos es la presó de l'ànima
Dificulta al alma la contemplación de las ideas.
CONCUPISCIBLE
RACIONAL
iRASCIBLE
TEORIA TRIPARTITA DE L'ÀNIMA
Tasca ètica de Plató
L'humà no ha de buscar solament la veritat, sino que també el bé i la justícia.
- Bé = felicitat = equilibri en l'ànima (ni sols intel·ligència, ni sols plaer sensible).
- Al BÉ s'arriba per la VIRTUT.
- A cada persona és possible que li predomine una part d'ànima = Cada predomini de l'ànima té una virtud.
3 VIRTUTS:
- Virtut com a saviesa: només sabent què és la justícia en si podem ser justos. Sabent què és la bondat en si, serem bons... Intel·lectualisme moral
- Virtut com a purificació: virtuós i feliç serà aquell que purifique la seua ànima de les passions i desordres del cos. Teoria de Reminiscència
- Virtut com a harmonia o justícia: la virtut l'entén com un equilibri i harmonia entre les diferents parts de l'ànima, fent cadascuna el millor. Teoria de l'Estat Ideal
Teoria del filòsof Governant
(APUNTS PDF.)
Virtut com a justícia o armonia: equilibri a l'ànima.
JUSTICIA INDIVIDUAL: equilibri psíquic i purificació de l'ànima.
JUSTICIA SOCIAL: cadascú ocupa el seu lloc segons la seua ànima.
CLASSE SOCIAL
TIPUS D'ÀNIMA
VIRTUT
Educació
Sabiduria i prudència
Governant i/o filòsof
Racional
Irascible
Fortalesa i valentia
Guardians
Artesans i treballadors
Templança i moderació
Concupiscible
- Nàix 420 a.C
- Aristoràtic, alumne de Sòcrates.
- Contra els Sofistes / teoria model d'Estat
- Mort Sòcrates -> fuig d'Atenes
- Itàlia i Orient -> Pitàgores
- Presoner pirates després d'una mala experiència a Siracusa
- Torna a Atenes
- 387 a.C Acadèmia de Plató (fins 529 d.C)
- Diàleg / ús de les alegoríes per a escriure filosofia
- Mor 347 a.C (81 anys)
«Es ley del Destino que el alma que contempla algunas de tales verdades quede exenta de males hasta la próxima vez en el curso de las esferas, y si persiste en su vuelo, se liberará para siempre. Pero si por funesta inhabilidad dejara de contemplarlas y la embargaran el olvido y el extravío, perdiendo sus alas y cayendo a tierra, no iría en primera instancia al cuerpo de un animal, sino que el alma que más se acercó a la contemplación caerá en el cuerpo de un hombre que se transformará en filósofo o amante de la belleza…»
Platón, Fedro
JUDICI
DESPRÉS DE LA MORT FÍSICA
PREMI: no reencarnar-se i viure a l'Olimp.CASTIC: tornar a reencarnar-se.
DÉU DEMIÜRG
Demiürg = artesàA diferència de l'Orfisme, Plató parlava d'un sol deu (monoteísme) creador del cosmos, ordenador del mon sensible. El món intel·ligible preexisteix a ell; i d'este es crea el sensible a través del demiürg originalment.
Episteme
Coneixement científic. Autèntic saber
Nivell superior del coenciement: saber sobre la realitat intel·ligible. CLAR, VERTADER, OBJECTIU I NO RELATIU, la seua font es la intel·ligència, no els sentits.No canvia, es universalment vàlid. Aconseguir este saber es la meta de la filosofia.
Teoria de reminiscència
- Reencarnació: la vida posterior depén de la vida que dugues (recordeu el text).
- Innatisme idees
- Al morir passem un judici; i en el cas de reencarnar-nos, oblidem tot el que sabiem a la vida anterior: ANÀMNESI (recordar allò oblidat)
- Conèixer = paideia= recordar = aprendre
- No podem ampliar el coneixement
Idea del bién
NOESIS (inteligència)
(Pensament discursiu)
Eikasia (Imaginació)
Opinió Ciència
MAPA MENTAL DE PLATÓ
Marina Salinera
Created on October 1, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
Explore all templates
Transcript
MAPA MENTAL DE PLATÓ
ÈTICA I VIRTUT
DUALISME ONTOLÒGIC
Mon sensible
TEORIA DE LES IDEES
Mon intel·ligible
TEORIA DE REMINISCÈNCIA
Cos
DUALISME ANTROPOLÒGIC
Ànima
TEORIA DE L'ÀNIMA
Doxa
DUALISME EPISTEMOLÒGIC
Episteme
SÍMIL DE LA LÍNIA
TEORIA DE L'ESTAT IDEAL
TEORIA DE L'ÀNIMA
Influències orfico-pitagòriques ànima= el jo personal únic de cada humà Força dinàmica (moviment)
Relació amb elMITE DEL DEMIÜRG
Depenent de les faltes que tinguen a una vida es reencarnen en un esser o un altre, per tal de condemnar i per a que intenten perfeccionar-se en la pròxima vida.
ALEGORIA DE L'AURIGA
Jerarquia de la contemplació:1. Savi 2. Rei just, guerrer 3. Polític 4. Atleta o metge 5. Endeví 6. Poeta o artista 7. Obrer o llaurador 8. Sofista o demagog 9. Tirà
Teoria de la Educació
Play
Llei de degeneració dels estats reals:
- Coneixement +
Revolta dels pobres
Excés de llibertats i d'accés en poder conflicte intern guerra civil
Com coneguem?
A través de:
BELLESA (idea) BELLESA INTERIOR (ànima) BELLESA FÍSICA (cos)
MON INTEL·LIGIBLE
Vertader
Fixe, immutable, etern i vertader. En ell es troben les idees (caràcters del ser de Parmenides). El mon sensible depén ontològica i gnoseològicament d'ell. Accedim a ell mitjançant l'anima i la dialèctica.
Doxa
Opiniógrau inferior del saber
Saber (opinió més bé) sobre la realitat material i sensible. Es FOSC, CONFÚS, POC FIABLE, RELATIU I CANVIANT. La seua font son els sentits. Tota opinió es un saber relatiu, i per tant, indagar en esta tasca per mitjà dels sentits es absurd.
Mon sensible
Aparent i fals. CÒPIA
Està en continu esdevenir o canvi, subjecte a la generació i la corrupció (caràcters de la physis heraclitea).DEPENDÈNCIA ONTOLÒGICA I GNOSEOLÒGICA
El cos es la presó de l'ànima
Dificulta al alma la contemplación de las ideas.
CONCUPISCIBLE
RACIONAL
iRASCIBLE
TEORIA TRIPARTITA DE L'ÀNIMA
Tasca ètica de Plató
L'humà no ha de buscar solament la veritat, sino que també el bé i la justícia.
- Bé = felicitat = equilibri en l'ànima (ni sols intel·ligència, ni sols plaer sensible).
- Al BÉ s'arriba per la VIRTUT.
- A cada persona és possible que li predomine una part d'ànima = Cada predomini de l'ànima té una virtud.
3 VIRTUTS:Teoria del filòsof Governant
(APUNTS PDF.)
Virtut com a justícia o armonia: equilibri a l'ànima. JUSTICIA INDIVIDUAL: equilibri psíquic i purificació de l'ànima. JUSTICIA SOCIAL: cadascú ocupa el seu lloc segons la seua ànima.
CLASSE SOCIAL
TIPUS D'ÀNIMA
VIRTUT
Educació
Sabiduria i prudència
Governant i/o filòsof
Racional
Irascible
Fortalesa i valentia
Guardians
Artesans i treballadors
Templança i moderació
Concupiscible
«Es ley del Destino que el alma que contempla algunas de tales verdades quede exenta de males hasta la próxima vez en el curso de las esferas, y si persiste en su vuelo, se liberará para siempre. Pero si por funesta inhabilidad dejara de contemplarlas y la embargaran el olvido y el extravío, perdiendo sus alas y cayendo a tierra, no iría en primera instancia al cuerpo de un animal, sino que el alma que más se acercó a la contemplación caerá en el cuerpo de un hombre que se transformará en filósofo o amante de la belleza…» Platón, Fedro
JUDICI
DESPRÉS DE LA MORT FÍSICA
PREMI: no reencarnar-se i viure a l'Olimp.CASTIC: tornar a reencarnar-se.
DÉU DEMIÜRG
Demiürg = artesàA diferència de l'Orfisme, Plató parlava d'un sol deu (monoteísme) creador del cosmos, ordenador del mon sensible. El món intel·ligible preexisteix a ell; i d'este es crea el sensible a través del demiürg originalment.
Episteme
Coneixement científic. Autèntic saber
Nivell superior del coenciement: saber sobre la realitat intel·ligible. CLAR, VERTADER, OBJECTIU I NO RELATIU, la seua font es la intel·ligència, no els sentits.No canvia, es universalment vàlid. Aconseguir este saber es la meta de la filosofia.
Teoria de reminiscència
Idea del bién
NOESIS (inteligència)
(Pensament discursiu)
Eikasia (Imaginació)
Opinió Ciència