EL PAS DEL MITE AL LOGOS I ELS PRESOCRÀTICS
EL PAS DEL MITE AL LOGOS
COM ES VA FER REALITAT?
+Descobreix-Lo!
Pensament mític
Pensament racional
ANAXÍMENES DE MILET
TALES DE MILET
ANAXIMANDRE DE MILET
ELS FILÒSOFS PRESOCRÀTICS
PITÀGORES
QUINS SÓN?
+Descobreix-Lo!
EMPÈDOCLES
PARMÈNIDES
ANAXÀGORES
HERÀCLIT
DEMÒCRIT
DEMÒCRIT
Per a Demòcrit, conjuntament amb Leucip, l'arkhé eren els àtoms, és a dir, una partícula indivisible, la més petita de totes les existents. Així doncs, tots dos van determinar que totes les coses de la realitat estaven formades per diferents combinacions d'aquestes partícules, anomenades àtoms, caracteritzat per ser eterns, homogenis i invisibles.
Llavors, va proposar la divisió entre microcosmos i macrocosmos, classificació segons el nombre de partícules que formen a les coses.
A més a més, Demòcrit va determinar que era de gran probabilitat que els àtoms creessin també altres planetes a part de la Terra, i, en conseqüència, altres formes de vida. D'aquesta forma, aquest filòsof va ser un dels primers a pensar en l'existència d'extraterrestres.
EL PAS DEL MITE AL LOGOS
El pas del mite al logos, va tenir lloc a Grècia, localització en la qual els primers filòsofs, dels quals parlarem a continuació, van començar a posar en dubte la veracitat i coherència dels mites emprats per a donar explicacions a diversos fets.
Aquests mites es caracteritzaven pel ser caràcter diví, pel fet que eren protagonitzats per deus i deesses pròpies de la mitologia grega, a través de l'ús d'un vocabulari poètic. D'aquesta forma, en aquests relats no existia cap mena de justificació, els fets eren com eren perquè si, perquè simplement eren déus i concebien un caràcter diví que no es podia qüestionar.
Llavors, en contraposició a aquests mites arbitraris, antropomòrfics i dogmàtics, va néixer el logos, és a dir, el pensament racional, el qual tracta de donar explicacions basades en el raonament i en l'observació, donant així lloc a elements naturals, i es caracteritza per ser físic, hipotètic i amb un llenguatge neutre.
EMPÈDOCLES
Per a Empèdocles, l'arkhé no era un únic element, sinó que l'origen de tot es fonamentava sota els quatre elements primordials: l'aire, l'aigua, la terra i el foc. Per tant, aquest filòsof presocràtic es classifica com a pluralista (el seu arkhé és més d'un element).
Així, els elements que formen la realitat es formaven a partir de la combinació d'aquests quatre elements anteriorment esmentats.
D'aquesta forma, aquesta barreja era determinada per les forces de l'Amor i l'd'Odi.
ANAXÍMENES DE MILET
Anaxímenes de Milet va establir que el seu arkhé era l'aire.
D'aquesta forma, va descriure diversos processos que experimentava l'aire. Així, a través de la rarefacció, l'aire es transformava en foc. I, per una altra banda, mitjançant la condensació, es donava lloc a altres elements com el vent, els núvols, l'aigua, la terra, i, fins i tot, la terra.
Per tant, va defensar que l'aire es transformava a través d'aquests dos processos i donava vida a tots els elements de la realitat.
ANAXÀGORES
En canvi, per a Anaxàgores, l’arkhé no eren un o uns quants elements, ja que per a ell totes les coses estan fetes de totes les coses. És a dir, en cada cosa hi existia un element format per totes les coses que pot arribar a ser, per tant, totes les coses tenen totes les matèries.
D’aquesta manera, el que determina que predomini un element o un altre és una força que va ser anomenada Nous, la qual es podria definir com a una ment cósmica, que tria l’element que es desenvolupa en més quantitat.
En definitiva, això es podria definir en que existeixen tots els elements primigenis com coses existeixen.
ANAXIMANDRE DE MILET
Per a Anaximandre de Milet, l'origen de tot, l'arkhé, no era un element físic, sinó que es classificava com a abstracte. Així doncs, Anaximandre el va anomenar sota el nom d'Apeiron o indeterminat.
D'aquesta forma, d'aquest Apeiron, el qual es caracteritza per ser immutable, il·limitat,i etern, hi sorgien tots els elements determinats, ja que aquest origina parelles de contraris en conflicte, com poden ser el fred i la calor, o l'humit i el sec. Per tant, d'aquesta tensió hi apareixien totes les coses de la realitat.
Així doncs, aquesta teoria pot arribar a recordar a un deu, a un concepte diví. Llavors, aquest és un altre exemple que els filòsofs presocràtics encara hi tenien influències religioses diverses.
HERÀCLIT
Heràclit, a través de l'observació de la natura, va percebre i va arribar a la conclusió que totes les coses experimenten canvis constant, mai són les mateixes constantment.
Així doncs, per expressar aquesta idea, va recórrer al foc metafòric, el qual es determina com el seu arkhé. Aquesta metàfora simbolitza que tot estava sota un constant canvi, com les flames del foc.
A més, Heràclit explicava aquest constant moviment del cosmos a partir dels elements contraris, com per exemple l'aigua i el foc. Aquesta lluita constant ell l'anomena justícia.
PITÀGORES
Pitàgores, a diferència de la resta d'aquest filòsof, es va distanciar de les teories que determinaven que l'arkhé era un element, i, així, va formar un moviment intel·lectual i de caràcter mític i religiós, en el qual els que hi van formar part van ser anomenats filòsofs pitagòrics.
D'aquesta forma, les matemàtiques van ser la base de la seva teoria, ja que pensaven que aquestes es descobreixen, i, per tant, no són inventades. Així, no van intentar cercar el seu arkhé a través de l'observació de la natura, és a dir, mitjançant la inducció, sinó que van posar en pràctica el càlcul geomètric i matemàtic, contant que es formen totes les coses a través d'explicacions fonamentades amb la deducció.
Van considerar que tots els objectes del món poden reduir-se a figures geomètriques, i aquestes, a la vegada, a expressions numèriques.
PARMÈNIDES
Finalment, trobem a Parmènides, el qual és considerat el pare de la metafísica.
Aquest filòsof es va distanciar notablement de la teoria d'Heràclit, afirmant que els constants canvis que afirmava aquest últim eren res més que aparences enganyoses. D'aquesta forma, Parmènides expressava que els sentits ens enganyen a tots, i que, en conseqüència, la realitat és estàtica i estable.
Però, la seva frase més cèlebre que resumeix la seva teoria és "el Ser és i el no Ser no és". Aquesta oració es refereix a la idea que el Ser, és a dir, tot allò que existeix, l'existència en si, no un ésser individual, única cosa que existeix, la qual és eterna, no pot passar a no existir, perquè el no ser no existeix, la no existència no és possible.
ELS FILOSÒFS PRESOCRÀTICS
Quan es parla de filòsofs presocràtics simplement es fa referència a tots aquells filòsofs que van ser anteriors a Sòcrates, un dels filòsofs més importants de tota la filosofia.
Així doncs, aquests filòsofs van ser els que van dur a terme aquest pas del mite al logos anteriorment explicat.
D'aquesta forma, van començar a proposar teories basades en la racionalitat i generalment fundades a través d'observar de la natura, deixant de banda els mites protagonitzats per deus i deesses caracteritzats per la seva arbitrarietat.
TALES DE MILET
Tales de Milet és considerat el primer filòsof presocràtic.
Per aquest, el seu arkhé, és a dir, l'element principal del qual està compost i se'n deriven tota la realitat, era l'aigua. Afirmava aquest fet perquè es diu que va observar el món i es va adonar que de l'aigua hi sorgia la vida, hi sorgia tot.
Tot i que la seva teoria va ser influenciada per la religió pròpia de Babilònia, no va oferir arguments mítics per donar suport a la seva idea, sinó que va fer ús d'un enfocament diferent per a l'època, és a dir, a través d'explicacions de caràcter racional.
EL PAS DEL MITE AL LOGOS I ELS PRESOCRÀTICS
Mar�a Priego Aceituno
Created on October 1, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Advent Calendar
View
Tree of Wishes
View
Witchcraft vertical Infographic
View
Halloween Horizontal Infographic
View
Halloween Infographic
View
Halloween List 3D
View
Magic and Sorcery List
Explore all templates
Transcript
EL PAS DEL MITE AL LOGOS I ELS PRESOCRÀTICS
EL PAS DEL MITE AL LOGOS
COM ES VA FER REALITAT?
+Descobreix-Lo!
Pensament mític
Pensament racional
ANAXÍMENES DE MILET
TALES DE MILET
ANAXIMANDRE DE MILET
ELS FILÒSOFS PRESOCRÀTICS
PITÀGORES
QUINS SÓN?
+Descobreix-Lo!
EMPÈDOCLES
PARMÈNIDES
ANAXÀGORES
HERÀCLIT
DEMÒCRIT
DEMÒCRIT
Per a Demòcrit, conjuntament amb Leucip, l'arkhé eren els àtoms, és a dir, una partícula indivisible, la més petita de totes les existents. Així doncs, tots dos van determinar que totes les coses de la realitat estaven formades per diferents combinacions d'aquestes partícules, anomenades àtoms, caracteritzat per ser eterns, homogenis i invisibles. Llavors, va proposar la divisió entre microcosmos i macrocosmos, classificació segons el nombre de partícules que formen a les coses. A més a més, Demòcrit va determinar que era de gran probabilitat que els àtoms creessin també altres planetes a part de la Terra, i, en conseqüència, altres formes de vida. D'aquesta forma, aquest filòsof va ser un dels primers a pensar en l'existència d'extraterrestres.
EL PAS DEL MITE AL LOGOS
El pas del mite al logos, va tenir lloc a Grècia, localització en la qual els primers filòsofs, dels quals parlarem a continuació, van començar a posar en dubte la veracitat i coherència dels mites emprats per a donar explicacions a diversos fets. Aquests mites es caracteritzaven pel ser caràcter diví, pel fet que eren protagonitzats per deus i deesses pròpies de la mitologia grega, a través de l'ús d'un vocabulari poètic. D'aquesta forma, en aquests relats no existia cap mena de justificació, els fets eren com eren perquè si, perquè simplement eren déus i concebien un caràcter diví que no es podia qüestionar. Llavors, en contraposició a aquests mites arbitraris, antropomòrfics i dogmàtics, va néixer el logos, és a dir, el pensament racional, el qual tracta de donar explicacions basades en el raonament i en l'observació, donant així lloc a elements naturals, i es caracteritza per ser físic, hipotètic i amb un llenguatge neutre.
EMPÈDOCLES
Per a Empèdocles, l'arkhé no era un únic element, sinó que l'origen de tot es fonamentava sota els quatre elements primordials: l'aire, l'aigua, la terra i el foc. Per tant, aquest filòsof presocràtic es classifica com a pluralista (el seu arkhé és més d'un element). Així, els elements que formen la realitat es formaven a partir de la combinació d'aquests quatre elements anteriorment esmentats. D'aquesta forma, aquesta barreja era determinada per les forces de l'Amor i l'd'Odi.
ANAXÍMENES DE MILET
Anaxímenes de Milet va establir que el seu arkhé era l'aire. D'aquesta forma, va descriure diversos processos que experimentava l'aire. Així, a través de la rarefacció, l'aire es transformava en foc. I, per una altra banda, mitjançant la condensació, es donava lloc a altres elements com el vent, els núvols, l'aigua, la terra, i, fins i tot, la terra. Per tant, va defensar que l'aire es transformava a través d'aquests dos processos i donava vida a tots els elements de la realitat.
ANAXÀGORES
En canvi, per a Anaxàgores, l’arkhé no eren un o uns quants elements, ja que per a ell totes les coses estan fetes de totes les coses. És a dir, en cada cosa hi existia un element format per totes les coses que pot arribar a ser, per tant, totes les coses tenen totes les matèries. D’aquesta manera, el que determina que predomini un element o un altre és una força que va ser anomenada Nous, la qual es podria definir com a una ment cósmica, que tria l’element que es desenvolupa en més quantitat. En definitiva, això es podria definir en que existeixen tots els elements primigenis com coses existeixen.
ANAXIMANDRE DE MILET
Per a Anaximandre de Milet, l'origen de tot, l'arkhé, no era un element físic, sinó que es classificava com a abstracte. Així doncs, Anaximandre el va anomenar sota el nom d'Apeiron o indeterminat. D'aquesta forma, d'aquest Apeiron, el qual es caracteritza per ser immutable, il·limitat,i etern, hi sorgien tots els elements determinats, ja que aquest origina parelles de contraris en conflicte, com poden ser el fred i la calor, o l'humit i el sec. Per tant, d'aquesta tensió hi apareixien totes les coses de la realitat. Així doncs, aquesta teoria pot arribar a recordar a un deu, a un concepte diví. Llavors, aquest és un altre exemple que els filòsofs presocràtics encara hi tenien influències religioses diverses.
HERÀCLIT
Heràclit, a través de l'observació de la natura, va percebre i va arribar a la conclusió que totes les coses experimenten canvis constant, mai són les mateixes constantment. Així doncs, per expressar aquesta idea, va recórrer al foc metafòric, el qual es determina com el seu arkhé. Aquesta metàfora simbolitza que tot estava sota un constant canvi, com les flames del foc. A més, Heràclit explicava aquest constant moviment del cosmos a partir dels elements contraris, com per exemple l'aigua i el foc. Aquesta lluita constant ell l'anomena justícia.
PITÀGORES
Pitàgores, a diferència de la resta d'aquest filòsof, es va distanciar de les teories que determinaven que l'arkhé era un element, i, així, va formar un moviment intel·lectual i de caràcter mític i religiós, en el qual els que hi van formar part van ser anomenats filòsofs pitagòrics. D'aquesta forma, les matemàtiques van ser la base de la seva teoria, ja que pensaven que aquestes es descobreixen, i, per tant, no són inventades. Així, no van intentar cercar el seu arkhé a través de l'observació de la natura, és a dir, mitjançant la inducció, sinó que van posar en pràctica el càlcul geomètric i matemàtic, contant que es formen totes les coses a través d'explicacions fonamentades amb la deducció. Van considerar que tots els objectes del món poden reduir-se a figures geomètriques, i aquestes, a la vegada, a expressions numèriques.
PARMÈNIDES
Finalment, trobem a Parmènides, el qual és considerat el pare de la metafísica. Aquest filòsof es va distanciar notablement de la teoria d'Heràclit, afirmant que els constants canvis que afirmava aquest últim eren res més que aparences enganyoses. D'aquesta forma, Parmènides expressava que els sentits ens enganyen a tots, i que, en conseqüència, la realitat és estàtica i estable. Però, la seva frase més cèlebre que resumeix la seva teoria és "el Ser és i el no Ser no és". Aquesta oració es refereix a la idea que el Ser, és a dir, tot allò que existeix, l'existència en si, no un ésser individual, única cosa que existeix, la qual és eterna, no pot passar a no existir, perquè el no ser no existeix, la no existència no és possible.
ELS FILOSÒFS PRESOCRÀTICS
Quan es parla de filòsofs presocràtics simplement es fa referència a tots aquells filòsofs que van ser anteriors a Sòcrates, un dels filòsofs més importants de tota la filosofia. Així doncs, aquests filòsofs van ser els que van dur a terme aquest pas del mite al logos anteriorment explicat. D'aquesta forma, van començar a proposar teories basades en la racionalitat i generalment fundades a través d'observar de la natura, deixant de banda els mites protagonitzats per deus i deesses caracteritzats per la seva arbitrarietat.
TALES DE MILET
Tales de Milet és considerat el primer filòsof presocràtic. Per aquest, el seu arkhé, és a dir, l'element principal del qual està compost i se'n deriven tota la realitat, era l'aigua. Afirmava aquest fet perquè es diu que va observar el món i es va adonar que de l'aigua hi sorgia la vida, hi sorgia tot. Tot i que la seva teoria va ser influenciada per la religió pròpia de Babilònia, no va oferir arguments mítics per donar suport a la seva idea, sinó que va fer ús d'un enfocament diferent per a l'època, és a dir, a través d'explicacions de caràcter racional.