Descobriments i models atòmics al llarg de la història

Descobriments i models atòmics al llarg de la història

De Broglie

Albert Einstein

Demòcrit

Robert Millikan

Max Planck

1924

1900

1905

370 a.C

1913

1904

1911

1803

1913

Model de Rutherford

Model de Thomson

Model de Dalton

Model de Bohr

James Chadwick

Heisemberg

1932

1925

1926

Model Actual

James Chadwick

Chadwick va bombardejar una prima làmina de beril·li amb partícules alfa i el metall va emetre una radiació de molt alta energia, similar als raigs gamma. Experiments posteriors van demostrar que aquests raigs realment consten d'un tercer tipus de partícules subatòmiques, a les quals Chadwick va anomenar neutrons pel fet que eren elèctricament neutres.

Principi d'incertesa de Heisemberg

Si coneixem de forma molt precisa la posició de la partícula no podrem conèixer de manera tan precisa la seva velocitat i viceversa independentment de com sigui de bo el nostre aparell de mesura o del que ens hi esforcem. La incertesa al sistema és intrínseca i no pot desaparèixer mai.

De Broglie

Va descobrir la dualitat ona partícula.Això és un concepte fonamental en la mecànica quàntica que indica que les partícules subatòmiques, com electrons o fotons, tenen propietats tant de partícules com d'ones.

Model atòmic de Thomson

Thomson va proposar que l'àtom està constituït per una esfera de matèria amb càrrega positiva, en què es troben encaixats uns electrons en nombre suficient per neutralitzar-ne la càrrega Ell va descobrir l'electró mitjançant el seu famós experiment dels raigs catòdics.

Model atòmic de Dalton

Segons la teoria atòmica de Dalton, la matèria està formada per partícules indivisibles anomenades àtoms. Els àtoms de diferents elements químics són diferents entre si. Segons aquesta teoria atòmica, els compostos es formen com a resultat de la combinació de dos o més elements en una proporció simple. Dalton també va trobar les masses relatives dels àtoms i va definir que els àtoms tenien càrrega.

Model de Bohr

Nivells d'energia: Bohr creia que els electrons només podien ocupar orbitals específics amb energies definides. Absorció i emissió de llum: els electrons poden saltar d'un nivell a un altre, absorbint o emetent fotons en el procés. A més a més amb aquest model es podia comprendre molt millor l'estabilitat de l'àtom.

Efecte Fotoelèctric

Quan la llum colpeja una superfície metàl·lica, els fotons de la llum transfereixen la seva energia als electrons de la superfície. Si els fotons de la llum són prou energètics,els electrons poden arrencar-se de la superfície metàl·lica i ser expulsats.Els electrons expulsats s'anomenen "fotoelectrons" i porten energia depenent de la freqüència.

Model de Rutherford

El Model de Rutherford establia que l'àtom té un nucli central on estan concentrades la càrrega positiva i pràcticament tota la massa. La càrrega positiva dels protons és compensada amb la càrrega negativa dels electrons, que es troben fora del nucli.

• Experiment

Demòcrit

El model atòmic de Demòcrit va ser el primer a introduir la idea que la matèria està constituïda per elements bàsics indivisibles, anomenats "àtoms". De fet, la paraula àtom significa indivisible. Aquest no distingeix entre els element i el representa com una esfera.

Model de Schrodinger o Model quàntic

1. Descriu a l'electró com una ona que està al mateix temps en tots els punts de l'òrbita. 2. Per mitjà d'una funció d'ona (ψ) es descriu l’estat energètic d'un electró en l'àtom. 3. La funció d'ona ha de verificar una equació matemàtica, anomenada equació de Schrödinger. 4. S'introduïxen 3 números quàntics (n, l, m) com a restriccions a les possibles solucions vàlides a l'equació de Schrödinger.

Robert Millikan

Robert Millikan va descobrir la càrrega d'un electró individual. Va publicar els seus resultats el 1913. Millikan també va descobrir que tots els electrons porten la mateixa quantitat de càrrega negativa.

• Experiment

Max Planck

Planck va descobrir la constant fonamental que porta el seu nom, que és utilitzada per calcular l'energia d'un fotó.Va descobrir que la radiació no és emesa ni absorbida en forma contínua, sinó en petites quantitats a què va denominar quants.