CARACTERÍSTIQUES DELS CONTES

Els contes infantils

Característiques

THE TEAM

Tipus de narrador

Tipus de personatges

Formules de començament i d'acabament

Estructura narrativa fixa

per a nens i nenes de 5 a 7 anys

A MI M'AGRADEN....

Neix l'interès per les històries i personatges de fantasia. Els contes amb fades, nans i mags són molt polulars en aquesta etapa.

QUÈ ELS AGRADA DELS CONTES?

Contes que parlin de la importància de l'individu

Contes que presentin la fantasia de manera verossímil i enriqueixin el seu món interior.

Contes amb seqüència narrativa clara, unidireccional

Contes de trama predictible, però amb final sorprenent.

Contes amb final feliç i just, que li permetin desenvolupar la seva capacitat per percebre els detalls.

Contes que li permetin treballar els seus temors personals. .

Contes amb diversos personatges, però amb els rols ben definits.

Contes amb trames complicaldes, però sense accions paral·leles.

Contes que narrin històries burlesques i on l’astúcia té un paper important

com per exemple:

Contes clàssic europeus

Contes d'animals, fantasia, contes de fades.

per a nens i nenes de 7 a 9 anys

Narrativa que inclogui clarament la diferència de punts de vista del narrador i personatges més complexos.

Històries, esdeveniments i ubicacions definides, reals.

Narrativa que utilitzi diverses formes d'expressió.

Contes que expliquen trifulgues entre lladres, soldats, hostalers…

Personatges amb qui sigui possible identificar-se.

Elements de caràcter burlesc o irònic. Ja es distingeix el sentit de l’humor i ja hi ha capacitat d’entendre dobles sentits.

Rondalles meravelloses més elaborades, amb nombrosos motius, arguments més complicats, més personatges, etc

Narracions amb més d’una acció que transcorri de manera paral·lela a la principal.

Històries on el protagonista és espavilat i aconsegueix enganyar a l’antagonista.

Exemples:

Aventures en un ambient proper: família , escola...

Contes sobre els seus propis problemes.

Contes moderns.

Rondalles clàssiques

Què ens agrada de les històries?

Interpreteu

Planifiqueu

Penseu...

Redacteu

Feu pluja d'idees

Subcumbeix en el món de la fantasia i en el misteri que amaguen les històries.

Els reptes fan la vida interessant i superar-los, la fan significativa.

Sobretot en el conte tradicional o rondalla hi trobem un esquema narratiu que agrupa els diferents fets o seqüències narratives en cinc moments: 1. Situació inicial: presentació d’alguns dels personatges de la narració i de les seves circumstàncies. 2. Conflicte: qualsevol fet o acció que modifica la situació inicial. 3. Acció: reacció d’algun dels personatges per intentar resoldre el conflicte. És la seqüència o la part més important de la narració. 4. Resolució: el resultat de les accions precedents. 5. Situació final: tornada a una situació estable diferent de la inicial

1. PERSONATGES • Protagonista • Altres personatges 2. ACCIÓ • Què vol el protagonista? • Què fa? • Qui l’ajuda? • Qui el perjudica? • Obstacles • Ho aconsegueix? 3. LLOC • On passa? 4. TEMPS • Present • Passat • Futur • Salts en el temps

Els personatges són éssers, ja siguin humans, animals o imaginaris, que formen part de les obres literàries. Aquests són els que s’encarreguen de dur a terme les accions, els hi succeeixen coses i poden evolucionar al llarg de la història. Tot i que no sempre apareixen tots, podem diferenciar diferents tipus de personatges segons el seu protagonisme, la seva transformació, la imatge que transmeten i la seva caracterització

En els contes s’utilitzen una sèrie de marques formals constants entre les quals hi destaquen les fórmules d’iniciar-los i tancar-los. Com diu Felip Munar, aquestes fórmules ofereixen una gamma molt variada i delimiten un espai textual on diversos fets especials poden tenir lloc. Són fórmules fixes utilitzades sempre de la mateixa manera i amb escasses variacions. És molt habitual que continguin paraules de termes màgics.

d'acabament

de començament

El narrador és la identitat creada per l’autor que narra els esdeveniments del conte. És l’encarregat d’explicar el seu punt de vista dels fets. És utilitzat com a estratègia artística per donar un cert atractiu a la història que es descriu.