Activitat 2
Sara Bolívar
L'atmosfera
És una capa homogènia de gasos concentrada al voltant d’un planeta o astre, mantinguda al seu lloc per l'acció de la gravetat. L'atmosfera es va crear aproximadament fa 4.500 milions d'anys en un procés que es pot dividir en 4 etapes:
Exosfera
ionosfera
Mesosfera
estratosfera
Troposfera
És la primera capa i la més propera a la superfície. La seva alçada des del nivell del mar és de 10-15 km. Conté tres quarts de la massa de tota l'atmòsfera i està composada d'un 78% de nitrogen, un 21% d'oxigen i per un 1% d'argó, vapor d'aigua i diòxid de carboni. Té una temperatura màxima de 15 graus en la part inferior, i comença a baixar gradualment amb l'altura. Només a aquesta capa es desenvolupa la vida. S'encarrega de regular el clima amb els fenòmens meteorològics.
És la capa següent que té uns 30 km de gruix. Podem dir que els seus gasos són de baixa intensitat, i estàn composats de carboni, nitrogen i oxigen en una proporció quasi idèntica a la troposfera. Aquí la temperatura varia entre els -5 i -140 graus a una alçada de 80 km. Actua com una capa de protecció natural, ja que els meteorits i altres objectes espacials que ingressen a l'atmosfera s'hi desintegren. Això evita que la majoria d'aquests objectes arribin a la superfície terrestre, protegint així la Terra de possibles impactes.
És l'última capa de l'atmosfera i no té un límit exacte desde la ionosfera fins l'espai exterior.La temperatura pateix variacions dràstiques, ja que poden oscil·lar entre els 0 i els 1.700 graus. Hi ha una dispersió gradual dels gasos que la componen, fins a assolir una composició similar a la de l'espai. Aquests gasos són sobretot hidrogen, heli i, en menor proporció, oxigen. També conté molta pols còsmica que cau a la Terra. És la primera línia de defensa del nostre planeta contra la radiació del Sol. Serveix de protecció davant els meteorits, asteroides i els raigs còsmics.
Es troba inmediatament sobre la troposfera i té uns 30-35 km de gruix. Està composada per nitrogen, oxigen i ozó. La temperatura augmenta amb l'altitut degut a la presència de la capa d'ozó. La radiació solar atrapada en aquesta capa provoca augments dràstics de temperatura, al voltant de 50 graus. La calor atrapada en la capa d'ozó també fa que la temperatura no es distribueixi de manera uniforme. Aquesta barrera també permet que els raigs nocius del Sol no arribin fins a nosaltres.
La penúltima capa, que ocupa entre 500-1000 km de gruix. Està composada principalment per hidrogen. Rep el seu nom per les elevades temperatures existents en ella, ja que augmenta a mesura que ascendim i pot arribar a assolir els 2000 graus. Protegeix i regula la temperatura del planeta al absorvir bona part de la radiació UVA i raigs X procedents del Sol. Es produeix la propagació de las ones de ràdio, gràcies a la seva propietat de reflectir ones electromagnètiques emitides desde la superficie(es col·locaven els transbordadors espacials) i és on es generen les aurores boreals.
Atmòsfera
Sara Bolívar Márquez
Created on September 26, 2023
Per Sara Bolívar
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Piñata Challenge
View
Teaching Challenge: Transform Your Classroom
View
Frayer Model
View
Math Calculations
View
Interactive QR Code Generator
View
Interactive Scoreboard
View
Interactive Bingo
Explore all templates
Transcript
Activitat 2
Sara Bolívar
L'atmosfera
És una capa homogènia de gasos concentrada al voltant d’un planeta o astre, mantinguda al seu lloc per l'acció de la gravetat. L'atmosfera es va crear aproximadament fa 4.500 milions d'anys en un procés que es pot dividir en 4 etapes:
Exosfera
ionosfera
Mesosfera
estratosfera
Troposfera
És la primera capa i la més propera a la superfície. La seva alçada des del nivell del mar és de 10-15 km. Conté tres quarts de la massa de tota l'atmòsfera i està composada d'un 78% de nitrogen, un 21% d'oxigen i per un 1% d'argó, vapor d'aigua i diòxid de carboni. Té una temperatura màxima de 15 graus en la part inferior, i comença a baixar gradualment amb l'altura. Només a aquesta capa es desenvolupa la vida. S'encarrega de regular el clima amb els fenòmens meteorològics.
És la capa següent que té uns 30 km de gruix. Podem dir que els seus gasos són de baixa intensitat, i estàn composats de carboni, nitrogen i oxigen en una proporció quasi idèntica a la troposfera. Aquí la temperatura varia entre els -5 i -140 graus a una alçada de 80 km. Actua com una capa de protecció natural, ja que els meteorits i altres objectes espacials que ingressen a l'atmosfera s'hi desintegren. Això evita que la majoria d'aquests objectes arribin a la superfície terrestre, protegint així la Terra de possibles impactes.
És l'última capa de l'atmosfera i no té un límit exacte desde la ionosfera fins l'espai exterior.La temperatura pateix variacions dràstiques, ja que poden oscil·lar entre els 0 i els 1.700 graus. Hi ha una dispersió gradual dels gasos que la componen, fins a assolir una composició similar a la de l'espai. Aquests gasos són sobretot hidrogen, heli i, en menor proporció, oxigen. També conté molta pols còsmica que cau a la Terra. És la primera línia de defensa del nostre planeta contra la radiació del Sol. Serveix de protecció davant els meteorits, asteroides i els raigs còsmics.
Es troba inmediatament sobre la troposfera i té uns 30-35 km de gruix. Està composada per nitrogen, oxigen i ozó. La temperatura augmenta amb l'altitut degut a la presència de la capa d'ozó. La radiació solar atrapada en aquesta capa provoca augments dràstics de temperatura, al voltant de 50 graus. La calor atrapada en la capa d'ozó també fa que la temperatura no es distribueixi de manera uniforme. Aquesta barrera també permet que els raigs nocius del Sol no arribin fins a nosaltres.
La penúltima capa, que ocupa entre 500-1000 km de gruix. Està composada principalment per hidrogen. Rep el seu nom per les elevades temperatures existents en ella, ja que augmenta a mesura que ascendim i pot arribar a assolir els 2000 graus. Protegeix i regula la temperatura del planeta al absorvir bona part de la radiació UVA i raigs X procedents del Sol. Es produeix la propagació de las ones de ràdio, gràcies a la seva propietat de reflectir ones electromagnètiques emitides desde la superficie(es col·locaven els transbordadors espacials) i és on es generen les aurores boreals.