Tipus de teixits del cos humà

teixits del cos humá

Ainara Centelles

es poden dividir en 4 grups de teixits

Tipus

Teixit Epiterial

Teixit de revestiment

Recobreix i ajuda a protejir: conjunt de cel·lules unides

Teixit glandular

Teixit connectiu

Teixit cartilagenos

Les seves funcions principals són sostenir i reomplir els espais que deixen entre si altres teixits o els diversos òrgans.

Sang

Teixit conjutiu

Teixit ossi

Teixit adipos

Teixit muscular

Format per cèl·lules allargades, anomenades fibres musculars, que contenen al seu interior fibres, encarregades de la contracció muscular.

Teixit muscular llis.

Teixit muscular esquelètic

Teixit muscular cardíac

Neurones

Teixit nervios

Cerul·les de glia

Es tracta d'un teixit especialitzat en la conducció d'estímuls entre les diferents parts del cos.

+ info

GRàCIeS

Teixit glandular.

Secreta substàncies a l'interior o exterior del cos humà per ajudar al seu funcionament.

• Glàndules Endocrines (segreguen les substàncies dins del cos humà.
• Glàndules Exocrines (segreguen substàncies a l'exterior del cos humà).
• Glàndules Mixtes.

Neurones

Una neurona és una cèl·lula del teixit nerviós. Són capaces de produir petits impulsos elèctrics. Està formada per una cel·lula i un nucli. Els nervis de la mielina també tenen la possibilitat de regenerar-se. Les neurones es troben a l’encèfal, la medul·la espinal i els ganglis, estan en contacte amb tot el cos. A diferència de la majoria de les altres cèl·lules del organisme, les neurones normals no es divideixen excepte en alguns llocs del cos, molt concrets com a l’encèfal.

Teixit Cartalaginos

Les cèl·lules que el formen s'anomenen condròcits i es troben reunides en grupets separats per una matriu sòlida però flexible i per fibres de col·lagen i/o elàstiques. onant forma i elasticitat a estructures com:

• Pavelló auditiu.
• La laringe.
• Els anells de la tràquea.
• El nas, els discos intervertebrals.
• Les costelles.

Teixit muscular llis.

El teixit muscular llis està format per fibres musculars llises, fusiformes i amb un sol nucli. De contracció lenta i involuntària, permet el moviment dels òrgans interns. Forma part de les parets d'òrgans com:

• El tub digestiu
• L'úter
• La bufeta de
• L'orina
• Els vasos sanguinis

Teixit de revertiment

Ajuda a protegir i recobrir el cos humà. Els teixits de revestiment formen una capa que tapisa les superfícies externes (pell, pulmons o aparell digestiu) i internes (vasos sanguinis, limfàtics).

Teixit muscular

El teixit muscular estriat o esquelètic està format per fibres musculars d'aspecte estriat, cilíndriques, amb diversos nuclis i molts mitocondris. Fan contracions rapides i voluntaries i aixi permeten el moviment del cos.

¿Tienes una idea?

- Forma els ossos-Tenen una matriu molt dura i aixo fa que li dona rijidesa. -Les cèl·lules que el formen s'anomenen osteòcits i tenen forma estrellad.

¿Tienes una idea?

-Format per una matriu líquida, el plasma, i per les cèl·lules sanguínies (glòbuls blancs,glòbuls vermells i plaquetes). - El trobem als vasos sanguinis i a l'interior del cor. -La seva funció principal es transportar nutrients i substàncies de rebuig.

Teixit muscular

El teixit muscular cardíac forma la musculatura del cor i està format per fibres musculars estriades i allargades i amb un sol nucli. De contracció ràpida i involuntària, es responsable dels batecs del cor.

Teixit conjuntiu

El trobem distribuït per tot el cos, unint diferents teixits entre si, donant consistència als òrgans i reomplint espais. Les cèl·lules principals del teixit conjuntiu s'anomenen fibroblasts.

Cel·lules de glia

Les cèl·lules de glia es troben al voltant de les neurones i desenvolupen funcions molt importants com, per exemple, proporcionar suport estructural i metabòlic a les neurones. Acompnayen les neurones i fan una funció de suport, de nutrició i de defensa. Constitueix l'encefal, la medul·la espinal i els nervis.

¿Tienes una idea?

El teixit adipós el trobem a sota de la pell (aïlla tèrmicament el cos de l'exterior), i recobrint diferents òrgans (protegint-los dels cops). També constitueix la principal reserva energètica de l'organisme.