Naixement de la Filosofia
Parmènides
mite vs logos
Heràclit
El pas del mite al logos
Els presocràtics
Demòcrit
Marina Serra Sancho
Anaxàgores
Tales
Empèdocles
Anaxímenes
Els pitagòrics
Anaximandre
Empèdocles
Ell opinava que l'origen de tot era la combinació d'una manera específica dels 4 elements principals, és a dir, l'aigua la terra, el foc i l'aire.
Les combinacions d'aquests elements es donaven gràcies a les forces de l'amor, que donava lloc a la unió, i l'odi, que donava lloc a la destrucció.
Els pitagorics
Els pitagòrics eren una secta de filòsofs matemàtics que buscaven la purificació de l'ànima i explicaven el món amb matemàtiques, ja que consideraven els números eterns, immòbils i immaterials.
Van relacionar els 5 cossos geomètrics regulars amb els diferents elements naturals, i el dodecaedre era el cosmos .
Mite Vs Logos
Mite
- Realitzats per Déus i herois
- Es transmet de generació en generació i és arbitrari i moralista
- Explicacions complexes i sense bases demostrables
- Presència d'incoherències
- Visió antropomòrfica i dogmàtica
Logos
- Pretén donar una explicació raonada
- S'aferra a la realitat i l'explica amb fenòmens naturals.
- Permet ser rectificat
- Explicacions amb una base que permet justificar-ho
- Existeix una coherència en l'explicació
- Físic i hipotètic
Anaxàgores
Se'l coneix com la frase: "En tot hi ha de tot", ja que considerava que existien tants elements com coses existeixen al món. A més a més, cada una d'aquestes coses, estava formada per tots i cada un d'aquests elements, però només aquells que es manifestaven gràcies a una força superior que va anomena Nous, es feien visibles, fet que permetia veure diferències per exemple entre un arbre i un ocell.
El pas del mite al logos
Aquest fet es va donar en el moment en què una sèrie de persones van començar a qüestionar-se les explicacions del món a través dels mites i la religió. Van buscar un nou enfocament per explicar l'origen i el perquè del món que ens envoltava, a partir de fenomens naturals, físics o abstractes, lluny de les divinitats que protagonitzaven els mites.
Heràclit
Van ser els primers a parlar d'àtoms. Ells creien que tot estava format per la combinació dels àtoms i que aquests eren eterns, indivisibles, homogenis i invisibles.
A més a més, explicaven que depenent de com era la unió entre aquests àtoms, la matèria presentava unes característiques o unes altres.
Anaximandre
Anaximandre creia que l'origen de tot no era cap element físic, sinó que era alguna cosa indeterminada i abstracte, la qual va anomenar apeiron.
Ell deia que a partir d'aquest apeiron, el qual era indeterminat, immutable i il·limitat, sorgien parelles de contraris, i a partir d'aquests, sortia tot allò que és determinat, i un cop alguna cosa deixava d'existir, retornava a l'origen, és a dir l'apeiron.
pareles de contraris
tales
El seu arkhé era l'aigua. Va observar que l'aigua era primordial per a sobreviure i a més a més va observar com es formava una illa. Aquests fets el van fer arribar a la conclusió que l'aigua era l'origen i d'ella sorgia tota la resta.
Per idear aquesta teoria, d'altra banda, tot i que intentava donar explicacions més enllà dels mites, es va inspirar en la religió babilònica, però la va explicar des d'un punt de vista raonat, i absent de divinitats.
Anaxímenes
El seu arkhé era l'aire. Va observar que a partir de diferents processos, com el de rarefacció i el de condensació, s'originaven la resta d'element i a partir d'aquí, tot el món que ens envolta.
Els presocràtics
Els presocràtics van ser els primers que van dubtar de les explicacions mítiques del món i van intentar donar una altra explicació des d'un punt de vista més racional i justificable.
Ells buscaven el principi i origen de totes les coses, altrament dit arkhé.
Demòcrit i leucip
Van ser els primers a parlar d'àtoms. Ells creien que tot estava format per la combinació dels àtoms i que aquests eren eterns, indivisibles, homogenis i invisibles.
A més a més explicaven que depenent de com era la unió entre aquests àtoms, la matèria presentava unes característiques o unes altres.
L'àtom segons Demòcrit i Leucip
Parmènides
Parmènides, opinava ben bé el contrari que Heràclit, ja que ell creia que el món era immòbil i immutable. La seva teoria es pot resumir amb la frase: "el Ser és i el no Ser no és". Motiu pel qual defensava l'estabilitat, pel fet que un canvi significaria el pas del Ser, al no Ser, fet impossible, perquè per ell, el no Ser no existia i, per tant, tot allò que existia, sempre existiria i havia existit.
Per justificar conceptes com el naixement i la mort, ell deia que el Ser era únic i etern, és a dir, que tots veníem a ser el mateix, la qual cosa sempre hi havia estat.
No ser
El pas del Mite al logos
mserrasa
Created on September 25, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Essential Map
View
Akihabara Map
View
Frayer Model
View
Create Your Story in Spanish
View
Microcourse: Key Skills for University
View
Microcourse: Learn Spanish
View
Choice Board Flipcards
Explore all templates
Transcript
Naixement de la Filosofia
Parmènides
mite vs logos
Heràclit
El pas del mite al logos
Els presocràtics
Demòcrit
Marina Serra Sancho
Anaxàgores
Tales
Empèdocles
Anaxímenes
Els pitagòrics
Anaximandre
Empèdocles
Ell opinava que l'origen de tot era la combinació d'una manera específica dels 4 elements principals, és a dir, l'aigua la terra, el foc i l'aire. Les combinacions d'aquests elements es donaven gràcies a les forces de l'amor, que donava lloc a la unió, i l'odi, que donava lloc a la destrucció.
Els pitagorics
Els pitagòrics eren una secta de filòsofs matemàtics que buscaven la purificació de l'ànima i explicaven el món amb matemàtiques, ja que consideraven els números eterns, immòbils i immaterials. Van relacionar els 5 cossos geomètrics regulars amb els diferents elements naturals, i el dodecaedre era el cosmos .
Mite Vs Logos
Mite
Logos
Anaxàgores
Se'l coneix com la frase: "En tot hi ha de tot", ja que considerava que existien tants elements com coses existeixen al món. A més a més, cada una d'aquestes coses, estava formada per tots i cada un d'aquests elements, però només aquells que es manifestaven gràcies a una força superior que va anomena Nous, es feien visibles, fet que permetia veure diferències per exemple entre un arbre i un ocell.
El pas del mite al logos
Aquest fet es va donar en el moment en què una sèrie de persones van començar a qüestionar-se les explicacions del món a través dels mites i la religió. Van buscar un nou enfocament per explicar l'origen i el perquè del món que ens envoltava, a partir de fenomens naturals, físics o abstractes, lluny de les divinitats que protagonitzaven els mites.
Heràclit
Van ser els primers a parlar d'àtoms. Ells creien que tot estava format per la combinació dels àtoms i que aquests eren eterns, indivisibles, homogenis i invisibles. A més a més, explicaven que depenent de com era la unió entre aquests àtoms, la matèria presentava unes característiques o unes altres.
Anaximandre
Anaximandre creia que l'origen de tot no era cap element físic, sinó que era alguna cosa indeterminada i abstracte, la qual va anomenar apeiron. Ell deia que a partir d'aquest apeiron, el qual era indeterminat, immutable i il·limitat, sorgien parelles de contraris, i a partir d'aquests, sortia tot allò que és determinat, i un cop alguna cosa deixava d'existir, retornava a l'origen, és a dir l'apeiron.
pareles de contraris
tales
El seu arkhé era l'aigua. Va observar que l'aigua era primordial per a sobreviure i a més a més va observar com es formava una illa. Aquests fets el van fer arribar a la conclusió que l'aigua era l'origen i d'ella sorgia tota la resta. Per idear aquesta teoria, d'altra banda, tot i que intentava donar explicacions més enllà dels mites, es va inspirar en la religió babilònica, però la va explicar des d'un punt de vista raonat, i absent de divinitats.
Anaxímenes
El seu arkhé era l'aire. Va observar que a partir de diferents processos, com el de rarefacció i el de condensació, s'originaven la resta d'element i a partir d'aquí, tot el món que ens envolta.
Els presocràtics
Els presocràtics van ser els primers que van dubtar de les explicacions mítiques del món i van intentar donar una altra explicació des d'un punt de vista més racional i justificable. Ells buscaven el principi i origen de totes les coses, altrament dit arkhé.
Demòcrit i leucip
Van ser els primers a parlar d'àtoms. Ells creien que tot estava format per la combinació dels àtoms i que aquests eren eterns, indivisibles, homogenis i invisibles. A més a més explicaven que depenent de com era la unió entre aquests àtoms, la matèria presentava unes característiques o unes altres.
L'àtom segons Demòcrit i Leucip
Parmènides
Parmènides, opinava ben bé el contrari que Heràclit, ja que ell creia que el món era immòbil i immutable. La seva teoria es pot resumir amb la frase: "el Ser és i el no Ser no és". Motiu pel qual defensava l'estabilitat, pel fet que un canvi significaria el pas del Ser, al no Ser, fet impossible, perquè per ell, el no Ser no existia i, per tant, tot allò que existia, sempre existiria i havia existit. Per justificar conceptes com el naixement i la mort, ell deia que el Ser era únic i etern, és a dir, que tots veníem a ser el mateix, la qual cosa sempre hi havia estat.
No ser