L'antic islam

L'antic Islam

L'antic Islam

Seguent

L'origen de l'islam

Aravia al segle

VII

Mahoma i l'islam L'Hegira La Relijio musulmana

L'expansio de l'islam

Mahoma va morir l’any 632, quan gran part d’Aràbia estava ja islamitzada. Els seus successors, els anomenats califes.

Les seves etapes

Califat ortodox

Califat Omeia

Califat Abbàssida

La rapida expansio de l’Imperi islamic

L'organitzacio de l'imperi

Econnomia Agricultura i ramaderia Artesania Comerç

Una societat urbana

Una societat jerarquitzada

El mon urba a l'islam les grans ciutats La ciutat islamica

Estructura

Banys publics o hammam

L'habitatje

Cultura Ciencia i tecnolojia filosofia i literatura

L'art islamic Arts menors

Arquitectura

Tipus de edificis Elements arquitectonicas i materials

fi

va néixer a la Meca cap a l’any 570. Era mercader i va viatjar per Aràbia, Síria i Palestina. L’any 610 va sentir que havia rebut una revelació d’Al·là a través de l’arcàngel Gabriel i va començar a predicar l’islam, convertint-se en profeta d’aquesta religió.

(661-750)

va iniciar un nou període després d’enderrocar al califa Alí i establir que el títol de califa fos hereditari en lloc d’electe. Van aconseguir la màxima expansió territorial. Es van basar en el model bizantí. Van traslladar la capital a Damasc. Van encunyar moneda pròpia. Van establir l’àrab com a llengua única per a tot el territori musulmà.

La ràpida expansió va ser deguda a diversos factors: La feblesa de perses i bizantins, causada per les guerres que tenien entre ells i per crisis internes. Els pactes de conquesta per respectar les relijions i pagaven els impostos Els beneficis econòmics que suposava la conquesta, La motivació per expandir l’islam.

Tipus d’edificis i materials Les construccions més importants de l’art islàmic es trobaven a les ciutats. Destaquen: Les construccions religioses, especialment les mesquites i els madrassos o escoles. Les construccions civils, com alcàssers o palaus, banys i socs. Els materials de construcció eren poc resistents: No obstant això, estaven generosament decorats

(750-1258)

L’any 745 es va iniciar una rebel·lió contra la dinastia dels Omeies. Es va inaugurar una nova dinastia de califes d’origen persa, l’abbàssida, caracteritzada per: El trasllat de la capital a Bagdad. Màxima esplendor econòmica i cultural. El fre a l’expansió territoria

Hi havia diferents grups socials, als quals es pertanyia per naixement. Els més acomodats eren l’aristocràcia militar i els funcionaris que governaven i administraven la ciutat. Després se situaven els artesans, els mercaders i els agricultors. Finalment, existien els esclaus L’origen dels seus habitants era determinant. els llocs més rellevants de l’Administració i l’exèrcit estaven ocupats inicialment per persones d’origen àrab.

El missatge religiós no va ser ben vist pels mercaders de la Meca, que creien que una religió monoteista, posaria fi a les peregrinacions i faria perillar els seus negocis. El 622, Mahoma i els seus seguidors van fugir de la Meca cap a Yatrib, . Aquesta fugida es coneix com a Hègira i constitueix la data d’inici del calendari musulmà.

Els musulmans creuen en un sol déu, Al·là. Lloc d’oració: la mesquita. Llibre sagrat: Alcorà,(recitació de Déu). S’hi recullen els cinc pilars o obligacions que ha de complir tot creient.

L’Alcorà i la Sunna, formen la xaria o llei sagrada.

S’organitzava a partir d’un nucli emmurallat anomenat medina, que es dividia en barris. En aquest recinte es trobava la mesquita principal o aljama, la madrassa o centre d’estudis, el soc, l’alfòndec i els banys públics o hammam. Els carrers de la medina acostumaven a ser estrets i irregulars i creaven la sensació de laberint. En un lloc elevat i de difícil accés es trobava l’alcàsser o palau residencial del governador. Fora dels muralles se situaven els ravals, una sèrie de barris més pobres on es localitzaven els tallers dels artesans i els camps de regadiu. (recorda mirar les parts al edeve)

Medicina

Matematiques

Quimica

Tecnolojia

Astronomia i navegacio

El màxim dirigent de l’Imperi islàmic era el califa, que significa ‘successor de l’enviat de Déu’, el seu Estat era teocràtic. El califa delegava les funcions polítiques i econòmiques en diferents secretaris, que eren presidits pel visir La justícia la impartia el cadi o jutge, Per administrar el territori,. Cada província era governada i controlada per un cap militar, el visir o l’emir i comptava, també, amb un cadi.

(632-661)

Es va iniciar després de la mort de Mahoma. Va ser denominat califat ortodox. El fet que els califes fossin triats entre el cercle familiar del profeta va provocar certa inestabilitat, ja que molts aspirants conspiraven per obtenir el càrrec. Van iniciar una nova branca de l’islam, el xiisme.