eix cronològic valencià

LA HISTÒRIA DEL CATALÀ

S. VI - XXI

S. XIX

S. XX - XXI

S. XVIII

S. XV

S. XVI - XVII

S. VI - XI

S. XI -XIV

Caiguda del català

Franquisme i actualitat

Naixement del català

Decadència

Assentamentdel català

Segle d'Or

Renaixença

+info

+info

+info

+info

+info

+info

+info

19XX

Lorem ipsum dolor sit

Sed ut perspiciatis unde omnis iste natus error sit voluptatem accusantium doloremque laudantium, totam rem aperiam, eaque ipsa quae ab illo inventore veritatis et quasi architecto beatae vitae dicta sunt explicabo. Nemo enim ipsam voluptatem quia voluptas sit aspernatur aut odit aut fugit.

S. VI - XI

Naixement del català

-El català evoluciona des del llatí a partir de certs esdeveniments a la península Ibèrica. -Després de la caiguda de l'Imperi Romà, el llatí conviu amb alguns pobles germànics i amb musulmans. -Per aquesta raó, el llatí es moldeja a mesura que passa per diferents pobles (per exemple, es transforma en mossàrab durant la presència de musulmans a la península). -La influència dels diversos pobles la classifiquem en: substrat, superestrat i adstrat

S. XV

-Segle d'Or, segle d'esplendor cultural màxim en tots els àmbits. La literatura valenciana era exportada per tot el Mediterrani. -El català ja es parlava quotidianament, van nàixer els dialectes i vulgarismes. -Bernat Fenollar proposa un model de llengua culta per a que aquesta no es disgregue. (Les Regles d'esquivar vocables o molts grossers o pagesívols) -A causa de les unions amb les Corones castellanes i aragoneses, els nobles i funcionaris comencen a parlar castellà. La gent de poble seguia parlant català. -A la literatura es popularitza la novel·la cavalleresca. (Tirant lo Blanc, Curial e Guelfa) -Autors: Ausias March, Bernat Metge, Jordi de Sant Jordi, Jaume Roig, Isabel de Villena, Vicent Ferrer...

S. XI - XIV

-Al principi el poble parlava català i el llatí era utilitzat per als documents oficials. Va ser al s.XII quan aparegueren els primers textos escrits. Aquestos pertanyien a l'esglèsia, ja que la gent no entenia les normes religioses en llatí. (Forum Iudicum i Les homilies d'Organyà). -L'autor Ramon Llull posà al català com a llengua de cultura i representà el naixement de la literatura catalana al s.XIII (encara que abans ja existia la literatura catalana oral). -Es creà la Cancelleria Reial, un organisme administratiu que convertí el català en llengua d'ús oficial i la codificà (s.XIII). Poc a poc el català es convertí en la llengua de prestigi. -Les quatre grans cròniques. (El llibre dels fets, la de Bernat d'Esclot, la de Ramon Muntaner i la de Pere el Cerimoniós)

S. XIX

-En primer lloc apareix el Romanticisme, el qual ocasiona un interès per la llengua a l'època medieval (màxim esplendor). -Tot seguit, sorgeix la Renaixença que motivava a la recuperació de la cultura valenciana i a les reivindicacions polítiques. Es volia potenciar el valor i la presència del català. -Posteriorment apareix el Modernisme (que vol modernitzar la llengua), el Noucentisme (que la vol normalitzar) i les Avantguardes (una época experimental per trencar esquemes i experimentar) -Autors: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Narcís Oller...

S. XVI - XVII

-La convivència amb el poble castellà ens porta a la substitució de la llengua. Es configura la idea de que el català no es una llengua apta, per tant totes les produccions cultes i les classes altes utilitzaven el castellà. -Cau la creació literària catalana. Soles existien autors menors o obres orals als carrers. -La documentació jurídica i administrativa continuarà produint-se en català fins al s.XVIII, encara que es dona una pèrdua de força i submmissió política. -El poble seguirà parlant català, però els actes religiosos i les universitats seran en castellà o llatí. -Autors: El Pare Mulet, Joan Timoneda, El Rector de Vallfogona, Pare Serafí, Josep Romaguera, Cristòfol Despuig...

S. XX - XXI

- S. XX (principis) Es segueix el procés de recuperació de l'ús del català. Es creen institucions i lleis que protegeixen el català. S'ha aconseguit una normalització. - S. XX (franquisme) S' acaben les esperançes de recuperar la llengua, la guerra enfonsa a la societat en clandestinitat, misèria, fam, repressió... - El català es deixa de parlar al carrer, no apareix als mitjans de comunicació ni a institucions, es dona una forta censura cultural. -En quant a la literatura, el gènere més popular era la poesia per la facilitat d'evitar la censura. -Autors: Mercè Rodoreda, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés... -Cap al final de la dictadura, es dona una obertura del règim, editorials en català i premis literaris, revindicacions a les universitats, una censura relaxada... -Mor Franco i comença una recuperació de la llengua, la Constitució i els Estatuts fan oficial el català.

S. XVIII

- La guerra de Succesió va ser la culpable de l'ensorrament de l'ús del català. Quan Carles II va morir sense descendència, dues dinasties s'enfrontàren per la corona. Trobàvem a Carles i la Corona d'Aragó que prometien mantindre els furs, i d'altra banda estava Felip V i la Corona de Castella qui tenia interessos amb els nobles i França. -Finalment va eixir guanyador Felip V i es signà el Decret de Nova Planta, aleshores s'aboliren totes les lleis i institucions que protegien el català. (Furs) -Els actes religiosos, l'àmbit educatiu i culte i les institucions han de ser en castellà. -Ús del català en privat. Autors: Carles Ros (en forma d'apologia), Lluís Galiana, Antoni Febrer...