Joc dels derivats

Vivències i peripècies d'un desafortunat estudiant preuniversitari en la cerca del coneixement lingüístic català

Instruccions

En veure's davant l'àrdua tasca de _____ el mot que es presentava davant seu, en Gabriel es va sentir petit, gairebé ínfim, enfront la immensitat del paradigma derivatiu català.

Podia sentir la pell de la seva cara ____ mentre el seu aparell bucofonador no aconseguia articular cap fonema.

Volia sortir corrent. Volia fugir. Volia trobar un lloc on _____-se.

Preferia morir ______ que trobar-se immers en aquella situació.

El to encoratjador de la professora amb prou feines ______ la duresa de l'ambient i en Gabriel notava com la camisa que duia oprimia l'agitació del seu pit.

Se la volia ______, arrancar-se-la per _____-se d'aquella sufocant pressió. Notava també com la boca se li eixugava mentre passaven per la seva ment milers de volubles pensaments que se n'anaven tan de pressa com havien vingut, deixant al seu darrere una traçada que enterbolia la fluïdesa de les connexions sinàptiques del seu cervell.

Com si d'un quadre de Dalí es tractés, en Gabriel va començar a veure com el rellotge de l'aula, abans perfectament circular, ara era ____!

Al cap d'una estona d'intensa agonia les seves orelles van captar amb delit la sirena que anunciava el canvi d'assignatura, que el deslliurava de la cruel condemna imposada per la riquesa del vocabulari català.

Solució i text complet

QÜESTIÓ 1

• Derivat de lletra: llegir pronunciant lletra per lletra.

• Clica en aquest enllaç per descobrir-ho a través d'un wordle!

Un cop hagis respost a la qüestió, torna a la pàgina inicial per seguir descobrint la història!

QÜESTIó 2

Un cop hagis respost a la qüestió, torna a la pàgina inicial per seguir descobrint la història!

QÜESTIÓ 3

• Derivat de recer: posar a recer, a l'abric d'alguna cosa.
• Clica en el següent enllaç per descobrir-ho a través d'un wordle!

Un cop hagis respost a la qüestió, torna a la pàgina inicial per seguir descobrint la història!

Qüestió 4

• Derivat de metzina.
• Respon aquesta pregunta estil ENIGMÀRIUS per conèixer la resposta.

Un cop hagis respost a la qüestió, torna a la pàgina inicial per seguir descobrint la història!

QÜESTIÓ 5

• Derivat d'amor: fer tornar amorosa alguna cosa
• Clica en aquest enllaç i resol la sopa de lletres per esbrinar la paraula!

Un cop hagis respost a la qüestió, torna a la pàgina inicial per seguir descobrint la història!

QÜESTIÓ 6

Un cop hagis respost a la qüestió, torna a la pàgina inicial per seguir descobrint la història!

QÜESTIÓ 7

• Derivat de lliure.
• Un cop més, respon aquesta pregunta estil ENIGMÀRIUS per conèixer la resposta.

Un cop hagis respost a la qüestió, torna a la pàgina inicial per seguir descobrint la història!

QÜESTIÓ 8

Un cop hagis respost a la qüestió, torna a la pàgina inicial per acabar de descobrir la història!

Instruccions

En aquest text hi falten un seguit de paraules (derivades!). Per cada mot hauràs de clicar el símbol d'interrogació (?) del costat del paràgraf, que et conduirà a una prova en què esbrinaràs quin és i com s'escriu. Un cop hagis superat la prova clica al símbol de dit de la pàgina corresponent per continuar descobrint la història. En acabar totes les proves podràs descobrir el microrelat clicant al símbol d'ull de l'inferior de la pàgina.Molta sort!

Nota: és recomenable fer "zoom" a la pàgina per legir-ho amb més claredat.

Vivències i peripècies d'un desafortunat estudiant preuniversitari en la cerca del coneixement lingüístic català

En veure's davant l'àrdua tasca de lletrejar el mot que es presentava davant seu, en Gabriel es va sentir petit, gairebé ínfim, enfront la immensitat del paradigma derivatiu català. Podia sentir la pell de la seva cara empal·lidir-se mentre el seu aparell bucofonador no aconseguia articular cap fonema. Volia sortir corrent. Volia fugir. Volia trobar un lloc on arrecerar-se. Preferia morir emmetzinat que trobar-se immers en aquella situació. El to encoratjador de la professora amb prou feines amorosia la duresa de l'ambient i en Gabriel notava com la camisa que duia oprimia l'agitació del seu pit. Se la volia desbotonar, arrancar-se-la per alliberar-se d'aquella sufocant pressió. Notava també com la boca se li eixugava mentre passaven per la seva ment milers de volubles pensaments que se n'anaven tan de pressa com havien vingut, deixant al seu darrere una traçada que enterbolia la fluïdesa de les connexions sinàptiques del seu cervell. Com si d'un quadre de Dalí es tractés, en Gabriel va començar a veure com el rellotge de l'aula, abans perfectament circular, ara era oval! Al cap d'una estona d'intensa agonia les seves orelles van captar amb delit la sirena que anunciava el canvi d'assignatura, que el deslliurava de la cruel condemna imposada per la riquesa del vocabulari català.