La derivació
Un mot està format pel lexema i els morfemes.El lexema, arrel o radical és aquella part del mot que no varia, que es repeteix en tots els derivats i aporta el significat. fust- fust-eria fust-erEls morfemes poden ser: flexius: aporten informació gramatical (gènere, nombre, etc.) gat gata gats gates derivatius: també s'anomenen afixos. Serveixen per formar paraules noves a partir del lexema. Les paraules formades per aquest mecanisme s'anomenen paraules derivades.
D'afixos, n'hi ha de tres tipus: El prefix: va situat al davant del lexema. Ex: immòbilL'infix: va situat al mig, entre el lexema i el sufix. Ex: peixateraEl sufix: va situat al darrere del lexema. Ex: marina
Els sufixos poden aportar diferents significats: ofici, gentilici, etcfuster, canadencTambé poden ser diminutius, i aporten el significat de petitesa.-et/-eta (petitet) -í/-ina (colomí) -im (plugim)
Alguns diminutius afegeixen un sentit afectiu: -ó/-ona (malaltó) -ol/-ola (bestiola) Els diminutius lexicalitzats no són simples diminutius, sinó que han esdevingut paraules noves amb un nou significat.banqueta: seient per a una persona, banqueta de futbol, etc.
Els sufixos també poden ser augmentatius, si afegeixen la idea de grandària.-às/assa -arro/-arra -ot/-ota
De vegades tenen un sentit despectiu. També s'utilitzen els sufixos augmentatius per fer la forma de l'adjectiu superlatiu (en grau màxim). -íssim/-íssima ex: grandíssim O altres per fomar superlatius cultes, com: - èrrim/-èrrima