Crèdit 3_UD1

C3: Benestar del pacient

La pell i lA higiene

Llicència de Creative Commons CFGM_TAPD_MP3_UF1_La pell i les UPP de Laia Sió Berengué està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons

Objectius:

En aquesta UD aprendrem relacionar les estructures de la pell amb les seves funcions i malalties més freqüents i a organitzar, dur a terme i avaluar les activitats d'higiene i neteja personal de les persones d'acord a les seves necessitats.

índex:

La pell: 1. Anatomia i fisiologia. 2. Lesions elementals 3. Malalties més freqüents La higiene: 1. Concepte. Tipus i procediments d'higiene. 2. Característiques de la higiene a la dutxa, bany o llit. 3. Característiques de la higiene parcial: peus, mans, boca, cabell, barba, genitals. 4. Higiene de pacients amb necessitats especials: pacients cremats, traumatològics i inconscients. La recollida d'orina i excretes: material i tècniques.

índex:

La pell

1. Anatomia i fisiologia

• Introducció

• Funcions de sistema tegumentari

• Anatomia del sistema tegumentari

• Epidermis
• Dermis
• Hipodermis
• Annexes cutanis

• Pèl
• Ungles
• Glàndules

• Sudorípares
• Sebàcies

• Vascularització i innervació
• Edat de la pell

La pell

1. Anatomia i fisiologia

Quant mesura ?

Què ens pot passar si perdem una gran quantitat de pell?

forma part del sistema tegumentari

Sistema tegumentari = pell +annexes cutanis És l'òrgan més extens del nostre cos ( 1,5-2 m2) i dels més importants (extensió i funció) El seu manteniment i cura és responsabilitat de l'equip d'infermeria

funcions

Excreció

Protecció

Termoregulació

Funció metabòlica

Capacitat sensitiva

Funció secretora

La pell està constituïda per múltiples capes de cèl·lules i teixits unides per teixit connectiu. La capa més profunda de la pell està molt vascularitzada (té molts vasos sanguinis). També té moltes fibres nervioses per assegurar una bona comunicació des de i cap al cervell

Capes de la pell

Morfologia diferent segons la zona del cos que recobreixi

La epidermis

Capa amb més cèl·lules i més capacitat de regeneració.

Capa més superficial; contacte amb l'exterior.

Gruix de 0,1 a 2 mm.

No terminacions nervioses.

S'hi troben els porus; obertures.

No vasos sanguinis.

estrats de la epidermis

Formada per 5 estrats

la dermis

És la capa de la pell que és per sota l’epidermis i està constituïda per teixit conjuntiu, format per fibres de col·lagen i en depenen sobretot la resistència i la flexibilitat de la pell.

S'hi localitzen els annexes cutanis (pèl, ungles, glàndules sudorípares i sebàcies), els vasos sanguinis i les fibres nervioses

la hipodermis

teixit subcutani

Capa més profunda de la pell. Formada per: teixit adipós (greix), vasos sanguínis i nervis.

annexes cutanis ...

Receptors nerviosos

Pèls

Glàndules

Ungles

el pèl

Format per cèl·lules queratinitzades.

les ungles

Formades per queratina

les glàndules ...

Les trobem a la dermis

Glàndules sudorípares

Glàndules sebàcies

Apocrina

Ecrina

receptors nerviosos

Els nervis transporten la informació al cervell.

vascularització de la pell

Xarxa de vasos sanguinis

l'edat i la pell

Amb l’edat tots els sistemes corporals pateixen canvis en major o menor mesura com, per exemple, reduccions en la divisió cel·lular, l’activitat metabòlica, la circulació sanguínia, els nivells hormonals i la força muscular

La pell

2.Lesions elementals

4.2. Lesions secundàries

2.1 Lesions primàries

Es produeixen com a conseqüència d'una lesió primària.

Es produeixen sobre la pell sana.

LESIONS PRIMÀRIES

1. Lesions planes

Superficials: petèquies, equimosis Profundes: hematoma

2. Lesions de contingut sòlid: nòdul

3. Lesions de contingut líquid: vesícula, ampolla, pústula

petèquia

Màcula puntiforme, no major de 2mm. Lesió plana superficial.

equimosis

"Cardenal". produit per extravasació de sang. Lesió plana superficial

hematoma

Gran acumulació hemorràgica en la dermis i hipodermis. Lesió plana profunda

Nòdul

Lesió arrodonida, circumscrita, profunda i palpable, major d'1 cm. Lesió de contingut sòlid

vesícula i butllofa

Vesícula: Lesió amb continugt líquid de menys de 0,5 cm i parets molt fines.

Butllofa/Ampolla: Vesícules amb més de 0,5 cm de diàmetre.

pústula

Lesió elevada, circumscrita, que conté exsudat purulent de color i forma variable

2.2. Lesions secundàries

4.1. Lesions primàries

Es produeixen com a conseqüència d'una lesió primària.

Es produeixen sobre la pell sana.

LESIONS secundàries

1. Lesions per pèrdua de substància: erosió, fissura, úlcera

2. Lesions per modificació de lesions primitives: escara

erosió

Pèrdua de teixit epidèrmic. Molt superficial

fisura

Lesió de la pell que afecta la dermis. Se sol localitzar al voltant d'orificis i plecs.

ÚLCERA

Pèrdua de substància de la pell que afecta fins a la hipodermis

escara

Teixit necròtic en forma de massa negra

La pell

3.Malalties més freqüents

malalties de la pell

Altres causes

Infestacions

Infeccions

Tumors

Infeccions

bacterianes

Provocades per microorganismes que poden ser bacteris, virus o fongs

víriques

micosis

micosis

Candidiasi oral

Candidiasi dels plecs

Tinya engonal

Peu d'atleta

Infecció causada pel fong Candida albicans. Sol infectar la pell i les membranes mucoses, com les que recobreixen la boca i la vagina.

Afecten la capa còrnia de la pell, les ungles o els pèls i es classifica segons la zona afectada, per exemple: el peu d'atleta o la tinya engonal

infestacions

pediculosi

sarna

Produïdes per artròpodes (polls, àcars,...)

tumors

Acumulació de teixit generat per un augment despropor­cionat del número de cèl·lules

Benignes

Malignes

No ocasionen danys importants en el teixit ni en teixits adjacents: - Nevus - Lipomes - Papil·lomes del peu (berruga plantar) - Berrugues no víriques

Generen danys en el teixit i poden envair teixits adjacents: - Melanoma -Epitelioma cutani

provocades per altres causes

Heloma

Psoriasi

Acne

Dermatosi

malalties del cabell i les ungles

Ungles: onicòlisi. onicomicosi, onicogrifosi, onicocriptosi

Cabell: alopècia i hipertricosi

de moment... fins aquí!

En la pell aquests canvis es reflecteixen en una disminució de la divisió cel·lular en l’estrat basal i, com a conseqüència, una epidermis més fina. La dermis, responsable de l’elasticitat i resistència de la pell, es regenera més lentament, la qual cosa condueix a un retard en la curació de ferides. La hipoderma, on s’acumula el greix, perd la seva estructura i contribueix a fer que la pell esdevingui més fina i flàccida.Els annexos cutanis també baixen la seva activitat i esdevenen pèls i ungles més fins i es redueix la secreció de suor i greix. Els melanòcits també són menys actius i la pell esdevé més pàl·lida. Les arrugues de la pell es deuen a la seva pèrdua d’estructura, resultat del descens de producció de col·lagen i elastina en la dermis, el debilitament dels músculs de sota de la pell i la incapacitat de la pell de retenir la humitat.

Pediculosi

Afecció produïda per polls. Existeixen dos especies de polls: Phtirus pubis, més coneguts com a lladelles, i Pediculus humanus humanus, responsable de la pediculosi del cos i Pediculus humanus capitis responsable de la pediculosi del cap. Els polls del cos també s'alimenten de sang humana, però viuen als plecs i costures de la roba. S'alimenten de la sang que succionen.

Polls

Sarna o escabiosi

Malaltia produïda per l'àcar Sarcoptes scabei. La sarna disse­mina ràpidament en llocs amb molta gent en que hi ha contacte freqüent amb la pell d'altres persones. Produeix una picor intensa especialment a la nit.

Sarna

Protocol prevenció sarna

Pèl La seva funció principal és la de protecció. Es localitzen a l’exterior de l’epidermis. L’estructura en què s’elabora el pèl és el fol·licle pilós, format per teixits epidèrmics i dèrmics especialitzats. En la zona mitjana del fol·licle pilós, s’insereixen un feix petit de fibres musculars que constitueixen el múscul erector del pèl. Quan aquest múscul es contreu, empeny el fol·licle pilósenfora, redreça el pèl i dóna a la pell un aspecte granulós, anomenat popularment carn de gallina.

La unió entre epidermis i la dermis presenta nombroses irregularitats anomenades papil·les dèrmiques i crestes interpapil·lars. Les papil·les dèrmiques i les crestes interpapil·lars encaixen entre si, i de la forma d’aquestes prominències depèn la formació de solcs en la pell, especialment visibles en les zones on la pell és més gruixuda. La formació de les papil·les dèrmiques i les crestes interpapil·lars és determinada per l’herència, i per això els solcs de la pell són específics en cada persona. Es formen durant el desenvolupament fetal i no es modifiquen mai. Justament per aquesta raó hom pot identificar una persona per les empremtes digitals o dermatoglifs, que són les empremtes que deixen els solcs dels palpissos dels dits.

Melanoma

Tumor originat en els melanòcits. És el tipus més greu de càncer de pell. Amb freqüència, el primer signe d'un melanoma és un canvi de mida, forma, color o textura d'una piga.