LA SANG I ELS SEUS COMPONENTS
Índex
La sang
els vasos sanguinis
ELS COMPONENTS DE LA SANG
artèries
lES FUNCIONS DE LA SANG
venes
Grups sanguinis i compatibilitat
capil·lars
La sang
La sang és un teixit connectiu líquid, compost per una matriu extracel·lular de líquid anomenada PLASMA, on trobem nombroses cèl·lules sanguínies en suspensió. La sang, transporta l'oxigen des dels pulmons i nutrients des del tracte gastrointestinal. Aquests, es difonen des de la sang al líquid intersticial, que és el que banya les cèl·lules de l'organisme, i des d'allà passen a les cèl·lules.
LA COMPOSICIÓ DE LA SANG
EL 55% DE LA SANG ÉS PLASMA
El plasma
+ info
El 45% restant el formen les cèl·lules sanguínies
Glòbuls vermells- ERITRÒCITS
Plaquetes- Trombòcits
Glòbuls blancs- Leucòcits
lES PARTS I EL TOT. lA SANG
Les funcions de la sang inclouen:
- Transport de substàncies:
La sang transporta oxigen des dels pulmons cap a les cèl·lules del cos i diòxid de carboni des de les cèl·lules cap als pulmons, per exhalar-lo amb la respiració. També transporta nutrients i substàncies de rebuig dissoltes al plasma.
La sang pot coagul·lar-se prevenint l'organisme de pèrdues massives de sang. A més, els glòbuls blancs ens protegeixen de malalties duent a terme la fagocitosi. Diverses proteïnes que inclouen els anticossos ens protegeixen de malalties.
Les funcions de la sang inclouen:
- Regulació: la sang ajuda a mantenir l'homeostasi. Ajuda a regular el pH de la sang mitjançant substàncies amortidores (buffers) que permeten mantenir constant el pH en medis biològics.
- Els amortidors de la sang són els aminoàcids (pel seu caràcter amfòter) i l’hemoglobina. Els inorgànics són els sistemes fosfat i el bicarbonat. També s’anomenen tampó o buffer.
Les funcions de la sang inclouen:
- També regula la temperatura corporal (propietats refrigerants i d'abosorció de la calor de l'aigua).
- Per altra banda, la pressió osmòtica de la sang influeix en el contingut d'aigua de les cèl·lules. L'aigua passa dels medis hipotònics als hipertònics, excercint una pressió sobre la membrana de la cèl·lula (pressió osmòtica), que és semipermeable, deixant passar l'aigua, però no les substàncies dissoltes.
ELS GRUPS SANGUINIS
- Al voltant dels glòbuls vermells hi ha unes substàncies adherides, els antígens, que defineixen aquests grups sanguinis i que són les responsables que un donant i un receptor siguin compatibles en una transfusió de sang.
- En total hi ha més de 300 antigens que poden ser, o no ser, a la superfície dels glòbuls vermells i que són els que marquen els grups sanguinis.
- De grups n’hi ha 33, però els dos més importants són el grup ABO i el grup Rh perquè afecten gairebé la majoria de la població.
PERÒ... QUÈ ÉS UN ANTÍGEN?
Un antigen és una substància que indueix la formació d'anticossos perquè és reconeguda per el sistema immunitari com una amenaça. Pot provenir de l'ambient (substàncies químiques, bacteris, virus o pol·len). Però també es pot formar al propi organisme, o venir d'un organisme extern com passa amb les donacions de sang o d'òrgans.
ELS GRUPS SANGUINIS
EL SISTEMA ABO
- Són quatre combinacions essencials d’eritròcits i plasma, que defineixen els quatre grups sanguinis que es coneixen amb les lletres O, A, B i AB.
- En cada un dels grups, els eritròcits tenen a la seva superfície una substància (antigen), que els diferencia. El grup A té l’antigen A, el grup B té l’antigen B, el grup AB té els dos antígens i el grup O no té antigen ni A, ni B.
ELS GRUPS SANGUINIS
L’any 1940, es detecta l’existència d’un nou antigen a la membrana dels eritròcits de la majoria de la població. Aquest antigen és anomenat Rh (D), ja que les primeres investigacions es van realitzar en un simi del tipus Macaccus Rhesus. Les persones Rh negatives (no tenen l’antigen D) només podran rebre sang de donants Rh negatius. En les transfusions, tant el donant com el receptor han de pertànyer al mateix grup sanguini ABO i a Rh. Només excepcionalment, es pot transfondre sang d’altres grups compatibles.
ELS GRUPS SANGUINIS
ELS GRUPS SANGUINIS
LA FORMACIÓ DE LA SANG. HEMATOPOESI
La formació de la sang té inici al sac vitel·lí, abans del naixement, i posteriorment al fetge i la melsa. Sobre el 5è mes de gestació la mèdul·la òssia vermella comença a tenir activitat. La mèdul·la òssea es troba en vertebres, costelles, estèrnum, crani i crestes il·líaques. També, segons el grau de maduresa, als extrems dels òssos llargs, com l'húmer o el fèmur. Alguns òssos perden l'activitat de la mèdul·la òssia amb el temps i s'acaba trobant primordialment als òssos plans.
LA COMPOSICIÓ DE L'ÒS
- L'òs està format per òs compacte, òs esponjós i medul·la òssia.
- L'òs compacte forma la capa exterior de l'òs.
- L'òs esponjós es troba sobretot als extrems dels òssos. Conté la mèdul·la òssea vermella.
- Mèdul·la ossea es troba a la majoria dels òssos i té molts vasos sanguinis.
Mèdul·la òssia vermella: conté cèl·lules mare sanguínies que es poden diferenciar en glòbuls vermells, blancs o plaquetes. Mèdul·la òssia groga: està formada bàsicament per greix i teixit conjuntiu. No participa de la formació de cèl·lules sanguinies.
FORMACIÓ DE CÈL·LULES SANGUINIES
- Hi ha diverses circumstàncies que fan que les cèl·lules precursores (cèl·lules mare hematopoètiques) es difreneciin en cada llinatge.
- En el llinatge mieloide una cèl·lula mare mieloide es converteix en un dels 3 tipus de cèl·lules madures següents:
1. Globuls vermells 2. Plaquetes3. Globuls blancs, del tipus granulòcits (leucòcits que contenen grànuls al citoplasma i nucli irregular o segmentat): eosinòfils, basòfils i neutròfils.
- En el llinatge limfoide una cèl·lula mare limfoide es converteix en limfoblast i després en un dels 3 tipus de limfòcits (glòbuls blancs):
1. LIMFÒCITS B: producció d'anticossos 2. LIMFÒCITS T: que ajuden als limfòcits 3. LIMFÒCITS CITOLÍTICS NATURALS: que ataquen les cèl·lules cancersoses i els virus.
PER QUÈ ES FA SERVIR LA SANG D'UN DONANT?
LA SANG VIATJA PER L'ORGANISME TRANSPORTANT OXIGEN I NUTRIENTS
La bomba de sang a l'organisme. 4 cavitats
El cor està format per quatre cavitats, dues aurícules, més petites, per on el cor reb la sang, i dos ventrícles, més grans, i per on el cor bomba la sang . Les aurícules estan separades entre elles per un tabic anomenat interauricular, i els ventrícles per un tabic interventricular. Disposa de vàlvules (tricúspide a la dreta i mitral a l'esquerra) que impedeixen el retorn de la sang cap a les aurícules. També trobem les vàlvules sigmoides pulmonar i aòrtica, a l'inici de l'artèria pulmonar i l'artèria aorta.
2 tipus de circulació
CIRCULACIÓ PULMONAR
Es produeix únicament entre el cor i els pulmons. La sang carregada de CO2, recollida a tots els òrgans del cos, arriba a l'aurícula dreta per les venes cava inferior i superior. De l'aurícula dreta passa al ventrícle dret, d'on surt cap als pulmons per l'artèria pulmonar.Quan la sang passa als alveols pulmonars allibera diòxid de carboni i es carrega d'oxígen. Una vegada s'ha fet l'intercanvi de gasos, la sang és transportada per les venes pulmonars cap a l'aurícula esquerra del cor
2 tipus de circulació
CIRCULACIÓ SISTÈMICA
És la que s'estableix entre el cor i els diferents òrgans del cos. En aquest circuit, la sang porta a totes les cèl·lules l'oxígen i els nutrients necessaris perquè puguin realitzar les seves funcions, alhora que recull el diòxid de carboni i les substàncies de rebuig del metabolisme cel·lular. La sang oxigenada passa de l'aurícula esquerre al ventricle esquerre. Del ventrícle esquerre és impulsada a través de l'artèria aorta, a tots els òrgans del cos. La sang carregada de CO2 entra per l'aurícula dreta a través de les dues venes cava, la superior i la inferior.
VS
DIÀSTOLE
SÍSTOLE
Sístole auricular: Les aurícules, quan estan plenes de sang, es contrauen, i la sang empeny les vàlvules tricúspide i mitral, que s'obren, completant així l'ompliment dels dos ventrícles.Sístole ventricular: Gairebé immediatament després es produeix la contracció dels ventricles. Aquesta contracció fa augmentar la pressió sanguínia ventricular. Es tanquen les vàlvules tricuspide i mitral per eviar que la sang torni a les aurícules, i s'obren les vàlvules sigmoides per permetre la sortida de la sang per les artèries.Ventrícle dret --> Artèria pulmonar Ventricle esquerre --> Artèria aorta
També es coneix amb el nom de diàstole general, perquè afecta tant auricules com ventricles Quan acaba la sístole ventricular, els ventricles es relaxen i la disminuació de la pressió sanguínia ventricular, permet que es tanquin les vàlvules sigmoides.La sang procedent de les venes caves i pulmonars comença a omplir les aurícules. En l'últim terç del període de relaxació dels ventricles, té llocl la sístole auricular.En la diàstole, aprofitant la relaxació muscular, es nodreixen les cèl·lules del miocardi gràcies als nutrients i a l'oxigen que subministren les artèries coronàries.
Els vasos sanguinis
Els vasos sanguinis
Artèries
Venes
Capil·lars
La sang viatja des del cor a través de les artèries, que es ramifiquen en vasos cada vegada més petits, i finalment es transformen en arterioles. Les arterioles connecten amb vasos sanguinis encara més petits, anomenats capil·lars. A través de les primes parets dels capil·lars, l'oxígen i els nutrients passen des de la sang als teixits i els productes de desfeta passen des dels teixits a la sang. Finalment, la sang passa des dels capil·lars a les vènules i després a les venes, per tal d'arribar al cor.
Artèries
Les artèries condueixen la sang des del cor fins als diferents òrgans del cos. Totes les artèries transporten sang oxigenada excepte una, l'artèria pulmonar. A mesura que s'allunyen del cor, es fan més fines i dins els teixits es ramifiquen en arterioles. Tenen les parets gruixudes, reistents i elàstiques, per tal de poder suportar la pressió amb la qual circula la sang impulsada pel cor.
ARTÈRIA
venes
Condueixen la sang dels diferents òrgans cap al cor. A mesura que s'hi apropen augmenten el seu diàmetre de manera progressiva, des de les fines vènules que irriguen els teixits fins a les gruixudes venes que arriben al cor. Tenen les parets més fines i menys elàstiques, ja que suporten menys pressió. A l'interior de moltes venes hi ha vàlvules, que faciliten que la sang circuli en direcció al cor, impedint que ho faci en direcció contrària.
ARTÈRIA
capil·lars
ARTÈRIA
Són els vasos més fins, i formen una xarxa microscòpica que uneix les arterioles i les vènules en cada teixit. A través de les fines parets epitelials es produeix l'intercanvi de nutrients, oxígen, diòxid de carboni i substàncies de rebuig amb les cèl·lules de totes les parts del cos.
intercanvi de gasos
Les parets alveolars són molt primes i sobre elles hi ha una xarxa gairebé sòlida de capil·lars interconnectats entre si. El flux de sang per la paret alveolar és laminar i, per tant, els gasos alveolars estan en proximitat estreta amb la sang dels capil·lars.
El recanvi gasós entre l'aire alveolar i la sang pulmonar es produeix mitjançant una sèrie de membranes i capes que s'anomenen en conjunt, membrana respiratòria o membrana alveolocapilar. Es calculen uns 300 milions d'alvèols als dos pulmons.
La sang i els seus components
Núria Vélez Tolosa
Created on September 18, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Psychedelic Presentation
View
Chalkboard Presentation
View
Witchcraft Presentation
View
Sketchbook Presentation
View
Genial Storytale Presentation
View
Vaporwave presentation
View
Animated Sketch Presentation
Explore all templates
Transcript
LA SANG I ELS SEUS COMPONENTS
Índex
La sang
els vasos sanguinis
ELS COMPONENTS DE LA SANG
artèries
lES FUNCIONS DE LA SANG
venes
Grups sanguinis i compatibilitat
capil·lars
La sang
La sang és un teixit connectiu líquid, compost per una matriu extracel·lular de líquid anomenada PLASMA, on trobem nombroses cèl·lules sanguínies en suspensió. La sang, transporta l'oxigen des dels pulmons i nutrients des del tracte gastrointestinal. Aquests, es difonen des de la sang al líquid intersticial, que és el que banya les cèl·lules de l'organisme, i des d'allà passen a les cèl·lules.
LA COMPOSICIÓ DE LA SANG
EL 55% DE LA SANG ÉS PLASMA
El plasma
+ info
El 45% restant el formen les cèl·lules sanguínies
Glòbuls vermells- ERITRÒCITS
Plaquetes- Trombòcits
Glòbuls blancs- Leucòcits
lES PARTS I EL TOT. lA SANG
Les funcions de la sang inclouen:
- Transport de substàncies:
La sang transporta oxigen des dels pulmons cap a les cèl·lules del cos i diòxid de carboni des de les cèl·lules cap als pulmons, per exhalar-lo amb la respiració. També transporta nutrients i substàncies de rebuig dissoltes al plasma.- Protecció:
La sang pot coagul·lar-se prevenint l'organisme de pèrdues massives de sang. A més, els glòbuls blancs ens protegeixen de malalties duent a terme la fagocitosi. Diverses proteïnes que inclouen els anticossos ens protegeixen de malalties.Les funcions de la sang inclouen:
Les funcions de la sang inclouen:
ELS GRUPS SANGUINIS
PERÒ... QUÈ ÉS UN ANTÍGEN?
Un antigen és una substància que indueix la formació d'anticossos perquè és reconeguda per el sistema immunitari com una amenaça. Pot provenir de l'ambient (substàncies químiques, bacteris, virus o pol·len). Però també es pot formar al propi organisme, o venir d'un organisme extern com passa amb les donacions de sang o d'òrgans.
ELS GRUPS SANGUINIS
EL SISTEMA ABO
ELS GRUPS SANGUINIS
- EL SISTEMA Rh:
L’any 1940, es detecta l’existència d’un nou antigen a la membrana dels eritròcits de la majoria de la població. Aquest antigen és anomenat Rh (D), ja que les primeres investigacions es van realitzar en un simi del tipus Macaccus Rhesus. Les persones Rh negatives (no tenen l’antigen D) només podran rebre sang de donants Rh negatius. En les transfusions, tant el donant com el receptor han de pertànyer al mateix grup sanguini ABO i a Rh. Només excepcionalment, es pot transfondre sang d’altres grups compatibles.ELS GRUPS SANGUINIS
ELS GRUPS SANGUINIS
LA FORMACIÓ DE LA SANG. HEMATOPOESI
La formació de la sang té inici al sac vitel·lí, abans del naixement, i posteriorment al fetge i la melsa. Sobre el 5è mes de gestació la mèdul·la òssia vermella comença a tenir activitat. La mèdul·la òssea es troba en vertebres, costelles, estèrnum, crani i crestes il·líaques. També, segons el grau de maduresa, als extrems dels òssos llargs, com l'húmer o el fèmur. Alguns òssos perden l'activitat de la mèdul·la òssia amb el temps i s'acaba trobant primordialment als òssos plans.
LA COMPOSICIÓ DE L'ÒS
Mèdul·la òssia vermella: conté cèl·lules mare sanguínies que es poden diferenciar en glòbuls vermells, blancs o plaquetes. Mèdul·la òssia groga: està formada bàsicament per greix i teixit conjuntiu. No participa de la formació de cèl·lules sanguinies.
FORMACIÓ DE CÈL·LULES SANGUINIES
- En el llinatge mieloide una cèl·lula mare mieloide es converteix en un dels 3 tipus de cèl·lules madures següents:
1. Globuls vermells 2. Plaquetes3. Globuls blancs, del tipus granulòcits (leucòcits que contenen grànuls al citoplasma i nucli irregular o segmentat): eosinòfils, basòfils i neutròfils.- En el llinatge limfoide una cèl·lula mare limfoide es converteix en limfoblast i després en un dels 3 tipus de limfòcits (glòbuls blancs):
1. LIMFÒCITS B: producció d'anticossos 2. LIMFÒCITS T: que ajuden als limfòcits 3. LIMFÒCITS CITOLÍTICS NATURALS: que ataquen les cèl·lules cancersoses i els virus.PER QUÈ ES FA SERVIR LA SANG D'UN DONANT?
LA SANG VIATJA PER L'ORGANISME TRANSPORTANT OXIGEN I NUTRIENTS
La bomba de sang a l'organisme. 4 cavitats
El cor està format per quatre cavitats, dues aurícules, més petites, per on el cor reb la sang, i dos ventrícles, més grans, i per on el cor bomba la sang . Les aurícules estan separades entre elles per un tabic anomenat interauricular, i els ventrícles per un tabic interventricular. Disposa de vàlvules (tricúspide a la dreta i mitral a l'esquerra) que impedeixen el retorn de la sang cap a les aurícules. També trobem les vàlvules sigmoides pulmonar i aòrtica, a l'inici de l'artèria pulmonar i l'artèria aorta.
2 tipus de circulació
CIRCULACIÓ PULMONAR
Es produeix únicament entre el cor i els pulmons. La sang carregada de CO2, recollida a tots els òrgans del cos, arriba a l'aurícula dreta per les venes cava inferior i superior. De l'aurícula dreta passa al ventrícle dret, d'on surt cap als pulmons per l'artèria pulmonar.Quan la sang passa als alveols pulmonars allibera diòxid de carboni i es carrega d'oxígen. Una vegada s'ha fet l'intercanvi de gasos, la sang és transportada per les venes pulmonars cap a l'aurícula esquerra del cor
2 tipus de circulació
CIRCULACIÓ SISTÈMICA
És la que s'estableix entre el cor i els diferents òrgans del cos. En aquest circuit, la sang porta a totes les cèl·lules l'oxígen i els nutrients necessaris perquè puguin realitzar les seves funcions, alhora que recull el diòxid de carboni i les substàncies de rebuig del metabolisme cel·lular. La sang oxigenada passa de l'aurícula esquerre al ventricle esquerre. Del ventrícle esquerre és impulsada a través de l'artèria aorta, a tots els òrgans del cos. La sang carregada de CO2 entra per l'aurícula dreta a través de les dues venes cava, la superior i la inferior.
VS
DIÀSTOLE
SÍSTOLE
Sístole auricular: Les aurícules, quan estan plenes de sang, es contrauen, i la sang empeny les vàlvules tricúspide i mitral, que s'obren, completant així l'ompliment dels dos ventrícles.Sístole ventricular: Gairebé immediatament després es produeix la contracció dels ventricles. Aquesta contracció fa augmentar la pressió sanguínia ventricular. Es tanquen les vàlvules tricuspide i mitral per eviar que la sang torni a les aurícules, i s'obren les vàlvules sigmoides per permetre la sortida de la sang per les artèries.Ventrícle dret --> Artèria pulmonar Ventricle esquerre --> Artèria aorta
També es coneix amb el nom de diàstole general, perquè afecta tant auricules com ventricles Quan acaba la sístole ventricular, els ventricles es relaxen i la disminuació de la pressió sanguínia ventricular, permet que es tanquin les vàlvules sigmoides.La sang procedent de les venes caves i pulmonars comença a omplir les aurícules. En l'últim terç del període de relaxació dels ventricles, té llocl la sístole auricular.En la diàstole, aprofitant la relaxació muscular, es nodreixen les cèl·lules del miocardi gràcies als nutrients i a l'oxigen que subministren les artèries coronàries.
Els vasos sanguinis
Els vasos sanguinis
Artèries
Venes
Capil·lars
La sang viatja des del cor a través de les artèries, que es ramifiquen en vasos cada vegada més petits, i finalment es transformen en arterioles. Les arterioles connecten amb vasos sanguinis encara més petits, anomenats capil·lars. A través de les primes parets dels capil·lars, l'oxígen i els nutrients passen des de la sang als teixits i els productes de desfeta passen des dels teixits a la sang. Finalment, la sang passa des dels capil·lars a les vènules i després a les venes, per tal d'arribar al cor.
Artèries
Les artèries condueixen la sang des del cor fins als diferents òrgans del cos. Totes les artèries transporten sang oxigenada excepte una, l'artèria pulmonar. A mesura que s'allunyen del cor, es fan més fines i dins els teixits es ramifiquen en arterioles. Tenen les parets gruixudes, reistents i elàstiques, per tal de poder suportar la pressió amb la qual circula la sang impulsada pel cor.
ARTÈRIA
venes
Condueixen la sang dels diferents òrgans cap al cor. A mesura que s'hi apropen augmenten el seu diàmetre de manera progressiva, des de les fines vènules que irriguen els teixits fins a les gruixudes venes que arriben al cor. Tenen les parets més fines i menys elàstiques, ja que suporten menys pressió. A l'interior de moltes venes hi ha vàlvules, que faciliten que la sang circuli en direcció al cor, impedint que ho faci en direcció contrària.
ARTÈRIA
capil·lars
ARTÈRIA
Són els vasos més fins, i formen una xarxa microscòpica que uneix les arterioles i les vènules en cada teixit. A través de les fines parets epitelials es produeix l'intercanvi de nutrients, oxígen, diòxid de carboni i substàncies de rebuig amb les cèl·lules de totes les parts del cos.
intercanvi de gasos
Les parets alveolars són molt primes i sobre elles hi ha una xarxa gairebé sòlida de capil·lars interconnectats entre si. El flux de sang per la paret alveolar és laminar i, per tant, els gasos alveolars estan en proximitat estreta amb la sang dels capil·lars. El recanvi gasós entre l'aire alveolar i la sang pulmonar es produeix mitjançant una sèrie de membranes i capes que s'anomenen en conjunt, membrana respiratòria o membrana alveolocapilar. Es calculen uns 300 milions d'alvèols als dos pulmons.