ART CLÀSSIC- GRÈCIA ARQUITECTURA

ART CLÀSSIC GREC

història de l'art2N BATXILLERAT INS EL SUI

ARQUITECTURA

El Partenó

El Partenó

1. FITXA TÈCNICA2. CONTEXT HISTÒRIC I SOCIAL. 3. LECTURA FORMAL I ANÀLISI ESTILÍSTIC. 4. ENTORN URBANÍSTIC. 5. INTERPRETACIÓ.

El Partenó

1. FITXA TÈCNICA

• Autor: Ictinos, Cal·lícrates. Fídies (supervisor) i escultor.

• Cronologia: 447-438 a.C

• Tècnica: Estil clàssic. Marbre del pantèlic. Arquitravat.

• Tipologia: Temple, edifici de culte.

• Localització: L'Acròpolis d'Atenes.

El Partenó

Un cop acabades les guerres Mèdiques reconstrueixen l'Acròpolis d’Atenes que havia quedat derruïda començant per el Partenó. Ho fan per demostrar el seu poder. Tota la reconstrucció va ser feta per encàrrec de Perícles (governador de la polis). Moment dels historiadors Tucídides i Herodot. Filosofs: Sòcrates, Plató i els sofistes.

2. Context històric i cultural

Aquesta obra està situada al període clàssic, entre les guerres mèdiques i la mort d'Alexandre el Gran. Els perses (o medes) havien sotmès les ciutats gregues de l'Àsia Menor i es van llançar a la conquesta de les polis de Grècia. L'any 490 aC van desembarcar a Marató on van ser derrotats a la batalla de Salamina. Mig segle més tard totes les ciutats gregues, molt afeblides per les guerres, passen a ser sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Filip (338aC) pare d’Alexandre el Gran. Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi, des d’Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura gregues com a base. A la seva mort, però, el seu imperi es va dividir en diferents regnes.

El Partenó

3. Lectura formal i anàlisis estilístic

- Temple dòric de planta rectangular. - Octàstil i perípter (envoltat de columnes) . Amb 17 columnes als flancs. - El temple reposa damunt de l'estilòbat (part superior de l'estereòbat). - L'interior està compartimentat en tres parts: el prònaos o vestíbul, la nàos en aquest cas dividida en dos àmbits i l'opistòdom, la part oposada al prònaos. - Trobem el Partenó a la segona sala.

Planta del Partenó

El Partenó

3. Lectura formal i anàlisis estilístic

A la part interior del timpà, col·locaven figures que s'adaptaven a la forma triangular. A l'entaulament podem veure l'arquitrau i el fris, en el qual alternen mètopes i tríglifs. La coberta és de doble vessant i forma els frontons del temple. Als seus extrems i al cim/sima, hi ha peces de terracuita.

El Partenó

4. entorn urbanístic

El Partenó forma part del complex urbabístic religiós de l'Acròpoli d'Atenes.

La façana principal mira a l'est, el punt per on surt el sol- com era habitual a les construccions religioses a l'antiguitat- . La seva majestuositat i la ubicació al punt més alt del turó el converteix en l'element vertebrador del conjunt d'edificis importants de l'Acròpoli, com per exemple l'Erectèon.

El Partenó

5. interpretació (funció)

El Partenó va ser el gran temple que els atenesos van oferir a la deessa Atenea, després de guanyar la guerra contra els perses, parlem per tant d'un temple de culte important. La seva construcció va ser l'inici de la reconstrucció de l'Acròpoli atenesa, destruïda durant les guerres mèdiques. Durant el segle VI d.C va passar a ser un temple cristià dedicat a Santa Sofía. Durant el segle XV es va convertir a causa de la dominació turca en una mesquita.

I durant el segle XVII en un polvorí, va ser destruit per una bomba. Fins que l'anglès lord Elgin algunes de les escultures que decoraven el temple.

El Partenó

5. interpretació (iconografia)

La decoració escultòrica, obra de Fídies, ocupava els frontons, en els quals es representaven diversos episodis de la vida de la deessa Atenea, com per exemple el seu naixament i la lluita amb Posidó per la possessió d'Atenes.

A les métopes que decoraven el fris exterior s'hi representaven les quatre lluites mitològiques -la centauromàquia, la guerra de Troia, l'amazonimàquia i la gigantomàquia- .

El Partenó

5. interpretació (iconografia)

ERECTEÒN

ERECTÈON

1. FITXA TÈCNICA2. CONTEXT HISTÒRIC I SOCIAL. 3. LECTURA FORMAL I ANÀLISI ESTILÍSTIC. 4. ENTORN URBANÍSTIC. 5. INTERPRETACIÓ.

ERECTEÒN

1. FITXA TÈCNICA

• Autor: Mnèsicles .

• Cronologia: 421-405 a.C.

• Tècnica: Marbre del Pantèlic. Estil clàssic, ordre jònic.

• Tipologia: Temple, edifici de culte.

• Localització: L'Acròpolis d'Atenes.

ERECTEÒN

2. Context històric i cultural

Aquesta obra està situada al període clàssic, entre les guerres mèdiques. El seu nom deriva d'Erecteo, rei d'Atenes. Tot i que alguns autors pensen en Filòcles com a arquitecte de l'obra, la construcció ha estat atribuïda majoritàriament a Mnèsicles, un arquitecte important de l'Atenes. Es diu que, durant la construcció dels Propileus (les portes d'entrada a l'Acròpolis), el sostre va caure damunt Mnèsicles, que en va resultar malferit, que tothom el va donar per mort. No obstant això, la llegenda explica que l'arquitecte es va poder guarir miraculosament gràcies a una herba que la deessa Atena li va mostrar en somnis a Pèricles.

ERECTEÒN

3. Lectura formal i anàlisis estilístic

Erectèon, al contrari que el Partenó, presenta una forma inusual en els temples grecs, ja que integra en un mateix edifici múltiples cultes lligats amb l'origen de la ciutat. Es composa de dos espais bàsics sense comunicació entre si, als quals s'entra pels pòrtics (A i C) de columnes jòniques. Per una banda té un prònaos dedicat a Athena Polias 'Atena protectora de la ciutat' (B). L'altra part del temple (D) és formada per diverses cambres i té, a l'extrem oposat de l'entrada, un altre pòrtic sostigut per sis pilastres anomenades Cariàtides (E). Aquestes pilastres són molt famoses per la seva forma. Al costat del Pòrtic de les Cariàtides hi havia la suposada tomba de Cècrops, el mític primer rei d'Atenes (F).

ERECTEÒN

3. Lectura formal i anàlisis estilístic

• L’edificació del temple està condicionada per una banda, pel terreny on està edificat i per altra per les necessitats rituals en funció de les qual es va projectar.
• L’edifici, presenta 4 sales amb tres pòrtics molt diferents.
• El pòrtic principal està orientat cap a l’est (sortida del sol) la resta està orientat en diferents direccions.

ERECTEÒN

3. Lectura formal i anàlisis estilístic

• Al pòrtic est (C), també trobem altes columnes d’ordre jònic.

• En canvi, el petit pòrtic sud (E), el fust de les columnes es substituïda per sis figures femenines (cariàtides) de gran bellesa i naturalisme, tant en els rostres com en els plecs dels vestits. Hi ha molt detall escultòric i utilitzen la tècnica dels draps molls, el trenat del cabell, els adorns, etc.
• El seu nom deriva de les dones de Caria (Àsia Menor) fetes presoneres pels grecs durant les guerres contra Pèrsia. Les figures són tan serenes que no sembla que sostinguin el pes de l’entaulament que està sobre d’elles. A través d’aquest pòrtic s’accedeix a unes escales que baixa fins a la tomba de Cècrops, primer rei de l’Àtica.

Erecteòn

Erecteòn

ERECTEÒN

Reconstrucció virtual

ATENEA NIKÉ

ATENEA NIKÉ

1. FITXA TÈCNICA2. CONTEXT HISTÒRIC I SOCIAL. 3. LECTURA FORMAL I ANÀLISI ESTILÍSTIC. 4. ENTORN URBANÍSTIC. 5. INTERPRETACIÓ.

ATENEA NIKÉ

1. FITXA TÈCNICA

• Autor: Cal·lícrates .

• Cronologia: 421-449 a.C.

• Tècnica: Marbre del Pantèlic. Estil clàssic, ordre jònic.

• Tipologia: Temple, edifici de culte i commemoratiu.

• Localització: L'Acròpolis d'Atenes.

atenea niké

2. Context històric i cultural

Cal·lícrates va ser un dels arquitectes més rellevants de l’esplendor atenesa durant l’epoca de Pèricles. Autor d’una part de les muralles de la ciutat d’Atenes, la fama li vingué principalment pels treballs realitzats a l’Acròpoli atenesa, on col·laborà, junt amb Ictinos, en el disseny del Partenó i aixecà el petit temple jònic d’Atena Niké. Un temple de culte situat a l’Acròpoli. Aquest temple va ser promogut pel general atenès Cimó II, rival polític de Pèricles. Per aquest motiu, tot i que el temple fou projectat l’any 449 a.C. Cal·lícrates no el pogué construir fins l’any 421 a.C,. una vegada mort el mandatari atenès.

ATENEA NIKÉ

3. Lectura formal i anàlisis estilístic

Atenea Niké o Atena Àptera és un temple amfipròstil i tetràstil (4 columnes a les façanes anterior i posterior), que es freça sobre una plataforma (estilòbat) elevada de tres esglaons, el seu estil és clàssic. Podem destacar a l’interior de la petita cel·la dues pilastres in antis a l’entrada. Les columnes jòniques de les façanes estan formades per una base amb dues motllures – el tor i l’escòcia-, un fust monolític amb estries de cantells plans i un capitell decorat amb volutes. L’entaulament s’estructura per mitjà d’un arquitrau dividit en tres franges superposades; el fris, amb un seguit de relleus continus. La coberta, actualment perduda era de dos aiguavessos.

atenea niké

4. entorn urbanístic

Forma part del complex urbabístic religiós de l'Acròpoli d'Atenes.

Està construït al costat nord del Partenó, sobre l’indret en el qual, segons la llegenda, es troba la roca on Posidó va fer brollar una font d’aigua salada. El temple s’adapta perfectament al cingle irregular de l’Acròpolis d’Atenes i es relaciona harmònicament amb els altres edificis.

atenea niké

5. interpretació

Originàriament a l’interior del temple hi havia una escultura de fusta policromada que representava la Victòria (Niké) sense ales (àptera). Segons la llegenda, la van representar sense ales perquè mai no pogués abandonar Atenes. El temple d’Atena Niké o Atena Victorios era bàsicament un altar d’acció de gràcies dedicat aquesta deessa grega de la Saviesa i de l’Estratègia en la guerra, patrona de la ciutat d’Atenes. La construcció es va fer per commemorar el tractar de pau que el polític atenès Càl·lias va signar amb els perses l’any 449 a.C. i amb el qual es va posar fi a les guerres mèdiques després d’una sèrie de victòries gregues.

atenea niké

5. interpretació

Les cerimònies religioses se celebraven a l’exterior del temple, mentre que a l’interior custodiaven la imatge de la divinitat i el tresos. La decoració del fris, feta entre el 421-415 a.C, va incorporar escenes de les guerres mèdiques entre grecs i perses, de la guerra del Peloponès esdevinguda durant la construcció del temple i temes mítics com per exemple la centauromàquia. Trobem també que cap a l’any 407 a.C, es recordarà el fris amb relleus al·lusius a les processons de la deessa Atenea envoltada de les victòries, portadores d’animals per al sacrifici. Aquestes figures van ser esculpides amb la tècnica dels draps molls, que permet destacar l’anatomia. Una de les escenes mes significatives és la que representa la Victòria traient-se la sandàlia. Els frontons, destruïts, també estaven decorats amb escenes de la deessa Atenea.

PROPILEUS

propileus

1. FITXA TÈCNICA

• Autor: Mnèsicles.

• Cronologia: 437-431 a. C.

• Tècnica: Marbre del Pantèlic. Estil clàssic. Ordre dòric.

• Tipologia: urbanístic.

• Localització: L'Acròpolis d'Atenes.

propileus

2. Context històric i cultural

Els propileus eren l'única manera d'accedir en l'antiga Grècia a l'Acròpoli sagrada d'Atenes. Segons les fonts clàssiques els nous propileus es van aixecar per a substituir una construcció anterior que va ser destruïda pel poble persa. Pèricles, en una etapa d'esplendor de la ciutat després de sortir vencedor de les Guerres Mèdiques, va decidir dotar a la ciutat de nombrosos monuments entre els quals es trobava una nova entrada per al recinte sagrat.

propileus

3. Lectura formal i anàlisis estilístic

- 2 pòrtics hexàstils. - 5 portes d'entrada. -6 columnes perpendiculars a l'interior (ordre jònic). - Sala nord.

propileus

4. entorn urbanístic

Els propileus de l'Acròpoli d'Atenes no són només l'accés a un dels recintes sagrats més destacat de tota l'antiguitat clàssica sinó que constitueixen per si mateixos un dels millors monuments de tot el classicisme. En ells es va reflectir la perfecció del classicisme i són un dels millors exemples de combinació entre l'estètica i la funcionalitat.

propileus

5. interpretació

L'ambiciós projecte de reconstrucció i ampliació que va emprendre Mnèsicles prova l'alt compromís dels atenesos amb els ritus religiosos, la política i la cultura i en concret a la funció de l'edifici en el camí de les Panatenees, perquè coronava el camí d'ascensió des del pla al recinte sagrat superior. L'edifici s'havia d'adaptar a una doble problemàtica: una funcional perquè l'edifici havia de servir d'entrada monumental en forma de pòrtic, per la qual cosa no podia s'envoltat sinó travessat, i també havia d'albergar una pinacoteca i una biblioteca; i una altra espacial perquè l'edifici estava en el cim d'una costa que penetrava en una part còncava de l'acròpoli, i desenvolupar-se.

TEATRE D'EPIDAURE

teatre d'epidaure

1. FITXA TÈCNICA

• Autor: Policlet el Jove.

• Cronologia: vers 350-330 a.C.

• Tècnica: Pedra. Estil clàssic.

• Tipologia: Teatre, oci.

• Localització: Epidaure, al Peleponès (Grècia).

teatre d'epidaure

2. Context històric i cultural

Segons l'historiador grec Pausànias, l'arquitecte que va construir el famós teatre d'Epidaure va ser Policlet el Jove, que probablement era net del famós escultor del mateix nom, Policlet. Ens trobem en un moment on les polis gregues s'unifiquen o conquestes l'imperi persa. A banda, cap al 323 a.C, mor Alexandre Magne. És un moment de màxima esplendor de la cultura grega, tant en àmbit polític, cultural, com artístic.

Teatre d'epidaure

3. Lectura formal i anàlisis estilístic

teatre d'epidaure

4. entorn urbanístic

El teatre d'Epidaure té la càvea situada al vessant d'un pujol, aprofitant el pendent natural de la muntanya, als afores de l'actual ciutat de Pídhavro (antiga Epidaure), a l'extrem sud-est de la península del Peleponès. Tant per la ubicació com per les característiques, la integració a l'entorn paisatgístic és excel·lent i demostra l'estreta relació que hi havia entre art i natura en el món grec.

teatre d'epidaure

5. interpretació

Va néixer com a conseqüència de les jornades festives que, a la primavera i a l’hivern, els grecs dedicaven al déu del vi, Dionís. Això explica la construcció, al mig de l’orquestra, d’un altar destinat als actes rituals en honor del déu. L’acústica d’aquest espai és tan precisa, que es pot sentir els actors sense problemes des de qualsevol racó de la càvea.

Teatre de Dionís

altar de zeus

ALTAR DE ZEUS

1. FITXA TÈCNICA

• Autor: Desconegut

• Cronologia: 180-160 a.C.

• Tècnica: Marbre. Estil hel·lenístic.

• Tipologia: Altar. Religiós i commemoratiu.

• Localització: Pèrgam, avui Turquia. Actualment: (Pergamonmuseum) Berlín.

altar de zeus

2. Context històric i cultural

Aquest altar dedicat a Zeus va ser construït per ordre del rei atàlida Èumenes II per commemorar les seves victòries bèl·liques a Bitina (Àsia menor). S'atribueix a l'escola de Pèrgam, taller que va destacar pel monumentalisme i la teatralitat de les seves construccions. És considerat l'altar més gran de l'antiguitat. Va ser descobert a la darreria del segle XIX per l'enginyer alemany Carl Humann i el seu equip durant enes excavacions. Al 1930 la façana de l'altar va ser desmuntada peça per peça i traslladada a Berlín.

ALTAR DE ZEUS

3. Lectura formal i anàlisis estilístic

La seva configuració en planta presenta un crepidoma de cinc graderies o graons sobre les quals s'eleva un basament massís d'una altura important, sobre el qual se situa un pati porticat amb columnes dobles, on se situava l'altar i al qual s'accedeix per una escalinata monumental custodiada per dues ales laterals. Tant el pati com les ales laterals es presenten a l'exterior amb una galeria de columnes jòniques.

ALTAR DE ZEUS

3. Lectura formal i anàlisis estilístic

En l'alçat destaca la seva façana, en la qual podem distingir dos cossos, un massís format pel basament, decorat amb relleus, i un cos superior, porticat. El porticat transmet una gran lleugeresa que contrasta amb la solidesa del cos inferior. Les ales laterals, així com l'enorme escalinata d'accés ajuden a transmetre un sentit de monumentalitat a l'edifici.

altar de zeus

4. entorn urbanístic

Estava construït a la part superior de l’Acròpoli de Pèrgam, sobre una terrassa, a la qual s’accedia a través d’un propileu.

ALTAR DE ZEUS

5. interpretació

Durant el període hel·lenístic l’altar adquireix entitat escultòrica i arquitectònica fins a esdevenir un monument gairebé independent. L’altar de Zeus és l’expressió màxima d’aquesta evolució hel·lenística, ja que trobem una nova funció: la propagandística. stà decorat amb dos frisos: - Un d’interior sota el pòrtic, dedicat al presumpte fundador del llinatge atàlida, Tèlef, fill d’Heràcles. -Un altre d’exterior de gairebé 200 m i que presenta la gigantomàquia, és a dir, la lluita dels déus olímpics contra els gegants- el caos.

ALTAR DE ZEUS

5. interpretació

En quant a la decoració, cal destacar l'enorme qualitat dels alt relleus que es troben en un fris corregut que recorre tot el basament. Les escenes de la gigantomaquia, estan plenes de torsions, diagonals i tensió emocional, pròpies del període hel·lenístic, l'alt-relleu proporciona una talla profunda plena de clarobscurs, a més d'una bella factura tècnica que s'observa en la profusió de la tècnica de draps mullats.

ALTAR DE ZEUS

5. interpretació

L'elecció d'aquesta temàtica no és casual, perquè té la finalitat d'associar la victòria del poble atàlida (identificats com els déus) sobre els bàrbars Gàlates (identificat amb els gegants). Per aquest motiu té una funció propagandistica. Zeus, que és agafat com a model del rei Èumenes II, i Atena, deessa protectora de la ciutat, de la saviesa i de l'estratègia en la guerra, són els personatges que adquireixen un paper més rellevant en aquest fris.

ALTAR DE ZEUS

- Situació en l’espai i relació amb l’entorn. - Planta. - Alçat. - Sistema de coberta. - Façana. - Característiques estilístiques que se’n deriven. - Models / influències rebudes. - Relació amb obres similars de l’autor, de l’escola, del territori. - Originalitat i aportacions específiques.

- Situació en l’espai i relació amb l’entorn. - Planta. - Alçat. - Sistema de coberta. - Façana. - Característiques estilístiques que se’n deriven. - Models / influències rebudes. - Relació amb obres similars de l’autor, de l’escola, del territori. - Originalitat i aportacions específiques.

- Situació en l’espai i relació amb l’entorn. - Planta. - Alçat. - Sistema de coberta. - Façana. - Característiques estilístiques que se’n deriven. - Models / influències rebudes. - Relació amb obres similars de l’autor, de l’escola, del territori. - Originalitat i aportacions específiques.

- Situació en l’espai i relació amb l’entorn. - Planta. - Alçat. - Sistema de coberta. - Façana. - Característiques estilístiques que se’n deriven. - Models / influències rebudes. - Relació amb obres similars de l’autor, de l’escola, del territori. - Originalitat i aportacions específiques.

- Situació en l’espai i relació amb l’entorn. - Planta. - Alçat. - Sistema de coberta. - Façana. - Característiques estilístiques que se’n deriven. - Models / influències rebudes. - Relació amb obres similars de l’autor, de l’escola, del territori. - Originalitat i aportacions específiques.

- Situació en l’espai i relació amb l’entorn. - Planta. - Alçat. - Sistema de coberta. - Façana. - Característiques estilístiques que se’n deriven. - Models / influències rebudes. - Relació amb obres similars de l’autor, de l’escola, del territori. - Originalitat i aportacions específiques.

Els anteriors propileus havien estat aixecats per Pisistrato en el segle IV però en època de Pèricles, la construcció estava semiderruida i en comptes de restaurar l'antic accés es va optar per aixecar un nou en el mateix lloc. Fidias havia estat l'encarregat de la restauració que el governant Pèricles havia dut a terme a Atenes, però en aquesta ocasió l'escultor i arquitecte va delegar l'obra d'accés a la necròpoli en un altre arquitecte, Mnesicles.

- Situació en l’espai i relació amb l’entorn. - Planta. - Alçat. - Sistema de coberta. - Façana. - Característiques estilístiques que se’n deriven. - Models / influències rebudes. - Relació amb obres similars de l’autor, de l’escola, del territori. - Originalitat i aportacions específiques.

- Situació en l’espai i relació amb l’entorn. - Planta. - Alçat. - Sistema de coberta. - Façana. - Característiques estilístiques que se’n deriven. - Models / influències rebudes. - Relació amb obres similars de l’autor, de l’escola, del territori. - Originalitat i aportacions específiques.

- Situació en l’espai i relació amb l’entorn. - Planta. - Alçat. - Sistema de coberta. - Façana. - Característiques estilístiques que se’n deriven. - Models / influències rebudes. - Relació amb obres similars de l’autor, de l’escola, del territori. - Originalitat i aportacions específiques.

- Situació en l’espai i relació amb l’entorn. - Planta. - Alçat. - Sistema de coberta. - Façana. - Característiques estilístiques que se’n deriven. - Models / influències rebudes. - Relació amb obres similars de l’autor, de l’escola, del territori. - Originalitat i aportacions específiques.

- Situació en l’espai i relació amb l’entorn. - Planta. - Alçat. - Sistema de coberta. - Façana. - Característiques estilístiques que se’n deriven. - Models / influències rebudes. - Relació amb obres similars de l’autor, de l’escola, del territori. - Originalitat i aportacions específiques.

- Situació en l’espai i relació amb l’entorn. - Planta. - Alçat. - Sistema de coberta. - Façana. - Característiques estilístiques que se’n deriven. - Models / influències rebudes. - Relació amb obres similars de l’autor, de l’escola, del territori. - Originalitat i aportacions específiques.

- Situació en l’espai i relació amb l’entorn. - Planta. - Alçat. - Sistema de coberta. - Façana. - Característiques estilístiques que se’n deriven. - Models / influències rebudes. - Relació amb obres similars de l’autor, de l’escola, del territori. - Originalitat i aportacions específiques.

Aixecat sobre un pujol, l’estructura constructiva del teatre d’Epidaure es divideix en tres parts característiques i ben diferenciades: l’orquestra, la càvea i les construccions escèniques (prosceni i escena).

- Situació en l’espai i relació amb l’entorn. - Planta. - Alçat. - Sistema de coberta. - Façana. - Característiques estilístiques que se’n deriven. - Models / influències rebudes. - Relació amb obres similars de l’autor, de l’escola, del territori. - Originalitat i aportacions específiques.

- Situació en l’espai i relació amb l’entorn. - Planta. - Alçat. - Sistema de coberta. - Façana. - Característiques estilístiques que se’n deriven. - Models / influències rebudes. - Relació amb obres similars de l’autor, de l’escola, del territori. - Originalitat i aportacions específiques.

En l'ala sud, en la petita sala de la Biblioteca es reunia una excel·lent col·lecció de llibres, tant sagrats com literaris, que podien llegir tots els interessats. La resta de l'ala, que va restar inacabada, servia només d'accés a l'esplanada sobre la qual es trobava el temple d'Atenea Niké.

- Situació en l’espai i relació amb l’entorn. - Planta. - Alçat. - Sistema de coberta. - Façana. - Característiques estilístiques que se’n deriven. - Models / influències rebudes. - Relació amb obres similars de l’autor, de l’escola, del territori. - Originalitat i aportacions específiques.

- Situació en l’espai i relació amb l’entorn. - Planta. - Alçat. - Sistema de coberta. - Façana. - Característiques estilístiques que se’n deriven. - Models / influències rebudes. - Relació amb obres similars de l’autor, de l’escola, del territori. - Originalitat i aportacions específiques.

- Situació en l’espai i relació amb l’entorn. - Planta. - Alçat. - Sistema de coberta. - Façana. - Característiques estilístiques que se’n deriven. - Models / influències rebudes. - Relació amb obres similars de l’autor, de l’escola, del territori. - Originalitat i aportacions específiques.

- Situació en l’espai i relació amb l’entorn. - Planta. - Alçat. - Sistema de coberta. - Façana. - Característiques estilístiques que se’n deriven. - Models / influències rebudes. - Relació amb obres similars de l’autor, de l’escola, del territori. - Originalitat i aportacions específiques.

- Situació en l’espai i relació amb l’entorn. - Planta. - Alçat. - Sistema de coberta. - Façana. - Característiques estilístiques que se’n deriven. - Models / influències rebudes. - Relació amb obres similars de l’autor, de l’escola, del territori. - Originalitat i aportacions específiques.

- Situació en l’espai i relació amb l’entorn. - Planta. - Alçat. - Sistema de coberta. - Façana. - Característiques estilístiques que se’n deriven. - Models / influències rebudes. - Relació amb obres similars de l’autor, de l’escola, del territori. - Originalitat i aportacions específiques.

- Situació en l’espai i relació amb l’entorn. - Planta. - Alçat. - Sistema de coberta. - Façana. - Característiques estilístiques que se’n deriven. - Models / influències rebudes. - Relació amb obres similars de l’autor, de l’escola, del territori. - Originalitat i aportacions específiques.

L'ala nord, la sala de la Pinacoteca, va ser el primer museu de pintura obert al públic, i exposava una col·lecció de taules de pintura dels grans artistes grecs, com Polignoto, Zeuxis o Parrasio.

- Situació en l’espai i relació amb l’entorn. - Planta. - Alçat. - Sistema de coberta. - Façana. - Característiques estilístiques que se’n deriven. - Models / influències rebudes. - Relació amb obres similars de l’autor, de l’escola, del territori. - Originalitat i aportacions específiques.

- Situació en l’espai i relació amb l’entorn. - Planta. - Alçat. - Sistema de coberta. - Façana. - Característiques estilístiques que se’n deriven. - Models / influències rebudes. - Relació amb obres similars de l’autor, de l’escola, del territori. - Originalitat i aportacions específiques.