Poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca

Alejandra , kira , andrea , sara i luana

Índex

Trobadors i joglars

Context històric

Pag. XX

Pag. XX

Poema trobadoresc: estil, mètrica i gènere

Orígens de la literatura catalana

Pag. XX

Pag. XX

Lírica trobadoresca

Les trobairitz

Pag. XX

Pag. XX

Índex

Trobadors:

Pag. XX

GUERAU DE CABRERA GUILLEM DE BERGUEDÀ GUILLEM DE CABESTANY RAMON VIDAL DE BESALÚ CERVERÍ DE GIRONA COMTESS DE DIA

CONTEXT HISTÒRIC

Neix a França a l'edat mitjana, quan l'església dictava els valors, influia en el comportament i pensament de l'homes. Els clergat es transsllada als centres de ñes ciutats. Els sistema polític és el feudalisme, on hi havia una agricultura de subsistència.

Orígens de la literatura catalana

Els primers textos escrits en català podem parlar d'un document redactat el 839, el Capbreu de l'Acte de la consagració de la catedral de la Seu d'Urgell que, està escrit en llatí, però inclou toponímia en català.El primer text que podem dir que està escrit directa i íntegrament en català són les HOMILIES D'ORGANYÀ, de principis del segle XII, són la primera prova escrita del català.

La llengua catalana deriva del llatí vulgar. El Concili de Tours de l'any 813 va decretar que la predicació de les homilies es fes en les llengües vulgars per tal de que tots els fidels ho poguessin entendre millor. Però aquest acord no es va aprovar fins 40 anys més tard. El català preliterari només es limitava a nivell oral.

LÍRICA TROBADORESCA: ORÍGENS I ETAPES

Origen

Neix al segle XII a Llenguadoc. La lírica trobadoresca era un conjunt de composicions musicals i poètiques creades pels trobadors, que després eren cantades pels joglars. El tema principal era l'amor i estaven escrits en Occità o Provençal. Els principals trobadors catalans eren: Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà, Cerverí de Girona i Ausiàs March.

LÍRICA TROBADORESCA: ORÍGENS I ETAPES

Etapes

-Floriment: va ser un període on es va començar amb els primers imitadors de la poesia provrnçal, S'estima que el floriment va terminar a principis del segle XIII.-Decadència: en aquesta etapa la monotonia de la lírica cortès del nord de França és absoluta des dels principis del segle XIII i es fa molt difícil trobar una veu significativa. -Ressorgiment: En Teobald I de Navarra, va aconseguir un perfeccionament tècnic únic en els sentiments i en Colin Muset que va aconseguir la creació d’un estil únic que satiritza l’amor cortès, ja que li van donar una nova vida a la lírica trobadoresca al segon quart del segle XIII.

TROBADORS I JOGLARS

TROBADOREls trobadors eren poetes , eren nobles i cantaven el seu amor impossible a una dama casada amb un altre home 4 ETAPES Fenhedor:creador de les composicions trobadoresques. Pregador:Portava les composicions dels trobadors al públic Entenedor:Oient de la poesia trobadoresca. Drutz: Amic o company.

TROBADORS I JOGLARS

JOGLAR

El joglar és l'intèrpret musical que es dedica a recitar amb el seu instrument els textos escrits pels trobadors.Hi havia dos tipus de joglars; els de lírica i els de gesta La temàtica d'aquests poemes és amorosa i normalment eren adreçades a dones casades i d'alta noblesa. Podem dir que el trobador era l'autor i el joglar l'intèrpret.

TROBADORS I JOGLARS

Elogis i Alabances: Els trobadors sovint alabaven la bellesa, la gràcia i la virtut de les seves dames.

Declaracions de Devoció: Expressaven el seu amor i devoció cap a la dama. Solien fer promeses de lleialtat eterna.

Idealització de l'Amor: Destacaven la puresa i la noblesa del seu amor, sovint retratant-lo com un sentiment elevat i diví.

Laments i Sofriment: En algunes composicions, els trobadors expressaven el seu sofriment a causa de la distància o la falta de reciprocitat per part de la dama.

Petició de Favors: De vegades, demanaven un gest de carinyo o una mostra d'atenció de part de la dama.

TROBADORS I JOGLARS

Narratives Amoroses: Componien narratives amoroses en què descrivien trobades imaginaris o somnis en què aconseguien l'amor de la dama.

Comentaris Socials i Crítica: A més de l'amor, també abordaven temes socials i polítics de l'època o criticaven comportaments negatius, com l'enveja.

POEMA TROBADORESC : ESTIL , MÈTICA I GÈNERE

ESTILEl estil és l’amor cortès, i es desenvolupa a la cort. Entre el poeta i l’amada s’estableix una relació de vassatge en la que el escritor li declara el seu amor i espera que sigui correspost. Els trobadors han d'utilitzar un llenguatge acurat i dominar una tècnica poètica que es pot concretar en tres estils trobadors diferents:

Trobar leu : Lleuger i directe, amb una expressió senzilla, fàcil d'entendre, i amb pensaments clars que pot captar fàcilment Trobar clus: Poesia dirigida a un públic molt selecte. Trobar fosc, subtil i difícil que es distingeix del trobar leus, i versos clars i senzills Trobar ric: Gran elaboració i domini formal.

POEMA TROBADORESC : ESTIL , MÈTICA I GÈNERE

MÈTRICA

GÈNERE

Depenent del tema del poema es pot classificar en diferents gèneres:Cançó: Composició amorosa Sirventès: Poesia de tipus polític i satíric, es situa en la rivalitat entre un trobador i una altra persona, causades per raons polítiques i literàries. Conté atacs personals, crítiques… 4 tipus de sirventès -El sirventès moral -Els sirventesos personals -El sirventès polític -Els sirventesos literaris

Alba: Lament del poeta per haver de deixar una dama, a l’alba, després d’haver passat la nit junts.Pastorel·la: Conversa amorosa d'un trobador i una pastora ambientada al món rural. Plany: Lamentació fúnebre que plora la mort d'un amic, d'un personatge famós, d'un familiar etc. Tensó: Debat poètic entre dos trobadors.

En la lírica trobadoresca, als versos s’anomenen bordons i le sestrofes cobles. Al final del poema, sol haver-hi una estrofa de quatre versos, anomenada tornada, que és on sol aparéixer el senyal que amaga la identitat de la dama. Els trobadors cuidaven molt els aspectes formals; les cobles havien de tenir el mateix nombre de versos i la mateixa combinació de ritmes. A més, els versos havien de tenir el mateix nombre de síl·labes, entre 4 i 12, (amb predomini de deu) i amb rima consonant.

POEMA TROBADORESC : ESTIL , MÈTICA I GÈNERE

Alguns exemples

Guillem de Berguedà 1Estrofa de exemple Consirós cant e planc e plor pel dol qe·m a sasit et pres al cor per la mort Mon Marqes , En Pons , lo pros de Mataplana , qi era francs , larcs e cortes , e an totz bos captenimens , e tengatz per un dels melhors qi fos de San Marti de Tors tro... et la tera plana

Anònim Quan lo rosinhols escria ab sa part la nueg e.l dia, yeu suy ab ma bell'amia jos la flor, tro la gaita de la tor escria: "Drutz, al levar! Qu'ieu vey l'alba e.l jorn clar.

Cançoneta leu e plana 1 Estrofa de exemple Cançoneta leu e plana leugereta , ses ufana , farai , e de mon Marquès del traichor de Mataplana . q·és d'engan farsitz e ples . A, Marquès , Marquès , Marquès , d'engan etz farsitz e ples !

ALBA

SIREVENTES

PLANY

TROBAIRITZ

Trobairitz

En 22003 només es varen trobar 38 trobairitz, per biografies que varen ser trobades. Elles escrivien sobre l'amor cortès, cap als seus marits. Històricamnt el perfil d'una trobairitz era: ser dama de la cort, també de la nomblesa i ser bon instituida. Una de les més conegudes és Comtessa de dia.

Les trobairitz varen esr la revolució que va representar la irrupció dels trobadors a la cultura europea. No varen ser molt escoltades, ja que eren una figura femenina, però poc a poc ho varen ser més i varen poder adquirir molt de coneixement. El seu impacte va ser molt gran, ja que per ser escoltader varen utilitzar el discurs literari vernacle, que es basa en no escriure només sobre la vida cotidiana, sin que parla sobre ser escoltat. Varen ser les primeres a Europa.

TROBADORS

Guerau de Cabrera

Guerau de Cabrera

Noble i trobador del segle XII. Guerau de Cabrera era també vescomte de Girona i de Cabrera (1145-1180). Era el primer de la familia amb el titol de vescomte, a diferencia dels seus pares, Pollen II i Sança ("senyor de Cabrera"). El seu nom era Guerau III.

Obra: Ensenhamen

La seva obra, Ensehamen, va ser l'única obra escrita per Guerau de Cabrera, escrita en occità. Aquesta obra són uns documents de molta importància pel conjunt de les noticies que dona sobre els joglars i també mostra el panorama literari de Catalunya. L"estructra de l'obra: Consta de 216 versos en total: - Primers 24 versos que tracten de diferent actuvitats de joglars. - La resta tracten sobre aquells temes literaris que els joglars haurien de conèixer i transmetre

TROBADORS

Guillem de Berguedà

Obres

Guillem de Berguedà

Entre el 1170 i el 11722 esriu una gran part de les seves poesies, així com una de les més coneguedes, Cansoneta leu e plan. Guillem de Berguedà tenia una forma diferent d'escriure els sireventesos, ell utilitzaba molt el sarcasme i obscè contra les personalitats de la seva època. El seu odi es manifestava als poemesAvui en dia es conserven 321 poesies d'ell. Va escriure 3 cícles de sirventesos, en contra de persones: - 3 en contra de Pere de Berga - 4 e contra de Arnau de Preixens - 4en contra de Ponç de Mataplana

Es creu que va néixer a l'any 1135 i que va morir al 1196. A la sevavida es va dedicar a assassinar a en Ramon Folc III (1175), feia tabé sirevtesos on parlaba malament sobre diferents trobadors. V a ser assassinat per un soldat.

TROBADORS

Guillem de Cabestany

Encara que no es sap molt més de la seva vida, Guillem es va convertir en un home molt prestigiós gràcies a la fantasiosa llegenda del cor que deia que en Guillem de Cabestany i na Saurimonda, dona den Raimon, es van enamorar i quan en Raimon es va adonar va matar a en Guillem i li va treure el cor i se'l va donar de menjar a la seva dona. Ella al adonar-se d'això es va suïcidar.

GUILLEM DE CABESTANY

Va ser un trobador català de l’edat mitjana. Ell va convertir-se en el símbol de “Màrtir d’amor” a causa de les seves desgràcies amoroses, les quals expressava en les seves obres literàries. Aquestes varen acabar tenint molt d’èxit i es van difondre.

L'obra que més repercussió va tindre va ser "La dous cossire". Aquesta obra va ser tan famosa que va ser copiada per cançoners i el seu estrofisme per tres trobadors del segle XIII: Bernart Sicart, Peire Basc i Peire Cardenal.

TROBADORS

Ramon Vidal de Basalú

Ramon Vidal de Basalú

- El Castia Gilós (obra feta per riure, un joglar recita dvant del monarca)La obra més important és "Las rasós de trobar" (primer tractat poètic en una llengua romànica i que té l'objectiu d'ensenyar grmaticament la manera d'escriure els versos. Posa exemples de grans trobadors que fa que parli de morfologia i posa la seva opinió).

Neix a Girona (Besalú) al 1196 i mor al 1252. Abans de ser trobador va ser joglar i estudiant al Castell de Mataplana.Escriu tres obres en vers ben redactades:- L'ensenyament del joglar (un joglar viatja per diferents corts) - Judici d'amor (debat entre els problemes sentimentals i cortesos)

COMTESSA DE DIA

També reconeguda com Beatriu, va ser una de les trobairitz més famoses.trobairitz occitana que ha escrit alguns poemes, però de la seva vida se'n sap molt poc Les seves obres expressen temes amorosos i les seves pròpies experiències personals . Els poemes de Beatriz solien estar acompanyats per música de flauta.

Una de les cançons més conegudes es A chantar m’er de so qu’eu no volria expressa els seus sentiments i desitjos personals es la més extensa de totes. Consta de sis estrofes en què mostra una actitud pessimista en què reflecteix el dolor que li provoca que l'amat sigui inabastable. https://youtu.be/m2B00v5pD3k?si=JOugIF3LKl3_0nop

COMTESSA DE DIA

Mes composicions de la comtessa de DiaAb joi et ab joven m’apais https://youtu.be/G7waFmVFYVw?si=pCRpwlQi7BwKiE4e Fin ioi me don’alegranssa https://youtu.be/Siob7fCsC9M?si=sbiUy-fUXu4H2t7u Estât ai en greu cossirier https://youtu.be/poq0otTzmCM?si=c0phugfrnHKq3Igj

Cerverí de Girona

TROBADORS

CERVERÍ DE GIRONA

Trobador que va néixer a Girona l’any 1259, anomenat realment Guillem de Cervera, adscrit a les corts del vescomte Ramon Folc de Cardona i dels reis Jaume I i Pere II, on percebia salari com a joglar; es mantingué, tanmateix, amb una independència moral rara en un poeta àulic. D’ell es conserva la producció més extensa de tota la literatura trobadoresca: 119 composicions vàries i uns Proverbis, en 1.197 quartetes. El seu estil s’acomoda tant als recursos de la poesia popular com recorre a cançons de forma complicada i de contingut artificiós i intel·lectualitzat. La seva poesia amorosa segueix les normes tradicionals de l’amor cortès trobadoresc.

OBRA: No el prenatz lo fals marit

Aquest poema tracta d’una dama s'ha de casar amb un home, normalment per conveniència i un tercer personatge intenta evitar-ho ja que n’està enamorat. Es tracta d'una viadeyra.

Fi

MOLTES GRÀCIES