1.3 GLÚCIDS

G L Ú C I D S

1.3

Col·legi Parroquial Don José Lluch

ÍNDex

1.3 glúcids

fÒrmulEs cícliQUEs

ELS mono-sacÀrids

conceptE I clasSificació

importÀncia biolÒgica ms

ELs oligo-sacÀrids

derivaTs monosac.

heteropoli-sacÀrids

ELS poli-sacÀrids

heterÒsids

QUadrEs resum

PreguntEs pau

Video resum

conceptE I claSsificació

glúcids

concepte i classificació

glúcids

Biomolècules formades per àtoms de C,H,O,N, a més a més pot contenir S i P. Unió de monòmers amb fòrmula empírica CnH2nOn. Per esta raó també anomenats carbohidrats o hidrats de carboni. Els més abundants en la naturalesa 90% de las biomolècules. Químicament, els glúcids són aldehids i cetones amb múltiples grups -OH.

concepte i classificació

glúcids

CLASSIFICACIÓ ESTRUCTURAL Monosacàrids o osesAldoses: aldotrioses/aldotetroses/aldopentoses Cetoses: cetotrioses/cetotetroses/cetopentoses Òsids: HolòsidsOligosacàrids (2-10) DISACÁRIDS Polisacàridos (>10) HOMOPOLISACÀRIDS HETEROPOLISACÀRIDSHeteròsids Glucolípids/glucoproteïnes...

elS MONOSACàRIDS

glúcids

els monosacàrids

compossició química

Sòlids, cristalitzables, blancs, sabor dolç Els monosacàrids contenen entre 3 i 7 àtomo de C. Trioses, tetroses, pentoses, hexoses, heptoses. Polihidroxialdehids o polihidroxicetones Caràcter reductor (reacció de Fehling) Dos tipus: aldoses i cetoses

els monosacàrids

Isomeria

Isomeria: Compostos que amb una mateixa fòrmula molecular tenen distintes propietats f-q per la seua disposició diferent dels àtoms 1. Isomeria de funció: idèntica fòrmula molecular distint grup funcional: Ej Dihidroxicetona i gliceraldehíd. 2. Estereoisomeria - Enantiòmers. -Diastereoisòmers.

isòmers

Vídeo interessant per vore a casa

els monosacÀrids

Isomeria

Isomeria: 1. Isomeria de funció. 2. Estereoisomeria: Disposició espacial -OH Carbonis asimètrics o quirals- Enantiòmers. Imatges especulars formes D i L- Diastereoisòmers o diastereòmers (no imatges especulars), epímers sols diferència un carboni asimètric.

ActiviTaT òptica

Important propietat dels monosacàrids. Capacitat de desviar el pla de polarització d'un feix de llum polaritzada que travese la disolució.- Rotació en sentit d'agulles del rellotge -- Dextrògirs (+) - Rotació en sentit contrari agulles -- Levògirs (-) Distint dextrògir i levògir de D i L

INFO

fòrmules lineals

Representació de forma lineal en projeccions de Fischer. Estructures tetraèdriques es projecten sobre el pla formant ànguls de 90º. Grup principal en vertical i en horitzontal el -OH.

INFO

Representacions en projecció de Fischer d'aldoses i cetoses

fòrmules cícliques

glúcids

fórmules cícliques

glúcids

En disolució els monosacàrids de menor tamany es troben en forma lineal, no obstant això, pentoses o hexoses adopten estructures cícliques Haworth disenyà fòrmules de projecció en el plànol amb els radicals de cada carboni en la part superior o inferior del plànol. Anells pentagonals furans (furanoses) Anells hexagonals pirans (piranoses)

fòrmules cícliques

Ciclació de monosacàrids

fòrmules cícliques

Ciclació de monosacàrids

ciclació fructosa

Ciclació glucosa

fòrmules cícliques

Ciclació de monosacàrids

fòrmules cícliques

PAU

Ciclació de monosacàrids

Més reals las representacions cadira i pot (nau), la de cadira més estables. C2, C3 y C5 en el mateix plànol

Nomenclatura: forma anomèrica alfa o beta enantiòmer D o L nom de la molècula tipus de cicle furano o pirano

ciclació

Cóm es formen les estructures cícliques en monosacàrids.

Importància biològica monosacàrids

glúcids

importància biològica

monosacàrids

Gran interés, constituentes de tots els glúcids. Actuen como nutrients per l'obtenció d'energia. Metabolits intermediaris de la respiració cel·lular i la fotosíntesi.

Glucosa: sucre del raïm, el més abundant. Principal nutrient. Constituent de polisacàrids. Galactosa: no es troba lliure. Part de la lactosa Disacàrid de la llet. Manosa: forma parte d'estreptomicina (antibiòtic) Fructosa: el más dolç, en la fruta. part de la sacarosa, Les cèl·lules hepàtiques la transformen en glucosa. També anomenada levulosa.

importancia biológica

monosacáridos

derivats de monosacàrids

glúcids

Ésters fosfòrics: intermediaris de metabolisme de glúcids o formes actives de monosacàrids. Desoxisucres: desoxiribosa: ADN Fucosa: component de la superfície de mamífers i càpsul·la bacteriana. Sucres àcids: Oxidació de 1 o dos grups terminals. - Ac. Glucònic (intermediario) - Ac glucurònic (integra teixit conjutiu) - Ác. ascòrbic (VIT C) - Ác. glucáric

Derivados

monosacáridos

Polialcohols: -glucitol o sorbitol: edulcorants artificials. - Glicerol o glicerina: en lípids. - mio-inositol: lípids membrana i receptores senyal química regula activititat. Aminosucres: - D-glucosamina: cartílag. - N-acetil-BD-glucosamina: forma el polisacàrid quitina - Àcid N acetilneuramínic: glucocàlix cél·lules animals -Àcid N acetil murámic: Paret bacteriana

Derivats

monosacàrids

INFO

els oligosacàrids

glúcids

els OLIGOSACàRIDS

glúcids

Formats por cadenes de 2 a 10 monosacàrids. Els més importants són els disacàrids. L'enllaç que uneix els monosacàrids es l'enllaç O-glicosídic.

Entre dos OH de diferents monosacàrids. S'allibera una molècula d'aigua. Deshidratació, condensació. Un pont de oxígen entre les dos molècules. Enllaç O-glucosídic: -Monocarbonílic: entre un OH del carboni anoméric del primer monosacàrid i un OH normal del segon. -Dicarbonílic: els dos OH que enllacen procedixen de carbonis anomèrics dels dos monosacàrids.

oligosacàrids

l'enllaç O-glucosídic

INFO

oligosacàrids

l'enllaç O-glucosídic

A enllaç O-glucosídic en alfa B enllaç O-glucosidic en betaMonocarbonílics

oligosacàrids

l' enllaç O-glucosídic

Dicarbonílic Terminació Ósido No reductor

oligosacàrids

- Mono o dicarbonílic - Alfa o beta - On el trobem - És reductor?

els disacàrids

- Mono o dicarbonílic - Alfa o beta - On el trobem - És reductor?

oligosacàrids

els disacàrids

els polisacàrids

glúcids

els polisacàrids

Glúcids

ELS POLISACÀRIDS

ESTRUCTURALS

de reserva

Enllaços O-glucosídics en Alfa

Enllaços O-glucosídics en Beta

Unió de molts monosacàrids mijançant enllaços O-glucosídics. No sabor dolç. No caràcter reductor

Enllaços més febles es trenquen fàcil enzims.

Enllaços més estables i resistents

Funció estructural, suport i protecció a estructures i organismes

Funció de reserva magatzem de monosacàrids en grànuls insolubles no augmenta la pressió osmòtica

Polisacàrids estructurals

Polímer de N-acetil-beta-D-glucosamina amb enllaços Beta-D(1-4) Exoesquelet d'artròpodes i parets cel·lulars de fongs. Simil·lar a la cel·lulosa amb capes alternes, pot conferir molta duresa i resistència. Facilita locomoció i protegeix d'agressions externes als artròpodes

Polímer lineal de molèculas beta-D-glucosa amb enllaços Beta-D(1,4) La molècula de glucosa gira 180º respecte a les seues veïnes. Entre molécules de glucosa ponts intra i intercatenaris. 60 a 70 cadenes formen una micel·la. 20 a 30 micel·les formen una microfibril·la. Un grup de microfibril·les forman fibres. Les fibres enllaçades forman capes en direcció alternants i d'ahí la paret cel·lular vegetal. Cell·ulases: enzims que hidrolitzen la cel·lulosa produides por microorg. Bact de hervívors i protozous que viuen en l'intestí de tèrmits.

CEL·LULOSA

Quitina

PolisacÀridos de reserva

Homopolisacàrid de reserva de les cèl·lules animals. Simil·lar a amilopectina però amb ramificacions cada 8 o 12 monòmers. S'enmagatzema amb grànuls en el fetge i múscul. 70% múscular 20% hepàtic 5% sang (glucosa)

Homopolísacàrid de reserva de cèl·lules vegetals. Mescla de dos components amb dos estructures: - Amilosa: cadenes llargues no ramificades unides amb enllaços alfa (1->4) amb enrotllament helicoidal. - Amolopectina: molt ramificada amb esquelet alfa (1->4) i ramificacions alfa (1->6) cada 15 0 30 monòmers. Es troba en los plasts o en tubèrculs, arrels, llavors. Enzims específics amilases: - Alfa amilases - Beta amilases Enzims desramificadors L

GlucÒgen

Polímers d'alfa-D-glucosa amb enllaços i ramificacions distintes a las del glucògen

midó

dextrans

hetero-polisacàrids

glúcids

Pectines

heteropolisacàrids

Polímers de l'àcid galacturónic (alfa1->4), presenten intercalats altres monosacàrids del que sorgeixen ramificacions. En la paret cel·lular formant matriu on es disposa les fibres de cel·lulosa.

AGAR-AGAR

Hemicel·Luloses

Polímer de L i D galactosa, que s'extrau de les algues roges. Espesant en indústria alimentària, digestió difícil, mitjans de cultiu.

Conjunt heterogéni de polisacàrids constituits per monosacàrids beta (1->4), cadena lineal de la que ixen ramificacions curtes. Entre els components fucosa, glucosa, galactosa. En la paret cel·lular vegetal recobrint fibres de cel·lulosa.

Mucílags

GOMeS

Simil·lars a les gomes, s'empleen en indústria farmacèutica en saciants, dietes

Polímers de l'arabinosa, galactosa i àcid glucurónic amb funció defensiva en les plantes. Algunes interés industrial

Mureïna

heteropolisacàrids

Polímer de N-acetilglucosamina i de N-acetilmurámico mitjançant enllaços beta (1->4). Se li afigen cadenes curtes d'aminoàcids que constitueixen peptidoglicans forma part de paret bacteriana, protegeix bacteris.

GlicosaminoglUcans

Condroití sulfat

(abans mucopolisacárids). Polímers linials d' N-acetil glucosamina, N-acetil galactosamina i ácido glucurónic. En la matriu extracel·lular de teixits connectius.

En cartílags, pell, vasos sanguínis, lligamentos i tendons. Forma heteròsids proteoglicans..

àcid hialurònic

heparina

Es localitza en vasos sanguinis de pulmons, fetge i pell intervé com anticoagulant. Forma heterósids proteoglicans.

Molt hidratat, lubricant, aporta resistència, en humor vítri dels ulls i líquids sinovials

heteròsids

glúcids

Heteròsids

glicoproteïnes

L'aglucó (part no glucídica) és una proteïna en major proporció que en els proteoglicans. - Glicoproteïnes sèriques o sanguínies como la protrombina. - Inmunoglobulines (anticossos) - Hormonas luteinitzant i fol·liculoestimulant - Proteïnes de superfície de membrana, reconeiximient cel·lular, rebuig trasplantaments...

Heteròsids

glicolípids

L'aglucó (part no glucídica) és un lípid del tipus ceramida Cerebròsids: amb galactosa o glucosa Gangliòsids oligosacàrid ramificat. Molècules de membrana, en superfície de cèl·lules del sist nerviós, reconeiximent cel·lular, receptors de molècules extracel·lulars, senyals. Per unió prèvia a la infecció per virus i bacteris.

Heteròsids

principis actius de plantes medicinals

Aglucó una molècula orgènica comoalcohol, fenol... S'utilitzen en indústria farmacèutica, tòxics a dosis altes. - Cardiotònics: digitalina - Cianogenètics: pot ser mortal - Glicirricina: expectorant, antiinflamatori - Antracènics: laxant - Tanòsids: astringents

Video resum

Els Glúcids

Extraordinària 2021

ordinària 2021

Extraordinària 2020

1.2

2.2

2.2

Enllaç

VoRe PAU

Ordinària 2019

ordinària 2018

extraordinària 2018

Extraordinària 2017

Opció B 1.1

Opció A 1.2

Opció A 1.1 Opció B 1.1

Opció A 1.3 Opció B 1.1

Activitats

1, 2, 3, 4, 5, 8