LES TIPOLOGIES TEXTUALS

LES TIPOLOGIES TEXTUALS

ÍNDEX

Narrativa

Argumentativa

Conversacional

Descriptiva

Instructiva

Retòrica

Expositiva

TEXT NARRATIU

Relata uns fets imaginaris o reals; és a dir, explica una història. La història passa en un temps i un espai determinats, i les accions narrades estan relacionades en si. Sempre hi ha un narrador, que és qui explica allò que succeeix. També hi ha uns personatges, una trama i un marc narratiu.

Característiques:

• Sol seguir una estructura molt clara: plantejament, nus i desenllaç
• Ús de verbs d’acció i, principalment, temps verbals en passat i en present.
• Ús de connectors temporals i adverbis de temps.
• Ús d’adjectius i explicacions detallades.
• Poden haver-hi textos descriptius dins dels narratius.

Exemples:

• Conte
• Novel·la
• Faula
• Anècdota
• Relat
• (Auto)biografia
• Còmic
• Reportatge
• Notícia

TEXT argumentatiu

Text informatiu en què l’autor proporciona informació subjectiva i objectiva (raons, proves...) amb la intenció de modificar els coneixements del destinatari, convèncer-lo d’alguna cosa, donar la nostra opinió o canviar-ne el punt de vista respecte a un tema.

Característiques:

• Ús d’arguments de diferents tipus (a favor o en contra).
• Ús de comparacions i analogies.
• Ús de verbs d’opinió (creure, pensar, opinar, dir...) i adjectius valoratius.
• Connectors adversatius, causals, finals, etc.
• Citacions, cometes i cursives.
• Predomini de la primera persona del singular o plural.

Exemples:

• Columna periodística
• Carta al director
• Anunci publicitari
• Discurs polític

• Discurs
• Debat
• Article d'opinió
• Assaig

+ INFO

Exemples:

• Entrevista
• Diàleg entre personatges
• Teatre
• Xat
• Conversa telefònica

Representa la conversació entre interlocutors en forma dialogada (oral), ja siga espontània o preparada. S'utilitza per interactuar entre dos o més interlocutors sobre diferents temàtiques.

Característiques:

• Successió de torns de paraula.
• Hi ha interacció entre els participants.
• L'entonació, el to de veu i el llenguatge no verbal són importants.
• Ús de preguntes, aclariments, recapitulacions, acords o desacords...
• Sol utilitzar-se el present.

Text conversacional

TEXT DESCRIPTIU

Explica detalladament un fet o una circumstància. Descriu minuciosament persones, animals, objectes, llocs... L’objectiu és que el receptor pugui fer-se una idea molt clara de com és allò que s’està descrivint.

Exemples:

Característiques:

• Catàlegs
• Guies turístiques
• Etiquetes de productes
• Fitxes científiques
• Ressenyes
• Entrada de l'enciclopèdia

• Predomini de verbs copulatius (ser, estar i semblar), de pertinença (com tenir) i dels sentits i emocions (veure, olorar, sorprendre, alegrar...).
• Gran varietat de lèxic.
• Ús d’adjectius qualificatius.
• Ús de metàfores, comparacions i personificacions.
• Ús d'adverbis de lloc i manera.

text instructiu

Dona instruccions, consells o recomanacions. Solen ser textos esquemàtics i concisos, ja que l’objectiu és que el lector entengui les indicacions sense problemes.

Característiques:

• Estructura esquemàtica o per punts.
• Ús de l’imperatiu. En oracions negatives, ús del present de subjuntiu.
• Ús d’expressions d’obligació: haver de, caldre, ser necessari...
• Ús de connectors textuals.
• Estructura enumerativa o dividida en fases d’un procés.

Exemples:

• Recepta
• Prospecte
• Manual
• Normes d'un joc

• Llei
• Reglament
• Guies d'estil

TEXT RETÒRIC

Característiques:

L'objectiu dels textos retòrics és jugar amb el llenguatge per tal de crear bellesa o aconseguir un determinat efecte en el receptor. S'utilitza per expressar sentiments i emocions, i per delectar, causar plaer o commoure.

• Hi ha múltiples estructures possibles.
• Figures retòriques semàntiques (hipèrbole, sinestèsia, metàfora, comparació, repetició, personificació, metonimia...).
• Figures retòriques sintàctiques (polisíndeton, hipèrbaton, paral·lelisme...).
• Jocs de paraules (doble sentit, polisèmia).

Exemples:

• Poema
• Acudit
• Refrany

• Embarbussament
• Eslògan publicitari
• Endevinalla

TEXT EXPOSITIU

Text informatiu l’objectiu del qual és explicar un determinat tema o informar sobre un determinat tema. Té una finalitat didàctica, no vol convèncer ni donar una opinió, sinó transmetre informació objectiva, clara i ordenada.

Característiques:

• Llenguatge clar, concís i denotatiu (neutre, i objectiu). Sintaxi senzilla.
• Ús de connectors discursius (per tant, aleshores, tanmateix, en conseqüència...).
• Registre formal i ús culte de la llengua.
• Lèxic especialitzat.
• Predomini del present d'indicatiu.

• Estructura: introducció, desenvolupament i conclusió.

Exemples:

• Fullet informatiu

• Currículum
• Llibre de text
• Examen
• Tríptic
• Diccionari o enciclopèdia
• Exposició oral
• Documental o reportatge

HO POSEM EN PRÀCTICA?

A quina tipologia pertany aquest fragment?

Els grafits al carrer és un tema poc mediàtic, tot i que pot ser una problemàtica en l’actualitat. Aquesta forma de pintar amb esprais, normalment al carrer, que els autors consideren art o decoració i altres persones consideren vandalisme, crea moltes vegades conflictes. Per això, em pregunte: és art o vandalisme? Hi ha alguna forma de regular on es pot pintar? En principi, els grafits podem considerar-los pintures, una forma de crear art, ja que n’hi ha de realment artístics i tenen una dificultat immensa a l’hora de crear-los. A més d’això, hi ha grafits reivindicatius que poden fer una funció social. Per exemple, quan es pinta contra la sida, la fam al món, etc. Tanmateix, no es poden considerar grafits les pintures que surten d’agafar un esprai i pintar alguna cosa sense sentit. Tampoc pintar en llocs clarament prohibits, ja que això seria un dany a un bé aliè.

+ INFO

A quina tipologia pertany aquest fragment?

Es tracta d’un joc que, segons els llocs, s’anomena també treset, treset en ratlla o renglera en treseta. Hi juguen dues persones. Material necessari:

• Un tauler o un dibuix amb l’esquema del dibuix
• 3 peces menudes del mateix color
• 3 peces menudes d’un color diferent (poden ser també diferents objectes petits)

Instruccions del joc:

• El primer jugador ha de posar la seva peça just en el punt central.
• El segon jugador ha de col·locar la seva en un dels punts on conflueixen les línies.
• Correlativament, ambdós jugadors han d’anar posant les seves peces en distints punts de confluència.

+ INFO

A quina tipologia pertany aquest fragment?

Tenia els cabells com un bosc, plantats damunt del cap rodonet. Lluents com un xarol. Se'ls pentinava a cops de pinta i a cada cop de pinta se'ls allisava amb l'altra mà. Quan no tenia pinta se'ls pentinava amb els dits de les mans ben oberts, de pressa, de pressa, com si una mà empaités l'altra. Si no se'ls pentinava, li queia un ble damunt del front, que tenia ample i una mica baix. Les celles eren espesses, negres com els cabells, damunt d'uns ulls menuts i lluents de ratolí. Les vores dels ulls sempre les tenia humides, com una mica untades i li feia molt bonic. El nas no era ni massa ample, ni massa estret, ni tirant amunt, que no m'hauria agradat gens. Les galtes eren plenes, rosades a l'estiu, vermelles a l'hivern, amb una orella a banda i banda una mica desenganxada de la part de dalt. I els llavis els tenia sempre encesos i eren grossets; el de baix sortit enfora. Quan parlava o reia, se li veia la cadeneta de les dents, ben posades a cada forat de geniva. Tenia el coll sense nervis.

+ INFO

A quina tipologia pertany aquest fragment?

Els moviments sísmics són trepidacions de l’escorça terrestre. Tal com es pot observar, la litosfera està, generalment, tranquil·la; però hi ha aparells molt sensibles que permeten enregistrar-ne els moviments que queden fora de l’abast de la percepció humana. Parlem de terratrèmols quan aquests moviments són perceptibles i , a vegades, tan forts que provoquen devastacions considerables. Segons les causes 5 que els provoquen, es divideixen en terratrèmols tectònics, d’ensorrament i volcànics. Els terratrèmols s’originen en un lloc situat a l’interior de la Terra, l’hipocentre, que pot raure fins a 60 km de profunditat, el qual té el seu punt corresponent a la superfície en l’epicentre. Des d’aquest, el moviment sísmic es propaga en forma d’ones, amb una velocitat variable: de 300 a 2.500 m per segon en l’escorça terrestre, mentre que en el nucli, per la seua naturalesa metàl·lica, poden arribar als 10 16.000. S’anomenen directes les ones sísmiques que van de l’hipocentre a l’epicentre, i superficials les que irradien d’aquest últim.

+ INFO

A quina tipologia pertany aquest fragment?

— Bon dia. Truque de l’empresa Ofertes Úniques i tenim ofertes úniques per a vostè. — Aha… — Tenim d’oferta una barbacoa lleugera, d’acer inoxidable, amb encès automàtic i barilles giratòries. Li quedarà una carn increïble. — No m’interessa, sóc vegetarià. — Així potser l’interessa una nevera no frost, air flow, calaix de verdures i congelador de dos cents litres. — No puc prendre res fred; tinc faringitis crònica — No es preocupe. Li puc millorar el preu de la seva assegurança de cotxe. — No tinc carnet. — ¿Moto? — No. — ¿Bicicleta? — Vaig en cadira de rodes.

+ INFO

A quina tipologia pertany aquest fragment?

Assumiràs la veu d'un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera. I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu sols estaràs despert, i tu estaràs despert per tots.

+ INFO

A quina tipologia pertany aquest fragment?

Ja l’endeví Calques va profetitzar que la ciutat de Troia mai podria ser conquistada sense la meva ajuda. Ma mare, Tetis, sabia que si anava a Troia, moriria, així que em va enviar a la cort de Licomedes, on vaig romandre amagat per algun temps disfressat de dona. Una vegada a la cort, em vaig enamorar de la filla de Licomedes, amb la qual vaig tindre un fill anomenat Neoptolem. No obstant això, vaig ser descobert per l’astut Ulisses, el qual es va presentar com a mercader i va exhibir entre les mercaderies, una armadura. Vaig ser l'única «donzella» que em vaig entusiasmar amb les armes... Finalment vaig decidir partir amb Ulisses cap a Troia acompanyat del meu amic Patrocle. Iniciada la guerra, fou el centaure Quiró, el tutor de la meva excel·lent formació com a futur heroi, qui em va preparar en variades facetes, des de les armes fins a la música passant per l’estratègia i les arts.

+ INFO

QUÈ HE DE FER?

Llegiu el fragment que us he entregat i contesteu les preguntes en grup.

TEXT EXPOSITIU

TEXT INSTRUCTIU

TEXT NARRATIU

TEXT RETÒRIC

TEXT CONVERSACIONAL

¿Tienes una idea?

Usa este espacio para añadir una interactividad genial. Incluye texto, imágenes, vídeos, tablas, PDFs… ¡incluso preguntas interactivas! Tip premium: Obten información de cómo interacciona tu audiencia:

• Visita las preferencias de Analytics;
• Activa el seguimiento de usuarios;
• ¡Que fluya la comunicación!

TEXT DESCRIPTIU

TEXT ARGUMENTATIU