Renaixement: coneixem els tipus d'art

Art del Renaixement

Coneixem els tipus d'art

arquitectura

Analitzem-la!

MUSEODELARTE

Perugino: entrega de les claus a St Pere

pintura

Analitzem-la!

escultura

Analitzem-la!

Santa Croce

Michelangelo: Madonna de Bruges

Característiques generals

1. S’inspira més en el seu antecedent romà que no pas en Grècia, segurament per la seva monumentalitat.​ 2. Domina la perspectiva i les formes simètriques i geomètriques. 3. Ús d'elements clàssics com els ordres arquitectònics. 3. Utilitza els elements constructius següents com a referents: la volta de canó, la cúpula i l'arc de mig punt. 4. Les construccions més típiques són les esglésies, els palaus urbans i les vil·les.

Tornar

Veiem en detall les arquitectures

Façana

Planta

Coberta

Altres

Tornar

MENU

ARQUITECTURA- FAÇANA

Proporcions àuries: reflexant l'harmonia de l'univers.

Tornar

sant andreu de mantua

MENU

ARQUITECTURA- PLANTA

Exemple: Sant Andreu de Mantua

Tornar

MENU

ARQUITECTURA- Coberta

Ens hem de fixar en les cobertes (sostres o tancaments) que té l'edifici. Trobem diferents tipus de coberta: - Coberta plana (foto esquerra, en aquest cas, té decoracions amb cassetons, molt típic del Renaixement italià). - Volta de canó: és un arc de mig punt amb profunditat (foto dreta, en aquest cas té decoracions de pintura al fresc). - Cúpula: és la gran novetat del Renaixement. Es faran cúpules de tamanys i formes molt diferents.

Exemple: Sant Andreu de Mantua

Tornar

MENU

ARQUITECTURA - Altres

Sant andreu de mantua

- Harmonia i proporció (perfecció matemàtica i geomètrica).- Quadrat (símbol de l’ésser humà) - Cercle (símbol de Déu). - Proporcions àuries (nombre d'or). Tot això reflexa l’harmonia de l’univers.

L'exterior és reflex de l'interior

Espai unitari: - que es pugui veure amb un cop d’ull la totalitat de l’edifici -es pren l’edifici com un tot (façana, planta, cobertura, decoracions, paisatge exterior...

Horitzontalitat (anteriorment, al gòtic, primava la verticalitat).

Tornar

Escultura

• Inspiració en l’art de l’antiguitat clàssica (Grècia i Roma) i també en la natura.

• Mostren una visió humanista, centrada en l’ésser humà i en la seva bellesa.

• Busquen una representació realista del cos humà, estudiant amb detall l’anatomia.

• Fan servir la proporció i el contrapposto (una posició en què el cos sembla en moviment i no és rígid).

• L'escultura esdevé independent de l’arquitectura, és a dir, ja no forma part només d’edificis o temples.

• Els temes poden ser religiosos, mitològics o al·legòrics (sobretot a Itàlia); a Espanya i Alemanya predominen els temes religiosos.

• Els materials més utilitzats són el marbre, l’alabastre, el bronze i, en alguns llocs, la fusta.

• Les composicions solen ser geomètriques i equilibrades, amb moviment contingut.

Descripció (anàlisi objectiva)

Interpretació (anàlisi subjectiva)

Tornar

Michelangelo: Moisès

MENU

ESCULTURA - Descripció de l'obra

Es pot explicar mostrant-hi fotografies o dubuixant-hi a sobre.

És important comentar tots els elements visibles de l'obra en la seva descripció.

Michelangelo: Tombes de la família medici

Tornar

MENU

ESCULTURA - Interpretació de l'obra

Retrat de Giuliano

Retrat de Lorenzo

Figures simbòliques

Aquí hi ha enterrat Lorenzo de Medici

Aquí hi ha enterrat Giuliano de Medici

Tornar

Pintura

• Els pintors del Renaixement es van inspirar en l’art de l’antiguitat clàssica i en l’observació de la natura.

• Mostren una visió humanista, centrant-se en la figura humana i en el món real.

• Busquen la bellesa, l’harmonia i l’equilibri en les seves composicions.
• Utilitzen la perspectiva lineal per donar profunditat i fer que les pintures semblin realistes i tridimensionals.

• També apliquen la perspectiva aèria (els colors són més clars i blavosos al fons per simular la distància).

• Les figures es representen amb proporcions naturals, moviments suaus i expressions realistes.

• Fan servir la llum i l’ombra (clarobscur) per donar volum als cossos i objectes.

• Els temes poden ser religiosos, però també mitològics, retrats o escenes de la vida quotidiana.

Interpretació (anàlisi subjectiva)

Descripció (anàlisi objectiva)

Raffaello: la Transfiguració

Tornar

MENU

PINTURA - Descripció de l'obra

Columna clàssica (coríntia)

Arc de mig punt amb cassetons

És important comentar tots els elements visibles de l'obra en la seva descripció.

Es pot explicar mostrant-hi fotografies o dubuixant-hi a sobre.

Tornar

raffaello: incendi del borgo

MENU

PINTURA - Interpretació de l'obra

raffaello: incendi del borgo

Tornar

Descripció dels personatges i el paisatge

- Gràcies a la recerca en anatomia, aconsegueixen pintar cossos més realistes. - Parlar de la nuesa: novetat del Renaixement (anteriorment, a l'Edat Mitjana, totes les escultures anaven vestides). - Proporcions humanes molt calculades. - Roba: els escultors utilitzen els plecs per insinuar el que hi ha sota (el cos) i el moviment. - Gest que està fent la persona, cap on mira, ... - Contrapposto: recolzament del pes sobre una cama. - Paisatge: urbà, natural...

Planta

Planta basilical d'una sola nau, amb una cúpula circular al creuer. Figures geomètriques que són polígons regulars: trobem cercles (símbol de Déu) i quadrats (símbol de l'home).

Arc de mig punt

La influència no ve de l'art romànic si no de l'IMPERI ROMÀ, l'època d'esplendor: - arcs de triomf (foto esquerra) - aqüeductes:

COMPOSICIÓ

- Quantes figures humanes hi ha? - En quina posició estan? - Com estan distribuïdes? Per exemple: aquí veiem tres figures humanes, una asseguda al centre i les altres ajagudes a cada un dels seus dos costats, formant un triangle.

Plantes centralitzades

Al barroc, són més complexes que al Renaixement:- Elíptiques. - Polígons irregulars.

Coberta

Tant a la façana com a l'interior trobem voltes de canó amb cassetons. A més, hi ha una cúpula amb petxines (de base circular a quadrada).

Comparació amb obres posteriors: com ha influït?

Podem comparar-la amb: - Obres del Renaixement o Barroc que s'hagin fet més tard. - Obres Neoclàssiques, que s'inspiraven en el Renaixement. - Obres de l'art Contemporani: avantguardes, surrealisme, art abstracte... Per exemple, la podríem comparar amb aquesta pintura Neoclàssica.

Nicolas Poussin (1630): el rapte de les Savines

Sistema arquitravat

Sistema bàsic que suporta un pes horitzontal sobre unes estructures verticals (que poden ser columnes, pilars, pilastres...), en aquest cas són pilastres. En el cas de la foto següent, són columnes:

Egipcis i grecs van utilitzar aquest sistema arquitectònic que prescindeix de l'arc i la volta.

Comparació amb obres anteriors: possible inspiració

Podem comparar-la amb: - Obres antigues gregues o romanes. Per exemple, aquí tenim el mausoleu de l'emperador August, el qual li va poder servir d'inspiració. - Obres del Renaixement anteriors. Per exemple, també la podríem comparar amb el David del mateix Miquel Àngel.

Estàtua d'August, a l'antic mausoleu de l'emperador (s.I aC)

Comparació amb obres anteriors: possible inspiració

No es conserva molta pintura de l'Edat Antiga, però podem comparar-la amb: - Obres de l'Edat Mitjana. Per exemple, alguna obra de Fra Angelico. - Obres del Renaixement anteriors. Per exemple aquesta de Botticelli.

Sandro Botticelli de 1483: Escenes de la història de Nastagio degli Onesti

Materials

En l'escultura del Renaixement s'utilitzen sobretot dos materials (els materials nobles de l'Edat Antiga): - Bronze: es treballa modelant un motllo i després fonent-hi dins el bronze fos. Quan aquest està fred, es trenca el motllo. Tècnica: modelatge. - Marbre: es treballa picant la pedra amb un cisell fins aconseguir la forma esperada. Tècnica: buidatge. Els escultors dominen o una tècnica o l'altra, és molt diferent un o altre treball. Es pot reconèixer directament amb el color de l'obra. Per exemple: aquesta obra està feta en marbre, que és un material noble, mitjançant la tècnica del buidatge.

Planta basilical

Retorn a les plantes antigues de les basíliques romanes. Novetat del renaixement: s'afegeix una cúpula al creuer. Aquesta pot tenir base circular, quadrada, octogonal...

Utilitat: per a què serveix?

Per exemple, aquesta obra és un monument funerari, així que serveix per albergar les tombes dels medici. També és una propaganda política de la familia.Alguns usos o funcions de l'escultura són: - Ornamental: decorar un espai. - Commemorativa o de propaganda: enaltir algú important. - Didàctica o pedagògica: ensenyar alguna cosa. - Religiosa: pregar o despertar l'espiritualitat. - Funerària: enterrar algú.

Perspectiva

És la gran novetat del Renaixement, una simulació de profunditat (3D) en un suport pla (2D). Apareixen noves maneres de dibuixar en perspectiva, les més importants són: - Perspectiva lineal: els elements que estan més lluny són més petits, els que estan més a prop més grans. Hi ha un o dos punts de fuga des dels que parteix tota la perspectiva de l'obra. - Perspectiva aèria: l'obra està pintada com si es mirés des del punt de vista d'un ocell, des de dalt. Així es representa molta més quantitat de paisatge. - Sfumatto: es difumina el que hi ha més lluny i es canvien els tons, fent el fons més blavós.

En aquest cas, trobem una perspectiva lineal amb un punt de fuga que seria al personatge central, ajudant a marcar la composició triangular. En alguns casos es combinen dos o els tres tipus de perspectiva.

Materials

En la pintura del Renaixement s'utilitzen diverses tècniques: - Fresc: barreja del pigment amb calç, sorra i aigua. S'utilitza per pintar directament sobre el mur (paret o sostre). - Oli: es barregen els pigments amb aglutinants amb base d'oli. S'utilitza per pintar sobretot sobre llenç (tela) o taula (fusta). - Tremp: es barregen els pigments amb aglutinants amb base d'ou o greix animal. No es pot reconèixer fàcilment mirant l'obra amb una fotografia, en directe sí. S'ha de buscar de què està feta. Per exemple: aquesta obra està feta al fresc, pintant directament sobre el mur de les parets de les estances del Vaticà.

Planta centralitzada

Té com a base una figura geomètrica d'un polígon regular. S'inspira en construccions antigues com el Panteó de Roma:

Comparació amb obres posteriors: com ha influït?

Podem comparar-la amb: - Obres del Renaixement o Barroc que s'hagin fet més tard. - Obres Neoclàssiques, que s'inspiraven en el Renaixement. - Obres de l'art Contemporani: avantguardes, surrealisme, art abstracte... Per exemple, la podríem comparar amb aquest monument funerari que s'assembla en composició, però que és més teatral. Aquest està fet un segle més tard, en l'estil de l'art Barroc.

Bernini (1678): Monument funerari del Papa Alexandre VII

Proporcions

Figures geomètriques

Puresa geomètrica, símbol de la perfecció. Trobem sobretot:

• Quadrats: símbol de l'ésser humà i de tot allò terrenal.
• Cercles: símbol de Déu i de tot allò diví o extraterrenal.

Altres

• Llum: si està a interior o exterior li dona una llum diferent. Tot això està pensat al Renaixement.
• Color: és blanc, però hi ha altres obres que tenen algun toc de color. En realitat les obres antigues no eren blanques però el color no s'havia conservat. Per això les "copien" en blanc.
• Connexió amb altres arts. Per exemple, aquí podríem parlar de la connexió amb l'arquitectura, ja que està dins d'un mausoleu construït específicament per albergar les tombes.

Utilitat: per a què serveix?

Per exemple, aquesta obra és ornamental, dedicada a decorar les estances del papat, és a dir, les seves habitacions, i fer-les més dignes del cap de l'Església.Alguns usos o funcions de la pintura són: - Ornamental: decorar un espai. - Commemorativa o de propaganda: enaltir algú important. - Didàctica o pedagògica: ensenyar alguna cosa. - Religiosa: pregar o despertar l'espiritualitat. - Protesta: denunciar alguna acció o situació.

COMPOSICIÓ

- Quantes figures humanes hi ha? - En quina posició estan? - Com estan distribuïdes? Per exemple: aquí veiem moltes figures que estan a diferents nivells, distribuïdes en forma de triangle, que està marcat verticalment amb una columna clàssica. També podríem dir que té una composició complexa.

Façana

Ens avança el que veurem a dins

Frontó triangular

És una estructura que s'utilitzava molt a l'antiguitat (Grècia i Roma). Al Renaixement, ho recuperen com un símbol de les èpoques de més esplendor.

Altres

• Llum: si s'imita una llum natural o artificial, si ve d'un punt concret.
• Color: colors intensos de les robes, colors naturals dels paisatges o dels cossos...
• Connexió amb altres arts. Per exemple, aquí podríem parlar de la connexió amb l'arquitectura, ja que l'escena està representada té elements de l'arquitectura renaixentista.

Columnes clàssiques

Basant-se en l'antiguitat grega i romana, utilitzen columnes clàssiques. N'hi ha de tres tipus: Capitell: senzill, auster volutes fulles d'acant

Planta basilical

Al cinquecento, es compliquen les plantes basilicals. Segueixen tenint una o diverses cúpules.

Arc de mig punt

La influència no ve de l'art romànic si no de l'IMPERI ROMÀ, l'època d'esplendor: - arcs de triomf (foto esquerra) - aqüeductes:

Descripció del cos i la roba (si en porta)

- Gràcies a la recerca en anatomia, aconsegueixen esculpir cossos més realistes. - Parlar de la nuesa: novetat del Renaixement (anteriorment, a l'Edat Mitjana, totes les escultures anaven vestides). - Proporcions humanes molt calculades. - Roba: els escultors utilitzen els plecs per insinuar el que hi ha sota (el cos). - Gest que està fent la persona, cap on mira, ... - Contrapposto: recolzament del pes sobre una cama.

Parts de la cúpula

- Llanterna: per on entra la llum, és la part més alta de la cúpula.- Casquet o mitja taronja: és una mitja esfera, que connecta amb la base de la cúpula. - Tambor: és la base de la cúpula, que suporta el pes. - Petxines: serveixen per encaixar la base circular de la cúpula en un espai quadrat de l'edifici.