Infografia línia de temps models atòmics

Models atòmics

Model de Rutherford

Rutherford afirmava que l'àtom tenia un nucli central on estava tota la massa i la càrrega positiva, la càrrega positiva dels protons es compensaba amb la càrrega negativa dels electrons, que aquestos es troben fora del nucli. També afirmava que hi havia la mateixa quantitat de protons que d'electrons, així que eren entitats neutras.

Leyre Mercedes Martínez Egas 4t C

Model de Demòcrit

Demòcrit i el seu mestre Leucip afirmaven que la materia consistia de dues coses, àtoms i buit. Es va postular que tota la materia estava formada per àtoms, indivisibles i indestructibles. Això volia dir que ja sigui sòlid, líquid o gaseós, estava format per àtoms.

Va fallar

Model de Bohr

En aquest model hi ha com diferents capes on hi ha més d'un nivell d'energia, així els electrons podien moure's sense perdre energia. Quan passen d'una òrbita a una altra, solament poden absorbir o emetre les energies corresponents a la diferència d'energia entre les òrbites. Els electrons no poden estar en totes les òrbites, només en les permeses.

Va fallar

Model de Dalton

Alguns dels postulats de Jhon Dalton eren: "tota la matèria està formada per àtoms, que són partícules indivisibles i indestructibles. Els àtoms de diferents elements tenen característiques diferents. Els àtoms d'un mateix element són completament idèntics." Per Dalton, l'àtom va ser una particula simple sense altres components.

va fallar

Descobriment del neutró

Va fer diversos experiments per comprovar que la massa de protons i electrons no coincidia amb la massa total de l'àtom; per això, Rutherford va suposar que havia d'haver un altre tipus de partícula subatòmica al nucli dels àtoms. Com no tenien càrrega elèctrica van rebre el nom de neutrons. Va ser molt dificil descobrir-ho ja que no tenen càrrega electrica.

va fallar

Model de Thomson

Model Mecanoquàntic (Schrödinger)

Segons Thomson, l'àtom va ser una massa positiva uniforme, amb insertades en aquesta carregues negatives (electrons). Thomson afirmava que la càrrega positiva i negativa era igual en magnitut, per això és electricament neutre, ja que un àtom no té càrrega en el seu conjunt. Aquest model no tenía nucli atòmic.

Schrödinger va afirmar que el moviment dels electrons en l'àtom corresponia a la dualitat ona-partícula i que per això, els electrons podien moure's al voltant del nucli com a ones estacionàries. Un orbital atòmic és com la regió dins d'un àtom, on possiblement està l'electró el 90% del temps.

Va fallar

Experiment de Thomson

Per a verificar les propietats de les partícules, Thomson va col·locar el tub de raigs catòdics entre dues plaques amb càrregues oposades, i va observar que el raig es desviava, allunyant-se de la placa carregada negativament i acostant-se a la placa carregada positivament. Així va demostrar que aquests raigs estaven fets per partícules carregades negativament.

Experiment Chadwick

Segons Chadwick, la seva hipòtesi va ser que quan un element com el beril·li és bombardejat amb partícules alfa, es pot produir una reacció nuclear que produeix neutrons. El metall va emetre una radiació de molt alta energia, paregut als raigs gamma, com reacció a que Chadwick va bombardellar una prima làmina de beril·li amb partícules alfa.

Experiment de Schrödinger

El físic alemany Otto Stern i Walther Gerlach, en 1922, varen hipotetitzar que els electrons es comporten com a petites barres magnètiques, cadascuna amb un pol nord i sud. Per sebre si aquesta teoria era real, van disparar un feix d'àtoms de plata entre els pols d'un magneto permanent amb un pols forts nord i sud. Com a resultat van observar que els àtoms es dividien clarament entre els pols nord i sud. Aquests resultats van revelar que els electrons solament podien mostrar dues orientacions: amb el camp magnètic o contra ell.

Observa l'experiment

Experiments de Rutherford

Els experiments de Rutherford van ajudar als científics a descobrir que cada àtom té un nucli on té les càrregues positives i la major part de la seva massa es concentren. Van deduir això mesurant com un feix de partícules alfa es dispersa quan colpeja una fulla metàl·lica prima. Tot això es va realitzar entre 1908 i 1924 per Hans Geiger i sota la direcció d'Ernest Rutherford en la Universitat de Mánchester.