biosfera

TEMA 5

LA BIOSFERA

empezar

1. ELS ÉSSERS VIUS

Què és la biosfera?

La biosfera és la capa de la Terra on es desenvolupa la vida i està formada per tots els éssers vius i el medi físic on viuen.

1. ELS ÉSSERS VIUS

1.1 CARACTERÍSTIQUES DELS ÉSSERS VIUS

Què és un ésser viu?

Són tots aquells que presenten les següents característiques:

1. ELS ÉSSERS VIUS

1.1 CARACTERÍSTIQUES DELS ÉSSERS VIUS

Què és un ésser viu?

Són tots aquells que presenten les següents característiques:

1. ELS ÉSSERS VIUS

1.1 CARACTERÍSTIQUES DELS ÉSSERS VIUS

Què és un ésser viu?

Són tots aquells que presenten les següents característiques:

ELS ÉSSERS VIUS

ELEMENTS QUE FORMEN LA VIDA: BIOMOLÈCULES

Biomolècules orgàniques: Una de les seues característiques principals és que el carboni constitueix una part important de la seua estructura. Les principals són: - Glúcids també anomenats sucres o hidrats de carboni. La seua funció principal és proporcionar energia de forma immediata.(glucosa, sacarosa, midó) - Lípids. Serveixen com a reserva energètica, formen part de les membranes cel·lulars i a més ens protegeixen del fred (greixos, colesterol). - Proteïnes. Intervenen en molts processos, encara que la majoria desenvolupen una funció estructural, això és, són elements de construcció de les cèl·lules. (hemoglobina,queratina, actina) - Àcids nucleics. El més conegut és l'ADN. Emmagatzemen informació hereditària.

ELS ÉSSERS VIUS

ELEMENTS QUE FORMEN LA VIDA: BIOMOLÈCULES

Biomolècules inorgàniques: no tenen carboni en la seua estructura o en tenen en una quantitat reduïda. En els éssers vius destaquen: - L'aigua és la molècula més abundant entre els éssers vius. És el mitjà de transport de substàncies, permet eliminar substàncies de rebuig, és el medi físic en el qual es produeixen les reaccions químiques i manté la temperatura. - Les sals minerals. Es troben en estructures sòlides (esquelets, petxines, ossos...)

ELS ÉSSERS VIUS

ACTIVITAT MIKE 1. Respon als apartats. a) Quina substància és la més abundant en els éssers vius? b) Si anem a realizar un esforç com una carrera o jugar un partit de futbol, quina substància necessitarà el nostre cos per poder dur a terme aquesta tasca? Per què? c) Quina substància present en el nostre organisme conté la informació sobre aspectes com la nostra estatura, color dels ulls, enfermetats hereditàries, etc?

LA CÈL·LULA

Tots els organismes estem constituïts per cèl·lules i per això és tan important saber com són les cèl·lules i com funcionen. La cèl·lula és l'estructura més menuda que constitueix tots els éssers vius i que posseix vida pròpia. És a dir és capaç de realitzar les tres funcions vitals, que són nodrir-se, relacionar-se i reproduir-se. Tota cèl·lula prové d’una altra cèl·lula i, el material hereditari passa de cèl·lules mares a filles. A l'interior de la cèl·lula hi succeixen totes les reaccions necessàries per mantenir-la viva i, per tant, per mantenir-nos en vida.

LA CÈL·LULA

LA CÈL·LULA

Tot i que hi ha diversos tipus de cèl·lules, totes comparteixen unes estructures bàsiques. Membrana plasmàtica. És la capa que delimita la cèl·lula. Està constituïda sobretot per lípids i la seua funció principal es regular l'entrada i ixida de substàncies. Citoplasma. Contingut intern de la cèl·lula, constituït per un fluid viscós (citosol) i diferents elements amb funcions específiques (orgànuls). Material genètic. Constituït majoritàriament per ADN, una molècula molt llarga que conté les instruccions per al correcte funcionament de la cèl·lula i transmet la informació a les noves cèl·lules.

LA CÈL·LULA

Tipus de cèl·lules

Depenent d'on i com es trobe el material genètic, podem distingir dos tipus de cèl·lules

PROCARIOTES

EUCARIOTES

Material genètic dins d'una estructura anomenada nucli.

Material genètic dispers al citoplasma

LA CÈL·LULA

Cèl·lula procariota

Les seues principals característiques són: - El material genètic es troba lliure al citoplasma. - Són cèl·lules molt senzilles i més menudes que les eucariotes. - Són organismes unicel·lulars. El exemple més important de cèl·lules procariotes són els bacteris. - Té molt pocs orgànuls al citoplasma. Els únics que presenta són ribosomes. - Presenta una paret cel·lular rígida envoltant la membrana plasmàtica. Alguns bacteris poden tindre una altra coberta addicional anomenada càpsula bacteriana. - Alguns bacteris presenten una prolongació allargada (flagel) que utilitzen per desplaçar-se.

LA CÈL·LULA

Cèl·lula eucariota

Les seues principals característiques són: - El material genètic es troba a l'interior d'una estructura anomenada NUCLI. - Són més grans i complexes que les procariotes. - Es troben en tots els éssers pluricel·lulars i alguns unicel·lulars. - Té molts orgànuls al citoplasma amb funcions molt diverses (ribosomes, mitocondris, cloroplasts, reticle endoplasmàtic, aparell de Golgi, vacuols, lisosomes...).

LA CÈL·LULA

Cèl·lula eucariota

Els dos tipus de cèl·lules eucariotes més important són:

ANIMALS

VEGETALS

LA CÈL·LULA

Cèl·lula eucariota

Els dos tipus de cèl·lules eucariotes més important són:

ANIMALS

VEGETALS

• Solen tindre forma irregular, ja que no presenten una paret rígida.
• El nucli es troba en posició central.
• No tenen cloroplasts.
• Poden presentar flagels.

LA CÈL·LULA

Cèl·lula eucariota

Els dos tipus de cèl·lules eucariotes més important són:

ANIMALS

VEGETALS

• Tenen una paret cel·lular rígida que protegeix i dóna forma regular a la cèl·lula.
• El nucli es troba desplaçat cap a un costat ja que la cèl·lula presenta un gran vacúol que ocupa quasi tot el citoplasma.
• Tenen cloroplasts.
• No presenten flagels.

LA CÈL·LULA

Cèl·lula procariota

ACTIVITAT MIKE 2. Per què es diu que la cèl·lula és l'estructura més menuda amb vida pròpia? ACTIVITAT MIKE 3. Corregeix les següents errades:- El citoplasma és una capa fina que envolta la cèl·lula. - El material genètic està constituït principalment per proteïna.

LA CÈL·LULA

TREBALL cèl·lula eucariota

1. Identifica cadascun dels orgànuls que se't presenten en la fotocòpia. 2. Pinta'ls, retalla'ls i pega'ls en la cèl·lula que li corresponga (animal o vegetal). També hauràs de pintar la cèl·lula. 3. Busca informació sobre les principals funcions de cada orgànul. 4. Fes un lapbook o el diseny que a tu més t'agrade (llibertat total) i pega les cèl·lules amb els seus orgànuls corresponents. 5. A continuació assenyala cada orgànul i còpia la informació que has obtingut en el pas 3. Recorda que eres lliure de fer el disseny que més t'agrade.

*si saps d'algun orgànul que no estiga a la fotocòpia pots dibuixar-lo tu (açò et donarà punts extra).

LA CÈL·LULA

TREBALL cèl·lula eucariota

RÚBRICA

25/02/2022

Dos destins sorprenents

25/02/2022

Shelbyville de Ranes

Membrana plasmàtica

FRONTERA

Nucli (+ADN)

AJUNTAMENT

Shelbyville de Ranes

Ribosoma (proteïnes)

FÀBRICA (materials de construcció)

POLÍGON INDUSTRIAL

Reticle endoplasmàtic

Shelbyville de Ranes

Aparell de Golgi

CENTRE D'ORGANITZACIÓ

Lisosoma

SERVEI DE RECICLATGE

Mitocondri

CENTRAL ENEGÈTICA

Springfield de Crespins

Pared vegetal

Nucli (+ADN)

MURALLA

AJUNTAMENT

Springfield de Crespins

Vacúol

DIPÒSIT

Springfield de Crespins

Ribosoma (proteïnes)

FÀBRICA (materials de construcció)

POLÍGON INDUSTRIAL

Reticle endoplasmàtic

Springfield de Crespins

Aparell de Golgi

CENTRE D'EMPAQUETATGE

Cloroplast

EDIFICIS AMB PANELLS FOTOVOLTAICS

Mitocondri

CENTRAL ENEGÈTICA

LES FUNCIONS VITALS

Tots els éssers vius són capaços de realitzar tres funcions bàsiques:

NUTRICIÓ

RELACIÓ

REPRODUCCIÓ

LES FUNCIONS VITALS

NUTRICIÓ

La nutrició és el conjunt de processos mitjançant els quals els éssers vius obtenen matèria i energia per a poder realitzar la resta de les funcions vitals. Segons el tipus de nutrició es pot distinguir dos tipus d'éssers vius:

AUTÒTROFS

Fabriquen les seues pròpies substàncies orgàniques (glúcids) a partir de substàncies inorgàniques, com aigua, sals minerals, diòxid de carboni.

LES FUNCIONS VITALS

NUTRICIÓ

La nutrició és el conjunt de processos mitjançant els quals els éssers vius obtenen matèria i energia per a poder realitzar la resta de les funcions vitals. Segons el tipus de nutrició es pot distinguir dos tipus d'éssers vius:

HETERÒTROFS

No poden fabricar les seues pròpies substàncies orgàniques. L'aconseguieixen alimentant-se d'altres éssers vius.

Herbívors

Omnívors

Carnívors

LES FUNCIONS VITALS

NUTRICIÓ

ACTIVITAT MIKE

Podrien existir éssers vius heteròtrofs si no existiren els autòtrofs? I al revés? Raona la resposta.

LES FUNCIONS VITALS

RELACIÓ

La funció de relació permet als éssers vius relacionar-se entre ells, així com també relacionar-se amb el medi que els envolta. Aquesta última els permet detectar els canvis que tenen lloc en el medi i respondre a aquests canvis.

LES FUNCIONS VITALS

RELACIÓ

La funció de relació permet als éssers vius relacionar-se entre ells, així com també relacionar-se amb el medi que els envolta. Aquesta última els permet detectar els canvis que tenen lloc en el medi i respondre a aquests canvis.

LES FUNCIONS VITALS

RELACIÓ

La funció de relació permet als éssers vius relacionar-se entre ells, així com també relacionar-se amb el medi que els envolta. Aquesta última els permet detectar els canvis que tenen lloc en el medi i respondre a aquests canvis.

LES FUNCIONS VITALS

RELACIÓ

La funció de relació permet als éssers vius relacionar-se entre ells, així com també relacionar-se amb el medi que els envolta. Aquesta última els permet detectar els canvis que tenen lloc en el medi i respondre a aquests canvis.

LES FUNCIONS VITALS

RELACIÓ

La funció de relació permet als éssers vius relacionar-se entre ells, així com també relacionar-se amb el medi que els envolta. Aquesta última els permet detectar els canvis que tenen lloc en el medi i respondre a aquests canvis.

CAMUFLATGE

LES FUNCIONS VITALS

RELACIÓ

La funció de relació permet als éssers vius relacionar-se entre ells, així com també relacionar-se amb el medi que els envolta. Aquesta última els permet detectar els canvis que tenen lloc en el medi i respondre a aquests canvis.

Com veuen?

ECOLOCALITZACIÓ

• Els ratpenats emeten sons molt aguts (ultrasons)
• Quan estos sons xoquen amb un objecte, paret, insecte... reboten i tornen al ratpenat.
• En funció del temps que tarda a tornar el ressò del so, el ratpenat és capaç de saber què lluny està i què és eixe objecte.

LES FUNCIONS VITALS

REPRODUCCIÓ

Procés que permet als éssers vius originar nous individus. Existeixen dos tipus de reproducció:

REPRODUCCIÓ ASEXUAL

Un únic progenitor origina nous individus, iguals a ell i iguals entre sí. Per exemple, a partir d'un bacteri, s'originen dos bacteris idèntics per bipartició. Altre exemple, a partir d'una creïlla (tubercle) es pot originar una nova planta.

LES FUNCIONS VITALS

REPRODUCCIÓ

Procés que permet als éssers vius originar nous individus. Existeixen dos tipus de reproducció:

REPRODUCCIÓ SEXUAL

Intervenen dos progenitors de diferent sexe. Cadascun aporta una cèl·lula sexual (gàmeta) que l'unir-se dona lloc a un nou individu, amb característiques dels dos progenitors.

DIFERÈNCIES ENTRE REPRODUCCIÓ SEXUAL I ASEXUAL

Anem a crear les nostres pròpies criatures i comprovar quins avantatges i inconvenients suposarà per a elles reproduir-se asexual o sexualment.

Primer que has de fer és tallar un foli en 6 parts iguals:

DIFERÈNCIES ENTRE REPRODUCCIÓ SEXUAL I ASEXUAL

Agafa un troç de paper i dibuixa la teua espècie. Tria com serà el seu cos, les seues extremitats, el seu nas, la seua boca i els seus ulls.

• COS. Pot ser:

• EXTREMITATS: Pots triar entre braços i cames curtes o braços i cames llargues. NO PODEN TINDRE BRAÇOS CURTS I CAMES LLARGUES NI VICEVERSA!!

• ULLS: Existixen 2 possibilitats: foscos o clars.

• NAS: La teua criatura pot tindre el nas gran o xicotet.

• BOCA: Tria entre estes 2 possibilitats: llavis molt carnosos o molt fins però amb grans dents esmolades.

DIFERÈNCIES ENTRE REPRODUCCIÓ SEXUAL I ASEXUAL

• Dibuixa la teua espècie en els dos papers on posa PROGENITOR i posa-li nom. En un paperet la teua espècie tindrà reproducció asexual i en l'altra sexual (en aquesta última indica si és mascle o femella)

DIFERÈNCIES ENTRE REPRODUCCIÓ SEXUAL I ASEXUAL

• Cadascun d'ells tindran descendència, concretament 2 criatures filles.Com Keku (o com s'anomene la teua criatura asexual) es reproduïx asexualment, els seus 2 descendents seran clons exactes d'ell mateix. Pots posar-los nom.

DIFERÈNCIES ENTRE REPRODUCCIÓ SEXUAL I ASEXUAL

• Ara arriba el moment que la teua criatura amb reproducció sexual tinga també dues criatures filles. Dibuixa per darrere de la teua espècie amb reproducció sexual una altra espècie del sexe contrari amb característiques diferents.

En les targetes restants dibuixa 2 criatures amb característiques intermèdies entre tots dos progenitors. Posa'ls nom segons siguen o RECORDA, ELS GERMANS NO SÓN IGUALS!

DIFERÈNCIES ENTRE REPRODUCCIÓ SEXUAL I ASEXUAL

Una vegada tingueu dibuixats tots els vostres descendents, col·loqueu vostres 6 targetes sobre la taula, separant el progenitor asexual i els seus descendents del progenitor amb reproducció sexual i els seus. Què dues famílies tan boniques!Desgraciadament, el món en el qual viuen totes les criatures està en constant canvi, no totes podran sobreviure a les condicions adverses que els esperen…Escolta la història i elimina de la teua taula aquelles criatures que vagen desapareixent.

LES FUNCIONS VITALS

REPRODUCCIÓ

ACTIVITAT MIKE

Què diferència els descendents d'una reproducció asexual dels descendents d'una reproducció sexual? Imagina un ésser viu que pot reproduir-se sexualment i asexualment. Si degut a una mutació, se li origina una malformació mortal, amb quin tipus de reproducció creus que és més probable que sobrevisquen els nous individus?

LES FUNCIONS VITALS

ACTIVITATS MIKE

Amb quina funció associes els següents processos: posar-se la pell de gallina, segregar saliva a l'olorar el menjar? Fes un esquema on es reflexe el més important de cadascuna de les funcions vitals.

LA BIODIVERSITAT

La classificació dels éssers vius

Hi ha una gran varietat d'éssers vius. Segons la seua complexitat distingim dos gran grups:

PLURICEL·LULARS

UNICEL·LULARS

Formats per moltes cèl·lules. Són els més complexos, com les plantes i animals. Les cèl·lules s'especialitzen en fer funcions concretes i formen teixits. Diversos teixits amb una funció determinada formen un òrgan i diversos òrgans actuant de forma coordinada formen els sistemes i aparells.

Formats per una cèl·lula. Són els més senzills, com els bacteris. L'única cèl·lula que tenen viu independent i fa les funcions pròpies de cada individu.

LA BIODIVERSITAT

La classificació dels éssers vius

Per poder conéixer i estudiar els éssers vius hem de classificar-los, és a dir, devem trobar característiques comuns que identifiquen determinats individus com a membres d'un grup i que, al mateix temps, els diferencien dels individus d'altre grup. Així anirem reunint-los en grups cada vegada més especialitzats, uns dins dels altres, mitjançant característiques comunes cada vegada més concretes. Aquests grups constitueixen les categories taxonòmiques. Són 7 i van ser propostes pel científic Carl Von Linné.

REGNE

TIPUS/FILUM

CLASSE

ORDRE

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

La classificació dels éssers vius

REGNE

Vegetal

Fungi

Animal

Monera

Protoctists

FILUM

CLASSE

ORDRE

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

La classificació dels éssers vius

REGNE

Vegetal

Fungi

Animal

Monera

Protoctists

FILUM

Artròpods

Moluscs

Cordats

...

Porifers

Cnidaris

CLASSE

ORDRE

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

La classificació dels éssers vius

REGNE

Vegetal

Fungi

Animal

Monera

Protoctists

FILUM

Artròpods

Moluscs

Cordats

...

Porifers

Cnidaris

CLASSE

Rèptils

Peixos

Amfibis

Ocells

Mamífers

ORDRE

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

La classificació dels éssers vius

REGNE

Vegetal

Fungi

Animal

Monera

Protoctists

FILUM

Artròpods

Moluscs

Cordats

...

Porifers

Cnidaris

CLASSE

Rèptils

Peixos

Amfibis

Ocells

Mamífers

ORDRE

Quiròpters

Perissodactils

Artiodactils

Carnívors

Primats

Roedors

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

La classificació dels éssers vius

REGNE

Vegetal

Fungi

Animal

Monera

Protoctists

FILUM

Artròpods

Moluscs

Cordats

...

Porifers

Cnidaris

CLASSE

Rèptils

Peixos

Amfibis

Ocells

Mamífers

ORDRE

Quiròpters

Perissodactils

Artiodactils

Carnívors

Primats

Roedors

FAMÍLIA

Cànids

Fèlids

Mustèlids

...

...

GÈNERE

ESPÈCIE

La classificació dels éssers vius

REGNE

Vegetal

Fungi

Animal

Monera

Protoctists

FILUM

Artròpods

Moluscs

Cordats

...

Porifers

Cnidaris

CLASSE

Rèptils

Peixos

Amfibis

Ocells

Mamífers

ORDRE

Quiròpters

Perissodactils

Artiodactils

Carnívors

Primats

Roedors

FAMÍLIA

Cànids

Fèlids

Mustèlids

...

...

GÈNERE

Lynx

Panthera

Felis

Acynonix

ESPÈCIE

La classificació dels éssers vius

REGNE

Vegetal

Fungi

Animal

Monera

Protoctists

FILUM

Artròpods

Moluscs

Cordats

...

Porifers

Cnidaris

CLASSE

Rèptils

Peixos

Amfibis

Ocells

Mamífers

ORDRE

Quiròpters

Perissodactils

Artiodactils

Carnívors

Primats

Roedors

FAMÍLIA

Cànids

Fèlids

Mustèlids

...

...

GÈNERE

Lynx

Panthera

Felis

Acynonix

ESPÈCIE

Panthera leo

Panthera tigris

Panthera pardus

LA BIODIVERSITAT

La classificació dels éssers vius

ESPÈCIE

Anomenem espècie al conjunt d'individus que comparteixen les mateixes característiques, es reprodueixen entre sí i tenen una descendència fèrtil.

Per a referir-nos a una espècie i que ens entenguen en qualsevol part del món utilitzem el nom científic. Aquest nom està format per dos paraules: - La primera fa referència al GÈNERE i sempre comença amb lletra majúscula. - La segona fa referència a l'ESPÈCIE concreta i s'escriu en minúscules.

Lleó (Panthera leo)

Tigre (Panthera tigris)

LA BIODIVERSITAT

La classificació dels éssers vius

ESPÈCIE

Babuino

Lémur

Lori

Macaco

Mandril

Gorila

Capuchino

Aullador

Bonobo

Orangutan

Chimpanzé

PROCARIOTA

EUCARIOTA

• NO TÉ NUCLI
• MÉS XICOTETA I MÉS SENZILLA

• POCS ORGÀNULS (pocs ingredients)

• SÍ TÉ NUCLI
• MÉS GRAN I COMPLEXA

• MOLTS ORGÀNULS (molts ingredients)