RELLEU- 2N BATXILLERAT

COM ÉS EL RELLEU ESPANYOL?

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS.

El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre. S'organitza en unitats de relleu o unitats morfoestructurals que resulten de l'estructura geològica i el modelat. ESTRUCTURA GEOLÒGICA: disposició del relleu. Depèn de la naturalesa de les roques (litologia) i de les forces internes de la Terra (orogènesi, sismes i volcans). MODELAT: és el resultat de l'acció dels agents externs (atmosfera, aigua, éssers vius).

1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS.

1. Península de forma quadrangular i caràcter massís. 2. Elevada altitud mitjana (660m), causat per la Meseta i que està envoltada de muntanyes elevades. 3. El relleu s'organitza entorn a la Meseta. 4. L'existència del relleu perifèric atura la influència de la mar. Per aquest motiu, tenim forts contrasts climàtics.

Tan sols superat per Suïssa que té una alçada mitjana de 1300m

RECORDA!

2. TIPUS D'UNITATS MORFOESTRUCTURALS

La morfoestructura és la forma i la disposició interna que adopta una unitat de relleu. A Espanya trobam: a) sòcols b) massissos antics c) serralades de plegament (intermèdies i alpines) d) conques sedimentàries (conques i depressions)

2. TIPUS D'UNITATS MORFOESTRUCTURALS

a) SÒCOLS: Planes o altiplans formats a l'era primària o al paleozoic, resultat de l'erosió de l'orogènesi d'aquell moment. Els materials paleozoics són roques silícies molt rígides: granit, pissarra, quarsita, esquist. Solen ser relleus horitzontals, si no es veuen moguts per noves pressions. En canvi, si es veuen sotmesos a noves pressions, aquests materials no es pleguen, sinó que es fracturen i creen una estructura germànica de horsts (blocs aixecats) i graben (blocs enfonsats)

2. TIPUS D'UNITATS MORFOESTRUCTURALS

Paisatge granític.La Pedriza, Sierra de Guadarrama.

2. TIPUS D'UNITATS MORFOESTRUCTURALS

Cases de pissarra. Poble de Lleó

2. TIPUS D'UNITATS MORFOESTRUCTURALS

B) MASSISSOS ANTICS: Són muntanyes aixecades en l'era terciària per l'orogènesi alpina. Presenten formes arrodonides i planeres, degut a l'erosió. Els materials paleozoics són roques silícies molt rígides: granit, pissarra, quarsita, esquist. Sistema Central, Muntanyes de Lleó, Muntanyes de Toledo, Sierra Morena i Sistema Central.

2. TIPUS D'UNITATS MORFOESTRUCTURALS

Massissos antics. Muntanyes de Toledo.

2. TIPUS D'UNITATS MORFOESTRUCTURALS

Massissos antics. Massís Galaic.

2. TIPUS D'UNITATS MORFOESTRUCTURALS

c) SERRALADES DE PLEGAMENT: Muntanyes elevades sorgides a l'orogènesi alpina (era terciària) a partir de sediments depositats per la mar a l'era secundària. Els materials que el formen són calcaris, per tant són plàstics i fa que es pleguin durant les orogènesis. Actualment, presenten formes escarpades i pendents forts. Com que són, relativament, joves, l'eorsió encara no les ha suavitzat. Tipus: serralades intermèdies i serralades alpines.

2. TIPUS D'UNITATS MORFOESTRUCTURALS

SERRALADES DE PLEGAMENT: INTERMÈDIES Muntanyes formades per materials que la mar deposità vora el sòcol. Davant l'orogènesi, el sòcol inferior (rígid) es fractura i la coberta plàstica es plega. Estructura saxònica mixta, s'anomena. Sistema Ibèric i est Serralada Cantàbrica.

Picos de Europa. Serralada Cantàbrica oriental.

2. TIPUS D'UNITATS MORFOESTRUCTURALS

SERRALADES DE PLEGAMENT: ALPINES Muntanyes formades per materials depositats a fosses marines llargues i profundes. Davant l'orogènesi, es forma una estructura plegada on s'alternen crestes (anticlinals) i valls (sinclinals). Pirineus i Serralades Bètiques.

Pirineus.

2. TIPUS D'UNITATS MORFOESTRUCTURALS

Sierra Nevada. Serralades Bètiques.

2. TIPUS D'UNITATS MORFOESTRUCTURALS

S'Entreforc. Serra de Tramuntana.

2. TIPUS D'UNITATS MORFOESTRUCTURALS

d) CONQUES SEDIMENTÀRIES: Són zones enfonsades formades a l'era terciària, que es van omplir amb sediments argilosos i calcaris. Actualment, com que les orogènesis posteriors no les han afectat, tenen formes horitzontals (estructura aclinal) o en costa (estructura monoclinal) Tipus: conques de sòcol i depressions prealpines

2. TIPUS D'UNITATS MORFOESTRUCTURALS

d) CONQUES SEDIMENTÀRIES: CONQUES DE SÒCOL Es formaren per l'enfonsament d'un bloc de sòcol a causa de les pressions de l'orogènesi alpina. Depressions del Duero, Tajo i Guadiana.

Depressió del Duero.

2. TIPUS D'UNITATS MORFOESTRUCTURALS

d) CONQUES SEDIMENTÀRIES: DEPRESSIONS ALPINES Es formaren per la distensió provocada després de l'aixecament de les serralades alpines. Es troben vora les serralades alpines. Depressions de l'Ebre i del Guadalquivir.

Depressió de l'Ebre.

3. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA.

3. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA.

El relleu actual és resultat d'una història geològica de milions d'anys, en la qual hi ha hagut alternança de períodes de calma i d'altres d'orogènesi.

3. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA.

PRECÀMBRIC (4.500-560 milions d'anys) Emergí del mar una banda muntanyosa arquejada de NO-SE, formada per pissarres i gneis. L'erosió va arrassar aquest massís i el mar el va cobrir d'aigua, gairebé tot, durant el paleozoic.

3. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA.

PALEOZOIC O ERA PRIMÀRIA (560-248 milions d'anys) Es produí la ruptura de Pangea, creant Gondwana, Lauràssia i el mar del Tethys. L'espai cobert per aigua s'omplí de sediments. Orogènesi Caledoniana. Pràcticament no té impacte a Espanya. Orogènesi Herciniana: elevació del Massís Hespèric, plegament del Tethys, creació del Massís d'Aquitània, Mar de l'Ebre, Massís Catalano-Balear i Massís Bètic-Rifeny. L'erosió els va arrassar durant l'era primària i els va convertir en sòcols.

3. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA.

MESOZOIC O ERA SECUNDÀRIA (248-65 milions d'anys) Aquest període va ser de calma, en el qual predominaren l'erosió i la sedimentació. L'erosió afectà als relleus hercinians. La sedimentació deposità materials, sobretot calcaris i margues, a dues zones cobertes per la mar: oest de la Meseta i a les fosses bètica i pirenaica.

3. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA.

CENOZOIC O ERA TERCIÀRIA (65-1'7 milions d'anys) OROGÈNESI ALPINA, provocà grans canvis en el relleu peninsular: - Aixecament serralades alpines: Pirineus i serralades Bètiques. - Depressions alpines: de l'Ebre i el Guadalquivir. Inicialment foren ocupades per la mar i després s'ompliren de sediments. - Afectació a la Meseta: - inclinació cap a l'oest (rius es reorienten cap a l'Atlàntic) - s'aixecaren les muntanyes que es tan al voltant de la Meseta - fractures i falles al sòcol. s'originà una estructura geològica germànica, formada per horsts (blocs aixecats, com Massís Galaic, Sistema Central, muntanyes de Toledo) i graben (bloc enfonsats, com la submeseta nord i la submeseta sud). Les falles provocaren activitat volcànica en algunes zones: Camp de Calatrava, Olot-Empordà i cap de Gata.

3. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA.

CENOZOIC O ERA TERCIÀRIA (65-1'7 milions d'anys)

3. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA.

PLEGAMENT + FRACTURA ESTRUCTURA SAXÒNICA (materials durs part inferior materials tous part superior)

FRACTURA ESTRUCTURA GERMÀNICA (materials durs)

PLEGAMENT ESTRUCTURA JURÀSSICA (materials tous)

3. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA.

ERA QUATERNÀRIA (1'7 milions d'anys fins a l'actualitat) Glaciarisme: afectà a les serralades més altes i donà lloc a glaceres de circ (localitzades a la capçalera de les valls, on els processos de gel-desgel provocaren parets escarpades i ara hi trobam llacs) i glaceres de vall (rius de gel donant una forma de "U" i que amb el temps també han donat lloc a llacs). Terrasses fluvials: franges planes i elevades situades als marges dels rius, formades a partir de les alternances climàtiques del quaternari. Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir i Ebre.

3. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA.

GLACERES DE CIRC

3. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA.

GLACERES DE VALL

3. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA.

TERRASSA FLUVIAL

4. LITOLOGIA.

La litologia és la ciència que estudia les característiques de les roques. Les roques són els materials que formen la superfície terrestre. A Espanya trobam 4 dominis litològics, com pots veure al mapa.

4. LITOLOGIA.

DOMINI SILICI Integrada per roques antigues del precàmbric i paleozoic. LOCALITZACIÓ: Oest peninsular amb ramificacions cap a la S. Cantàbrica, Sistema Central, muntanyes de Toledo i Sierra Morena. També a zones on han aflorat restes de massissos antics: Pirineus, S. Litotal Catalana, S. Penibètica. ROCA PREDOMINANT: granit (roca cristal·lina rígida, formada a l'interior de la Terra).

4. LITOLOGIA.

DOMINI CALCARI Integrada per roques de l'era secundària que foren plegades a l'era terciària. LOCALITZACIÓ: est peninsular amb forma de Z invertida: Pirineus, Muntanyes Basques, est S. Cantàbrica, Sistema Ibèria, part de la S. Litoral Catalana i s. Subbètica. ROCA PREDOMINANT: calcària (roca dura que es fractura i forma esquerdes o diaclàsis; i que es dissol fàcilment per l'aigua acidulada). Dóna lloc al relleu càrstic, el qual té formes característiques diferents.

4. LITOLOGIA.

4. LITOLOGIA.

LAPIAZ O RASCLERS. Lapiaz el Chorro, Màlaga

4. LITOLOGIA.

CONGOST Congost de Mont-Rebei, entre Osca i Lleida al Pirineu.

4. LITOLOGIA.

PÒLIE / POLJE Polje de Navalasno, Sierra de Cazorla

4. LITOLOGIA.

DOLINA Dolina Torca de la Gitana, Cañada del Hoyo, Cuenca.

4. LITOLOGIA.

COVES Coves del Drach, Mallorca.

4. LITOLOGIA.

AVENCS Avenc de Son Pou, Mallorca.

4. LITOLOGIA.

DOMINI ARGILÓS Integrada per roques sedimentàries de les eres terciària i quaternària LOCALITZACIÓ: Submeseta Nord i Sud, depressions de l'Ebre i el Guadalquivir, àrees enfonsades i planes costaneres mediterrànies. ROCA PREDOMINANT: argila (roca tova que dona lloc a relleu horitzontal que s'erosiona fàcilment). Crea camps (campiñas) o planes suaument ondulades i xaragalls i badlands.

4. LITOLOGIA.

CAMPS Tierra de Campos, Submeseta Sud.

4. LITOLOGIA.

XARAGALLS

4. LITOLOGIA.

BADLANDS, Almeria.

4. LITOLOGIA.

DOMINI VOLCÀNIC Integrada per roques volcàniques. LOCALITZACIÓ: La Garrotxa (Olot), Camps de Calatrava, Cap de Gata i illes Canàries. Les erupcions volcàniques creen diferents formes de relleu.

4. LITOLOGIA.

CON VOLCÀNIC del Teide, Tenerife.

4. LITOLOGIA.

CALDERA de Taburiente, La Palma.

4. LITOLOGIA.

DOMO, Cañadas del Teide, Tenerife.

4. LITOLOGIA.

MALPAÍS de Güímar, Tenerife.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

El relleu peninsular s'organitza al voltant de la Meseta, deixant l'estructura següent: a) Meseta, serralades interiors i conques sedimentàries interiors. b) Serralades que envolten la Meseta. c) Depressions exteriors de la Meseta. d) Serralades exteriors a la Meseta En el relleu insular trobam els dos arxipèlags, amb característiques ben diferents.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

A) LA MESETA, SERRALADES INTERIORS I CONQUES INTERIORS.

LA MESETA és una plana elevada d'uns 600-800 metres d'altitud mitjana. Es va formar a l'era primària per l'erosió de l'antic massís hespèric, sorgit de l'orogènesi herciniana. A l'era terciària, amb l'orogènesi alpina, es va deformar i destruir, de manera que podem trobar tres unitats diferents: - Antic sòcol paleozoic: peneplans zamorà-salmantí. L'erosió mostra els materials silicis primaris: granits, pissares i quarsites. - Serralades interiors de La Meseta: Sistema Central i Muntanyes de Toledo. Formades a l'era terciària per l'aixecament de blocs del sòcol, però de materials primaris. Formes arrodonides per l'erosió. El Sistema Central és més elevat i divideix la Meseta en dues parts. Cim Almanzor (2592m). Les muntanyes de Toledo tenen menys altura i divideixen en dues parts la Submeseta Sud, separant les conques del Tajo i el Guadiana. El cim més elevat és Sierra de Guadalupe (1601m). - Conques sedimentàries interiors. La Submeseta Nord té una altitud de 800-850m i és més uniforme. Pertany a la conca hidrogràfica del Duero. La Submeseta Sud (500-700 m) està accidentada per les muntanyes de Toledo, que la divideixen en dues conques hidrogràfiques (Tajo i Guadiana)

5. LES UNITATS DE RELLEU.

A) LA MESETA, SERRALADES INTERIORS I CONQUES INTERIORS.

Peneplà de La Serena, Extremadura.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

A) LA MESETA, SERRALADES INTERIORS I CONQUES INTERIORS.

Chorrera de los Litueros, Somosierra, Sistema Central. Cascada més elevada de Madrid.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

A) LA MESETA, SERRALADES INTERIORS I CONQUES INTERIORS.

Muntanyes de Toledo.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

A) LA MESETA, SERRALADES INTERIORS I CONQUES INTERIORS.

Submeseta Nord, Castella i LLeó.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

A) LA MESETA, SERRALADES INTERIORS I CONQUES INTERIORS.

Submeseta Sud, Castella La Manxa. Erms i planes.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

B) LES MUNTANYES QUE ENVOLTEN LA MESETA.

MASSÍS GALAIC SERRALADA CANTÀBRICA SISTEMA IBÈRIC SIERRA MORENA

5. LES UNITATS DE RELLEU.

B) LES MUNTANYES QUE ENVOLTEN LA MESETA.

MASSÍS GALAIC Es va formar a l'era terciària a causa de l'aixecament del sòcol paleozoic. PEr tant, està format per materials primaris silicis. Formes arrodonides de poca alçària, tallades per multituds de falles Alçada més elevada: Cabeza de Manzaneda a les muntanyes de Lleó.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

Massís galaico-lleonès.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

B) LES MUNTANYES QUE ENVOLTEN LA MESETA.

SERRALADA CANTÀBRICA Té dos sectors diferenciats: - Sector oest (Massís Asturià), format a l'era terciària a causa de l'aixecament del sòcol amb l'orogènesi alpina. Materials paleozoics. Relleu apalatxià a l'oest (materials més durs) i calcàries primàries a l'est (Picos de Europa). - Sector est (Muntanya Cantàbrica), format a l'era terciària pel plegament dels materials secundaris depositats per la mar vora la Meseta. Materials calcaris. Cim Torre de Cerredo 2648m (Cantàbria)

5. LES UNITATS DE RELLEU.

Picos de Europa, Astúries.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

Muntanya Cantàbrica.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

B) LES MUNTANYES QUE ENVOLTEN LA MESETA.

SISTEMA IBÈRIC Serralada intermèdia formada a l'era terciària a causa del plegament de materials secundaris depositats vora la Meseta. Materials calcaris, mesclats amb roques paleozoiques i sectors argilosos terciaris que omplen les fosses internes. Direcció NO (més elevada) - SE. Cim Moncayo, 2315m.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

Sierra del Moncayo, Sistema Ibèric.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

B) LES MUNTANYES QUE ENVOLTEN LA MESETA.

SIERRA MORENA No és pròpiament una serralada, sinó un esglaó brusc que separa la Meseta de la Vall del Guadalquivir. Relleu fracturat a l'era terciària, causat per l'aixecament de les Serralades Bètiques. Materials paleozoics, foscos, d'aquí el seu nom. Cim Bañuela, 1332m.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

Sierra Morena, Còrdova.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

C) DEPRESSIONS QUE ENVOLTEN LA MESETA.

DEPRESSIÓ DE L'EBRE Es troba al sud dels Pirineus, al nord del Sistema Ibèric i a l'oest de la Serralada Litoral Catalana. Ocupa el lloc on hi havia el Massís de l'Ebre, que es va enfonsar quan s'aixecaren les serralades. Al principi es va quedar coberta de mar, després es va tancar i formà un llac, fins a arribar al que és ara. Material marins i continentals que donen lloc a diferents formes de relleu, segons la duresa i aridesa del clima. Combina Raiguers (terres inclinades lleugerament) i el centre de la depressió amb estrats horitzontals alternant calcàries i argiles, margues i guixos.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

Depressió de l'Ebre.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

Depressió del Guadalquivir.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

D) LES SERRALADES EXTERIORS DE LA MESETA

PIRINEUS MUNTANYES BASQUES SERRALADA LITORAL CATALANA SERRALADES BÈTIQUES Es varen formar durant l'orogènesi alpina, a l'era terciària, quan van plegar-se els materials secundaris depositats a les fosses oceàniques, entre els antics massissos que actuaren com a limits d'aquestes elevacions. Per tant, hi predominen els materials calcaris.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

D) LES SERRALADES EXTERIORS DE LA MESETA

PIRINEUS Té una estructura complexa: a) Eix o zona axial: correspon a l'antic massís hercinià d'Aquitània, que es va rejovenir amb l'orogènesi alpina. Està format per materials paleozoics. Té un relleu abrupte, per l'acció del gel. Cims més elevats. Aneto (3404m) b) Prepirineus: es troben al sud de la zona axial. Es formen amb l'orogènesi alpina. Materials calcaris. Relleu més suau i menys abrupte que la zona axial. S'estructura en dues zones paral·leles: serres interiors i serres exteriors. c) Depressió mitjana: depressió margosa, llarga i estreta que separa les serres inetriors i les serres exteriors prepirenenques.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

Aneto. Pirineus

5. LES UNITATS DE RELLEU.

D) LES SERRALADES EXTERIORS DE LA MESETA

MUNTANYES BASQUES En una gran part prolonguen els Prepirineus. Materials calcaris, formes suaus i alçària moderada. El Pirineu axial només aflora a la part oriental, on trobam el material paleozoic. Cim Aralar i Peña Gorba són els més elevats.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

SERRA D'ARALAR, MUNTANYES BASQUES.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

D) LES SERRALADES EXTERIORS DE LA MESETA

SERRALADA LITORAL CATALANA És una zona de transformació de la zona oriental dels Pirineus. Està separada dels Pirineus per falles, que han donat lloc a una regió volcànica amb més de 40 cons volcànics. Meitat nord: materials paelozoics, restes de l'antic massís catalanobalear, aixecat durant l'orogènesi alpina. Dues alineacions: una paral·lela a la costa de poca alçada (Massís dek Garraf) i una interior més alta (Montseny, Monserrat). Estan separades per una depressió prelitoral que va omplir-se amb materials terciaris i quaternaris i va donar lloc a un relleu de turons suaus i valls.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

MONTSERRAT

PARC NATURAL DE MONTSENY.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

D) LES SERRALADES EXTERIORS DE LA MESETA

SERRALADES BÈTIQUES S'estructuren en dos sistemes muntanyosos separats per depressions. Serralada Penibètica: voreja la costa. Es formà a l'era terciària, rejovenint el Massís Bèticorifeny. Material paleozoics. Conté els cims més elevats de la Península a Sierra Nevada: Mulhacén: 3479m Serralada Subbètica: e stroba a l'interior. Es formà pel plegament de materials secundaris depositats al mar quan la placa africana s'acostà a la ibèrica. Materials calcaris alternats amb margues. Serres més destacades: Grazalema, Ubrique i Cazorla. Depressió Intrabètica: es troba entre les dues estructures anteriors. Està fracturada en diverses depressions més petites (Ronda, Antequera, Guadix i Bètica). S'omplí de materials terciaris, que donaren lloc a un paisatge de badlands, ja que el clima era àrid.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

SERRA DEGRAZALEMA, SERRALADA SUBBÈTICA

MULHACÉN, SIERRA NEVADA.SERRALADA PENIBÈTICA

RONDA, DEPRESSIÓ INTRABÈTICA.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

RELLEU INSULAR: LES ILLES BALEARS

Geològicament, les Illes Balears són una baula entre les dues serralades alpines de la Mediterrània: Mallorca, Eivissa i Formentera són fragments emergits de la Serralada Subbètica, i Menorca, està lligada a la Serralada Litoral Catalana. Mallorca presenta tres grans conjunts: Serra de Tramuntana. Cims més elevats: Puig Major 1455m. Calcàries. Depressió Central, Es Pla. Material argilós i relleus suaus. Serres de Llevant: Cims menors a 500m. Calcàries. Eivissa i Formentera, unides fins al Quaternari, repeteixen l'esquema anterior: massissos mes elevats al nord (Serra Groosa, Eivissa), depressió i massís menys elevat al sud (La Mola, Formentera). Menorca presenta dos conjunts Nord: alineació muntanyos paleozoica, de baixa altitud i relleus suaus anomenat La Tramuntana (SLC). Sud: combinació de materials calcaris i argilosos, separats de la zona nord a través d'una falla, és anomenat Migjorn.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

SERRA DE TRAMUNTANA

PUIG MAJOR, SERRA DE TRAMUNTANA. MALLORCA.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

PLA DE MALLORCA.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

SANT SALVADOR, FELANITX, SERRES DE LLEVANT.

PARC NATURAL DE LA PENÍNSULA DE LLEVANT, SERRES DE LLEVANT.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

LA MOLA, FORMENTERA.

EIVISSA I FORMENTERA

5. LES UNITATS DE RELLEU.

RELLEU INSULAR: LES ILLES CANÀRIES

Geològicament, les Illes Canàries són d'origen volcànic. Varen sorgir a l'era terciària, quan l'orogènesi alpina creà fractures al fons de l'oceà atlàntic, a través de les quals ascendiren grans masses de magma i roques volcàniques (sobretot basalt), que varen formar les illes. Tipus de relleu volcànic: cons volcànics calderes malpaïsos dics i agulles volcàniques barrancs Les illes no van sorgir totes a la vegada. Són més antigues d'est a oest. Per aquest motiu, Lanzarote i fuerteventura són les més erosionades i presenten relleus més suaus.

5. LES UNITATS DE RELLEU.

Caldera Las Cañadas del Teide, originada per enfonsament. Tenerife.

Caldera de Bandama, Gran Canària. Creada per explosió.

6. EL RELLEU COSTANER.

Les costes peninsulars són bastant rectilínies, excepte les gallegues. Per això, hi ha poca penetració marina cap a l'interior. Trobam les costes següents: - costes atlàntiques (cantàbrica, gallega i andalusa). - costes mediterrànies (penibètica o del sud, llevantina o de l'est i la catalana). Sovint les dues darreres es presenten unificades. - costes insulars.

6. EL RELLEU COSTANER.

Les formes de relleu costaner que podem trobar són els següents:

6. EL RELLEU COSTANER.

Cap de Gata, Almeria.

Cap de la Punta de Estaca de Bares, Galícia.

6. EL RELLEU COSTANER.

Golf de Mazarrón, Múrcia.

Golf de Biscaia

6. EL RELLEU COSTANER.

Penyasegats Zumaia, País Basc.

Penyasegats Cap Blanc, Mallorca.

6. EL RELLEU COSTANER.

Platja de les Catedrals, Galícia

Platja de Matalascañas, Andalusia.

6. EL RELLEU COSTANER.

Rasa de Zumaia, País Basc.

Rasa Cap Busto, Astúries.

6. EL RELLEU COSTANER.

Ries Baixes, Galícia.

6. EL RELLEU COSTANER.

Maresmes del Parc Nacional de Doñana. Andalusia.

Maresmes de Santoña, Cantàbria.

6. EL RELLEU COSTANER.

Fletxa litoral, El Rompido. Huelva, Andalusia.

6. EL RELLEU COSTANER.

Albufera d'Alcúdia, Illes Balears.

6. EL RELLEU COSTANER.

Tómbol de Covacho, Cantàbria.

6. EL RELLEU COSTANER.

Dunes de Maspalomas, Gran Canària.

Delta de l'Ebre.

6. EL RELLEU COSTANER.

COSTES ATLÀNTIQUES COSTA CANTÀBRICA Rectilínia amb pocs caps (Matxitxaco, Peñas, Ajo) i golfs (Biscaia). Ries estretes i curtes (Nalón, Nervión). Penya-segats, rases, platges i tómbols. COSTA GALLEGA Articulada, on la mar envaeix les valls fluvials i entra a través de les ries uns 25-35 km. Destquen els caps d'Ortigueira i Finisterre. COSTA ATLÀNTICA ANDALUSA Golfs amplis (Cadis), caps (Trafalgar i Tarifa). Costa baixa i arenosa on es formen maresmes a les desembocadures dels rius (Guadalquivir, Tinto i Odiel); fletxes litorals (El Rompido) i camps de dunes (Doñana).

6. EL RELLEU COSTANER.

COSTES MEDITERRÀNIES COSTA PENIBÈTICA (Tarifa - Cap de Gata) Rectilínia, excepte Golf d'Almeria. Trams escarpats per la presència de les Bètiques alternats amb costes baixes. A algunes zones d'Almeria trobam terrasses marines o platges elevades. COSTA LLEVANTINA (Cap de Gata - Delta de l'Ebre) Hi ha caps (Palos, La Nau), badies (Alacant), golfs (València). Platges àmplies i arenoses; albuferes (Mar Menor i València); tómbols (Ifac i Peñíscola), deltes (Vinalopó). COSTA CATALANA (Delta de l'Ebre - França) Presenta caps (Creus), golfs (Sant Jordi, Roses). Costes escarpades alternades a,b platges i planes litorals petites. Delta de l'Ebre i del Llobregat.

6. EL RELLEU COSTANER.

COSTES INSULARS COSTA BALEAR Caps pronunciats (Formentor, Cavalleria), badies profundes (Palma, Alcúdia, Portmany), penya-segats (nord de Mallorca i Menorca), platges llargues i arenoses i cales obertes pels torrents; albuferes (Alcúdia, Pollença, Des Grau). COSTA CANÀRIA En contínua reforma per l'activitat volcànica. Predominen penya-segats damunt les platges. La major part de les platges solen ser estretes, tot i que cap a les illes orientals són més amples.