UNITAT 0. Les magnituds físiques i la seva mesura.
4. magnituds escalars i magnituds vectorials4.1 concepte de vector 4.2 components d'un vector 4.3 producte d'un vector per un escalar 4.4 expressió d'un vector com a combinació lineal dels vectors unitaris i i j 4.5 Producte escalar de dos vectors.
3. magnituds físiques derivades i anàlisi dimensional3.1 l'equació dimensional
Í N D ex
1.les magnituds físiques
2. Magnituds físiques fonamentals. El Sitema internacional d'unitats
5.mesura i error5.1 error instrumental 5.2 error de mesura
2.1 Evolució del SI: les noves definicions de les 7 unitats bàsiques
6. el mètode científic
Kahoot
les magnituds físiques
Anomenem magnituds físiques totes aquelles propietats dels cossos o fenòmens de l'univers que es poden mesurar, és a dir, aquelles a les quals podem assignar un nombre o valor. Per exemple: la longitud d'una vareta o la velocitat d'un automòvil.
Mesurar una magnitud física consisteix a comparar la quantiat desconeguda de la magnitud amb una altra quantitat de la mateixa magnitud, a la qual, per conveni, s'atorga el valor 1 (unitat) i que sol estar continguda en algun instrument o aparell de mesura.
Anomenem unitat d'una magnitud física aquella quantiat a la qual, per conveni, s'ha donat el valor 1, i que pren com a referència per comparar quantitat d'aquesta magnitud física.
magnituds físiques fonamentals. el sistema internacional d'unitats
Per mesurar una magnitud física es poden utilitzar diferents unitats. Per exemple la longitud es pot mesurar en peus, polzades o metres. S'ha definit EN 1960 el Sistema Internacional d'Unitats (SI) com les unitats que utilitzaran els països per parlar entre ells. Per exemple la unitat al SI de la longitud és el metre. Dins aquest SI s'empren múltiples i submúltiples per expressar quantiats més gran i més petites d'una unitat determinada.
Un mesurament directe és aquell en què la mesura es fa utilitzant un instrument de mesura que conté el valor unitat de la magnitud.Un mesurament indirecte és aquell en què la mesura es fa aplicant expressions matemàtqiues a partir de mesures directes d'altres magnituds (mesuraments impropis)
magnitus físiques fonamentals. el sistema internacional d'unitats
Les magnituds físiques fonamentals són aquelles que no es defineixen a partir de cap altra magnitud i són independents entre si. La resta de magnituds s'expressen a partir d'elles.
-Si puc mantenir el nombre el mantinc perquè és més exacte i precís EX: c) 8,99ns - Si no puc miro de moure la coma el mínim possible. a) 45Gm - Si no puc poso zeros d) 570kN Quan tiro la coma cap a la dreta disminueixo zeros i cap a l'esquerra augmento.
2.1 Evolució del sI
MAGNITUDS FÍSIQUES DERIBADES. ANÀLISI DIMENSIONAL3.1 l' Equació dimensional
MAGNITUDS ESCALARS I MAGNITUDS VECTORIALS.
Repàs fins al moment
MAGNITUDS ESCALARS: aquelles magnituds que queden completament especificades donant el seu valor, que sempre és un nombre real. Són exemples de magnituds escalars la temperatura o el temps. MAGNITUDS VECTORIALS: a més a més del seu valor, estan determinades per una direcció i un sentit en l'espai. Són exemples de magnituds vectorials la força, la velocitat, el desplaçament, l'acceleració, el camp gravitatori o el camp elèctric.
4.1 Concepte de vector
Les magnituds vectorials es representen amb vectors . Un vector és un segment orientat que queda definit per tres característiques: - El mòdul. És la longitud del segment i correspon al valor absolut (sense signe) de la magnitud. - La direcció o línia d'acció. És la recta que conté el segment. - El sentit. Està indicat per una punta de fletxa i determina l'orientació dins la línia d'acció.
Si dos vectors tenen el mateix mòdul i la mateixa direcció (estan sobre la mateixa línia d'acció) però tenen sentits contraris, es diu que són vectors oposats
L'origen o punt d'aplicació d'un vector és el punt sobre la línia d'acció on actua o se situa el vector. Segons el punt d'aplicació podem classificar els vectors en fixos (no es mouen), lliscants ( igual direcció, sentit i mòdul i estan sobre la mateixa recta, sense tenir el mateix punt d'aplicació) i lliures (estan sobre diferents rectes).
4.3
4.4
MESURA I ERROR
Quan es mesura una magnitud sempre es comet un error dels aparells de mesura o causes aleatòries, és impossible de conèixer el valor exacte de la magnitud.
1. ERROR INSTRUMENTAL
Quan mesurem, per exemple, la longitud d'un full amb el regle graduat, només podem apreciar valors fins al mil·límetre. Si obtenim una mesura de 23,1 cm, qui ens assegura que la longitud és aquesta i no, per exemple, 23,12 cm? Haurem de dir que la longitud del full és d'aproximadament 23,1 cm. hi ha sempre una incertesa causada per l'instrument emprat en la mesura. L'error instrumental és el valor més petit que pot apreciar un instrument de mesura. La sensibilitat d'un aparell és aquesta divisió mínima. Un aparell serà més precís com més petit sigui el seu error instrumental. La sensibilitat o error instrumental determina el nombre de xifres significatives del valor d'una mesura; és a dir, les xifres que es poden determinar amb un aparell donat. Exemple 23,2cm són 3 xifres significatives. La precisió: com més precisa sigui una mesura (és a dir, com més xifres significatives tingui el seu valor numèric), menys error tindrà el seu valor.
ARRODONIMENT: Si volem arrodonir un nombre i el valor que va darrera és un 5 o més de 5, l'últim valor puja una unitat: 54.9456 arrodonir a a 5 xifres significatives 54,946. Si el valor de darrera és menor de 5 queda el mateix nombre: 1,342 a 3 xifres significatives: 1,32
MESURA I ERROR
2. ERROR de mesura
L'error de mesura és l'error lligat a causes aleatòries que es produeixen quan estem mesurant alguna magnitud física.Generalment al laboratori és fa un mínim de 3 mesures i es busca la mitjana aritmètica, per minimitzar l'error.
Error particular: Valor absolut de les mesures menys la mitjana aritmètica. Error absolut: valor més gran del error particular. Sortirà de calcular el valor més gran menys la mitjana. en el cas de tenir molts valors cal fer la diferència de cada valor en la mitjana i fer una mitja de les diferències.
m valors de les mesures. n nombre de mesures.
Error relatiu Una mesura és més precisa com més petit és l'error relatiu.
Valor final de la mesura.
MESURA I ERROR
2. ERROR de mesura
MESURA I ERROR
2. ERROR de mesura
MESURA I ERROR
2. ERROR de mesura
EL MÈTODE CIENTÍFIC
El mètode científic consisteix en l'emissió d'hipòtesis raonades i models que intenten explicar els fenòmens observats a la naturalesa, i la confirmació o refutació de les hipòtesis amb experiments o observacions controlades que recopilin les dades que calguin.
El mètode científic es pot sistematitzar en les quatre fases següents: observació, emissió d'hipòtesis, experimentació i establiment d'una llei o d'una teoria científica.
kahoot
RECAPITULEM
PÀG 27: 32, 33, 35 I 37
Notícia científica 2021
PRÀCTIQUES
PRÀCTIQUES
Copia - TEMA 0: MAGNITUDS FÍSIQUES I LA SEVA MESURA 22/23
emiret
Created on September 11, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Corporate Christmas Presentation
View
Snow Presentation
View
Winter Presentation
View
Hanukkah Presentation
View
Vintage Photo Album
View
Nature Presentation
View
Halloween Presentation
Explore all templates
Transcript
UNITAT 0. Les magnituds físiques i la seva mesura.
4. magnituds escalars i magnituds vectorials4.1 concepte de vector 4.2 components d'un vector 4.3 producte d'un vector per un escalar 4.4 expressió d'un vector com a combinació lineal dels vectors unitaris i i j 4.5 Producte escalar de dos vectors.
3. magnituds físiques derivades i anàlisi dimensional3.1 l'equació dimensional
Í N D ex
1.les magnituds físiques
2. Magnituds físiques fonamentals. El Sitema internacional d'unitats
5.mesura i error5.1 error instrumental 5.2 error de mesura
2.1 Evolució del SI: les noves definicions de les 7 unitats bàsiques
6. el mètode científic
Kahoot
les magnituds físiques
Anomenem magnituds físiques totes aquelles propietats dels cossos o fenòmens de l'univers que es poden mesurar, és a dir, aquelles a les quals podem assignar un nombre o valor. Per exemple: la longitud d'una vareta o la velocitat d'un automòvil.
Mesurar una magnitud física consisteix a comparar la quantiat desconeguda de la magnitud amb una altra quantitat de la mateixa magnitud, a la qual, per conveni, s'atorga el valor 1 (unitat) i que sol estar continguda en algun instrument o aparell de mesura.
Anomenem unitat d'una magnitud física aquella quantiat a la qual, per conveni, s'ha donat el valor 1, i que pren com a referència per comparar quantitat d'aquesta magnitud física.
magnituds físiques fonamentals. el sistema internacional d'unitats
Per mesurar una magnitud física es poden utilitzar diferents unitats. Per exemple la longitud es pot mesurar en peus, polzades o metres. S'ha definit EN 1960 el Sistema Internacional d'Unitats (SI) com les unitats que utilitzaran els països per parlar entre ells. Per exemple la unitat al SI de la longitud és el metre. Dins aquest SI s'empren múltiples i submúltiples per expressar quantiats més gran i més petites d'una unitat determinada.
Un mesurament directe és aquell en què la mesura es fa utilitzant un instrument de mesura que conté el valor unitat de la magnitud.Un mesurament indirecte és aquell en què la mesura es fa aplicant expressions matemàtqiues a partir de mesures directes d'altres magnituds (mesuraments impropis)
magnitus físiques fonamentals. el sistema internacional d'unitats
Les magnituds físiques fonamentals són aquelles que no es defineixen a partir de cap altra magnitud i són independents entre si. La resta de magnituds s'expressen a partir d'elles.
-Si puc mantenir el nombre el mantinc perquè és més exacte i precís EX: c) 8,99ns - Si no puc miro de moure la coma el mínim possible. a) 45Gm - Si no puc poso zeros d) 570kN Quan tiro la coma cap a la dreta disminueixo zeros i cap a l'esquerra augmento.
2.1 Evolució del sI
MAGNITUDS FÍSIQUES DERIBADES. ANÀLISI DIMENSIONAL3.1 l' Equació dimensional
MAGNITUDS ESCALARS I MAGNITUDS VECTORIALS.
Repàs fins al moment
MAGNITUDS ESCALARS: aquelles magnituds que queden completament especificades donant el seu valor, que sempre és un nombre real. Són exemples de magnituds escalars la temperatura o el temps. MAGNITUDS VECTORIALS: a més a més del seu valor, estan determinades per una direcció i un sentit en l'espai. Són exemples de magnituds vectorials la força, la velocitat, el desplaçament, l'acceleració, el camp gravitatori o el camp elèctric.
4.1 Concepte de vector
Les magnituds vectorials es representen amb vectors . Un vector és un segment orientat que queda definit per tres característiques: - El mòdul. És la longitud del segment i correspon al valor absolut (sense signe) de la magnitud. - La direcció o línia d'acció. És la recta que conté el segment. - El sentit. Està indicat per una punta de fletxa i determina l'orientació dins la línia d'acció.
Si dos vectors tenen el mateix mòdul i la mateixa direcció (estan sobre la mateixa línia d'acció) però tenen sentits contraris, es diu que són vectors oposats
L'origen o punt d'aplicació d'un vector és el punt sobre la línia d'acció on actua o se situa el vector. Segons el punt d'aplicació podem classificar els vectors en fixos (no es mouen), lliscants ( igual direcció, sentit i mòdul i estan sobre la mateixa recta, sense tenir el mateix punt d'aplicació) i lliures (estan sobre diferents rectes).
4.3
4.4
MESURA I ERROR
Quan es mesura una magnitud sempre es comet un error dels aparells de mesura o causes aleatòries, és impossible de conèixer el valor exacte de la magnitud.
1. ERROR INSTRUMENTAL
Quan mesurem, per exemple, la longitud d'un full amb el regle graduat, només podem apreciar valors fins al mil·límetre. Si obtenim una mesura de 23,1 cm, qui ens assegura que la longitud és aquesta i no, per exemple, 23,12 cm? Haurem de dir que la longitud del full és d'aproximadament 23,1 cm. hi ha sempre una incertesa causada per l'instrument emprat en la mesura. L'error instrumental és el valor més petit que pot apreciar un instrument de mesura. La sensibilitat d'un aparell és aquesta divisió mínima. Un aparell serà més precís com més petit sigui el seu error instrumental. La sensibilitat o error instrumental determina el nombre de xifres significatives del valor d'una mesura; és a dir, les xifres que es poden determinar amb un aparell donat. Exemple 23,2cm són 3 xifres significatives. La precisió: com més precisa sigui una mesura (és a dir, com més xifres significatives tingui el seu valor numèric), menys error tindrà el seu valor.
ARRODONIMENT: Si volem arrodonir un nombre i el valor que va darrera és un 5 o més de 5, l'últim valor puja una unitat: 54.9456 arrodonir a a 5 xifres significatives 54,946. Si el valor de darrera és menor de 5 queda el mateix nombre: 1,342 a 3 xifres significatives: 1,32
MESURA I ERROR
2. ERROR de mesura
L'error de mesura és l'error lligat a causes aleatòries que es produeixen quan estem mesurant alguna magnitud física.Generalment al laboratori és fa un mínim de 3 mesures i es busca la mitjana aritmètica, per minimitzar l'error.
Error particular: Valor absolut de les mesures menys la mitjana aritmètica. Error absolut: valor més gran del error particular. Sortirà de calcular el valor més gran menys la mitjana. en el cas de tenir molts valors cal fer la diferència de cada valor en la mitjana i fer una mitja de les diferències.
m valors de les mesures. n nombre de mesures.
Error relatiu Una mesura és més precisa com més petit és l'error relatiu.
Valor final de la mesura.
MESURA I ERROR
2. ERROR de mesura
MESURA I ERROR
2. ERROR de mesura
MESURA I ERROR
2. ERROR de mesura
EL MÈTODE CIENTÍFIC
El mètode científic consisteix en l'emissió d'hipòtesis raonades i models que intenten explicar els fenòmens observats a la naturalesa, i la confirmació o refutació de les hipòtesis amb experiments o observacions controlades que recopilin les dades que calguin.
El mètode científic es pot sistematitzar en les quatre fases següents: observació, emissió d'hipòtesis, experimentació i establiment d'una llei o d'una teoria científica.
kahoot
RECAPITULEM
PÀG 27: 32, 33, 35 I 37
Notícia científica 2021
PRÀCTIQUES
PRÀCTIQUES