Want to create interactive content? It’s easy in Genially!

Get started free

MÚSICA FESTERA. David Payá.

David Payá Gea

Created on September 11, 2023

Mestre de Música: David Payá Gea.

Start designing with a free template

Discover more than 1500 professional designs like these:

Audio tutorial

Pechakucha Presentation

Desktop Workspace

Decades Presentation

Psychology Presentation

Medical Dna Presentation

Geometric Project Presentation

Transcript

MÚSICA FESTERA

3r cicle d'Educació Primària. Col·legi Felicitat Bernabeu d'Ibi (Alacant). Mestre de música: David Payá Gea.

Índex

1. Origen de la Festa y la Música Festera.

2. Característiques de la Festa Moro- Cristiana.

3. Alcoi, epicentre de la Música Festera.

11. Vídeos Pasdobles.

4. 1r gènere: El Pasdoble.

12. Vídeos Marxes Mores.

13. Vídeos Marxes Cristianes.

5 2n gènere: Característiques de la Marxa Àrab/Mora

6. 2n gènere: 1a marxa mora i dones compositores.

14. Paquito el Chocolatero.

7. Vídeo: Chimo (mm, 1964).

15. Curiositats.

8. 3r gènere: Marxa Cristiana

16. Concerts complets de Música Festera.

9. Vídeo: Santos, Poetas y Guerreros (mc, 2001)

10. Maseros, contrabandistes i dones compositores.

17. Activitats.

ORIGEN DE LA FESTA

  • Batalles Península Ibèrica entre musulmans i cristians.
  • Zones costeres, pirates berberiscs .
  • Guerres Carlistes: Contrabandistes, Maseros, Espanyoletos, Estudiants, Suavos …).
  • Fenòmen de la soldadesca (s. XVII-XVIII): arcabussos - càrrecs.
  • "Marcha Granadera" ( s. XVIII i autor desconegut):
Himne Nacional par ballar les banderes.

ORIGEN DE LA MÚSICA FESTERA

  • Al principi utilitzaven aquesta música:
    • "Danzas del Garrofer" y "Danza de las Galeras" (Tortosa),"Danza morisca" de Gerri de la Sal (Lleida), el "Baile de la Reina Mora" (Agost), el "Ball dels Espies" (Biar), "Ball de la Mahoma" (Peñíscola).
  • Altres estils: valsos, reduccions sarsuela, música orquestral i òpera, habaneres, mambos, etc.
  • Pasdoble i la marxa eren els estils més recurrents.

Elements que veiem a les desfilades.

  • La dolçaina (més antiga que la banda).
  • Banda de "Jenízaros", infantería personal del Sultà Otomà: percussió (davant del tot), trompetes i instruments de doble llengüeta.
  • Comunitat Valenciana: lloc del món on més músics hi ha a relació població.
  • Les bandes de música reben una forta influència de les Bandes Militars franceses, imitant els uniformes, banderes, formació duent el pas...

Característiques de la Festa Moro - Cristiana

A Ibi, passats nou dies del primer dimecres del mes de setembre, comencen les seues festes patronals de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu dels Desemparats. Hi ha un total de 14 comparses: 7 del bàndol Cristià: Almogàvers, Cides, Contrabandistes, Guerrers, Maseros, Mossàrabs i Cavallers Templaris. 7 del bàndol Moro : Almoràvides, Argelians, Beduins, Xumberos, Mudéjares, Pirates i Tuaregs.

  1. Història local, lluita entre cristians i àrabs.
  2. Dedicades al Patró o patrona.
  3. Mode periòdic.
  4. Tres dies: entrades/patrona/ambaixades, batalles i alardos.

Alcoi, epicentre de la Música Festera.

El 1817 la Filà Llana d'Alcoi va contractar la banda miliciana de la ciutat, "La Primitiva", per acompanyar els seus festers als actes. Aquesta iniciativa va ser imitada per diferents pobles que desenvolupaven festes de Moros i Cristians. La música que es tocava eren polques, masurques, havaneres, valsos i va sorgir la necessitat de crear una música específica per a les festes.

Info

1r gènere: Pasdoble

El recorregut històric posa l'inici al pasdoble, marxa lleugera que s'utilitzava per a que les tropes realitzaren les seues desfilades militars.

L'alcoià Juan Cantó Francés posa l'inici amb Mahomet (1882), pasdoble considerat la primera obra per a les festes de Moros i Cristians.

El pasdoble és el que més escoltem quan estem dins la festa. És l'alma d'una banda de música i té infinitat d'estils.

Info

2n gènere: Marxa Àrab / Marxa Mora

Antecedents

  • A principi del s. XX, s'adonen que necessiten música específica per les hosts àrabs. Comença la marxa mora, encara que abans dels anys 50 l'anomenaven marxa àrab.
  • Característiques:
    • melodies orientals;
    • evolució del pasdoble però més lent
    • incorpora elements de percussió.
  • Es va posar de moda l'Alhambrisme, expressió sorgida dels compositors per recrear l'exòtic entorn de l'Alhambra de Granada, associant-ho a Orient i l'Imperi Turc.

2n gènere: Marxa Àrab / Marxa Mora

Primers intents

  • Camilo Pérez Monllor (fill de Pérez Laporta), havia composat la marxa Apolo per estrenar-la en 1907.
  • El 22 d'abril de 1907 la Primitiva va estimar estrenar un altra:
    • A-Ben-Amet (1907) de l'alcoià Antonio Pérez Verdú, considerada la primera marxa mora.
      • Utilitzava uns timbals menuts anomenats "carabassetes".
      • Va establir el tempo de 88 passes per minut.

dones compositores

3r gènere: Marxa Cristiana

  • Les hosts cristianes desfilaven amb pasdobles d'estil més guerrer com:
    • Mi Barcelona (1911) de Julio Laporta Hellín (Alcoy).
    • Julio Pastor (1956) Amando Blanquer (Alcoy).
    • El Desichat (1930) Emilio Moreno Roca (Toledo).
  • Les tropes cristianes van demanar la seua pròpia música en 1958 quan la Filà Vascos d'Alcoi encarrega a Amando Blanquer la que serà la primera marxa cristiana: Aleluya.

    3r gènere: Marxa Cristiana

    Pas als Maseros (1982) Els Contrabandistes (1989) Farolero (1996)

    Mira Pepet (Pas masero, 2010). Juan Calatayud (1954, Bocairent).

    Mira 21 contrabandistes (Pasdoble Fester, 2009). Enrique Alborch (1976, Castelló de Rugat).

    dones compositores

    Vídeos de Pasdobles.

    Un Somni (pasd., 2018)Paco Peña (1979, Letur)

    El Racó del Real (pasd., 2018)David Leal (1994, Castalla)

    Carmesina (pasd., 2006)Manuel Morales (1977, Chiva)

    Soñad el mar (pasd., 2017)Manuel Morales (1977, Chiva)

    Vídeos de Marxes Mores.

    Somni (Marxa Africana, 2017)Miquel Morales (1982, Sella)

    Kabil' Cap(Marxa Mora, 2002)Ignacio García (1979, Cocentaina)

    L' entrà dels Negres(Marxa Mora, 1984)Rafael Mullor (1962, Alcoi)

    Alnajar(Marxa Mora, 2019)Carlos Ferri (1974, Ontinyent)

    Paco Guill(Marxa Mora, 2008)José Salvador González (1961, Valencia)

    Vídeos de Marxes Cristianes.

    Tino (Marxa Cristiana, 2008)Alejandro Martínez (1992, Camp de Mirra)

    Sibil·la de Fortià(Marxa Cristiana, 2006)Enrique Alborch (1976 ,Castelló de Rugat)

    Templaris d'Albaida (Marxa Cristiana, 2005)Vicent Pérez (1976, Albaida)

    Filla del Ferro (Marxa Cristiana, 2019)Ferran Sanchis (1980, Ontinyent)

    Curiositats.

    "Paquito el Chocolatero" pasd. 1937

    • Espanya estava embolicada en una guerra civil, i les Bandes de Música tenien prohibit actuar. Gustavo Pascual Falcó, músic local, havia compost diversos pasdobles, encara que els tenia sense títol i sense tocar, davant de la prohibició per la guerra.
    • Un dia rep la visita del seu cunyat, que tenia una tenda on venia xocolata (entre altres coses), va començar a mirar les partitures que tenia el Mestre damunt la taula i va comentar: - “Mestre, aquesta partitura, és una preciositat, segur que donarà molt a parlar”.... Així va ser com Gustavo li va dedicar el pasdoble més internacional al seu cunyat.

    Info

    Info

    Curiositats.

    Info

    Info

    Curiositas.

    Info

    Info

    Concerts complets de Música Festera.

    Concert 2025 Ateneu Musical Vila Joiosa.

    Concert 2024 Ateneu Musical Vila Joiosa.

    Concerts complets de Música Festera.

    Concert 2023 Ateneu Musical Vila Joiosa.

    Concert 2015 Ateneu Musical Cocentaina

    Concert 2019 Agrupació Musical Ontinyent

    ACTIVITATS

    1. Escriu (llibreta) el títol, any i compositor de l'inici de cada gènere.
    2. Escriu (llibreta) les característiques de la marxa mora.
    3. Escriu 5 pasdobles, 4 marxes mores, 3 marxes cristianes, 2 marxes maseres i 1 contrabandista a la llibreta amb els autors i pobles. Corregireu per parelles.
    4. Escriu (llibreta) el nom de les comparses que hi ha al teu poble.
    5. Busca les compositores de marxes mores al genially.
    6. Busca les compositores de marxes cristianes al genially.
    7. Visualitza els vídeos que el demana el teu mestre, copia la informació de les peces i dona una opinió d'allò que t'ha agradat i allò que t'ha sorprés.
    8. Percutix amb baquetes els ritmes de marxa cristiana i marxa mora.
    9. Audicions (llibreta) de la fitxa de repertori per poblacions.
    10. Entra a la pàgina web: https://www.musicafestera

    Gràcies

    Luis Sáez (pasd 1985) La Victoria (mc 2001) El Somni (mm, 1988) Ateneu Musical (pasd 1931) Picadilly Circus (mc 1991) Lawrence de Arabia (mm1963)

    Lorem ipsum dolor

    Consectetur adipiscing elit

    Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt.

    • Lorem ipsum dolor sit amet.
    • Consectetur adipiscing elit.
    • Sed do eiusmod tempor incididunt ut.
    • Labore et dolore magna aliqua.

    Lorem ipsum dolor sit

    Lorem ipsum dolor

    Consectetur adipiscing elit

    Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt.

    • Lorem ipsum dolor sit amet.
    • Consectetur adipiscing elit.
    • Sed do eiusmod tempor incididunt ut.
    • Labore et dolore magna aliqua.

    Lorem ipsum dolor sit

    Las Cadenas y la Esmeralda (2011) Patricia Peinado Brotons (San Vicente del Raspeig). Dotze Roses (2015) Lusa Monllor i Mollà (Castalla). Non nobis dómine (2015) Margarita Muñoz Escolar (Murcia). Montsegur (2018) Maria José Moreno Rico (Castalla) La Puerta Grande (pasd. 1992) Elvira Checa Agüero (Cuenca)

    Guys band (pasd 1991) Alcoi, Escata i Destral (mc, 1995) Penya Cadell (mm, 1975) Tots menos uno (pasd, 1939) Batallers (mc, 1999) Abencerraig (mm, 2004) Bis: Visca la Festa (Himne de Festes 1980)

    1a part L’ofrena (Pasdoble, 2014) - El Berberisch (Marxa mora, 1961) - Tizona (Marxa Cristiana, 1996) - Marcet el ferroviari (Pasdoble, 2025) - Coratge i Honor (Marxa Cristiana, 2025) - Any d'Alferes (Marxa Mora, 1967). 2º part Mi Barcelona (Pasdoble, 1911) - Ramla (Marxa Mora , 2019) - Destralerus (Marxa Cristiana, 2025).- Zaid( Marxa Mora, 2006) - Picadilly Circus (Marxa Cristiana, 1991)- Los Soreles (Marxa contrabandista, 2004)

    1a part Impressions (Pasd. 2003)- Abn-Jovi (Marxa Mora, 2024)- Bonus Christianus (Marxa Cristiana, 1966). - Reflexos (Marxa Mora, 2024) -Arrels ( Marxa Cristiana, 2012). -El Moro del Sinc (Marxa Mora, 1954). 2º part Prost! (Pasdoble. 2014)- Zawaj Al Nur (Marxa Mora, 2024) - Maroma (Marxa Cristiana, 2024)- Al Primer Tro (Marxa Mora, 1987) - Valls d'En Sarrià (Marxa Cristiana, 2004)- Paquito el Chocolatero (pasd 1937). 3'

    Mejaznía Cortejo Árabe (1950) María Luisa Campos Cutayar (Alicante). Els marinos de Bocairent (1994) Mª Pilar Vañó Bacete (Bocairent). Sangre Azul, Pitrikis99(1999) Nuria Amat Álvarez (Elda). Blaus del Cel (2002), Lusa Monllor i Mollà (Castalla). La Negra Aylina (2019) Sara Pedro Asensi (Alicante).

    1a part El Camino (pasd 2000)- Aegidius (mc 2019) - Alnajar (mm 2019) -Quebrantà (Pasd. Contrabandista, 2009)- Pepet (Pas masero, 2010) -Reina (mm 1996) 2º part El Racó del Real (pasd 2018)- Moros Españoles (mm, 1944)- Filla del Ferro (mc 2019) - Yehudai (mm 2019) - Creu i Victòria (mc 2019) -Chimo (mm 1964) (BIS) Himne a Ontinyent (1918)

    1a part (24') El K'sar el Yedid (Pasd, 1912) - Zalé Arraez (Marxa Àrab, 1964) - Tino Herrera ( Marxa cristiana, 1995) - Sadíq (Marxa mora, 2023) - Pepet (Pas masero, 2010)- Cerdà Francés (Marxa mora, 2014) 2º part ( 26') Fernandín (Pasdoble-marxa, 1998) - Ànadux (Marxa cristiana, 2023) - Tayir (Marxa mora, 2018)- 21 contrabandistes (Pasdoble Fester,2009) - a Pascual Bill (Marxa cristiana, 2023)- (BIS) Voluntat de fer (Marxa mora, 1968)