Want to create interactive content? It’s easy in Genially!

guia Història de la Filosofia 2n bat

yvega2

Created on September 8, 2023

Presentació matèria de 2n batx filosofia

Start designing with a free template

Discover more than 1500 professional designs like these:

Body Parts

Choice Board Flipcards

January School Calendar

Genial Calendar 2026

School Calendar 2026

January Higher Education Academic Calendar

School Year Calendar January

Explore all templates

BLOG DE LA MATÈRIA

qué hem d'aprendrr (NOU CURRÍCULUM)

GUia història de la filosofia

SELECTIVITAT

TEMPORALITZACIÓ

2023-2024

PROGRAMACIÓ 22-23

AVALUACIÓ

PROVES ESCRITES I TREBALLS

Examens per època i autor
Treballs creatius sobre la teoria

80%

ACTIVITATS D' AULA

20%

Glossari de termes
Mapa mental del tema
Comentaris de text
Activitats de recerca

TEMARI

L'origen de la filosofia
Plató
Aristòtil
pensament hel·lenístic
Pensament medieval. Filosofia i teologia

FILOSOFIA ANTIGA I EDAT MITJANA

Renaixement i revolució científica. DESCARTES
Filosofia racionalista. KANT
Filosofia empirista. HUME I LOCKE
La il·lustració
Kant i l'idealisme alemany

FILOSOFIA ANTIGA I EDAT MODERNA

La filosofia en el nou ordre burgués
La crisi dels valors il·lustrats
Segle XX: filosofia de la ciència i del llenguatge
Segle XX: filosofia de l'ésser i de l'existència
Segle XX: filosofia de la societat

FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA

SELECTIVITAT

EXAMEN

3 BLOCS - 5 PREGUNTES

BLOC-1 (que inclou un text)1. Explicar breument les idees principals del text i com hi estan relacionades (2 punts). 2. Explicar breument el significat de dues paraules o expressions del text (1 punt). 3. Explicar les raons de l’autor a favor d’una determinada afirmació que fa en el text. Per explicar aquestes raons, s’haurà de fer referència als aspectes pertinents de pensament de l’autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text. (3 punts)

BLOC-24. Comparar un concepte o idea important en el pensament de l’autor amb un altre concepte o idea del propi autor o d’algun altre/a autor/a o corrent de pensament. (El concepte o idea de l’autor que cal comparar serà un concepte o idea que apareix en les lectures proposades però no té necessàriament per què aparèixer en el text de l’examen) (2 punts).

BLOC-35. Fer una avaluació raonada i personal d’una afirmació filosòfica. Aquesta afirmació estarà relacionada amb les temàtiques discutides per l’autor del text (l’afirmació que es proposi avaluar, però, no té per què estar relacionada amb la tesi o tesis que l’autor discuteix en el text de de l’exercici-1; sí estarà relacionada, però, d’alguna manera, amb les temàtiques que l’autor tracta en les lectures proposades) (2 punts).

7 AUTORS

PLATÓ

E. ANTIGA

RENÉ DESCARTES

E. MODERNA

DAVID HUME

JOHN LOCKE

IMMANUEL KANT (IL·LUSTRACIÓ)

STUART MILL

E. CONTEMPORÀNIA

FRIEDERICH NIETZSCHE

QUÈ HEM D'APRENDRE?

SABERS

COMPETÈNCIES

CRITERIS D'AVALUACIÓ

sabers

Els sabers, entesos com el conjunt de coneixements, destreses, valors i actituds, es formulen amb relació a contextos en què es pot desenvolupar l’aprenentatge competencial.

qUÈ ÉS L'ÉSSER HUMÀ?

qUÈ HE DE FER?

COM VIVIM JUNTS?

qUÈ PUC SABER?

GRAELLA

QUÈ ÉS L'ÉSSER HUMÀ?

- Caracterització de les explicacions antropològiques de Sòcrates, Plató i Aristòtil com a origen de les antropologies posteriors. - Anàlisi i valoració de la vigència de les principals respostes modernes a la pregunta per la consciència i el coneixement. - Anàlisi crítica del projecte il·lustrat: la confiança en la raó, l’educació i la ciència com a projecte emancipador de l’individu. - Anàlisi crítica de l’evolució de la reflexió i l’experiència estètica, des de Grècia fins avui, mitjançant els conceptes de poètica, artesania, art i disseny.

QUÈ PUC SABER?

- Interpretació i producció d’informació amb rigor argumentatiu per reconèixer la historicitat i la universalitat dels problemes i de les teories filosòfiques. - Caracterització de la cosmovisió mítica i la teorització filosòfica a Grècia com a origen de la filosofia occidental. - Identificació del problema de la realitat en la filosofia presocràtica com a primer problema de la història de la filosofia. - Comparació del paper de la filosofia en els sofistes i Sòcrates en el context de la il·lustració grega. - Interpretació i producció d’informació amb rigor argumentatiu per reconèixer la historicitat i la universalitat dels problemes i de les teories filosòfiques.

QUÈ PUC SABER?

- Caracterització de la cosmovisió mítica i la teorització filosòfica a Grècia com a origen de la filosofia occidental. - Identificació del problema de la realitat en la filosofia presocràtica com a primer problema de la història de la filosofia. - Comparació del paper de la filosofia en els sofistes i Sòcrates en el context de la il·lustració grega. - Interpretació i producció d’informació amb rigor argumentatiu per reconèixer la historicitat i la universalitat dels problemes i de les teories filosòfiques. - Caracterització de la cosmovisió mítica i la teorització filosòfica a Grècia com a origen de la filosofia occidental. - Identificació del problema de la realitat en la filosofia presocràtica com a primer problema de la història de la filosofia. - Comparació del paper de la filosofia en els sofistes i Sòcrates en el context de la il·lustració grega.

QUÈ HE DE FER?

- Anàlisi crítica de l’evolució de la discussió ètica a Grècia: contextualització de l’intel·lectualisme socraticoplatònic, de les teories de la virtut en Plató i Aristòtil, del concepte d’eudemonia i del concepte d’ataràxia de les escoles hel·lenístiques, i identificació d’aquestes diferents respostes com a origen de les ètiques posteriors. - Anàlisi i valoració de la vigència de les confrontacions i les complementacions de les diferents respostes modernes a la pregunta per l’acció, mitjançant la caracterització de les ètiques teleològiques i les ètiques deontològiques. - Explicació de la relació entre el context polític i social i el problema de “ser” de l’ésser humà: la pregunta pel subjecte i la responsabilitat, mitjançant les respostes de l’existencialisme (Heidegger i Sartre).

COM VIVIM JUNTS?

- Diàleg que aporti raons pertinents, relacionant-les amb les dels altres, trobant punts d’encontre, per arribar a conclusions complexes i creatives. - Revisió de la viabilitat i la vigència dels projectes polítics de Plató i d’Aristòtil. - Explicació de la relació entre el context polític i cultural i l’evolució de l’ètica en l’hel·lenisme, mitjançant l’exemple de l’estoïcisme i l’epicureisme. - Anàlisi crítica, a partir de la figura d’Hipàtia d’Alexandria, de l’evolució del paper de les dones en la cultura i la filosofia grega, i del biaix de gènere en la transmissió de la història i la cultura d’Occident. - Anàlisi crítica, a partir de la figura polifacètica d’Hildegarda de Bingen, del paper de les dones en la cultura i la filosofia medieval, de la via religiosa com a únic camí cap a la cultura de les dones al llarg de la història i del biaix de gènere en la transmissió de la història i la cultura d’Occident.

COM VIVIM JUNTS?

- Valoració del pas a l’estructura política moderna mitjançant la revisió de les teories del contracte social com legitimacions teòriques de l’estat modern.- Anàlisi crítica de la relegació de les dones en les construccions teòriques de la societat civil dels contractualistes. - Anàlisi i valoració de la vigència de la crítica marxista al capitalisme. - Revisió de la vigència de l’anàlisi del totalitarisme de Hanna Arendt. - Avaluació crítica de problemes ètics actuals en relació amb les diferents generacions dels drets humans: drets de generacions futures, drets dels col·lectius, drets digitals, drets meediambientals i drets dels animals. El subjecte de drets i el cercle expansiu de l’ètica.

COMPETÈNCIES

Competència 1 Avaluar els arguments atenent el seu context històric, social i cultural, identificant les influències que els sustenten i la seva repercussió en la història de la filosofia per descobrir la naturalesa dels seus possibles dogmatismes i fal·làcies.

Competència 2 Interpretar i comunicar qüestions filosòfiques a partir de la selecció i l’anàlisi rigorosa de fonts de la història de la filosofia per entendre el nostre present atenent el passat i per produir i transmetre judicis i tesis personals i desenvolupar una actitud indagadora, autònoma, rigorosa i creativa en l’àmbit de la reflexió filosòfica.

Competència 3 Aplicar la dissertació filosòfica per contraposar i posar en diàleg les idees dels diferents pensadors i pensadores de la història de la filosofia, i així connectar el present amb el passat per transformar-lo d’acord amb els grans consensos sorgits dels drets humans i els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

Competència 4 Reconèixer com els problemes filosòfics s’han plantejat en les diferents èpoques i autores i autors i comparar-ho, a partir de l’anàlisi i la interpretació de textos dels principals autors i autores de la història de la filosofia, per reconèixer la radicalitat i la transcendència d’aquestes qüestions i abordar-les amb el bagatge de les aportacions de la tradició filosòfica.

Competència 5 Avaluar de manera global, sistèmica i transdisciplinària problemes ètics i polítics fonamentals i d’actualitat analitzant-los filosòficament per poder tractar-los de manera creativa i prendre una posició.

Competència 6 Desenvolupar la sensibilitat i la comprensió crítica de l’art i altres manifestacions amb valor estètic a partir de les principals idees filosòfiques sobre la bellesa i la creació artística per contribuir a l’educació estètica.

HEU DE FER I DEMOSTRAR

1.1 Avaluar críticament discursos, orals i escrits, sobre qüestions i problemes filosòfics que apareixen al llarg de la història de la filosofia, demostrant una comprensió correcta de les estructures argumentatives.1.2 Produir rigorosament arguments a partir de l’estudi de la història de la filosofia, aplicant les normes lògiques, retòriques i argumentatives, i detectant i evitant maneres dogmàtiques, fal·laces i biaixos per exposar les pròpies opinions i idees, tant oralment com per escrit.

2.1 Construir un coneixement rigorós de fonts i textos filosòfics, aplicant tècniques de cerca, anàlisi, organització i comparació i relacionant-los correctament amb els contextos històrics, problemes o tesis, autores i autors, i amb altres àmbits i activitats culturals. 2.2 Construir discursos propis sobre problemes historicofilosòfics, mitjançant l’elaboració i la presentació de documents i treballs de recerca documental, tant de manera individual com grupal.

3.1 Intercanviar i avaluar críticament idees sobre qüestions filosòfiques a partir de la dissertació.3.2 Argumentar rigorosament les pròpies idees en activitats de dissertació filosòfica. 3.3 Participar de manera oberta, compromesa i respectuosa en activitats de diàleg sobre qüestions i problemes filosòficament rellevants per crear una dissertació compartida.

HEU DE FER I DEMOSTRAR

4.1 Distingir les principals preguntes de la història de la filosofia i les diferents respostes filosòfiques mitjançant la indagació i l’anàlisi i la interpretació de textos filosòfics. 4.2 Relacionar les diferents respostes filosòfiques que s’han donat en la cultura, mitjançant l’anàlisi de textos i altres formes d’expressió cultural amb les respostes de la història de la filosofia. 4.3 Comparar les diferents preguntes, idees, tesis i controvèrsies filosòfiques de la història del pensament, mitjançant el diàleg diacrònic amb els textos de la història de la filosofia i amb el diàleg sincrònic sobre els textos de la història de la filosofia. 4.4 Valorar la pluralitat, la complexitat i la dialèctica de la història del pensament, mitjançant la comprensió i l’expressió de les relacions d’oposició i complementarietat entre les tesis, escoles, filòsofes i filòsofs de les mateixes èpoques i tradicions o de diferents.

5.1 Avaluar críticament problemes contemporanis complexos emprant els conceptes, les idees, les teories i les controvèrsies historicofilosòfics que poden contribuir a clarificar-los. 5.2 Elaborar propostes crítiques i personals sobre els problemes contemporanis complexos fent ús d’idees, teories, estratègies argumentatives i el diàleg filosòfic.

6.1 Comprendre l’evolució de la reflexió estètica sobre la bellesa, l’experiència estètica i els conceptes d’artesania, art i disseny al llarg de la història mitjançant l’anàlisi de textos filosòfics i de diferents expressions artístiques. 6.2 Construir un judici propi sobre diferents expressions artístiques, tot aplicant els conceptes estètics a les valoracions d’aquestes expressions.