Llatí 4t ESO

wo

Llatí 4t ESO

comencem!

Índex

Audio

Llengües indoeuropees

Verb sum

Contextualize your topic

Embedded content

Les deesses, els déus i el casal de Micenes

Segona declinació

Contextualize your topic

Interactive question

El cas i la declinació. Primera declinació

L'aposició

Contextualize your topic

Conclusions

La família romana

Textos

Contextualize your topic

Closure

Text + icons

Els verbs llatins i la conjugació verbal

Contextualize your topic

Contextualize your topic

Indoeuropeu

Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua que hom anomena protoindoeuropeu. Inclou centenars de llengües parlades per uns 3.000 milions de persones i abraça la majoria de famílies lingüístiques d'Europa i l'Àsia sud-oriental. El català pertany, entre moltes d'altres, a aquesta família lingüística. També hi pertanyen les llengües següents amb més de 50 milions de parlants: alemany, anglès, bengalí, castellà, francès, gujarati, hindi, italià, persa, portuguès i rus.

Hipòtesi kurgana

Hipòtesi anatòlica

+ info

Origen de les llengües

Origen de les llengües a la Península ibèrica

ASSIMILACIÓ CULTURAL DELS ROMANS

Déus grecs i déus romans

Play

Llengua llatina

Llengua flexiva: paraules variables i invariables. Morfologia del nom: - Gènere i nombre. - Cas.

In prepared!

El cas: declinacions

Diana és la deessa de la caça. Els romans veneren Diana. Els romans alcen un temple a Diana.

El cas i la declinació

El canvi no ha modificat al gènere o al nombre (sempre és femení i singular). La variació no ha afectat a tota la paraula: hi ha una part que es manté invariable (l'arrel o lexema) i una altra que s'ha modificat (la terminació o morfema). lexema morfema Dian + a Dian + am Dian + ae Cada variació del substantiu arran de la funció que fan en l'oració s'anomena cas. El conjunt de tots els casos possibles d'un mateix substantiu s'anomena declinació.

Primera declinació

Primera declinació

Plural

Singular

rosa rosa rosam rosae rosae rosa

rosae rosae rosas rosarum rosis rosis

Primera declinació

Romae deae incolas protegunt

Primera declinació

Ancilla aquam dominae ministrat.

Primera declinació

Noctuae spencularum umbram amant.

Primera declinació

Scriba epistulam legit et in arca ponit.

Primera declinació

Nautae stellas spectant; stellae nautis viam mostrant.

Primera declinació

Puellis ___________ porto. (rosam/rosae) Magistra __________ fabulas narrat. (discipulas/discipulis) Romae ________ (incolis/incolae) Dianae ________ colunt (aram/ara) Nautae in _______ (silvas/silvis) _________ (capras/caprae) occidunt.

Primera declinació

Quina és la traducció correcta?

Nauta puellae rosas dat. a. El mariner dona roses a la nena. b. Les nenes donen roses al mariner. c. La nena dona una rosa al mariner.

Primera declinació

Quina és la traducció correcta?

Ferae insularum silvas habitant. a. Als boscos de les illes hi ha feres. b. Les feres habiten els boscos de les illes. c. A les illes viuen les feres dels boscos.

Primera declinació

Quina és la traducció correcta?

Poetarum fabulae Troiae ruinam narrant. a. Els poetes narren la destrució de Troia a les faules. b. Les faules de Troia narren la destrucció dels poetes. c. Les faules dels poetes narren la destrucció de Troia.

Primera declinació

Quina és la traducció correcta?

Violarum coronis puellae aram exornant. a. Les corones de violetes de la nena decoren l'altar. b. Les nenes decoren l'altar amb corones de violetes. c. Les nenes decoren l'altar de violetes amb corones.

Primera declinació

Relaciona les oracions amb les seves traduccions:

1. Els agricultors fereixen una cérvola. 2. L'agricultor fereix una cérvola. 3. L'agricultor fereix unes cérvoles. 4. Els agriculrors fereixen unes cérvoles.

a. Agricola cervam vulnerat.b. Agricola cervas vulnerat. c. Agricolae cervam vulnerat. d. Agricolae cervas vulnerant.

Els verbs llatins i la conjugació verbal

Per enunciar un verb en llatí s'ha d'esmentar el seu paradigma, és a dir, el conjunt de formes amb què es poden formar tots els temps: - Present d'indicatiu. - Infinitiu present. - Perfet d'indicatiu. - Supí.

Els verbs llatins i la conjugació verbal

Els verbs llatins s'organitzen en quatre conjugacions.

• 1a conjugació: verbs de tema acabat en vocal –a (per exemple: amo).
• 2a conjugació: verbs de tema acabat en vocal –e (per exemple: uideo).
• 3a conjugació: verbs de tema acabat en consonant (per exemple: duco)
• 4a conjugació: verbs de tema acabat en vocal –i (per exemple: audio).

Els verbs llatins i la conjugació verbal

LA CONJUGACIÓ MIXTA. La gramàtica llatina tradicional sol fer referència a una cinquena conjugació, anomenada mixta. A efectes pràctics (i pel que fa al llatí escrit), el paradigma de la mixta és el mateix que el dels verbs de la 4a conjugació en tos els temps excepte l'imperfet de subjuntiu i l'infinitiu de present actius. Pròpiament, però, són verbs que pertanyen a la 3a conjugació. Resulten fàcilment identificables per la 1a forma de l'enunciat (1a sg. pres. ind.): mentre que en la resta de verbs de la 3a conjugació aquesta forma acaba en consonant + vocal o (duco, rego, lego, etc.), en els verbs de la mixta finalitza en -io (capio, rapio, iacio, etc.).

Els verbs llatins i la conjugació verbal

Enunciats verbals

Els verbs que usarem com a models de la conjugació regular presenten els següents enunciats:

• amo amaui amatum (1): 'estimar'.
• uideo uidi uisum (2): 'veure'.
• duco duxi ductum (3): 'portar, dur'.
• audio audiui auditum (4): 'escoltar'.

Enunciats verbals

Pel que fa a les tres formes de l'enunciat, aquestes són:

• La 1a pers. sg. del present d'indicatiu. En el segon dels exemples, uideo (traduït: veig).
• La 1a pers. sg. del perfet d'indicatiu. En el segon exemples, uidi (traduït: he vist / vaig veure).
• El supí (una forma verbal que en principi no s'estudia a ESO i Batxillerat). De nou, en el segon dels exemples, uisum.

Enunciats verbals

Cadascuna d'elles serveix per identificar els temes o arrels dels diversos temps verbals.

• 1a forma: serveix per aïllar el tema dels temps d'infectum. Video → uide-.
• 2a forma: serveix per aïllar el tema dels temps de perfectum. Vidi → uid-.
• 3a forma: serveix per aïllar el tema d'algunes formes no personals (la més important, el participi de perfet). Visum → uis-.

Temps d'infectum i perfectum

Els temps verbals del llatí es divideixen en dos grans blocs segons el seu aspecte imperfectiu (en llatí, infectum) o perfectiu (en llatí, perfectum).

• Els temps d'infectum són el present, el pretèrit imperfet i el futur imperfet.
• Els temps de perfectum són el pretèrit perfet, el preterit plusquamperfet i el futur perfet.

El mode indicatiu

Com en català o castellà, l'indicatiu és el mode per expressar esdeveniments reals o presentats per l'emissor com a plausibles. En llatí, aquest mode compta amb sis temps verbals:

• Present
• Pretèrit imperfet
• Futur imperfet
• Pretèrit perfet
• Pretèrit plusquamperfet
• Futur perfet

El mode indicatiu

Es construeix amb els tres formants següents: (1) Arrel d'infectum. (2) Vocal temàtica (que pot variar segons les declinacions o ser-hi absent*). (3) Desinències personals primàries: -o, -s, -t, -mus, -tis, -nt. Per exemple, veiem els tres formants en una forma com habeo: hab (1) + e (2) + o (3). [*] És absent en el cas de la tercera conjugació, que aplega els verbs de tema acabat en consonant.

El mode indicatiu

El mode indicatiu

Explicacions de les formes subratllades:

• 1a conjugació. En amo (1a pers. del singular) no apareix la vocal del tema –a. Ha desaparegut per contracció amb la vocal o de la desinència (*amao > amo).
• 3a conjugació. En aquelles persones la desinència de les quals comença en consonant, s’insereix una vocal de recolzament entre aquesta consonant i la consonant final del tema. La vocal de recolzament és una –i– en la 2a i 3a persona del singular i en la 1a i 2a del plural, i una –u– en la 3a persona del plural: leg-(i)s, leg-(i)t, leg-(i)mus, leg-(i)tis, leg-(u)nt.

El mode indicatiu

Explicacions de les formes subratllades:

• 4a conjugació. En la 3a persona del plural apareix una vocal de suport –u– entre el tema i la desinència: audi-(u)nt. En aquesta ocasió no s’introdueix perquè calgui una vocal que faciliti la pronunciació, sinó per analogia (o imitació) de la desinència de 3a pers. pl. dels verbs de la 3a conjugació.

• Verb sum. En el present d’indicatiu s'alternen dues arrels: su- davant de les desinències que comencen amb una consonant nasal (m/n); es- en els altres casos.

El mode indicatiu

Una manera senzilla de conjugar el present d'indicatiu dels verbs regulars A l'hora de conjugar el present de qualsevol verb regular, l'únic que has de fer és: a) Identificar el formant base sobre el qual es forma el present: és a dir, de la primera forma de l’enunciat, aillar tot el que hi ha fins a l’última consonant. b) Veure a quina conjugació pertany el verb. c) Ajuntar al formant base la terminació que li correspon per la seva conjugació. Aquestes terminacions les tens en lletra negreta a la taula de dalt.

El mode indicatiu

Posem-ne un exemple. Per conjugar el present del verb laudo laudaui laudatum (1): 'lloar': a) Identifiquem el formant base: laud-. b) Notem que el verb pertany a la 1a conjugació (com ens indica, a l'enunciat, el número entre parèntesis). c) I, finalment, afegim al formant base les terminacions per al present de la 1a conjugació (en negreta a la taula). Fet això, les sis persones del present seran laudo, laudas, laudat, laudamus, laudatis, laudant.

El mode indicatiu

Conjuga el present d'indicatiu dels verbs següents:

El mode indicatiu

Digues a quina conjugació pertanyen els següents verbs i assenyala el seu tema de present:

El mode indicatiu

Analitza les formes verbals següents (indica conjugació, arrel i desinències) i canvia'n el nombre:

• audiunt:
• cantamus:
• estis:
• cantatis:
• es:
• regit:
• sunt:
• moves:
• capis:
• audio:

El verb sum

Quan el verb sum significa 'ser' porta un atribut. L'atribut sol tenir el mateix gènere, nombre i cas que el subjecte. Posseeix un valor atributiu. Saguntum est oppidum. (Sagunt és una ciutat) En canvi, quan el verb sum significa 'haver-hi' o 'estar', porta un complement circumstancial de lloc, normalment introduït per la preposició in. Posseeix un valor predicatiu. In oppido est theatrum. (A la ciutat hi ha un teatre)

El verb sum

El verb sum significa 'ser', 'estar' o 'haver-hi'. El present d'indicatiu d'aquest verb és:

El verb sum

El verb sum

Tradueix les oracions; en totes el verb sum porta un atribut: Aurum, argentum, ferrum et plumbum metalla sunt. Graecia poetarum et philosophorum patria est. Philosophi sun magristri sapientiae. In Graecia incolae aut agricolae aut nautae sunt. Vulcanus, flammarum deus, deorum faber est. Phoebus musicae deus est.

El verb sum

Tradueix les oracions. Digues si el verb sum hi té un valor atributiu o predicatiu: Inopia est causa curarum. Nauta est in insula. Divitiae saepe discordiarum causa sunt. Diana est dea silvarum. In fluvio sunt crocodrili. In fabulis sunt historiae dearum.

El verb sum

Completa les següents oracions amb la forma corresponent del verb sum: Ego Hispaniae incola _____________________ . Tu Hispaniae incola ______________________ . Ego et tu Hispaniae incolae ________________ . Caesar romanus _______________ . Caesar et Cicero romani ________________ .

Segona declinació

La segona declinació comprèn les paraules que fan el genitiu en -i. El nominatiu pot acabar de tres maneres: -us; -er; -um (hi ha una única paraula en -ir: uir, uiri). Els substantius de la segona declinació poden ser de tres gèneres: - Per norma general, són masculins (dominus, -i; puer, -i). - Hi ha un nombre reduït de noms femenins (noms d'arbres, topònims: pinus, -i; fagus, -i; Aegyptus, -i). - Les paraules que tenen el nominatiu en -um són de gènere neutre (templum, -i; bellum, -i)

Segona declinació

Segona declinació

En algunes paraules que tenen el nominatiu en -er, la e cau a partir de l'acusatiu singular. Per saber-ho, hem de mirar el genitiu: si conserva la e (com en el cas de puer, pueri), conserva la e; en canvi, en altres paraules com magister, magistri, sí que cau.

Segona declinació

Relaciona les paraules amb les seves anàlisis: populi acusatiu plural neutre magistro acusatiu plural masculí bella genitiu plural masculí verbum genitiu singular masculí agros datiu singular masculí ludorum nominatiu singular neutre

Segona declinació

Quina és la forma adequada de les paraules d'aquestes oracions? Amicis (liber/librum) porto. (Porto un llibre als meus amics) Saepe Graeci (Phoebi/Phoebus) oraculum consultunt. (Sovint els grecs consulten l'oracle de Febus) Servus ducit domini (filio/filium) ad grammatici scholam. (L'esclau porta el fill de l'amo a l'escola del gramàtic) Puer (calamum/calamorum) sonat. (El nen mou el llapis)

Segona declinació

Completa les oracions amb les paraules que s'indiquen: In domini hortis piros et ____ (malus, -i en acusatiu plural) uidemus.Poetae ___ (populus, -i en genitiu plural) gloriam celebrant. In ___ (silua, -ae en ablatiu singular) ursa latet. Coloni dominorum ___ (hortus, -i en acusatiu plural) curant. Medicus ___ (puer, -i en genitiu plural) morbos curat. Uva suppeditat abundantiam ___ (vinum, -i en genitiu singular).

Segona declinació

Quina és la forma adequada de les paraules d'aquestes oracions? In caelo non video (astri/astra). (Al cel no hi veig estels) Discipulae cum (socios/sociis) ad scholam festinant. (Les alumnes van a l'escola amb els companys) In (Aventino/Aventinum) Minervae templum videmus. (A l'Aventí veiem el temple de Minverva) (Dominus/Domini) in horto ambulat cum amicis. (El senyor camina pel jardí amb els amics)

Segona declinació

Tradueix aquestes oracions: Agricolae in campis hordeum seminant.Luna campos illustrat. Bella oppida agrosque vastant. Sagittis Germani captivos necant. In Gallia Romani pugnant et Gallorum oppida obsident. Romani villas statuis ornant. Agricola ducit capros in silvam. Aper in silva latet agrumque infestat. Vulcanus, deorum faber, in Atena officinam habet.

Segona declinació

Tradueix aquestes oracions: Aquarum violentia agros vastat.In historiae libris Alexandri Magni memoria vivit. Incolae agros et oppida relinquunt et in pagis vivunt. Minister deorum Mercurius est. Germanorum feminae in pugnis sagittas viris praebent.

L'aposició

Rep el nom d'aposició un substantiu que acompanya un altre substantiu, del qual especifica alguna característica. Sovint s'escriu entre comes: Diana, dea silvarum, feras captat. (Diana, deessa dels boscos, caça feres) L'aposició generalment segueix el substantiu al qual es refereix i hi concorda sempre en cas, mentre que conserva els seus propis gènere i nombre: Thebae, oppidum Graeciae, clarae erant. (Tebes, ciutat de Grècia, era famosa)

L'aposició

Distingeix les aposicions dels atributs en aquestes oracions catalanes: Neró, emperador romà, va devastar Roma amb un incendi l'any 64 dC. Ramon Llull, creador del català literari, va néixer a Ciutat de Mallorca. El meu pare va ser jugador de bàsquet. Els cetacis, mamífers marins, són animals àgils i intel·ligents. Els Premis Nobel es lliuren a Estocolm, capital de Suècia. La meva companya de classe és una noia molt intel·ligent.

L'aposició

Identifica les aposicions en aquestes oracions i tradueix-es: Graecia, patria sapientiae, est in paeninsula. Columba, praeda aquilae, silvas incolit. Discimus pugnas et victorias Persarum et Scytarum, incolarum Asiae. Augustus pugnat apud Phipippos, Macedoniae oppidum. In Nilo, fluvio Aegypti, sunt crocodili et hippopotami. Mercurius, filius Maiae, est nuntius deorum.

In Italia multae villae multique horti sunt. In villa multi servi habitant, nam dominus villae magnam familiam habet et in villa cum familia habitat. In villa habitat dominus cum liberis et servis. In villa ostium magnum et ostium parvum est, nam villa duo ostia et parvas fenestras habet. In villa atrium magnum est atque in atrio parvum impluvium aqua plenum. Villa peristylum magnum et pulchrum quoque habet, nam in villis magna et pulchra peristyla sunt. Sunt quoque in villa multa cubicula, ubi dominus, liberi et servi dormiunt.

Mercurius invitus Phoebo lyram dat. Gaudium Phoebi magnum est. Phoebus latus Mercurio magicum caduceum dat.

caduceum, -ii: n. caduceu magicus, -a, -um: adj. màgic do, dare, dedi, datum: tr. donar. magnus, -a, -um: adj. gran gaudium, -ii: n. alegria Mercurius, -ii: m. Mercuri invitus, -a, -um: adj. de mala gana lyra, -ae: f. lira Phoebus, -i: m. Febus (Apol·lo) laetus, -a, -um: adj. content

Incendium in vico

In vico magnum aedificium ardet. Etiam Augustus et Paulus ad incendium properant. Iam villa et stabula nova aedificii magno in periculo sunt. Sed agricolae in stabula intrant. Magna pericula flammarum non timent. Magno studio taurum et vaccas et equos e stabulis servant. Tum multa aqua incendium villae et stabulorum sedant. Sic etiam aedificia vicina periculo liberant. Nunc magnum est gaudium agricolarum, quia bona vico cupiunt.

Incendium in vico

Postea Augustus et Paulus in schola incendium narrant. Augustus dicit: “Cum ego et Paulus via Iulia ambulamus incendium magnum in aedificio surgit. Magnae flammae viam illustrant et in media incolarum turba timemus et currimus. Etiam agni parvi e stabulis in viam ruunt. Agricolae et vigiliae nos a via prohibent et domum redimus. Hodie in schola adsumus quia via Iulia expedita est, et veniam petimus”.

Hipòtesi kurgana

Les cultures de les estepes del calcolític del cinquè mil·lenni abans de Crist entre la mar Negra i el Volga parlaven PIE. La força de la hipòtesi kurgana rau en el fet que part del mode de difusió que proposa (conquesta militar per genets) va d'acord amb els informes dels historiadors sobre l'expansió dels primitius pobles grec i indoaris.

Hipòtesi anatòlica

Relació entre la difusió de les llengües indoeuropees i la revolució neolítica, que es difongué pacíficament per Europa des d'Àsia Menor (Anatòlia) des de vers el 7000 aC amb l'avanç de l'agricultura (ona d'avanç). D'acord amb això, tots els habitants de l'Europa neolítica haurien parlat llengües indoeuropees, i les migracions kurganes, en el cas més favorable, haurien reemplaçat uns dialectes indoeuropeus per uns altres dialectes de la mateixa família.