Valencià Unitat 6 6é

GILET

ACADEMY

GRAMÀTICA

ORTOGRAFIA

VOCABULARI

ESCRIVIM

PENSA

GILET

ACADEMY

CONNECTORS I: L'ADVERBI

Hola, a mi em diuen Vanya i sóc la més rara dels meus germans. Sempre m'han tractat com un bitxo perquè era massa normal. Però prompte descobriran que això tampoc és del tot cert.

Quan parlem necessitem paraules que ens ajuden a relacionar paraules o grups nominals, i fins i tot, oracions senceres. Es diuen connectors i són: les preposicions, les conjuncions i els adverbis. En aquesta unitat ens centrarem en aquests últims. Les paraules més, sempre, massa i tampoc són adverbis. Aquestos són paraules invariables (no tenen gènere ni nombre) que expressen una circumstància, completant el significat d'un verb, d'un adjectiu o d'un altre adverbi.

GILET

ACADEMY

TIPUS D'ADVERBIS

Estimada meua, els adverbis són més in-variables que la teua cara. Els meus ger-mans no saben res de l'amor que ens unix.

Hi ha diversos tipus d'adverbis:

• De lloc: ací, allà, on, lluny, prop, baix, dalt, dins...
• De temps: ara, aleshores, sempre, mai, després...
• De manera: bé, així, millor, malament, alhora...
• Quantitat: tant, tan, massa, més, poc, molt, gens...
• Afirmació: exacte, sí, també...
• Negació: no, tampoc...
• Dubte: potser, possiblement...

Quan un grup de paraules (com ara "tal vegada") funciona com un adverbi, s'anomena locució adverbial.

1. Classifica els adverbis i les locucions adverbials següents segons s'indiquen.

2. Troba els adverbis i locucions adverbials del següent text i classifica'ls en una graella com l'anterior.

Maria es trobava molt desconcertada. No sabia on es trobava. Dos personatges estranys, amb unes màscares de gos i armats parlaven nerviosament. De sobte, la porta d'aquell apartament caigué avall i aparegué Luther que ocupava tot el marc, acompanyat de les seues amigues Rocío i Sara. Els seus segrestadors començaren a disparar cap a elles. Aleshores, uns tentacles agafaren a Rocío i Sara i les posaren en un lloc segur. María ho sabia; eixe només podia ser Ben. Tot seguit, aparegué Diego, llançant un parell de ganivets amunt i avall. No obstant això, Chacha i Hazel els esquivaren hàbilment i desaparegueren ràpidament per la finestra del bany. No importava, ja estaven sanes i estàlvies. Les amigues estaven molt contentes; una aventura més...

3. Completa aquestes oracions amb adverbis i digues de quin tipus són.

• Aquest estiu ha fet _______ calor. (....................)
• ______ vam dinar en casa de Gonzalo. (.................)
• Sofía Martínez toca la guitarra ________ que jo. (..................)
• No he menjat __________ de fruita. (..................)
• _______ Klaus estiga dient la veritat i parle amb els morts. (..............)
• La pilota de Dani està _________ de la taula. (................)
• Vicente, aquest dibuix està ___________ fet. (...............)
• Álex ________ porta els deures acabats. (..............)
• A Daniela no li agrada ______ Ben com a Dafne. (.............)

4. Subratlla els adverbis d'aquestes oracions, digues el tipus i a quin tipus de paraula modifiquen. Fixa't en l'exemple.

• Demà intentarem fer servir aquella eina que portà Allison. Demà: adverbi de temps que acompanya i modifica a un verb "intentarem".
• El menjar cuinat amb microones no és el que més m'agrada, la veritat.
• Quan faces un viatge lluny, no t'oblides d'escriure'm des d'allà.
• M'agrada molt veure que Vanya ha aprés perfectament a controlar els seus poders.
• Ja he vist les tres temporades d'Umbrella Academy, i estan molt xules.

5. Troba en la següent sopa de lletres dos adverbis de negació, dos d'afirmació, dos de lloc, dos de temps, dos de quantitat, dos de manera i un de dubte.

6. Inventa't oracions en què isquen les paraules que se't demana.

• Un determinant demostratiu masculí i un adverbi de lloc.
• Un determinant possessiu i un adverbi de temps.
• Un determinant indefinit i un adverbi d'afirmació.
• Un determinant numeral cardinal i un adverbi de dubte.
• Un determinant article definit masculí i un adverbi de quantitat.

LA S SONORA I S SORDA

Corre el remor que sabies distingir la s sonora i s sorda, i quan escriure s, z, ç, c i ss.

El so esse sorda es pot representar amb les lletres s, ss, c i ç.

• Amb s al principi i al final d'una paraula, i al costat d'una consonant. Per exemple: sol, pes i astut.
• Amb ss entre vocals. Per exemple: passar, possessió.
• Amb c davant de e, i. Per exemple: emoció, cendra.
• Amb ç davant de a, o, u, i al final de paraula. Per exemple: abraçar, març i dolç.

LA S SONORA I S SORDA

Corre el remor que et sabies perfectament les normes de quan utilitzar les grafies s, z, ss, c i ç.

El so esse sonora es pot representar amb les lletres s i z.

• Amb s entre vocals. Per exemple: casa, paisatge.
• Amb z a començament de paraules (zero, zoo) o entre consonant i vocal (pinzell, dotze, senzill).

1. Completa aquestes paraules amb les grafies de la s sonora i la s sorda.

2. Completa aquest text amb s, ss, z, c o ç.

Número _inc acabava de vindre del futur. Es trobava can_at i atordit. Es va dirigir a la man_ió familiar. Però abans, va pa_ar per la tenda de Donuts a esmor_ar i fer-se un café. _emblava un xiquet, i la de la tenda l'ob_ervava e_tranyada buscant a algun familiar adult. Tanmateix, allò que li cridà més l'aten_ió era la _eguretat i confian_a en com parlava el xiquet i li demanava les co_es. A més, mostrava una educa_ió ex_el·lent. Tot _eguit, anà a la ca_a, picà a la porta, i li la va obrir Pogo, el ximpan_é que tant havia parti_ipat en la seua crian_a, la qual co_a no havia sigut gen_ _en_illa. Al menjador hi havia gent que ell no coneixia. A banda, dels seus germans, es trobaven tres xiques no ma_a majors anomenade_ Sara, María i Rocío. Quan s'a_entà i es pre_entaren, els expo_à que calia preparar-se per aturar l'apocalip_i.

3.Escriu al costat de cada definició la paraula que li correspon. Subratlla de roig les paraules amb s sorda i de negre les que porten s sonora.

• ..........................: menjada anterior al dinar.
• ..........................: objecte de plàstic o paper on fiques allò que compres o vols transportar.
• ..........................: articulació entre el braç i l'avantbraç.
• ..........................: lloc on hi ha animals exòtics i salvatges exposats a la vista del públic.
• ..........................: lloc amb vegetació i aigua que es troba aïllat enmig d'un desert.
• ..........................: utensili que utilitza el pintor per pintar quadres amb aquarel·les.
• ..........................: objecte que servix per estendre i eixugar la roba en cordes i que es queden fixes.
• ..........................: familiar que és fill o filla d'un oncle o tia.
• ..........................: comunicació normalment breu que pots realitzar per molts mitjans com per exemple whatsapp o correu electrònic.

4. Busca les errades ortogràfiques que hi ha en aquestes oracions i corregix-les.

1. La gazolina cada dia esta mes cara.
2. Aparca en sona blaba i no tindras problema.
3. El dessembre pasat va ser molt gelat; algun dia estiguerem sota cero.
4. Eixa dona que es diu Allison, quan dona conzells a l'oïda dona por...
5. Luther es va endinzar pel pasadis senze cap por.

5.Quina síl·laba falta en cada paraula?

6.Desxifra aquests titulars en el quadern substituint els números per la lletra o dígraf que corresponga (s, ss, c i ç).

7.Escriu el nom dels números que van del deu al vint.

8.Troba cinc paraules amb s sonora i cinc amb s sorda. A continuació, escriu una oració amb cadascuna.

Número 5, Diego i Luther estan sempre com el gat i el gos...

LOCUCIONS I FRASES FETES

Tu seràs un tros de pa, Vanya. Però el teu germanet Diego, té més cara que esquena, sempre vol eixir-se'n amb la seua i fa tot a la babalà. Faré les paus amb ell, però a contracor. I Luther es creu el millor.

A la babalà i a contracor són locucions, és a dir, un grup de pa-raules que juntes expressen un sol significat (sovint, com adverbis).

Estar com el gos i el gat, ser un tros de pa o tindre més cara que esquena, són frases fetes; és a dir, expressions de la llengua que tenen un significat global diferent del de les paraules que la formen.

1. Relaciona les locucions següents amb el seu significat.

a corre-cuita de cap a peus debades a contracor de bat a bat a la bestreta a les palpentes de gom a gom a cau d'orella a la dula en conill fil per randa xino-xano a tot estirar

obert completament corrents a desgrat gratuïtament per endavant totalment palpant en la foscor sense roba sense control de ningú en veu baixa pleníssim lentament detalladament com a molt

2. Tria tres locucions anteriors i fes una oració amb cadascuna.

3. Completa el text amb una frase feta. Conjuga el verb de manera adequada.

bufar i fer ampolles

posar-se les botes

no tocar de peus a terra

Ahir vaig estudiar tant que l'examen de Matemàtiques de hui ha sigut .................. . Hem eixit al pati i ..................... de tant content que estava. A la vesprada hem anat a berenar tots els de classe per a celebrar-ho a la plaça de l'Estrella i ens hem ............... .

4. Busca el significat de les següents frases fetes en internet. Després, inventa't una oració amb cadascuna d'elles. I recorda, sigues creatiu.

traure el lleu

fer el manta

tindre el cap ple de pardals

fer dentetes

ficar cullerada

tocar la pera

TEXT ARGUMENTATIU. L'OPINIÓ

Germanets, m'encanta aquestos banys de masses i que la gent conega les bones accions que fem i les vegades que els salvem la vida. D'aquesta manera ens apreciaran més i no ens tractaran com bitxos raros.

Doncs jo sóc més partidari de passar desapercebut, i que no em veja ningú amb aquest aspecte o amb els tentacles. No necessite que ningú em reconega que allò que fem és el correcte.

Quan donem la nostra opinió l'hem de justificar aportant raons que donen força al que diem. Quan volem expressar la nostra opinió per escrit, també hem de justificar-la. Aquest tipus de textos s'anomenen argumentatius. El text argumentatiu es pot donar en contextos comunicatius ben diferents, però tots tenen en comú l'exposició i defensa d'opinions i la intenció de convéncer.

TEXT ARGUMENTATIU. L'OPINIÓ

Ben, ets un poc antisocial. Aprén a posar davant les càmeres.

No t'enganyes, el que no m'agrada és sentir-me com un animal de circ.

Alguns textos argumentatius són: l'expressió i defensa de punts de vista en converses, conferències, debats, assemblees, discursos polítics, articles, cartes, etc. El text argumentatiu sol estructurar-se en tres parts:

1. Introducció: s'hi exposa el tema de què es parlarà i l'opinió general de qui parla o escriu.
2. Motius o arguments: s'hi expliquen les raons a favor o en contra del tema tractat.
3. Conclusió: recull la idea principal del text, i reafirma i resumix el que s'ha dit.

1. En unes quantes línies, parla de la teua sèrie de televisió preferida, però sobre- tot, donant la teua opinió sobre ella i el motiu de recomanar-la a la resta de companys/es.

2. En un debat sovint s'utilitzen textos argumentatius per a defensar opinions. Entre tota la classe, organitzeu i porteu a terme un debat.

1. En grups penseu tres temes per a debatre.
2. Entre tots, trieu un dels temes proposats per cada grup.
3. Per trios, escriviu cinc arguments a favor i cinc en contra del tema triat.
4. Organitzeu-vos per fer el debat: poseu les cadires formant un rotgle, de manera que us veieu tots.
5. Un company o companya farà de moderador; o si ho preferiu, el vostre mestre/a. Aquest serà l'encarregat d'exposar el tema triat i concedir la paraula a qui la demane.
6. Comenceu cada intervenció demanant la paraula i exposeu els vostres arguments a favor o en contra del tema tractat.
7. Preneu nota dels arguments més interessants.
8. Finalitzeu amb les conclusions més rellevants.

Tres idees

1. Indica amb una X el significat correcte de cada frase feta.

2. Indica amb una X el significat correcte de cada frase feta.

3. Relaciona les frases fetes següents amb el seu significat.