Alumnat TEA a infantil: EN PARLEM?
¡arrrg!
CRETDIC MVO, SETEMBRE 2023
PER QUÈ SOM AQUÍ ?
PRESENTACIÓ CRETDIC
PER QUÈ AQUEST ALUMNAT S'HA D'ATENDRE DES DE L'ESCOLA ORDINÀRIA?
comencem
05 Perfil sensorial
01 Principis bàsics
06 Comunicació
02 Teories explicatives
03 Intersubjectivitat
07 Adaptació de l'entorn
04 Interessos i afinitats
08 Famílies
“Recordo la frustració de no poder parlar. Sabia el que volia dir, però no podia fer sortir les paraules, així que només cridava"
Temple Grandin
“ECHOLLILIA"
El fotògraf Thimothy Archibald ens presenta un projecte interessant i emotiu. A la seva sèrie "Echolilia" explora la relació que manté, a través de la fotografia, amb el seu fill Elijah, que és autista.
01. PRINCIPIS BÀSICS
Què hem de considerar sempre a les intervencions?
generar benESTAR
Hospitalitat amb l ´alumne/a i la família: ACOLLIDA des del respecte, acceptació, ser considerats. Entenem el procés de dol de la família Col.laborem: família/escola/professionals externs. Creació de xarxes de col.laboració i suport (equip de seguiment) PLANIFIQUEM amb temps: intervenció educativa seguint un entorn favorable. Necessitem uns temps i uns espais prioritaris
ENTENDRE PER ATENDRE
02
teories explicatives
Teoria de la ment - empatia
Simón Baron Cohen
Disfunció executiva
Rusell Barkley
Teoria de la coherència central dèbil
Firth & Happe
FORTALESES
- Enfocament metòdic-analític: detecció de patrons, repetició
- Creativitat: Imaginació distintiva, expressió d'idees.
- Processos de pensament unics, solucions innovadores
- Tenacitat i resiliència: determinació, contrastar opinions
- Acceptar la diferència: capacitat per qëestionar les regles, menys possibilitats de jutjar els altres,
- Integritat: Honestedat, lleialtat, compromís
- Atenció al detall: rigor, precisió
- Enfocament profund: concentració màxima
- Habilitats d'observació: escoltar, mirar, aprendre, acostar-se a la recerca de fets
- Absorbir i retenir fets: excel·lent memòria a llarg termini. Memòria superior.
- Habilitats visuals: aprenentatge visual i memòria centrada en els detalls
- Destresa i pericia: coneixements en profunditat, alt nivell d'habilitats
RECIPROCITAT SOCIAL
“Sensació de frontó” → interactiu, intercanvi amb algú però no rebo res per part seva, es crea un “mur”.-
03
LA INTERSUBJECTIVITAT
Predisposició innata cap al contacte interpersonal que fa possible la realizació d'intercanvis sincrònics entre el bebè i la figura de criança. És el procés recíproc per mitjà de qual es comparteix la consciència i coneixement d`'una persona a una altra. En altres paraules, implica un procés de reconeixement de l`'altre.
Intersubjectivitat primària. Es refereix a l'´intercanvi diàdic interactiu on, sense llenguatge, la mare o referent i l´infant són capaços de predir i intercanviar estats emocionals i afectius.
infant
adult referent
Intersubjectivitat secundària. Si abans l ´'intercanvi era diàdic, a partir d'aquest moment el nadó s'adona que hi ha més persones “coses” a part de la seva mare: relacions intersubjectives de caràcter triàdic (ninot, menjar, cosinet, germà, altres persones, …). Es comença a fixar en els objectes, el menjar, el biberó… i apareix un triangle triàdic: acció de conductes comunicatives amb intenció d´'intercanvis comunicatius.
adult referent
infant
ATENCIÓ CONJUNTA
objectes/altres persones/ aconteixements
per on comencem?
Espais interpersonals amb la tutora
- IMITEM L´ INFANT - COMENCEM PELS SEUS INTERESSOS: TEORIA AFINITAT - PAPUS TAT - PESSIGOLLES -JOCS DE FALDA arri arri tatanet - BALLAR - A COLL - JOCS AMB LES MANS
Vinculació i consentiment
Suscitar relacions lúdiques on l'infant i l’adult puguin compartir plaer
- Fer-nos presents en la ment/món de l'infant
- Disponibilitat corporal i mental per part de l’adult
- Exagerar expressions facials o vocals
ESTRATÈGIES : - Imitació i contraimitació - Imitació amb objectes - Imitació motora gruixuda - Narració d’accions amb codificacions
04. interessos i AFINITATs
Les persones amb TEA sovint estan unides a allò que anomenen "obsessions". Alguns advoquen per lluitar contra aquestes obsessions, ja que es veuen com un obstacle al procés d'aprenentatge. Altres ensenyen que haurien de ser tolerats, però només com a compensació per reforçar un comportament socialment adequat. No obstant això, se´'ls dóna un terme despectiu ("obsessions") i es veuen com un trastorn. S`han començat a utilitzar termes més positius per caracteritzar la mateixa condició: interessos especials o competència aïllada; tanmateix no deixen de considerar aquestes “obsessions” com a comportaments estranys característics de la síndrome autista.
05
QUÈ ÉS EL PROCESSAMENT SENSORIAL?
Permet rebre, registrar, modular, organitzar i interpretar la informació que arriba al nostre cervell des dels nostres sentits. La integració sensorial afecta la forma i intensitat en què s´ experimenten les sensacions (vista, oïda, tacte, olfacte, gust, propiocepció i sentit vestibular/equilibri). Alguns infants amb aquest trastorn se senten bombardejats per la informació sensorial i l'´'eviten; d´altres, al contrari, sembla que no s´adonen dels estímuls que els rodegen i es mostren indiferents.
diversitat en la integració sensorial
HIPERSENSIBILITAT: - Necessita poc input per activar-se - Percep els estímuls amb major intensitat que els altres - Els estímuls li poden resultar agressius, crear molta angoixa, aïllar-se, por a moure's, evitació
HIPOSENSIBILITAT: - Necessita molt input per activar-se - Els estímuls han de ser molt forts perquè pugui sentir-los - Inactiu, no reacciona als estímuls ó buscador de sensacions
EL PERFIL SENSORIAL
“Procés neurològic que organitza les sensacions del propi
cos i del medi ambient, i fa possible utilitzar el cos
efectivament en l’entorn” Dra. Jean Ayres És la digestió cerebral (SNC) dels estímuls sensorials
És important conèixer el perfil sensorial de la criatura
explorar preferències sensorials respecte el material de treball
Diferents objectes, formes, textures i colors
06.
LA COMUNICACIÓ
Si no puc comunicar el meu malestar físic i emocional, augmenta la meva angoixa".
Què hem de tenir en compte?
Objectius i criteris d ' 'avaluació
Comunicació i parla
Nivell comunicatiu i necessitat de suport
Què ensenyarem Com ho ensenyarem Qui, quan i com avaluarem
SAC
Calen sistemes augmentatius de la parla?
necessitat/tipus de suports visual
pictograma
fotografia
miniatura
objecte real
codi escrit
MOTXILLA
Comunicació: treball específic
Sistemes augmentatius de comunicació. Article
SAC
Llengua de signes
LSC
Ajudes i suports tècnics
UTAC
ESTRATÈGIES PER LA COMUNICACIÓ
- Posar paraules a les seves accions, emocions, necessitats
- Utilitzar gestos visuals
- Llenguatge clar i literal
- Repetició de paraules claus
- Modelar la demanda
- Donar més temps de resposta
- NO donar mai cap informació per sabuda
- Cal ser molt explícits en allò què volem comunicar; dificultats per inferir matisos del llenguatge
EXEMPLE: ANTICIPACIÓ AMB OBJECTE REAL
objecte real
07.
ADAPTACIÓ DE L'ENTORN: CREAR UN ENTORN Amable i respectuós
"La ansiedad i el TEA". Isabel Paula
estructura
Oferir una estructura clara que aporti seguretat i tranquil·litat per poder situar-se en les demandes i comprendre l’entorn partint de la seva comprensió peculiar del món i lògica pròpia.
estructura
Construir la singularitat de l'alumne
CREAR RUTINES
organitzar l'espai
espais de calma
OBJECTES de calma: alternatives que regulen la sobresaturació/estrès
OBJECTES de seguretat
Ús d’altres formats enlloc del paper: papers plastificats amb rotulador vileda. Podem utilitzar l’ordinador o una tablet? Crear un symbaloo per alternar les tasques de paper amb activitats d’aprenentatge amb el PC o la tablet, si és possible
ÚS DE LES TIC!!!!!!!
Tenim un/A alumne/a amb tea a p3
més bibliografia.....
Comencem a caminar...
0. Xarxa de suport i acompanyament: docents- família 1. Mirada apreciativa 2. Crear vincle 3. Observar i conèixer 5. Prioritzar objectius 6. Crear un entorn respectuós i amable
i.d.e.a
Les famílies
On ens ubiquem els docents en relació a la família? volem eliminar “el que no fan bé”? El professorat valora el coneixement que les famílies tenen dels seus fills? Tots els pares i mares pensen que el centre és acollidor? És possible un bon procés d’aprenentatge en qualsevol alumne/a sense l'entesa família i escola?
- Crear una realitat compartida entre tots, on es respectin els papers i responsabilitats diferents i complementàries
- Partir dels objectius que volem aconseguir
- Proposar actuacions que tendeixen a aconseguir petits canvis per a apropar situacions i generar il.lusió
- Enumerar els factors de protecció que té el nen i com potenciar-los entre tots
- Corresponsabilitat dels resultats.
Les famílies
¡gràciEs!
Jornada TEA Infantil set 23
a8944158
Created on September 5, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Witchcraft Presentation
View
Sketchbook Presentation
View
Vaporwave presentation
View
Animated Sketch Presentation
View
Pechakucha Presentation
View
Decades Presentation
View
Color and Shapes Presentation
Explore all templates
Transcript
Alumnat TEA a infantil: EN PARLEM?
¡arrrg!
CRETDIC MVO, SETEMBRE 2023
PER QUÈ SOM AQUÍ ?
PRESENTACIÓ CRETDIC
PER QUÈ AQUEST ALUMNAT S'HA D'ATENDRE DES DE L'ESCOLA ORDINÀRIA?
comencem
05 Perfil sensorial
01 Principis bàsics
06 Comunicació
02 Teories explicatives
03 Intersubjectivitat
07 Adaptació de l'entorn
04 Interessos i afinitats
08 Famílies
“Recordo la frustració de no poder parlar. Sabia el que volia dir, però no podia fer sortir les paraules, així que només cridava"
Temple Grandin
“ECHOLLILIA"
El fotògraf Thimothy Archibald ens presenta un projecte interessant i emotiu. A la seva sèrie "Echolilia" explora la relació que manté, a través de la fotografia, amb el seu fill Elijah, que és autista.
01. PRINCIPIS BÀSICS
Què hem de considerar sempre a les intervencions?
generar benESTAR
Hospitalitat amb l ´alumne/a i la família: ACOLLIDA des del respecte, acceptació, ser considerats. Entenem el procés de dol de la família Col.laborem: família/escola/professionals externs. Creació de xarxes de col.laboració i suport (equip de seguiment) PLANIFIQUEM amb temps: intervenció educativa seguint un entorn favorable. Necessitem uns temps i uns espais prioritaris
ENTENDRE PER ATENDRE
02
teories explicatives
Teoria de la ment - empatia
Simón Baron Cohen
Disfunció executiva
Rusell Barkley
Teoria de la coherència central dèbil
Firth & Happe
FORTALESES
RECIPROCITAT SOCIAL
“Sensació de frontó” → interactiu, intercanvi amb algú però no rebo res per part seva, es crea un “mur”.-
03
LA INTERSUBJECTIVITAT
Predisposició innata cap al contacte interpersonal que fa possible la realizació d'intercanvis sincrònics entre el bebè i la figura de criança. És el procés recíproc per mitjà de qual es comparteix la consciència i coneixement d`'una persona a una altra. En altres paraules, implica un procés de reconeixement de l`'altre.
Intersubjectivitat primària. Es refereix a l'´intercanvi diàdic interactiu on, sense llenguatge, la mare o referent i l´infant són capaços de predir i intercanviar estats emocionals i afectius.
infant
adult referent
Intersubjectivitat secundària. Si abans l ´'intercanvi era diàdic, a partir d'aquest moment el nadó s'adona que hi ha més persones “coses” a part de la seva mare: relacions intersubjectives de caràcter triàdic (ninot, menjar, cosinet, germà, altres persones, …). Es comença a fixar en els objectes, el menjar, el biberó… i apareix un triangle triàdic: acció de conductes comunicatives amb intenció d´'intercanvis comunicatius.
adult referent
infant
ATENCIÓ CONJUNTA
objectes/altres persones/ aconteixements
per on comencem?
Espais interpersonals amb la tutora
- IMITEM L´ INFANT - COMENCEM PELS SEUS INTERESSOS: TEORIA AFINITAT - PAPUS TAT - PESSIGOLLES -JOCS DE FALDA arri arri tatanet - BALLAR - A COLL - JOCS AMB LES MANS
Vinculació i consentiment
Suscitar relacions lúdiques on l'infant i l’adult puguin compartir plaer
- Fer-nos presents en la ment/món de l'infant
- Disponibilitat corporal i mental per part de l’adult
- Exagerar expressions facials o vocals
ESTRATÈGIES : - Imitació i contraimitació - Imitació amb objectes - Imitació motora gruixuda - Narració d’accions amb codificacions04. interessos i AFINITATs
Les persones amb TEA sovint estan unides a allò que anomenen "obsessions". Alguns advoquen per lluitar contra aquestes obsessions, ja que es veuen com un obstacle al procés d'aprenentatge. Altres ensenyen que haurien de ser tolerats, però només com a compensació per reforçar un comportament socialment adequat. No obstant això, se´'ls dóna un terme despectiu ("obsessions") i es veuen com un trastorn. S`han començat a utilitzar termes més positius per caracteritzar la mateixa condició: interessos especials o competència aïllada; tanmateix no deixen de considerar aquestes “obsessions” com a comportaments estranys característics de la síndrome autista.
05
QUÈ ÉS EL PROCESSAMENT SENSORIAL?
Permet rebre, registrar, modular, organitzar i interpretar la informació que arriba al nostre cervell des dels nostres sentits. La integració sensorial afecta la forma i intensitat en què s´ experimenten les sensacions (vista, oïda, tacte, olfacte, gust, propiocepció i sentit vestibular/equilibri). Alguns infants amb aquest trastorn se senten bombardejats per la informació sensorial i l'´'eviten; d´altres, al contrari, sembla que no s´adonen dels estímuls que els rodegen i es mostren indiferents.
diversitat en la integració sensorial
HIPERSENSIBILITAT: - Necessita poc input per activar-se - Percep els estímuls amb major intensitat que els altres - Els estímuls li poden resultar agressius, crear molta angoixa, aïllar-se, por a moure's, evitació
HIPOSENSIBILITAT: - Necessita molt input per activar-se - Els estímuls han de ser molt forts perquè pugui sentir-los - Inactiu, no reacciona als estímuls ó buscador de sensacions
EL PERFIL SENSORIAL
“Procés neurològic que organitza les sensacions del propi cos i del medi ambient, i fa possible utilitzar el cos efectivament en l’entorn” Dra. Jean Ayres És la digestió cerebral (SNC) dels estímuls sensorials
És important conèixer el perfil sensorial de la criatura
explorar preferències sensorials respecte el material de treball
Diferents objectes, formes, textures i colors
06.
LA COMUNICACIÓ
Si no puc comunicar el meu malestar físic i emocional, augmenta la meva angoixa".
Què hem de tenir en compte?
Objectius i criteris d ' 'avaluació
Comunicació i parla
Nivell comunicatiu i necessitat de suport
Què ensenyarem Com ho ensenyarem Qui, quan i com avaluarem
SAC
Calen sistemes augmentatius de la parla?
necessitat/tipus de suports visual
pictograma
fotografia
miniatura
objecte real
codi escrit
MOTXILLA
Comunicació: treball específic
Sistemes augmentatius de comunicació. Article
SAC
Llengua de signes
LSC
Ajudes i suports tècnics
UTAC
ESTRATÈGIES PER LA COMUNICACIÓ
EXEMPLE: ANTICIPACIÓ AMB OBJECTE REAL
objecte real
07.
ADAPTACIÓ DE L'ENTORN: CREAR UN ENTORN Amable i respectuós
"La ansiedad i el TEA". Isabel Paula
estructura
Oferir una estructura clara que aporti seguretat i tranquil·litat per poder situar-se en les demandes i comprendre l’entorn partint de la seva comprensió peculiar del món i lògica pròpia.
estructura
Construir la singularitat de l'alumne
CREAR RUTINES
organitzar l'espai
espais de calma
OBJECTES de calma: alternatives que regulen la sobresaturació/estrès
OBJECTES de seguretat
Ús d’altres formats enlloc del paper: papers plastificats amb rotulador vileda. Podem utilitzar l’ordinador o una tablet? Crear un symbaloo per alternar les tasques de paper amb activitats d’aprenentatge amb el PC o la tablet, si és possible
ÚS DE LES TIC!!!!!!!
Tenim un/A alumne/a amb tea a p3
més bibliografia.....
Comencem a caminar...
0. Xarxa de suport i acompanyament: docents- família 1. Mirada apreciativa 2. Crear vincle 3. Observar i conèixer 5. Prioritzar objectius 6. Crear un entorn respectuós i amable
i.d.e.a
Les famílies
On ens ubiquem els docents en relació a la família? volem eliminar “el que no fan bé”? El professorat valora el coneixement que les famílies tenen dels seus fills? Tots els pares i mares pensen que el centre és acollidor? És possible un bon procés d’aprenentatge en qualsevol alumne/a sense l'entesa família i escola?
Les famílies
¡gràciEs!