Want to create interactive content? It’s easy in Genially!

Tema 4 Mòdul C

Cília Comella Correa

Created on September 4, 2023

Start designing with a free template

Discover more than 1500 professional designs like these:

Practical Presentation

Smart Presentation

Essential Presentation

Akihabara Presentation

Pastel Color Presentation

Modern Presentation

Relaxing Presentation

Explore all templates

ELS SERVEIS PÚBLICS I ELS DRETS I DEURES EN L’ÀMBIT LOCAL

Mòdul C, Sessió 4

Index

Habitatge

Ensanyament

Salut

Dret a l'educació i Deure d'Escolarització
La participació de les famílies
Accés als estudis
Sistema Educatiu a Catalunya i les seves etapes
Educació de persones adultes
Els serveis d'Homologació i Reconeixement d'Estudis

Drets i Deures en relació a la Salut i l'atenció sanitària
El telèfon 061 CatSalut Respon
La targeta sanitària individual (TSI)
Estructura del sistema sanitari públic
Les receptes oficials
La salut de la dona durant l’embaràs
La salut dels infants

Lloguer i compra del Habitatge
Instal·lació en un habitatge
Comunitat de propietaris i veïns

Seguretat i Emergències

Espai Públic

Serveis Socials

Normes de Convivència i Ordenances Municipals
Drets i Deures Fiscals
Medi Ambient i Salut Pública
Moblitat transport públic i la xarxa de comunicacions. Transport privat.
Horaris comercials

Sistema de Serveis Socials
Tipologia dels Serveis Socials

Cossos de seguretat i altres col·lectius
Serveis d'emergència

Salut

DRETS I DEURES EN RELACIÓ A LA SALUT I A L’ATENCIÓ SANITÀRIA

El sistema sanitari públic català és un sistema universal. Per accedir-hi, cal identificar-se amb la targeta sanitària individual (TSI) A Catalunya el Departament de Salut elabora les polítiques i la planificació de la salut. El Servei Català de la Salut (CatSalut) té la missió de garantir que els serveis de cobertura pública arribin a la població.

Cobertura sanitària pública per persones que es troben en situació especial d'accés a l'assistència sanitària:

Persones estrangeres menors de 18 anys, no registrats ni autoritzats com a residents a Espanya, estrangeres embarassades, no registrades ni autoritzades com a residents a Espanya, sol·licitants de protecció internacional, víctimes del tràfic d’éssers humans.
Presentar la sol·licitud i documentació al CAP .
CatSalut lliurarà la targeta sanitària individual (TSI) amb nivell de cobertura "cobertura sanitària general (grup a)", vàlides per als serveis sanitaris de Catalunya.

Persones estrangeres empadronades a Catalunya Fer la sol·licitud i acreditar: 1) Ingressos de la unitat familiar inferiors a la quantia corresponent a la renda bàsica per a la inclusió i protecció social. 2) No ser assegurat o beneficiàri del Sistema Nacional de Salut. 3) Documentació acreditativa de la seva identitat: passaport o altres. 4) Estar empadronat en qualsevol dels municipis de Catalunya almenys 3 mesos abans de fer la sol·licitud. 5) No tenir accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec d’una altra entitat diferent del Servei Català de la Salut. 6) Signatura de document autoritzant el CatSalut a verificar les dades declarades.

Primer nivell d’assistència: Des de la data de reconeixement de l’accés fins a 1 any:

L’atenció urgent. Ambulància
Les prestacions dels programes sanitaris d'interès per a la salut pública que estableix el Departament de Salut com són l'atenció a les drogodependències; sida/infecció per VIH; infeccions de transmissió sexual; vacunacions infants; prevenció i el control de les malalties transmissibles; seguiment de l’embaràs; prestació farmacèutica...
L’atenció primària.
L’atenció farmacèutica: abonament del 40% del preu dels medicaments prescrits
L'atenció especialitzada s'autoritzarà excepcionalment en cas de gravetat o risc vital per a la persona.

Segon nivell d’assistència: A partir del termini d’1 any de l’empadronament a Catalunya, i sempre que s'acreditin els requisits exigits per a l'accés al primer nivell, es tindrà accés també a l'atenció sanitària especialitzada programada.

Es pot accedir a aquest segon nivell si s'acredita directament un any d'empadronament a Catalunya.
Document d’accés a l’assistència sanitària: constarà a l’anvers: “Accés CatSalut primer nivell” o “Accés CatSalut segon nivell”. Al revers, l’expressió “Aquesta targeta només us permet l’accés als serveis sanitaris públics de la Comunitat Autònoma de Catalunya”.
Caducitat d'un any. Per a la seva renovació caldrà seguir el mateix procediment.

De qui és el telèfon 061?

El telèfon 061 CatSalut Respon

Resol qualsevol dubte relacionat amb la salut o per consultes relacionades amb la sanitat. Alguns centres sanitaris disposen de serveis de traducció i mediació intercultural presencials.

Que és?

La Targeta Sanitària Individual (TSI)

És el document d'accés al sistema de salut públic. També cal per adquirir medicaments a les farmàcies a preus subvencionats, entregant la recepta del metge. La TSI és una targeta amb una banda magnètica, personal i intransferible. Cada membre de la família ha de disposar de la seva pròpia TSI.

CAP CAC Hospital

Estructura del sistema sanitari públic

El Centre d'Atenció Primària (CAP), també "ambulatori" o "consultori", és el primer lloc on es va quan es te un problema de salut.

A cada titular de la TSI li correspon un CAP, se li assignarà un metge o metgessa de família (metge de capçalera) i un metge o metgessa pediatre per als infants.

Al CAP sol haver altres serveis: infermeria, atenció social (treballador/a social), odontologia,salut sexual i reproductiva (planificació familiar) i d'altres especialitats... En cas de no tenir-los, es pot derivar a un altre CAP o al hospital on n'hi hagi (pot ser en un municipi diferent)

Informació del calendari de vacunacions, dels programes de prevenció i educació en salut I l'adreça de l'hospital que correspon a l’usuari en funció del domicili.
Per a les urgències, es pot anar al CAP i, fora del seu horari, als Centres amb Atenció Continuada (CAC) o al hospital.

Als centres hospitalaris s’hi pot trobar: serveis mèdics d'internament, serveis quirúrgics (operacions, parts...) i consultes externes (visites abans de les proves prèvies a intervencions o de seguiment dels pacients) i també servei d'urgències.

Les receptes oficials

Els metges i metgesses de la xarxa sanitària pública emeten unes receptes oficials amb els medicaments que l’usuari necessita, amb les seves dades personals.Quan es va a la farmàcia, és indispensable dur la TSI de la persona a la qual va adreçada la recepta. Als hospitals de vegades entreguen altres tipus de receptes. En aquest cas s’ha d'anar al metge/ssa de família o pediatre abans de comprar el medicament i demanar-li la recepta.

Que és?

La salut de la dona durant l’embaràs

Els CAP disposen d'un servei de ginecologia i de planificació familiar. Davant un possible embaràs cal demanar visita a un especialista ginecòleg o ginecòloga a l’ambulatori que correspongui. El metge o metgessa, juntament amb les infermeres o els infermers i els llevadors o les llevadores, farà un seguiment de l'embaràs i els controls necessaris fins al part. S’haurà de portar el carnet d'embarassada. La llevadora o llevador informarà de classes de preparació al part. Després del part s’haurà de seguir fent les visites a l'especialista per tal de fer-se les revisions oportunes.

Que és?

La salut dels infants

A l'hospital on neixi l’infant, li faran el carnet de salut, on s'anotaràn les dades de l'evolució de l'infant i les vacunes que li administra. Gairebé totes les vacunes són gratuïtes. L'infant serà atès pel pediatre del CAP fins als 14 anys. Els nadons han d'anar al o la pediatre cada 1 o 2 mesos. Després, cada any per a les visites de revisió i vacunació. Si l’infant es posa malalt, es pot anar al pediatre sense tenir hora, de dilluns a divendres. Si és cap de setmana, cal anar al hospital. A partir dels 14 anys, l'infant serà visitat pel metge de família. Quan se li administra la darrera vacuna de l'etapa infantil, s'obre un document nou on consten totes les vacunes rebudes i es registraran les que rebi com a adult. És l'anomenat carnet de vacunació.

Ensenyament

Paraules Clau

Dret a l'educació i Deure d'Escolarització Famílies Tutor Matrícula Extraescolar

CEIPIESPFIEducació de persones adultesHomologació d'Estudis

DRET A L’EDUCACIÓ I DEURE D’ESCOLARITZACIÓ

Tots els nens i totes les nenes que viuen a Catalunya tenen el dret a estar escolaritzats. L'assistència a l'escola és obligatòria dels 6 als 16 anys. El sistema educatiu de Catalunya és gratuït, però no ho són els llibres, material escolar, el menjador i les altres activitats extraordinàries. Segons la situació econòmica de la família es podrà sol·licitar ajuts socials i beques. Els centres poden ser públics o privats. Si un centre privat té ensenyaments sostinguts amb fons públics, rep la denominació de centre privat concertat.

D’acord amb el Decret 75/200715, “el règim d’admissió de l’alumnat en els ensenyaments sufragats amb fons públics garanteix la llibertat d’elecció de centre, sempre que l’oferta del centre o centres elegits ho permeti” i aquests centres a més “no poden establir cap mena de discriminació”. Criteris d’admissió de l’alumnat:

Germans matriculats al centre o pares o tutors legals que hi treballin.
La proximitat del domicili de l'alumne o alumna al centre o proximitat del lloc de treball del pares o tutors locals, o de l'alumne o alumna quan sigui major d'edat.
La renda anual de la unitat familiar.
La discapacitat en l'alumne o alumna, pare, mare, tutor, tutora o germans.
En el cas del batxillerat, expedient acadèmic.

Cal informar-se dels criteris complementaris per a la preinscripció i l’accés als estudis per cada curs escolar. Els continguts dels programes d'estudis de tots els centres són els mateixos perquè es regeixen per la mateixa llei d'educació. L'educació és competència del Departament d'Ensenyament de la Generalitat. Els ajuntaments col·laboren en la matrícula escolar i en activitats socioeducatives. El sistema educatiu català és mixt. La llengua catalana és la llengua vehicular a l'escola. El curs escolar comença al setembre i acaba al juny. El calendari escolar també té dies festius i vacances per Nadal i Setmana Santa.

La participació de les famílies

És recomana participar en la comunitat educativa en totes les etapes educatives. Es pot fer amb les entrevistes amb el personal docent, que estan per informar, orientar i aclarir qualsevol dubte sobre el centre i l'evolució social i educativa de l’infant. Poden ser entrevistes individuals o reunió de pares de tota la classe. També es pot participar:

Associacions de Pares i Mares d'Alumnes (AMPA): representen les famílies als centres educatius. Qualsevol pare o mare pot ser membre actiu de l'AMPA del seu centre.
Consells Escolars: és l'òrgan de govern del centre educatiu. El forma representants del personal docent, del personal d'administració i serveis, dels pares i mares, de l'AMPA, dels alumnes i un representant de l'Ajuntament.
Delegat o Delegada de curs. Entre els pares i totes les mares d'una mateixa classe s'elegeixen 2 representants perquè facin d'interlocutor amb el professorat per tal de facilitar la comunicació amb les famílies per temes relacionats amb la classe.

Accés als estudis d’educació infantil (segon cicle), primària i secundària obligatòria

Abans de matricular-se s'ha de fer la preinscripció. Amb la preinscripció es sol·licita l'admissió en un centre determinat. En general, per fer la preinscripció cal:

Consultar els centres, el calendari del procés i criteris de prioritat.
Reunir la documentació i presentar-la.
Consultar els resultats de la preinscripció i quan es publiquen les llistes de sol·licituds amb la puntuació definitiva (Sol haber un període per presentar reclamacions)
Consultar el centre assignat i fer la matrícula.

Per ampliar

http://familiaiescola.gencat.cat/ca La web Família i Escola del Departament d’Ensenyament posa a disposició de les famílies molta informació pràctica relacionada amb l’escolarització i educació dels nens i nenes.

Quins altres serveis poden tenir en una escola?

Servei d’acollida matinal: de 8h del matí a 9h.
Servei de menjador: s’ofereix l’àpat de dinar. Es de pagament, però es pot sol·licitar una beca.
Activitats extraescolars: organitzades per les AMPA o la mateixa escola, son activitats un cop finalitzat l’horari lectiu. Per exemple: activitats esportives, reforç escolar, d’expressió plàstica, etc. Aquestes activitats no són gratuïtes ni són obligatòries.
Sessions informatives a les famílies: hi ha escoles que organitzen trobades i sessions de formació per als pares.
Aula d’acollida: pels infants estrangers, si desconeixen la llengua catalana, els primers mesos assistiràn unes hores a una aula d’acollida on aprendrà el català necessari.
Bus escolar: si el centre està allunyat

ORDENA EL SISTEMA EDUCATIU A CATALUNYA Quins són obligatoris?

Llar d'Infants

Educació Secundària

Educació Secundària Post-Obligatòria

Educació Primària

Educació Infantil

Batxillerat Cicles Formatius PFI Món laboral Universitat

1r Cicle d'Educació Infantil

Coneguda com "Llar d'Infants", "Escola Bressol"Mal coneguda com "Guarderia"No és obligatoriaDels 0 als 3 anys

2n Cicle d'Educació Infantil

Coneguda com "Parvulari"Compleixen 3 anys durant l'anyDels 3 als 6 anys

SISTEMA EDUCATIU A CATALUNYA

Educació Primaria

Dels 6 als 12 anys

Educació Secundaria

Dels 12 als 16 anys

Educació Secundària Post-Obligatòria:

Batxillerat, Cicles Formatius, PFI, Món laboral, Universitat...

COM ÉS EL SISTEMA EDUCATIU AL TEU PAÍS?

L’educació infantil

Aquest primera etapa va del 0 als 6 anys i s'organitza en dues etapes: - 1er cicle d’educació infantil (llar d’infants): de 0 a 3 anys. No és obligatori Treballen la socialització de l'infant, el control del moviment, la coordinació i l’equilibri i l'aprenentatge de la llengua oral. L'Ajuntament ofereix informació sobre la xarxa d’Escoles Bressol del municipi de residència. Poden ser públiques, concertades o privades i cal pagar una quota. - 2on cicle d’educació infantil: de 3 a 6 anys. No és obligatori És recomanable per adaptar-se a la vida escolar. Comencen a aprendre lectura i escriptura, el càlcul mental i el coneixement de l'entorn. CEIP (Centre d'Educació Infantil i Primària) gratuït, i és parcialment subvencionat quan es tracta d'un centre privat concertat.

Educació Primària Obligatòria

Dels 6 als 12 anys. 6 cursos acadèmics, organitzats en tres cicles:

Cicle Inicial (de 6 a 8 anys)
Cicle Mitjà (de 8 a 10 anys)
Cicle Superior (de 10 a 12 anys).

Educació comuna que permet adquirir els elements bàsics culturals. Es treballa l'expressió oral, la lectura, l'escriptura i el càlcul aritmètic, el coneixement de l'entorn natural i social, la plàstica, la música i la gimnàstica... També es promouen l'adquisició d'hàbits de convivència, treball i estudi. A partir de Primària i fins el Batxillerat els i les alumnes tenen diversos professors per l'assignatura, però un d'ells és el tutor o tutora, el responsable de fer el seguiment de les tasques escolars i de la convivència entre companys. És amb qui cal parlar sempre que hi hagi alguna cosa de l'escola sobre el nen o nena que preocupi.

Educació Secundària Obligatòria

Dels 12 als 16 anys S'imparteix als Instituts d'Educació Secundària (IES). Es proporciona als i les alumnes coneixements que afavoreixin la seva autonomia i la integració social, també es potencia el seu desenvolupament personal. A l'ESO les àrees o assignatures s'organitzen en crèdits. Un crèdit = 1 trimestre. El 65% dels crèdits són obligatoris i comuns per a tots els alumnes. El 35% restant, són variables: cada alumne els escull segons les seves preferències. A final de curs, l'estudiant fa el crèdit de síntesi, un conjunt d'activitats que tenen la finalitat de comprovar si s'han aconseguit els objectius d'aprenentatge de les diferents àrees curriculars.

Educació Secundària post-Obligatòria

Després de l'ESO, entre els 16 i 18 anys, els alumnes que han obtingut el Graduat en Educació Secundària poden optar per seguir els estudis i tenen dues possibilitats:

Formació professional: Cicles Formatius de Grau Mitjà i, posteriorment, Cicles Formatius de Grau Superior (que donen una formació qualificada per a desenvolupar una professió) i possibilitat d’accedir finalment a la Universitat.
Batxillerat: que permet accedir als Cicles Formatius de Grau Superior o a la Universitat.

La Formació Professional

Estudis no obligatoris per a joves a partir de 16 anys que tenen el Graduat d'Educació Secundària. Els preparen per al món laboral mitjançant l'aprenentatge qualificat necessari per a desenvolupar una professió.

Cicles formatius de Grau Mitjà: Estudis no obligatoris per a joves entre 16 i 18 anys que els capacita per l'exercici d'una professió o la pràctica d'un ofici. S'obté la titulació de Tècnic en la professió corresponent.
Cicles formatius de Grau Superior: Estudis no obligatoris per a joves més grans de 18 anys que els capacita per l'exercici d'una professió. S'obté la titulació de Tècnic Superior de la professió corresponent.

Batxillerat

Estudis no obligatoris per a joves de 16 a 18 anys que els capacita per l'accés a la universitat o per accedir a un Cicle Formatiu de Grau Superior.

Programes de Formació i Inserció PFI

Es el nivell de qualificació dins dels estudis de formació professional i s'adscriuen a diferents famílies professionals. Adreçat a joves d'entre 16 i 21 anys que no han finalitzat l'educació secundària obligatòria. Són estudis voluntaris i la seva durada és d'un curs acadèmic (1.000 hores). Aprenentatge de les competències transversals i professionals necessàries per al món del treball.

Estudis Universitaris

També anomenats estudis superiors. Per accedir-hi, cal haver superat les Proves d’Accés a la Universitat o selectivitat o a partir de la nota mitjana de Cicle Formatiu de Grau Superior. Declaració de Bolonya, fonaments de l’espai europeu d’educació superior (EEES). S’ha harmonitzat la durada dels estudis, els mètodes d’aprenentatge i l’avaluació de les activitats acadèmiques.

Estudis de grau. Tenen una durada de 240 crèdits. Ofereixen una formació general per a la preparació per a l’exercici d’activitats de caràcter professional.
Estudis de màster. Tenen una durada d’entre 60 i 120 crèdits. Es tracta de formació avançada orientada a l’especialització acadèmica o professional, o bé a promoure la iniciació de tasques investigadores.
Estudis de doctorat. Consten d’un període de formació i d’un període d’investigació que conformen el programa de doctorat.

Mapa Educació Post-Obligatoria

EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES

L’educació per a adults permet reprendre els estudis i obtenir una titulació. Els estudis que s’ofereixen són: - Llengua catalana: tres nivells: 1, 2 i 3, que corresponen als nivells A1, A2 i B1 del MECR - Llengua castellana: tres nivells: 1, 2 i 3, que corresponen als nivells A1, A2 i B1 del MECR - Llengua estrangera (anglès i francès): tres nivells 1, 2 i 3 (A1, A2.1 i A2.2 del MECR) - Cicle de formació instrumental: lectura, escriptura i càlcul elementals. - Educació secundària obligatòria per a adults: aquests estudis permeten completar els ensenyaments bàsics i obtenir el títol de graduat o graduada en educació secundària obligatòria (GESO). Es poden cursar de manera presencial o semipresencial als centres i aules de formació de persones adultes o als centres i aules de formació de persones adultes que són punts de suport de l'Institut Obert de Catalunya (IOC).

Preparació per a les proves d’accés:

o A la universitat per a majors de 25 anyso A cicles formatius de grau superioro A cicles formatius de grau mitjà

Informàtica: Els ensenyaments d'informàtica tenen com objectiu facilitar l'adquisició de la competència digital, entesa com la combinació de coneixements, habilitats i actituds en l'àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per desenvolupar-se en la societat actual. S'imparteixen en quatre nivells: COMPETIC Inicial, 1, 2 i 3.

CFA Dolors Paul (Cunit)

EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES

Escola d’adults: oferta formativa en diferents matèries.Consorci per a la Normalització Lingüística: ofereix tot un ventall de possibilitats (cursos presencials i a distància, parelles lingüístiques, assessorament, etc.) per tal de facilitar l'aprenentatge del català. Escoles Oficials d’Idiomes: català, castellà i altres idiomes.Formació ocupacional: millora la capacitació i recicla coneixements professionals que corren a càrrec dels Ajuntaments i de la Generalitat, qui també dóna suport a entitats i empreses de formació ocupacional. Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. S’ha de tenir el permís de residència i treball i estar en situació d’atur.

Escoles Taller i Cases d'Oficis (menors de 25 anys inscrits al SOC) estudis no reglats per joves amb problemes d'inserció, sel's dona l'oportunitat d'especialitzar-se, d'obtenir experiència laboral i orientació professional.
Tallers d'Ocupació (majors de 25 anys inscrits al SOC) programes públics de formació no reglada amb la finalitat donar formació i treball i facilitar la seva incorporació o reincorporació al mercat laboral.

Per ampliar: Mapa del sistema educatiu

En aquest enllaç podeu accedir a un mapa interactiu del sistema educatiu a Catalunya, amb més infomació sobre els estudis que hi ha: http://queestudiar.gencat.cat/ca/orientacio/itineraris/explora_mapa_destudis

ELS SERVEIS D’HOMOLOGACIÓ I RECONEIXEMENT D’ESTUDIS

Per reconèixer la seva validesa dels títols d'estudis en sistemes educatius estrangers oficials i poder seguir treballant o estudiant a Espanya cal fer-ne l'homologació. Quan la persona interessada vol continuar els estudis en un centre educatiu espanyol pot sol·licitar la convalidació d'estudis estrangers d'educació no universitària realitzats en el seu país. Estudiar a Catalunya (web del Departament d’Ensenyament) informació de la normativa i el procés. http://queestudiar.gencat.cat/ca/homologacio/ Servei d’Acompanyament al Reconeixement Universitari (SARU). Informa i acompanya en el procés de reconeixement de titulacions universitàries estrangeres. També ofereix assessorament a persones que volen emigrar a l’estranger, per acreditar o legalitzar titulacions emeses al nostre país. Via Laietana, 2 de Barcelona, de dilluns i dimecres de 9.00 a 15.00 h; dimarts i dijous de 9.00 a 17.00 h i divendres de 9.00 a 14.00 h (agost i setembre, de dilluns a divendres, de 10.00 a 14.00 h). Tel.: 93 552 69 89 https://igualtat.gencat.cat/web/.content/Ambits/antiracisme-migracions/serveis/SARU/SARU_es.pdf

Habitatge

PARAULES CLAU

Lloguer i compra del HabitatgeArrendador i ArrendatariFiança SubministreInstal·lació en un habitatge Habitatge de Protecció Oficial Comunitat de propietaris i veïns Convivencia

LLOGUER I COMPRA DE L’HABITATGE

L'habitatge és una necessitat bàsica i tota persona té dret a un allotjament digne i amb les condicions d'intimitat necessàries. Hi ha diferents vies per aconseguir un habitatge: - Relacions personals (familiars, coneguts, etc.) - Agències immobiliàries (bàsicament quan l'habitatge és de compra) - Administracions de finques (bàsicament quan l'habitatge és de lloguer) L'administrador de finques fa tasques de gestió del patrimoni immobiliari que se li encarrega, tant si és d'un propietari únic com d'una comunitat de propietaris. L'agent de la propietat immobiliària (API) fa tasques de comercialització, és a dir, la venda o el lloguer d'un immoble, i un cop la transacció s'ha fet, desapareix.

Habitatges de lloguer

El contracte de lloguer és un acord privat entre dues persones: l'arrendador (propietari) i l'arrendatari, també anomenat llogater o inquilí. És un document que signen el llogater i el propietari i que recull totes les condicions de l'acord. L'arrendador ho pot fer a través d'un representant, l'administrador de finques que s'encarrega de gestionar el contracte i cobrar la renda. Ha de constar en el contracte de lloguer: - Nom i dades de l'arrendador i de l'arrendatari - Adreça de l'habitatge que es lloga i identificació de la finca - Durada del contracte - Renda a pagar - Totes les clàusules que hagin pactat les dues parts El contracte s'ha de fer per escrit i ha d'estar registrat i segellat a l’INCASOL. Tot i que no és obligatori, és aconsellable, és una garantia tant pel propietari com pel llogater, i a més el document del registre es pot exigir en algun tràmit relacionat amb estrangeria.

Què ens demanaran a l'hora de signar un contracte de lloguer: - Document d'identitat: DNI, NIE o passaport - Còpia del contracte de treball i les últimes nòmines - Una fiança equivalent al lloguer d'un mes. L'import de la fiança queda dipositat a la Cambra de la Propietat Urbana corresponent. De vegades també cal una fiança suplementària. - És freqüent demanar també un aval bancari o un aval personal (anomenat també solidari) d'una altra persona o entitat per garantir que l'arrendatari pot pagar el lloguer L'aval dura el mateix temps pel qual s'estableix el contracte de lloguer, més un o dos mesos de marge, per possibles impagaments.

Condicions econòmiques del contracte de lloguer: - Contracte de lloguer és entre particulars: s’han de pagar dos mesos de lloguer per avançat. Un es paga en concepte de fiança i l'altre correspon al pagament del primer mes. - Contracte de lloguer és mitjançant la gestió d'un administrador de finques: s'han de pagar 3 mesos de lloguer per avançat. El 1r es paga en concepte de fiança, el 2n correspon al pagament avançat del primer mes i el 3r acostuma a ser la comissió per a l'administrador de finques. Es paga en el moment de signar el contracte. El propietari tornarà la fiança quan finalitzi el contracte, sempre que no s'hagin produït desperfectes a l'habitatge atribuïbles a l'arrendatari. Per evitar malentesos, és aconsellable fer un inventari de l'estat del mobiliari i de l'estat del pis en el moment d'entrar-hi. Aquest document el signen el propietari i el llogater i és el document utilitzat en finalitzar el contracte, per comprovar possibles desperfectes. Abans de signar el contracte cal comprovar l'estat de conservació de l'habitatge. Si l'habitatge no té els subministraments donats d'alta, caldrà fer-ho i s'encarrega el llogater. Cal de disposar de la cèdula d'habitabilitat corresponent. És obligació legal del propietari facilitar-la.

Convé demanar al propietari un volant de convivència per a garantir que no hi consten empadronades persones que ja no hi viuen. Les altes vigents al padró poden influir negativament en les valoracions de l’habitatge de cara a futurs reagrupaments familiars en el cas d’una possible sobreocupació padronal. La signatura del contracte comporta l'acceptació de les condicions i les clàusules acordades per les dues parts. Una vegada s’ha signat el contracte de lloguer, el llogater té dret a disposar de les claus de l'habitatge. També té l'obligació de tornar el pis llogat al propietari en el mateix estat en el qual es va llogar i les claus, en el moment que finalitza el contracte. La renda. No hi ha cap criteri a l'hora de determinar la renda del lloguer. En cada cas és la que pactin ambdues parts. El propietari o el seu representant estan obligats a lliurar un rebut a canvi. Si el pagament s'efectua a través del banc, el rebut del banc és el rebut del lloguer. Les dades que han de figurar en el rebut són: - Dades de l'arrendador, el llogater i la finca - Data - Tots els conceptes que integren el total del pagament, amb els seus imports desglossats

L'arrendador ha de notificar al llogater la seva intenció d'incrementar la renda, a través d'un escrit o en el mateix rebut, actualització que es farà efectiva a partir del mes següent. Altres despeses , si ho diu al contracte, són despeses de la comunitat: neteja de l'escala, manteniment del portal, electricitat de l'escala, tributs municipals per la recollida d'escombraries, IBI, etc. En el contracte ha de especificar-se l'import. La durada d'un lloguer és la pactada i si no se'n pacta cap serà d'un any. En contractes inferiors a 3 anys, l'arrendador ha de perllongar el lloguer obligatòriament per terminis anuals fins a 3 anys. Si el llogater vol deixar el lloguer, ho ha de comunicar amb 30 dies abans de finalitzar el termini pactat o de les pròrrogues. Els contractes de lloguer que no indiquin durada o aquesta sigui indeterminada, s'entendran fets per un període d'1 any, sense perjudici de prorrogar-los fins a 3 anys. En cas que arribi la data final del lloguer, o de les seves pròrrogues, al cap de tres anys com a mínim i cap de les dues parts no comuniquin la seva voluntat de finalitzar-lo, el contracte queda automàticament prorrogat per terminis anuals fins a un màxim d'un any més.

Altres tipus de lloguer:

Sotsarrendament o relloguer de l’habitatge: el llogater d’un habitatge en relloga una part a una altra persona. La llei només permet rellogar una part de l’habitatge i sempre que el propietari hagi donat el seu consentiment. La renda del relloguer no pot ser mai superior a la que el llogater està pagant al propietari i la durada del contracte de sotsarrendament depén de la durada del contracte principal. No està permès el lloguer com a habitatge d’un local comercial o industrial o un garatge. Llindar màxim d‘ocupació d’un habitatge: El nombre màxim de persones que poden viure a l’habitatge és el que estableix l’article 4 del Decret 141/2012, de 30 d’octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat. Subrogació del contracte de lloguer: comporta que una persona que en principi no és el titular del contracte de lloguer passa a situar-se com a titular respecte del contracte, és a dir, passa a ser el llogater. Assumeix tots els drets i també tots els deures i el contracte es manté inalterable, varia només la persona del llogater. La llei estableix dos supòsits pels quals és vàlida la subrogació del lloguer: en cas de defunció del titular i en cas de separació, divorci o nul·litat matrimonial del llogater. Venda de l'habitatge llogat: El propietari d’un habitatge pot decidir de vendre’l, encara que estigui llogat. El llogater té opció preferent de compra. Aquest dret té quatre excepcions: - Quan l’edifici és d’un sol propietari i decideix vendre el conjunt - Quan tots els propietaris de l’edifici decideixen vendre’l a un sol comprador - Quan l’habitatge no és propietat d’una sola persona; en aquest cas té preferència el copropietari - Quan en el Registre de la Propietat figuri un dret preferencial d’una altra persona amb data anterior a la signatura del contracte. Lloguer de promoció pública: són habitatges construïts per les administracions públiques. La seva renda no és amb ànim de lucre i per tant són més econòmics que els de promoció privada. Cal informar-se a l'ajuntament del municipi.

Habitatges d'obra nova

Obra nova sobre plànol: habitatges que encara no s’han construït però que el promotor posa en venda a partir del plànol de la finca; d’aquesta manera el promotor obté uns diners que l’ajudaran a construir-los. Des del moment de la venda fins al moment d’entrar a viure-hi poden passar de 18 a 24 mesos.

Cal assegurar-se al Registre de la Propietat que la promotora té el solar que figura en el plànol; al Registre Mercantil, que les dades del promotor són correctes i a l’ajuntament, que té l’autorització i la llicència corresponents.

Obra nova acabada: cal comprovar igualment la documentació esmentada anteriorment.

Habitatges amb protecció oficial (HPO)

Habitatges que es construeixen finançats pel Ministeri de Foment, les comunitats autònomes o determinades entitats privades. Per accedir-hi, el requisit imprescindible és estar inscrit en el Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial de Catalunya (http://www.registresolicitants.cat/registre/) i complir els requisits d'edat, necessitat d’habitatge, de límit d’ingressos i altres circumstàncies previstes a la normativa. Les persones estrangeres sol·licitants han de disposar d’una targeta d’identificació d’estrangers. El Consell Comarcal o el mateix ajuntament pot tenir una Oficina d’Habitatge (OMH). Faciliten la informació i gestió sobre diversos ajuts públics al lloguer d’habitatges, programes de suport per a la rehabilitació d’habitatges o altres programes de suport als propietaris d’habitatges o gestió de borses de lloguer. També poden fer mediació amb entitats bancàries per a temes relacionades amb la hipoteca. Els tràmits concrets que gestiona cada OMH depenen dels municipis.

Les oficines municipals d’habitatge

La compra d'un habitatge

Un cop s’ha decidit per un habitatge i s’hagi acordat el preu amb l'intermediari o el propietari s’haurà de fer els tràmits següents: Demanar al venedor o Fotocòpia de l'escriptura de la propietat i la nota simple més recent i el número del cadastre o Cèdula d'habitabilitat o Estatuts de la comunitat (si en té) i un resum de l'última junta de propietaris o Certificat d’estar al corrent del pagament de la quota i càrregues pendents de la comunitat de propietaris o Preu total de l'habitatge i les formes de pagament i les condicions generals o Dades de la hipoteca que s'ha de subrogar si és el cas o Últim rebut de l'impost de béns immobles o Certificat de domini i càrrega, que assegura que no hi hagi impagats o Fotocòpia del DNI o TIE del propietari - Fer la reserva del pis amb la paga i senyal o segons s’estableixi. - Demanar la hipoteca. És aconsellable informar-se bé i consultar més d’una entitat financera. Un cop aportada la documentació que demani l’entitat financera (document identificatiu, nòmines, declaració de la renda, contracte d'arres, IBI, etc), aquesta farà una oferta de crèdit. Estudiada i acceptada l’oferta pel comprador, es formalitza la hipoteca i la compra-venda davant de notari.

QUÈ NECESSITO PER INSTAL·LAR-ME EN UN HABITATGE?

INSTAL·LACIÓ EN UN HABITATGE

L'empadronament Es fa a l’Oficina d’Atenció Ciutadana dels ajuntaments. L’ha de demanar la persona interessada, major d’edat i el pot fer per a tots els membres de la familia que visquin en el mateix domicili. Cal dur el document identificatiu i el llibre de família si és el cas. S’ha d’aportar el contracte de lloguer o les escriptures del pis, l’últim rebut del lloguer i l’últim rebut de les companyies de subministraments. Totes les persones, independentment de la seva situació administrativa, es poden empadronar al municipi on resideixen. Els subministraments Cal donar d'alta els subministraments: l'aigua, el llum i el gas. Si els comptadors estan donats d'alta, només caldrà fer un canvi de nom. Es pot fer per telèfon o internet, o anant als punts de subministrament més propers al domicili. Donar d'alta els comptadors comporta una determinada despesa. L'assegurança És aconsellable contractar una assegurança multirisc que inclogui el mobiliari i els objectes. D'aquesta manera s’evitarà perjudicis en cas d'accident al propi domicili o d'incidents que perjudiquin altres veïns (escapament d'aigua, incendis, etc.), ja que cada veí ha d'assumir les despeses derivades dels danys que pugui causar a l'habitatge d'un altre veí. En el cas de demanar una hipoteca, la contractació d'una assegurança multirisc és obligada per llei, en el banc o en la companyia que es triï.

La Llei d'Estrangeria i l'Habitatge

L’habitatge adequat és una de les condicions indispensables per poder sol·licitar el reagrupament familiar. La persona estrangera que vulgui fer venir la seva família des dels països d’origen ha de demostrar que disposa d’un habitatge mitjançant un informe d’adequació d’habitatge. La Direcció General per a la Immigració del Departament de Benestar Social i Família, en col·laboració amb el municipi de residència, elabora i notifica aquest informe. La Llei d’estrangeria només reconeix el dret als ajuts públics en matèria d’habitatge als estrangers residents, és a dir, poden accedir als ajuts de l’administració aquelles persones estrangeres que tenen autorització de residència.

COMUNITAT DE PROPIETARIS I DE VEÏNS. EL RESPECTE I LA CONVIVÈNCIA ENTRE EL VEÏNAT

Comunitat de propietaris: conjunt de propietaris d'un edifici o d'un conjunt d'edificis que s'uneixen per defensar els interessos comuns. Tenen un president i uns estatuts (conjunt de normes de convivència) Comunitats de veïns: totes les persones que resideixen en un mateix edifici, independentment de si són o no propietàries. També s'hi inclouen els i les comerciants de les botigues de l'edifici. Tenen l'obligació de respectar certes pautes de comportament basades en la bona educació i l'ajuda entre veïns i veïnes.

Quines pautes de comportament i bona convivencia proposeu?

Pautes de comportament i bona convivencia

Evitar estendre la roba sense escórrer o espolsar catifes durant el dia.
Evitar que els animals domèstics molestin i embrutin els espais comuns de l'edifici.
Regar les plantes a partir de les 22 h.
Vigilar el nivell de soroll (sobretot entre les 10 de la nit i les 8 del matí) i evitar aquells que puguin pertorbar el descans dels veïns.

Als espais comuns (escala, replans, pati, passadissos, terrat, soterranis, etc.) no s’hi pot deixar objectes ni fer-ne un ús particular, fora dels indrets destinats a trasters o magatzems. Consultar a la Junta de la comunitat de propietaris qualsevol acció que comporti algun canvi dels espais comuns, com la instal·lació d'antenes parabòliques, ja que es necessita que el canvi s’hagi aprovat per majoria a la reunió de la Junta.

Es recomana participar en les associacions de veïns del barri, adreceu-vos als seus representants perquè informin de les activitats que organitzen. L'adreça de l'associació de veïns la pot proporcionar un altre veí o el servei d'informació del mateix Ajuntament.

Mòdul B

La derivación está hecha, en breves os deberian de llamar del SOC para que vayais a hacer el examen al Vendrell. Os preguntaran cosas sobre la Ley Laboral de España Es un examen de test, dicen que es facil

El servei de mediació

Diversos Ajuntaments han desenvolupat serveis de mediació i convivència per tal d’ajudar a trobar una solució de consens en els conflictes entre persones. La mediació pot ajudar a resoldre de manera ràpida i pacífica els conflictes derivats de la relació personal que exigeix la convivència: sorolls, neteja, molèsties produïdes per animals domèstics, comportaments incívics, obres, aires condicionats, desacords dins la comunitat, malentesos, etc. Ara bé, si malgrat tot les actituds d’algun veí o veïna són molestes, es produeixen repetidament i aquesta persona no fa cas de les demandes de la comunitat de veïns, es poden denunciar aquests comportaments i actituds i, en casos puntuals, avisar la Policia Municipal.

Què es de responsabilitat entre habitants i propietaris respecte el manteniment dels habitatges i els edificis?

Manteniment dels habitatges i els edificis

És una responsabilitat compartida entre totes les persones que viuen a l’edifici, ja siguin propietaris o llogaters: - La comunitat de propietaris decideix quina és l'aportació econòmica que paga cada propietari o inquilí, per al manteniment i la neteja de l'edifici. Si s’ha llogat l'habitatge cal que el contracte de lloguer especifiqui si s'inclou aquesta aportació. - Cal participar en la neteja dels espais comuns. - En algunes finques hi ha un porter o de la portera que s'encarrega de la neteja, de tenir claus de recanvi i d'altres gestions comunes dels veïns. Aquest servei es paga entre tots els veïns i normalment s'especifica en el contracte i el rebut del lloguer. - Cal avisar el president o presidenta de la comunitat si s’observa deteriorament d’algun espai comú. - La comunitat s’ha d’ocupar del manteniment de les façanes i d'altres parts de l'edifici que siguin visibles des de la via pública. No està permès d'estendre roba a les finestres o balcons que donin al carrer. - Els veïns i veïnes han de col·laborar en el manteniment dels elements comuns, però només ho poden manipular-los els tècnics d'empreses especialitzades i contractades per la comunitat. - Si es produeix un desperfecte en un element comú, és responsabilitat de tots trobar-hi una solució i assumir-ne el cost entre tots els propietaris. - És obligatòria la creació d'un fons comunitari o fons de reserva per al manteniment de l'edifici. L'aportació al fons comunitari és responsabilitat dels propietaris, no dels llogaters. Pel que fa a les obres: - La comunitat de propietaris té l'obligació d'efectuar les obres necessàries per garantir de manteniment i conservació. - Abans de fer obres al propi domicili, cal comunicar-ho al president/a de la comunitat i a l'Ajuntament, on s’ha de tramitar la llicència d'obra menor o la llicència d'obra major. - Sempre que s'hagi de dur a terme una obra, és imprescindible disposar dels consells d'un tècnic i tenir els permisos necessaris per garantir el compliment de la normativa vigent, la seguretat i la qualitat de les obres.

Serveis Socials

El sistema de Serveis Socials

Conjunt de recursos, prestacions, activitats, programes, objectes i equipaments destinats a l'atenció social de la població, de titularitat pública i privada de l'Administració de la Generalitat, de les entitats locals i d'altres administracions = Xarxa de Serveis Socials d'Atenció Pública. Principis: universalitat, igualtat, responsabilitat pública, solidaritat, participació cívica, globalitat, subsidiarietat, prevenció i dimensió comunitària, foment de la cohesió social, normalització, coordinació, atenció personalitzada i integral, respecte pels drets de la persona, foment de l'autonomia personal, economia, eficiència i eficàcia, qualitat dels serveis i continuïtat dels serveis. Les persones que vulguin accedir al Sistema català de serveis socials s'han d'adreçar als serveis socials bàsics del municipi on estiguin empadronades. L'atenció social també és garantida per als menors d'edat. El Sistema públic de serveis socials inclou dos tipus de serveis. - Serveis socials bàsics: Són accessibles a tota la població. Allà informen, orienten, fan diagnòstics i valoracions, prescriuen prestacions, detecten situacions de risc per actuar de forma preventiva i realitzen projectes comunitaris per a la integració social de persones i col·lectius en risc. - Serveis socials especialitzats: Donen resposta a situacions o necessitats que requereixen una especialització tècnica o recursos determinats. Proporcionen suport tècnic i presten col·laboració als serveis socials bàsics en les matèries de la seva competència.

Serveis de Serveis Socials

- Serveis d’atenció domiciliària: conjunt organitzat de recursos i accions adreçades a persones que, per raó d'edat, dependència o discapacitat tenen limitada l'autonomia per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària o requereixen atenció permanent i a distància. - Serveis residencials d’estada limitada: - Servei de menjador social - Servei d’assessorament tècnic d’atenció social: suport i assessorament tècnic a altres professionals dels serveis socials bàsics en l'exercici de les seves tasques. - Servei d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents: o L'educació activa: l'educació que entén l'infant com a subjecte del seu procés i respecta les fases de la seva pròpia evolució. o L'educació integral: l'educació que afavoreix l'assoliment d'un grau òptim de maduresa com a persona i esdevenir membre actiu de la societat. o L'educació intercultural: l'educació que afavoreix la convivència i la relació entre les diverses cultures. o La coeducació: l'educació en condicions d'igualtat d'oportunitats i drets entre nens i nenes, amb l'objectiu que creixin en el respecte i la valoració mútua. o L'educació en valors: l'educació dels infants en els valors de la democràcia, la tolerància, el respecte i la valoració de la diversitat i les diferències d'opinions, opcions i orientacions personals.

Intervenció especifica en els Serveis Socials

Atenció a les dones en situació de violència masclista i els seus fills i filles Els recursos i serveis destinats a l’atenció, l’assistència, la protecció, la recuperació i la reparació de les dones que han patit o pateixen violència masclista. Formen part de la xarxa aquests serveis, entre d’altres: - Servei d'atenció telefònica especialitzada - Línia d'atenció a les dones en situació de violència 900 900 120: Servei telefònic gratuït i confidencial que atén les demandes. El servei és atès per professionals (psicòlegs/psicòlogues, advocats/advocades, etc.) i funciona tots els dies de l'any durant les 24 hores del dia. - Serveis d'informació i atenció a les dones. Són serveis d’informació, assessorament, primera atenció i acompanyament, si s’escau, en relació a l’exercici dels drets de les dones en tots els àmbits. - Servei d'atenció i acolliment d'urgència. Faciliten l’acolliment temporal i de curta durada a dones que estan o han estat sotmeses a situacions de violència masclista i, si és el cas, s’atén també als seus fills i filles per garantir-ne la seguretat personal. - Serveis tècnics de punt de trobada. Estan destinats a atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar. - Serveis d'atenció policial. Són recursos especialitzats de la Policia de la Generalitat.

Programes socials d'infància i adolescència en situació de risc o desemparament

L’administració pública està obligada a actuar en casos en què els infants i adolescents es detecti que pateixen condicions de vida de desprotecció i maltractament: desnutrició i/o manca d'higiene, violència física i/o psicològica, abús sexual o fins i tot explotació laboral. L’administració ha d’assegurar que es respecta els drets dels infants i adolescents i també exerceix la protecció i tutela dels menors desemparats i és responsable de la seva guarda en els supòsits que estableixen les lleis. Els EAIA (Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescència) són els responsables de valorar la situació del menor i les famílies, d'elaborar propostes que vagin en benefici del menor i també de fer un seguiment de l'aplicació de les mesures acordades en coordinació amb la resta de professionals que poden intervenir en el cas: serveis socials municipals, cossos de seguretat, educadors-mestres, etc. Són els professionals que donen suport psicosocial a la família dels infants, la tutela dels quals ha assumit la Generalitat.

Atenció a persones amb discapacitats

La Generalitat disposa d'una xarxa de Centres d'Atenció a persones amb discapacitats (CAD's). L'equip de professionals del centre informa i assessora sobre els serveis adreçats a les persones amb discapacitat física, psíquica i sensorial: per exemple, el suport a l'adaptació d'habitatges i a l'eliminació de barreres arquitectòniques; els programes d'inserció laboral; les prestacions econòmiques o la informació sobre les residències i centres de dia. Hi ha alguns Ajuntaments que també tenen serveis específics per a persones amb discapacitat. Per accedir a les prestacions i serveis és necessari el Certificat de reconeixement de discapacitat, document acreditatiu de la condició de discapacitat que indica el diagnòstic i el grau de discapacitat. L'expedeix l'Equip de Valoració i Orientació (EVO) del Centre d'Atenció a persones disminuïdes (CAD) de la Generalitat.

Espai Públic

NORMAS DE CIVISMO

NORMES DE CONVIVÈNCIA I ORDENANCES MUNICIPALS

El civisme = conjunt d’actituds i comportaments de les persones que permeten als ciutadans i ciutadanes viure en comunitat. Les ordenances municipals són normes que regulen l’ús dels béns, espais i serveis d’ús públic de la ciutat amb l’objectiu de vetllar per ells, per la convivència ciutadana i per assegurar el respecte dels drets i deures de tots el veïnat. El manteniment d'aquests espais correspon a l'Ajuntament, però és responsabilitat de tots els ciutadans i ciutadanes tenir-ne cura.

NORMES DE CONVIVÈNCIA I ORDENANCES MUNICIPALS

Evitar fer activitats que els degradin i que puguin molestar o perjudicar altres veïns (sorolls, ocupació de la via pública o el carrer).
Tenir cura del mobiliari públic i respectar-lo.
No es permet pintades ni grafits a les parets o altres espais.
Es prohibeix enganxar cartells o publicitat fora dels espais assignats.
Cal utilitzar les papereres.
Si es té animals, cal recollir-ne els excrements.
No es pot deixar brossa fora dels contenidors.
És prohibida la pràctica de juguesques a la via i els espais públics que impliquin apostes de diners o béns.
En cap cas l'exercici de la mendicitat podrà comportar la pressió ni la demanda insistent o coactiva ni cap molèstia per als vianants. Està prohibida la mendicitat de menors d’edat.

Per fer certes activitats individuals o col·lectives (festes, fires, etc.) que impliquin l'ocupació de la via pública cal sol·licitar permís a l'Ajuntament. Quan l'activitat és econòmica (una parada comercial, tocar música al carrer...) és necessari disposar de la llicència. No complir les normes de civisme i convivència pot ser objecte de sancions econòmiques (multes). L'Administració pública també pot obligar a la reparació dels danys (qui trenqui una paperera o un senyal de trànsit, per exemple, l'haurà de pagar). El compliment de la sanció es pot fer mitjançant mesures substitutòries o fórmules alternatives, com ara treballs comunitaris (treballar per al manteniment de l'espai públic, col·laborar amb una entitat social, participar en cursos sobre civisme, etc.).

DRETS I DEURES FISCALS

IRPF IVA Impost sobre successions i donacions Cànon de l’aigua Impostos locals IBI Impost sobre activitats econòmiques (IAE) Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO) Impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU) (dit també, impost de plusvàlua) Taxes

DRETS I DEURES FISCALS

L'Administració Pública compleix les finalitats d'interès general (carreteres, hospitals, escoles...) mitjançant e cobrament de tributs (impostos, taxes i contribucions especials). Al nostre país, les aportacions que han de fer els ciutadans per a contribuir al pagament de les despeses públiques s'han de regir pel principi de capacitat econòmica. Per això, encara que tots els ciutadans han de contribuir (principi de generalitat), no sempre ho fan en la mateixa proporció: en el sistema tributari espanyol, a mesura que augmenten els ingressos declarats de cada subjecte, augmenta la seva contribució al fons comú per al pagament dels béns i serveis públics (principi de progressivitat). Tots els ciutadans han de pagar els tributs, segons s’escaigui, a l'Estat, a les comunitats autònomes i als ajuntaments, en els períodes fixats i seguint les normes establertes. L’incompliment de les obligacions tributàries serà objecte de recàrrec o sanció. Sense perjudici del que disposen els acords aplicables sobre doble imposició internacional, les persones estrangeres estan subjectes, amb caràcter general, als mateixos tributs i beneficis fiscals que les persones amb nacionalitat espanyola.

Impostos estatals

Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) És un impost anual que grava les rendes obtingudes per les persones físiques (rendiments del treball, de l’exercici d’activitats econòmiques...) d’acord amb les seves circumstàncies personals i familiars. - Termini de presentació: amb caràcter general, la presentació de la declaració de la renda s’efectua en les dates compreses entre l’1 de maig i el 30 de juny. - Es pot fer presencialment, en les oficines de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT), en les oficines de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), en les oficines liquidadores de districte hipotecari i en qualsevol oficina de les entitats col·laboradores autoritzades (bancs, caixes d’estalvi o cooperatives de crèdit). També es pot presentar per via telemàtica o per correu certificat adreçat a la delegació de l’AEAT corresponent al domicili habitual del contribuent.

Impost sobre el valor afegit (IVA) És un impost que grava els lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzades per empresaris i professionals en el desenvolupament de les seves activitats. És paga comprant un bé o un servei i els venedors tenen que declarar-lo. Impost sobre successions i donacions És un impost que grava l’adquisició per part de les persones físiques de béns i drets per herència, llegat o qualsevol altre títol successori, les adquisicions a títol gratuït entre vius (donacions, per exemple) i les derivades de determinades assegurances de vida. - Impost de succesions: 6 mesos, a partir del dia de la defunció del causant. - Impost en la modalitat de donacions: un mes comptat a partir del dia en què tingui lloc l’acte o el contracte. - Es pot fer presencialment, en les oficines de l’Agència Tributària de Catalunya i en les oficines liquidadores de districte hipotecari, o telemàticament a l’Oficina Virtual de Tràmits (OVT).

Impostos de la Generalitat de Catalunya El cànon de l’aigua Finalitat ecològica que grava l'ús real o potencial de l'aigua i la contaminació que el seu abocament pot produir. El cànon el cobra la companyia subministradora d'aigua en la seva facturació o bé, trimestralment, l'Agència Catalana de l'Aigua si l'usuari obté l'aigua de fonts pròpies. - El cànon de l’aigua: és un impost ecològic que serveix per pagar els costos dels serveis del cicle de l'aigua: depuradores, embassaments, controls, etc. Representa entre el 15% i el 25% de la factura de l'aigua, depenent del municipi i de la quantitat d'aigua que gasta cada habitatge, de manera que actua com una penalització. Per mitjà de l'Agència Catalana de l'Aigua es pot sol·licitar una ampliació del tram del cànon de l'aigua per a famílies de més de tres membres, de manera que s'amplia en 3 m3 mensuals per persona els límits de consum establert per la Llei. El tràmit es pot fer mitjançant la web de l'Agència Catalana de l'Aigua, de manera presencial o per correu certificat a l'entitat subministradora corresponent. Impostos locals Dins el sistema tributari local es pot distingir, a nivell municipal, entre els impostos obligatoris, és a dir, aquells que s’han de pagar en tots els municipis (és el cas de l’IBI, l’IAE i l’impost sobre vehicles de tracció mecànica) i els impostos voluntaris – és a dir, impostos que l’ens local pot decidir imposar o no. Impost sobre béns immobles (IBI) Grava la propietat de béns immobles o la titularitat de drets sobre els mateixos, de cobrament periòdic i de caràcter anual. La quota a pagar es realitza en funció del valor cadastral del bé immoble que, té en compte el valor del sòl i el valor de la construcció.

Impost sobre activitats econòmiques (IAE)Grava l’exercici de qualsevol activitat econòmica ja sigui de caràcter empresarial, professional o artística. Estaran exempts del pagament de l'impost: - Les persones físiques. - Totes aquelles societats que tinguin un import net de xifra de negocis inferior a 1.000.000 d'euros. - Els dos primers anys d'inici activitat. Impost sobre vehicles de tracció mecànica (també conegut com "impost de circulació") És un impost directe que grava la titularitat de vehicles de tracció mecànica aptes per circular per la via pública. Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO) Grava la realització, dins el terme municipal, de qualsevol construcció, instal·lació o obra, sempre que s’exigeixi llicència d’obres o urbanística i sigui competent per a la seva concessió l’Ajuntament de la imposició. Impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU) (dit també, impost de plusvàlua) Grava l'increment de valor dels terrenys (el sòl) de naturalesa urbana que es posa de manifest quan es transmet la propietat o es constitueix o transmet qualsevol dret real sobre els esmentats béns, en el període de temps transcorregut entre l'adquisició pel transmitent i la nova transmissió, amb un període màxim de 20 anys. El valor del sòl en el moment de la transmissió actual serà el que tingui determinat a efectes de l'impost sobre béns immobles. Taxes Les estableixen tant l’Administració estatal com per l’autonòmica i la local. Graven determinades prestacions de serveis realitzades per part de l’Administració: matricular-se a l’escola, sol·licitar l’autorització de residència o treball, informes d’estrangeria, etc.

MEDI AMBIENT I SALUT PÚBLICA (RECOLLIDA SELECTIVA, EL MOBILIARI ANTIC, LES DEIXALLERIES ETC.)

Els veïns i veïnes del municipi tenen la responsabilitat de mantenir net el seu barri i l'entorn natural de la població on viuen. També és important posar en pràctica a la vida quotidiana mesures per estalviar el consum d'aigua, electricitat i gas a fi d'evitar el malbaratament, que te efectes nocius amb el medi ambient.

La recollida selectiva

A Cunit hi ha la intenció d'implementar el servei "porta a porta"

La recollida selectiva

Accions a favor del medi ambient en l’àmbit de la llar

Cadascú a casa seva pot fer un seguit d'accions senzilles per contribuir al manteniment del medi ambient:

Utilitzar bombetes de baix consum.
No deixar els llums encesos si no s’utilitza l'espai.
Comprar electrodomèstics amb classificació energètica eficient.
Dutxar-se en lloc de banyar-se.
...

MOBILITAT. TRANSPORT PÚBLIC I LA XARXA DE COMUNICACIONS. TRANSPORT PRIVAT

Cada municipi pot especificar els mitjans de transport públic per arribar-hi així com les principals vies de comunicació i si és el cas, les xarxes de transport urbà del municipi. El carrer també és un espai de circulació de vehicles i aquesta activitat ha de respectar no sols els altres vehicles, sinó també els vianants. Cal responsabilitzar-se del compliment de les normes de circulació i de seguretat viària. Per conduir vehicles de motor i ciclomotors s’ha d'obtenir l'autorització administrativa corresponent, el permís de conduir. El conductor/ra l'ha de portar sempre i ha de ser vàlid i vigent.

TRANSPORT PÚBLIC

AUTOBUS : Autobus Urbano Cunit https://www.cunit.cat/bus-urba/ Linia Vilanova - El Vendrell https://busgarraf.cat/wp-content/uploads/2023/02/Vilanova-El-Vendrell-lunes-a-sabado.pdf Linia Vilanova - Tarragona Linia Hospitals TREN: Linia R2 Barcelona Estació de França - Sant Vicenç de Calders https://rodalies.gencat.cat/es/horaris/index.html

Pàgina web de Rodalies

Horari d'autobús

Abonament Recurrent, viatges ilimitats en tren 10€ (te'ls tornen si fas 16 viatges)

Tarifes de Transport

Què és?

El permís de conduir espanyol

Per obtenir el permís espanyol de conduir calen els requisits següents:

Ser major de 18 anys (o de 16 anys per a la llicència de ciclomotor). Per a determinats carnets professionals (camions, autocars...) cal tenir 21 anys.
Disposar de DNI, TIE o passaport (amb permís de residencia)
Declaració escrita de no ser titular d’un altre permís de conduir expedit a Espanya o a un altre país de la UE del mateix tipus que el sol·licitat.
No estar privat per resolució judicial del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors, ni estar sotmès a suspensió o intervenció del permís que es posseeixi.
Reunir les aptituds psicofísiques requerides segons el tipus de permís que se sol·liciti. (Informe d'aptitud psicofísica)
Ser declarat apte per la Prefectura Provincial o Local de Trànsit en les proves teòriques i pràctiques, segons el tipus de permís sol·licitat. S’ha d'efectuar unes proves teòriques i pràctiques en les quals cal demostrar el coneixement del codi i de les normes de circulació, seguretat viària i coneixements de mecànica.

És aconsellable anar a una autoescola, on et t'informen i et preparen per a poder examinar-se.

La web de la Direcció General de Trànsit disposa d'uns qüestionaris de tipus test per ajudar a conèixer i preparar-se les proves teòriques per obtenir el permís de conduir.https://sede.dgt.gob.es/es/tramites-y-multas/permiso-de-conduccion/autoevaluaciones/

Si es té el permís de conduir del país d'origen: es reconeixen els permisos de conduir de la Unió Europea i de l'Espai Econòmic Europeu: la Unió Europea (Noruega, Islàndia i Liechtenstein). L'edat requerida per a la conducció correspondrà a la que s'exigeix per obtenir el permís espanyol equivalent. A més, l'Estat espanyol ha signat acords bilaterals de convalidació amb certs països: Algèria, Andorra, Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Croàcia, Equador, Filipines, Guatemala, Japó, Macedònia, Marroc, Mònaco, Nicaragua, Panamà, Paraguai, Perú, República de Corea, República Dominicana, Sèrbia, Suïssa, Turquia, Ucraïna, Uruguai, Veneçuela i Xile. Les persones provinents d'aquests països tenen sis mesos, a partir de la formalització de l'autorització de residència, per anar a la Prefectura Provincial de Trànsit a inscriure's en el Registre de Conductors i validar el seu carnet de conduir. Per a la convalidació de permisos professionals s'exigirà la realització de proves addicionals que dependran dels països d'origen. En tot cas, convé consultar la informació específica a la Direcció General de Trànsit. http://www.dgt.es/portal/es/oficina_virtual/conductores/canje_permisos/

El carnet de conduir per punts: És un sistema que pretén premiar la bona conducció i castigar qui incompleixi la normativa. Es basa en un sistema de punts que, segons la infracció comesa, va restant, de manera que pot comportar la retirada del carnet. De manera resumida, tots els conductors i conductores tenen 12 punts, excepte els novells (menys de 3 anys d'experiència), que tenen 8 punts. Hi ha 4 categories d'infraccions que descompten 6, 4, 3 o 2 punts, més una multa econòmica. Per exemple, per infraccions greus (conducció sota els efectes de l'alcohol o les drogues, conducció temerària, etc.) es poden descomptar 6 punts. Si es perd tots els punts, la primera vegada es retirarà el carnet durant 6 mesos i durant 12 mesos les vegades següents. Per recuperar els punts es fan cursos de sensibilització i reeducació viària.es d'accidents es podrien evitar complint unes mínimes normes de seguretat.

Civisme i seguretat viària

Es prohibeix la utilització de telèfons mòbils durant la conducció, així com auriculars o similars.
No es pot conduir sota els efectes de l'alcohol o de les drogues.
No es pot conduir amb excés de velocitat ni de manera temerària.
Les pantalles amb imatges també estan prohibides, només estan permesos els dispositius GPS.
La ràdio i el mòbil han d'estar apagats quan es posi carburant.
Els límits de velocitat se situen entre els 30 i els 50 km/h en zona urbana; entre els 80 i els 100 km/h en zona interurbana i al voltant dels 100 i els 120 km/h en vies ràpides.
Cal disminuir la velocitat quan s’acostin a bicicletes si cal, parar-se. I mantenir la distància mínima de seguretat
Els conductors/res s'han de parar davant d'un senyal de STOP o “cediu el pas”, encara que el senyal només sigui horitzontal (pintat a terra).
És obligatori l'ús de cinturons de seguretat per a totes les persones ocupants del vehicle
Els infants de menys d'1,35 m d'alçada han d'utilitzar sempre cadiretes infantils homologades en funció del seu pes i talla i no poden viatjar en els seients davanters.
És obligatori l'ús de l'armilla reflectant d'alta visibilitat homologada quan el conductor/ra surti del vehicle i ocupi la calçada o el voral.
Queda prohibit el trànsit de vianants a les autopistes i autovies.
Prevenir els accidents és responsabilitat de tothom

Les bicicletes

Molts municipis disposen de carrils bici per facilitar la circulació de les bicicletes i facilitar-ne la convivència amb altres vehicles i amb els vianants. Amb l'objectiu de garantir la seguretat, molts municipis tenen una ordenança que regula la utilització de la bicicleta a la via pública. Alguns dels aspectes més importants són: respecte pel carril bici per part d'altres conductors/res, regular del trànsit de bicicletes per damunt de les voreres, preferència de pas per a vianants, aparcaments específics per a bicicletes, ús obligatori del casc per a menors de 16 anys, etc.

Personaes estrangeres i conducció

S'estableix el procediment per a l'intercanvi transfronterer d'informació sobre infraccions de trànsit d'un vehicle matriculat en un estat de la UE comeses en un altre país diferent. Augmenten a 20 dies els terminis per presentar al·legacions i per pagar de forma voluntària les multes, que fins ara són de 15 dies. Es permet no parar i identificar l'infractor quan l'agent denunciant es trobi realitzant tasques de vigilància i control del trànsit i no tingui mitjans per procedir a la persecució del vehicle.

Multes

HORARIS COMERCIALS

El comerç és una font de dinamisme i progrés. Els i les comerciants són membres de la comunitat i per tant tenen un paper actiu en la promoció del civisme i la convivència. L'horari d'obertura: Els dies i l'horari d'obertura de l'establiment han de respectar la normativa actual. De manera general:

Comerços dedicats essencialment a la venda al públic de mercaderies: horari general d'obertura al públic de 72 hores setmanals, entre les 7.00 h i les 22.00 h, de dilluns a dissabte, amb l'obligació de tancar diumenges i festius no específicament autoritzats.
Els establiments dedicats essencialment a la prestació de serveis (perruqueries, centres d'estètica, bugaderies o locutoris): horari d'obertura lliure.
Excepcions generals: en funció del tipus d’establiment, la zona on està ubicat (municipis turístics, zones de regulació especial), dimensions, etc.

Tots els establiments comercials han d'exhibir l'horari adoptat Com es pot conèixer la normativa d'horaris comercials? Les persones que vulguin obrir un comerç han d’adreçar-se a l'Ajuntament. Cal informar-se'n durant el procés de tramitació de la llicència municipal d'activitat.

Els fulls de reclamació

Els comerços han de disposar de fulls de reclamacions. Són uns impresos oficials que es presenten en tres exemplars perquè els consumidors i consumidores puguin fer la seva reclamació al mateix establiment davant d'un mal servei.

L'original és per a l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor (OMIC) o per a la Delegació Territorial d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, que avaluarà el cas.
La còpia rosa és per a l'establiment.
La còpia verda, per a la persona interessada.

Els establiments estan obligats a exhibir al públic un cartell on s'anunciï la disponibilitat dels fulls de reclamació i de lliurar-los als clients que en sol·licitin.

La retolació dels comerços:

Cal col·locar els rètols dels comerços d'acord amb la normativa vigent (art. 32 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística). A Catalunya la senyalització i els cartells d'informació general han de ser redactats, almenys, en català. Al Consorci per a la Normalització Lingüística poden assessorar als comerciants: www.cpnl.cat Els comerciants han de col·laborar en el manteniment i en la cura dels espais públics que fan servir; per exemple, netejar la part de la via pública de davant del propi establiment. També cal complir la normativa sobre tractament de residus i fer servir els contenidors de recollida selectiva. Els comerços també han de respectar la normativa de seguretat i higiene, per tal d'evitar riscos d'accidents i de salut pública. És important que els comerciants es posin en contacte amb la comunitat de veïns i veïnes per informar-se dels seus drets i obligacions, així com de les normes de règim intern. Igualment és recomanable participar en l'associació de comerciants del barri o la població.

El comerç i el medi ambient

Les associacions de comerciants

Seguretat i emergències

¿Qué diferencia hay?

COSSOS DE SEGURETAT I ALTRES COL·LECTIUS

Hi ha quatre cossos de seguretat que tenen diferents competències i funcions al territori.

Policia Local / Policia Municipal

Policia nacional

Guàrdia Civil

Mossos d'Esquadra

Mossos d’Esquadra

La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra són la força de policia de Catalunya, a partir de la llei del Parlament de Catalunya l’any 1983. És un cos molt antic, amb precedents del segle XVIII. El 1994 es comença a substituir les forces de seguretat de l’Estat, quedant la Guàrdia Civil i la Policia Nacional dedicades a combatre el terrorisme, la immigració irregular i altres funcions que són de la seva exclusiva competència. La primera competència exclusiva fou la del trànsit. Aquest procés de substitució ha culminat l’1 de novembre de 2008. La Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra s'estructura territorialment en 9 regions (Girona, Ponent, Pirineu Occidental, Central, Metropolitana Nord, Barcelona, Metropolitana Sud, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre). Les seves funcions son:

Seguretat ciutadana i ordre públic
Policia administrativa
Policia judicial investigació criminal, inclòs el crim organitzat i terrorisme, en els termes que estableix la llei
Resolució amistosa de conflictes privats
Cooperació i col·laboració amb les entitats locals
Policia en seguretat viària i trànsit, prevenint i neutralitzant les situacions de risc per a la seguretat de les persones i els béns en les vies interurbanes i, si és el cas, en les urbanes
Policia en matèria d'emergències i protecció civil

Mossos d’esquadra

Policia local / policia municipal

És un cos de seguretat que depèn dels Ajuntaments i que participa en el manteniment de la seguretat pública. És un institut armat de naturalesa civil amb una estructura i organització jerarquitzada. Normalment només hi ha policia local o municipal als municipis més grans. Les seves funcions són:

Seguretat en els llocs públics
Ordenació del trànsit de vehicles i persones en les vies urbanes
Protecció civil, prevenció i extinció d’incendis
Protecció del medi ambient

Igualment, es preveu que els municipis on no existeixi establiment penitenciari assumiran, en règim de competència delegada, l’execució del servei de dipòsits de detinguts a disposició judicial, corresponent la custòdia de les persones detingudes a la policia municipal en funcions de Policia Judicial.

Policia local / policia municipal

Policia Nacional

El Cos Nacional de Policia de l’Estat Espanyol (CNP) és un institut armat de naturalesa civil que depèn del Ministeri de l’Interior. Missions bàsiques: “protegir el lliure exercici dels drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana” (Art. 104 Constitució). Les competències del CNP varien segons les comunitats autònomes, en algunes d’elles tenen cossos específics: Mossos d’Esquadra (Catalunya), la Ertzaintza (País Basc) i Policia Foral (Navarra)

Lluita contra el terrorisme i del crim organitzat
Control de les fronteres i el control d’entades i sortides de la població
Tramitació dels documents d’identitat i dels passaports
Funcions previstes a la legislació sobre estrangeria, refugi i asil, extradició, expulsió, emigració i immigració
Vigilància i el compliment de la normativa en matèria de joc i apostes.

Policia Nacional

La Guàrdia Civil

La Guàrdia Civil és un institut armat creat el 1844. A diferència del CNP, no té naturalesa civil sinó militar i té presència a la majoria de poblacions, fins i tot les més petites. En molts casos els membres de la Guàrdia Civil, viuen a les casernes amb les seves famílies. Depen del Ministeri de Defensa. En aquells llocs on no hi ha policia autonòmica, la seva tasca és la persecució de tot tipus de delinqüència, sobretot als pobles petits on no hi ha comissaries de policia nacional. El cos té com a missió “l’atenció i auxili als ciutadans mitjançant la col·laboració amb els serveis de Protecció Civil, la vigilància del trànsit, protecció de la natura, rescat i ajuda en muntanya i mar territorial". Té les competències exclusives en:

Persecució del contraban
Trànsit a les carreteres i les autopistes
Protecció de la naturalesa
Control d’armes i explosius

La Guàrdia Civil

Els bombers

El Cos de Bombers de la Generalitat, més de 5.000 efectius, desenvolupa les funcions de prevenció i extinció d'incendis, coordina els seus serveis a tot el territori excepte a Barcelona, (l’Ajuntament té el seu propi cos de bombers) Els bombers i bomberes intervenen en tot tipus d'emergències: incendis en habitatges, a les indústries, de vegetació, ensorraments, rescats a la muntanya, aigua, habitatges, infraestructures ferroviàries, rescat de persones atrapades en accidents de trànsit, inundacions, etc. Alhora també treballen en la prevenció operativa, per minimitzar el risc com per estar més preparats en cas que es produeixi.

Els bombers

El Sistema d’Emergències Mèdiques

El SEM o Sistema d’Emergències Mèdiques és l’empresa pública encarregada de gestionar les demandes d'assistència d'urgència i emergència sanitària extrahospitalària a Catalunya, com també ofereix informació per telefòn al 061, de CatSalut Respon. El procés comença amb una trucada al 112 o bé al 061 que s'atén des de la Central de Coordinació Sanitària (CECOS) del SEM. Els operadors reben i gestionen la trucada amb l'assistència de personal mèdic, determinant una prioritat i, o bé assignen el recurs més adient per fer l'assistència in situ, o es resol l'assistència mitjançant un consell sanitari telefònic. Quan la trucada requereix la mobilització d'un recurs, un equip assistencial va fins al lloc de l'incident per assistir al pacient i, si cal, traslladar-lo a un centre sanitari.

El Sistema d’Emergències Mèdiques

Agents rurals

Vetllen per la conservació de la natura i la protecció del medi ambient per tal que tothom en pugui gaudir. El Cos d’Agents Rurals està format per uns 500 agents que actuen a tot Catalunya. Totes les funcions dels agents rurals tenen a veure amb la protecció de l'entorn, és a dir, amb les persones, els animals, les plantes i el patrimoni natural, com per exemple:

Investigació de les causes d'un incendi
Detecció d'una nova plaga forestal
Denúncia d'un abocament en un riu
Col·laboració amb els serveis d'emergències per evacuar persones en el cas d'una nevada intensa
Descobriment d'una trama d'espoliació de peces arqueològiques.

Agents rurals

Protecció Civil

Servei públic amb l'objectiu de preveure les situacions de risc greu col·lectiu o catàstrofes, protegir les persones i els béns quan aquestes situacions tinguin lloc, així com contribuir a la rehabilitació i reconstrucció de les àrees afectades. Les funcions bàsiques són:

Previsió: inventari de riscos
Prevenció
Planificació: Plans d'emergència
Intervenció
Rehabilitació

A Catalunya, l’actuació de Protecció Civil s’organitza a través de plans, que poden ser territorials, especials i d'autoprotecció. El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) és el centre superior de coordinació i informació de l'estructura de protecció civil de Catalunya. Vetlla per la bona gestió de les emergències a través de la coordinació dels diferents cossos operatius, organismes i institucions involucrades en la resolució de situacions en què calgui l’activació d’un pla d’emergències.

Protecció Civil

Voluntaris de Protecció Civil

La Llei de protecció civil a Catalunya possibilita la participació ciutadana de forma regular en les tasques de protecció civil dins una localitat o comarca mitjançant les associacions de voluntariat de protecció civil. En cada pla de protecció civil constarà quina és l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil (AVPC) reconeguda al municipi. Les AVPC han de seguir sempre les previsions d’actuació dels plans i han de coordinar de les actuacions a desenvolupar pel voluntariat de protecció civil. Entre d’altres funcions també hi ha:

Col·laborar en els estudis de riscs de la localitat
Col·laboració i suport en la formació i divulgació dels plans d'autoprotecció, campanyes d'informació.
Col·laboració en l'elaboració i manteniment dels plans territorials municipals i plans d'actuació municipal enfront de riscs específics.

Participació en dispositius operatius de caràcter preventiu (en grans concentracions humanes, vigilància forestal, etc.)
Suport als serveis operatius d'emergència a requeriment dels mateixos.
Col·laborar en l'atenció a afectats en emergències (evacuació, alberg, proveïment...), sempre coordinats pel servei que correspongui.

Voluntaris de Protecció Civil

SERVEIS D’EMERGÈNCIA

Telèfon 112, per a emergències El 112 centralitza totes les trucades d’urgències, amb la qual cosa serveix per poder sol·licitar els serveis públics d’urgències sanitàries, d’extinció d’incendis i salvaments, de seguretat ciutadana i de protecció civil davant d’una emergència de perill inmediat. Aquest telèfon és operatiu les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, cobreix tot el territori català i és gratuït. L’organisme encarregat de prestar aquest servei de trucades d’urgència és el departament d’Interior, a través del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya. Quan es truqui al 112 es demanarà la localització, telèfon i nom de contacte. S’ha de contestar totes les preguntes i no penjar fins que l’hi indiquin. Tot ciutadà ha de ser conscient que les trucades inadequades o falses poden perjudicar altres persones que es troben davant d’una emergència real. Les infraccions per l’ús indegut poden comportar sancions i una multa que, va des de 15.001 euros fins a 60.000 euros.

061 CatSalut Respon Per tràmits administratius, resoldre problemes de salut, adreçar al ciutadà al centre de salut més adient, activar un metge a domicili o, en cas que sigui necessari, activar una ambulància o un helicòpter medicalitzat del SEM. És operatiu les 24 hores, els 365 dies de l’any. S’hi pot accedir per telèfon a través del 061, per mail a través de 061catsalutrespon@gencat.cat, per xat, a través de l’app o a través d’un formulari web.

900 900 120 contra la violència masclista Gratuït i confidencial i funciona els 365 dies de l'any, durant les 24 hores. S'hi pot accedir per telèfon o per correu electrònic, i atén les demandes relacionades amb qualsevol forma de situació de violència contra les dones:

Peticions d'informació, assesorament...

Activació del Servei d’intervenció en crisis greus en l’àmbit de la violència masclista (24h/365 dies a l’any), procedent de qualsevol Ajuntament i Consell Comarcal, amb el previ consentiment de la dona agredida o del seu entorn familiar.

Disposa de professionals, advocades i psicòlogues que poden contactar amb serveis d'emergència, si és necessari. Les persones que accedeixin al servei poden expressar-se en 124 llengües.

Moltes gràcies per la vostra atenció!