TEMA 1. 25-26 EXPRESSIÓ, COMUNICACIÓ I LLENGUATGE

TEMA 1

del gest a la paraula

Intervenció en el desenvolupament de la comunicació i l'expressió verbal

M0014. EXPRESSIÓ I COMUNICACIÓ

index

1. La comunicació humana

3. Intervenció per afavorir el desenvolupament del llenguatge

1.1. Procés comunicatiu

1.2. Llenguatge en la infància

3.1. Interacció rutinària

3.2. El bagul del buf

2. Etapes en l'adquisicó del lenguatge

3.3. Jocs de llenguatge oral

2.1. Etapa prelingüística

3.4. Literatura infantil

2.2. Etapa llenguatge no combinatori

3.5. El conte com a recurs

2.3. Etapa llenguatge combinatori

3.5. Baby sign

4. Trastorns del llenguatge

1. La comunicació humana

1.1. Procés comunicatiu

La comunicació és un procés innat i es pot definir com una relació que permet un intercanvi d'informació i experiències entre persones

El llenguatge és un sistema d'expressió, representació i comunicació que es recolza en un sistema de signes i regles totalment definit.

L'expressió consisteix en exterioritzar, per mitjà de paraules o altres sistemes, un pensament, sentiment o emoció que es percebut per altres.

1.2. El llenguatge verbal en la infància

El llenguatge humà és el més elaborat de tots els éssers vivents, i és que també els humans som els animals més complexos de tots els éssers vius.

1.2. Factors que intervenen en l'adquisició del llenguatge

Factors biològics

Factors ambientals

Factors cognitius

GRAU DE PERCEPCIÓ SENSORIAL

AFECTIVITAT PROCÉS D'ENSENYAMENT APRENENTATGE SOCIALITZACIÓ

CAPACITAT DEL SISTEMA FONOARTICULATORI

DESENVOLUPAMENT DE LA INTEL.LIGÈNCIA

MADURACIÓ SISTEMA NERVIÓS

DEPENEN DEL DESENVOLUPAMENT

DEPENEN DEL CONTEXT SOCIAL

Teories en el desenvolupament del llenguatge

Teoria innatista de Chomsky

Teoria constructivista de Piaget

Teoria social de Vygotsky

El llenguatge és innat: els infants neixen amb una estructura mental (LAD) que els permet adquirir qualsevol llengua..

El llenguatge és un resultat del desenvolupament cognitiu. L’infant comença a parlar quan ja entén el món i pot representar-lo mentalment.

El llenguatge s’aprèn en interacció social, especialment amb adults o companys més competents. El llenguatge guia el pensament.

L’infant no necessita que li ensenyin paraula per paraula. Té una capacitat natural per captar estructures gramaticals i crear frases pròpies.

El llenguatge no només reflecteix el pensament, sinó que l’ajuda a desenvolupar-se. L’infant aprèn a parlar parlant amb els altres.

L’infant no pot usar paraules o estructures que no comprèn mentalment. El llenguatge surt del pensament.

Un infant de 2 anys diu: "Jo no vull dormir!" sense que ningú li hagi ensenyat a negar frases així. Ha construït la frase sola, aplicant regles de la seva llengua.

Un infant de 18 mesos juga a "fer veure" que cuina. Està desenvolupant el pensament simbòlic, i llavors comença a dir "sopa calenta", "cuina", etc. → Primer entén, després parla.

Una educadora parla amb un infant mentre fan un trencaclosques: "Aquesta peça va aquí... per què creus?" L’infant rep suport verbal que l’ajuda a pensar i parlar millor.

2. Etapes en l'adquisició del llenguatge

2.1. Etapa prelingüística

0 A 2 mesos - Plor i sons reflexos. Plor per a expressar fam, dolor o incomoditat. Sons vegetatius: esternuts, badalls, grunyits. Reconeixement de la veu dels cuidadors. 2 a 4 mesos – Xerroteig. Producció de sons guturals i vocals com “aaa”, “eee”. Respon a les veus amb somriures i balbotejos. Major contacte visual amb l'interlocutor. 4 a 6 mesos – Balboteig simple Repetició de síl·labes aïllades: “ba”, “dona”, “ga”. Experimenta amb el to i el volum de la veu. Comença a imitar sons simples de paraules i ordres simples.

6 a 9 mesos – Balboteig reduplicatiu Seqüències repetitives com “bababa”, “dadada”. Reacciona al seu nom i paraules conegudes. Ús de gestos per a cridar l'atenció. 9 a 12 mesos – Balboteig variat i proto-paraules Combina sons variats amb intenció comunicativa. Usa proto-paraules (“ta-ta”, “mam-mam”) amb significat per a ell. Assenyala objectes i participa en jocs d'atenció conjunta. Major comprensió de paraules i ordres simples.

2.2. Etapa de llenguatge no combinatori

Holofrase = intencionalitat de la paraula

And use this space tocaption it.

Dificultat en l'articulació de les paraules

2.3. Etapa llenguatge combinatori

L'etapa del llenguatge combinatori comprèn des que es comencen a adquirir les primeres estructures lingüístiques fins que s'inicia el domini de la sintaxi, pròpia del llenguatge adult.

Entre els 2 i 6 anys

Fase2. La construcció de les primeres frases

Fase1. La unió de paraules soltes

Fase3. Cap el llenguatge adult

PERIODE LINGÜÍSTIC = LLENGUATGE NO COMBINATORI

APRENENTATGE SINTÀCTIC = LLENGUATGE COMBINATORI

3. Intervenció per afavorir el desenvolupament del llenguatge

• Atenció de les necessitats bàsiques i rutines

• Activitats de jocs

• Activitats experimentals

• Tracte quotidià

De manera informal amb la interacció rutinària

Com afavorir el desenvolupament del llenguatge?

De manera sistemàtica amb activitats dissenyades específicament

• El bagul del buf

• Jocs de llenguatge oral

• El conte com a recurs

• Baby sign

3.2. El bagul del buf

En què consisteix?

Són un conjunt d'activitats de respiració relacionades amb el buf, per treballar en edats primerenques, a fi de millorar la quantitat i la qualitat respiratòria dels infants.

• Es treballen a partir dels 2 anys
• La durada no ha de ser superior als 4-5 minuts
• S'han de sequenciar per ordre de dificultat
• Es millor si es realitzen amb l'infant

3.3. Jocs de llenguatge

Embarbussaments

Dites

Endevinalles

Cantarelles

3.4 Literatura Infantil

La literatura infantil no és només aquella que intenta plasmar el món dels infants des del mon de les persones adultes sinó també tota aquella que s’adapta a l’etapa del desenvolupament de l’infant i és acceptada com a pròpia, sigui quina sigui la intencionalitat inicial.

TEATRE

COMICS

La dramatització té com a element peculiar que la paraula va acompanyada del gest i la representació d’allò que s’està narrant aquesta característica és molt atractiva per al públic el qual veu com els personatges de la història prenen vida davant dels seus ulls.

Consisteix en la narració d’una historia a través d’una successió d’ il·lustracions que es complementen amb un text escrit. També hi ha històries mudes o sense text.

POESIA

Es recrea sobretot en el plaer del ritme i de la rima que atrauen a l’Infant amb la seva musicalitat.

NARRATIVA

Habitualment es distingeix entre el conte i la novel·la. Normalment els infants de 0 a 6 anys se’ls reserva el conte, el qual en versió infantil es caracteritza per la brevetat.

3.5. El conte com a recurs

El conte és un relat breu, de fets imaginaris, amb un desenvolupament argumental senzill (exposició-nus-desenllaç) amb finalitat moral i recreativa que estimula la imaginació de l’infant

Elements conductuals i socials

Elements psicològics

Elements simbòlics i imaginatius

Valor educatiu del conte

Elements linguístics

Elements ambientals

Animisme

Atemporalitat

Valor lúdicdel conte

Éssers màgics

Metamorfosis

3.6. Baby sign

El mètode Baby Signs, tal com explica Ferraro (2019), s'utilitza amb infants oïdors per establir una comunicació amb aquests abans que tinguin la capacitat de poder parlar, d'aquesta manera, ens poden transmetre les seves necessitats i inquietuds, i facilita a l'adult la comprensió de moltes actituds de l'infant, que d'altra manera, com que no poden expressar verbalment, no seríem capaços de saber.

4. Trastorns de llenguatge

ACLARIMENTS

RETARD Adquisició retardada de determinats aspectes del llenguatge

REGRESSIÓ Reaparició de comportaments que pertanyen a estadis anteriors de desenvolupament.

TRASTORN Es refereix a no adquirir o fer-ho amb molt retard en alguna o diverses àrees del llenguatge o a la presència de comportaments lingüístics anormals.

4. Trastorns de llenguatge

DISLÀLIAÉs l'alteració en la pronunc iació d'algun fonema, ja sigui per absència o alteració d'alguns sons concrets, o per la subsitució d'uns per uns altres.

DISFASIA És un transtorn generalitzat del llenguatge a causa d'una inadequada adquisició dels seus mecanismes

DISFÈMIA També entès com quequeig, és un trastorn de la fluïdesa de la parla caracteritzat per la interrupció d'una manera més o menys brusca del ritme d'una expressió verbal.

DISÀRTRIA Alteració de l’articulació a causa d’una lesió al SNC. Falta de coordinació del moviment, alteració del to, incoordinació fonorespiratoria