U3 - L'origen de Vilanova i la Geltrú

Aquí i ara us explicaré la llegenda de la fundació de Vilanova i la Geltrú. Aquesta història és una adaptació del text Al marge dret de la pastera: la llegenda de la fundació de la Vila Nova de Cubelles, de Francesc-Marc Àlvaro i Vidal, a partir del volum titulat Set contalles del temps vell, de Teodor Creus i Corominas.

Era l’any 1229, moment en que Vilanova no existia i només es coneixia el poble de la Geltrú. En una casa senzilla, una mica allunyada del castell construït dalt del , vivia la Guisla. com era, des de petita havia tingut cura d’ella la seva tia. Treballava una part de les terres del senyor del castell i criava cabres de llet.

turó

Òrfena

Un jove i pobre que anomenaven Peret estava enamorat de la Guisla. I vet aquí que ella el corresponia. Però el xicot no podia demanar-li de casar-se, doncs no cap terra del senyor i havia de viure de fer feines aquí i allà.

llaurador

conreava

feudal

Un dia arribà a la Geltrú el rei Jaume I, que visitava els pobles per reunir diners i soldats per a la de l’illa de Mallorca, que llavors era a mans dels àrabs. En Peret va decidir unir-se a les tropes per fer . Mentre que en Peret era fora, la Guisla va continuar treballant cada dia mentre i patia pel seu soldat.

conquesta

fortuna

enyorava

novell

Un dia, la Guisla es va espantar quan vigilava les cabres al bosc. Rere de dos gossos que perseguien una llebre, va aparèixer un cavaller dalt d’un cavall. Durant dies, l’estrany cavaller va seguir d’amagat els passos de la Guisla, fins que un dia li va les seves intencions. Volia convertir-la en una de les del castell.

declarar

cortesanes

Ofesa, la Guisla es negà en rodó a les del cavaller. El cavaller, enfadat, li va cridar que era el seu senyor i sempre es feia allò que manava. Per tal de refugiar-se de les trampes del senyor feudal, la Guisla i la seva tia van anar a servir a la casa del de la Geltrú.

pretensions

capellà

Mentrestant, quan el senyor feudal va saber qui era l’estimat de la Guisla i ferit en el seu amor propi, va una terrible venjança. Va fer saber que es tornava a a la Geltrú el «Dret a cuixa», el que significava que qualsevol noia de les seves terres que es casés, havia de passar la primera nit de casada amb el senyor feudal, i si no acceptava, no els donava permís de matrimoni.

maquinar

implantar

Passats uns mesos, en Peret va tornar a la Geltrú. El retrobament amb la Guisla va ser ple d’emoció i alegria. Un cop li van explicar les del senyor feudal, les va tranquil·litzar explicant-les que tenia un pla que deixaria preparat abans de marxar novament per acompanyar, durant uns mesos, el rei Jaume I el Conqueridor per celebrar la victòria i recollir la part del que li pertocava.

malifetes

botí

Poques setmanes després, els geltrunencs es van adonar que al marge dret del de la Pastera (on ara hi ha el carrer Unió) que passava per sota mateix del castell i separava la vida de la Geltrú de la de Cubelles, passaven coses ben estranyes: s’estava construint una bonica llar. El fet era nou, ja que l’indret era i ningú no aconseguia esbrinar qui hi aniria a viure.

Torrent

deshabitat

Temps després, un diumenge, la Guisla, acompanyada per la seva tia, va anar a la major per primera vegada des que havia quedat òrfena. La Guisla lluïa un bonic vestit de festa, un collaret i unes arracades d’or fi. Dins l’església, el senyor feudal seia sol, i assistit per dos .

missa

escortat

patges

Acabada la missa, el senyor feudal observà que la Guisla i la seva tia no abandonaven l’església, com sí feia la resta. El feudal no va tenir temps de sospitar, perquè de seguida va entrar en Peret acompanyat de dones, homes i infants. La Guisla i el Peret van córrer cap a la i també ho va fer el senyor feudal fet una fera per evitar aquell casament sorpresa.

sagristia

En Peret es va plantar al davant del senyor feudal i va anunciar que ell i la seva estimada renunciaven a les terres que la noia treballava i que marxaven de la Geltrú i del del seu cruel senyor, tot creuant el torrent. Així, el senyor feudal perdia tots els drets sobre la Guisla.

domini

I per deixar-ho ben clar, en Peret va mostrar un signat pel rei Jaume I, on posava que la jove parella quedava sota la seva protecció personal, en agraïment pels serveis del jove geltrunenc. El feudal va haver de mossegar-se la llengua i va tocar el dos . Aquella mateixa nit, els nuvis van creuar el torrent acompanyats d’amics, músics i .

document

amb la cua entre les cames

joglars

Amb els anys, la que s’estenia entre el castell de la Geltrú, més enllà del torrent, i la part de de la vila de Cubelles, es va anar poblant de gent pacífica i amant de la llibertat: i , , mariners i pescadors que es van instal·lar on avui hi ha el barri de Baix a mar i que llavors en deien La Llacuna.

plana

llevant

pagesos

ramaders

marxants

Anys més tard, després de la fugida de la Guisla i en Peret, el 27 de juliol de 1274, el rei Jaume I, dos anys abans de morir, va concedir la de la Vila Nova de Cubelles i La Llacuna. En aquest document –que es pot llegir en unes plaques que hi ha als propers a l’entrada de l'Ajuntament– es reconeix la nostra vila, a més de donar facilitats, seguretat i protecció als que hi anessin a viure.

Carta Pobla

porxos

I així, del triomf de l’amor, la intel·ligència i la llibertat per damunt de l’odi i l’ , va néixer la nostra ciutat, Vilanova i la Geltrú.

opressió

Aquest era el plànol de Vilanova i la Geltrú l'any 1.500. Al plànol es pot observar com el torrent de la Pastera (ara el carrer Unió) separava l’antiga Vilanova de Cubelles de la Geltrú.

A la plaça de la Vila hi ha una reproducció de la Carta Pobla, que va ser el primer document oficial que va reconèixer la nostra ciutat. L'any 2024 aquesta carta va complir 750 anys.

I ara que ja saps l'origen de la nostra ciutat, et proposo un parell de jocs relacionats:

ordena la història

passaparaula

l'escena és...

Ben fet! Continua

l'escena és...

Ben fet! Continua

l'escena és...

Ben fet! Continua

l'escena és...

Ben fet! Continua

l'escena és...

Ben fet! Continua

i l'escena és...

Bona feina!

anar ara al Passaparaula

torna a provar...

L'estiu de 2024 es va commemorar el 750è aniversari de la carta de poblament o Carta Pobla a la Vila Nova. Es tracta d'un document del rei Jaume I amb data del 1274, i que va suposar el primer reconeixement de l'assentament que feia uns anys creixia fora de les muralles de la Geltrú. Aquest text es considera l'origen del municipi que més tard acabaria essent Vilanova i la Geltrú.

Els senyors feudals manaven per sobre dels vassalls: els senyors feudals els havien d'ajudar i protegir sempre que calgués, i els vasalls havien de treballar, pagar impostos i ajudar al seu senyor cada vegada que ho demanés. Però molts senyors intimidaven, amenaçaven i atacaven els seus propis vassalls per a què fossin més obedients amb la por.