LA NARRACIÓ

EL TEXT NARRATIU

Coherència entre els fets i el temps verbal amb què es narren.

Text que explica fets i accions d’uns personatges, en un temps i un espai, per arribar a una conclusió o moralitat.

Present

Narrativa llarga

Narrativa curta

P. perfet

Tipus

Imperfet

GÈNERES NARRATIUS

ÚS DELS VERBS

Passat

P. simple o perifràstic

FETS

Tema i trama

Plusquamperfet

Caracterització

Plantejament

PERSONATGES

ESTRUCTURA

Nus

Tipus

Éssers reals o de ficció sobre els quals es construeix la història.

Desenllaç

Temps

Extern

NARRADOR

TEMPS I ESPAI

Intern

RECURSOS

Espai

Veu que explica la història. Ho pot fer des de diversos punts de vista.

Discurs

Descripció

Narració

Tècnica narrativa que reflecteix les paraules o el pensament dels personatges.

• Diàleg: els personatges parlen entre ells. És la forma més habitual de discurs. Pot ser:
• En estil directe: si les paraules dels personatges ens són transcrites tal com les diuen.
• En estil indirecte: si el que diuen els personatges ens és explicat pel narrador.
• Les intervencions dels personatges comencen i es tanquen amb un guionet.

• Monòleg: en alguns casos un personatge parla amb si mateix.

Temps en què tenen lloc els fets de la narració.

TEMPS EXTERN

• Època en què succeeixen els fets relatats.

• No cal que coincideixi amb l'època de l'autor.
• Pot ser un temps passat, present o futur.

ex: època medieval, anys 50...

TEMPS INTERN

• Període dins el qual transcorren els fets.
• Temps que triga a desenvolupar-se l'acció.
• Pot durar uns minuts o molts anys.

ex: una història que narra la vida d'un nen (durarà uns deu anys).

• Ens diu què fan els personatges.
• El verb (paraula que expressa accions i esdeveniments) és la categoria més significativa del relat.

Alguns recursos son:

• Sumari narratiu: la història fa un salt en el temps. Permet que el relat avanci més ràpidament i ens estalvia aspectes que no són importants per al desenvolupament de l’argument.
• Analepsi o flaixback: en aquest cas la narració s’atura i ens situem davant d’uns fets anteriors als que s’estaven detallant i que són necessaris per a la comprensió del fil argumental.
• Prolepsi o flashforward: també pot passar que se'ns narrin esdeveniments futurs, anticipacions pel que fa al present de la història, de manera que se'ns permet conèixer per endavant fets que succeiran més ta

TIPUS

• Novel·la d’aventures: gènere caracteritzat pel viatge i les aventures en terres remotes, amb episodis inquietants.
• Novel·la de cavalleries: gènere medieval que neix al voltant del món dels cavallers que lluiten per una dama i pels valors cristians.
• Novel·la de ciència-ficció: gènere que explora indrets possibles des del punt de vista científic, però encara no imaginables com a reals.
• Novel·la gòtica: gènere que desenvolupa històries de terror en escenaris truculents i carregats de misteri.
• Novel·la negra: gènere que tracta de la corrupció i de la violència institucional.
• Novel·la realista: gènere que narra una història donant-hi una ambientació que la fa molt pròxima a la realitat.
• Novel·la psicològica: gènere que aprofundeix en el caràcter, els sentiments i l’evolució psicològica dels personatges.
• Novel·la rosa: novel·la de caràcter sentimental i que se centra generalment en els problemes amorosos d’una parella. Acaba sempre amb un final feliç.

Per narrar situacions estables i descripcions.

VERBS IRREGULARS

VERBS REGULARS

2a i 3a conjugació: (-ia) S'accentuen la primera i segona persona del plural.

1a conjugació: (-ava) S'utilitza la V i s'accentuen la primera i segona persona del plural.

ex: SOMIAR Jo somiava Tu somiaves Ell/a somiava Nosaltres somiàvem Vosaltres somiàveu Ells/es somiaven

ex: CÓRRER Jo corria Tu corries Ell/a corria Nosaltres corríem Vosaltres corríeu Ells/es corrien

PERSONATGES PRINCIPALS

• Intervenen en l'acció amb més intensitat.
• Tenen una influència decisiva en el desenvolupament de la història i en el desenllaç.
• Protagonista: personatge principal.
• Antagonista: enemic del protagonista.

PERSONATGES SECUNDARIS

• Intervenen poc en el transcurs de la narració.
• Ajuden al protagonista a dur a terme la seva tasca o la hi dificulten.

PERSONATGES PLANS

• Són simples.
• Tenen una caracterització esquemàtica.
• No evolucionen.

PERSONATGES RODONS

• Són complexos.
• Experimenten canvis.
• Estan definits amb molts trets i evolucionen al llarg de la narració.

Lloc on passa l'acció narrativa.Es presenta al lector amb fragments descriptius.

ESPAI TANCAT

Habitacions, edificis, coves...

ESPAI OBERT

Ciutats, pobles, platja, carrer...

CARACTERITZACIÓ DIRECTA

Es descriu detalladament el físic i/o caràcter del personatge.

CARACTERITZACIÓ INDIRECTA

El lector sap com és un personatge a partir de les accions que se'n relaten i del que explica el personatge.

• Intervé en la història ​
• Parla en primera persona
• No coneix tot el que han fet, fan i faran els personatges

Exemple:

HAVER en passat + verb en PARTICIPI ex: Somiar Jo havia somiat Tu havies somiat Ell/a havia somiat Nosaltres havíem somiat Vosaltres havíeu somiat Ells/es havien somiat

ATENCIÓ!

S'utilitza la V i hi ha formes que s'accentuen.

HAVER en present + verb en PARTICIPI ex: Somiar Jo he somiat Tu has somiat Ell/a ha somiat Nosaltres hem somiat Vosaltres heu somiat Ells/es han somiat

• Ens diu com són els personatges, els objectes, els ambients, etc.
• L’adjectiu (paraula que expressa característiques) és la categoria més significativa de la descripció.
• Pot ser la presentació d’un espai o un ambient o bé la descripció d’un personatge.
• Els personatges ens poden ser presentats pels seus trets físics (descripció física) o

pel caràcter i la manera de relacionar- se amb els altres (descripció psicològica).

Tema:

• L'assumpte de què tracta la narració.
• La idea central sobre la qual gira la història.
• Pot ser comú a altres obres narratives.

Trama o argument:

• La suma o el resum dels fets i conflictes desenvolupats a la narració.
• Pròpia i única de cada obra narrativa.

Exemple novel·la romàntica: el tema son els sentiments amorosos i l'argument son les relacions i les dificultats concretes de l'obra que sorgeixen al llarg de la narració.

Per narrar fets que trenquen o que fan avançar.Apareix quan l'acció s'atura per alguna d'aquestes raons:

• El narrador descriu.
• El narrador presenta uns fets habituals que es repeteixen.
• El narrador presenta uns fets considerats en la seva duració.

• No intervé en la història ​
• Parla en tercera persona del singular
• Coneix tot el que han fet, fan i faran els personatges
• També s'anomena narrador omniscient

Exemple:

FAULA

• Narració breu protagonitzada per animals o éssers inanimats.
• Té com a finalitat transmetre un ensenyament moral (moralitat).
• EX: el corb i la guineu, el lleó i la formiga

RONDALLA

• Narració popular, normalment de caràcter fantàstic
• Té com a objectiu entretenir els infants.
• EX: el lleó enamorat

LLEGENDA

• Narració breu, generalment de caràcter popular.
• Té aparença més o menys històrica, però amb elements fantàstics.
• EX: llegenda de Sant Jordi

CONTE

• Narració curta.
• Hi intervenen personatges que realitzen accions en un lloc i un temps determinats.
• Les històries son explicades per un narrador que parla de coses que li succeeixen a altres persones o a sí mateix.