LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM

La crisi de l'Antic Règim

resum

L'EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM

Durant aquesta època (mitjans del segle XVIII) a Europa es produeixen una sèrie de canvis en les estructures sòcio-econòmiques del que es coneix amb el nom d'Antic Règim, un sistema que perdurava des del segle XVI. La seva base era una societat estamental fortament jerarquitzada, una economia agrària i senyorial i una població amb un creixement estancat. Serà durant l'últim terç del segle XVII i sobretot a mitjans del segle XVIII que es començaran a introduir elements de canvi cap a nous sistemes de govern, de societat i econòmics lligats a una nova manera de pensar: la Il·lustració. El segle XVIII serà, doncs, un període de transició en el què per un costat es mantindran les estructures de l'Antic Règim i per l'altre, es prepararà el camí per les revolucions liberals que començaran amb la revolució americana i a Europa, la seguirà la Revolució Francesa.

Taula de continguts

1. Situació geogràfica i cronològica 2. Les bases de l'Antic Règim 3. Poder polític i relacions internacionals a Europa El parlamentarisme anglès 4. Transformacions econòmiques i socials al segle XVIII El comerç colonial5. La il·lustració 6. El naixement d'una nació: Els Estats Units d'Amèrica

Situació geogràfica i cronològica

SITUACIÓ GEOGRÀFICA I CRONOLOGIA

ELS ESTATS EUROPEUS CAP EL 1790 ELS ESTATS PROTAGONISTES DEL PERÍODE ELS TIPUS DE SISTEMES DE GOVERN

SITUACIÓ GEOGRÀFICA I CRONOLOGIA

SITUACIÓ GEOGRÀFICA I CRONOLOGIA

Les bases de l'Antic Règim

L'EUROPA DE MITJANS DEL SEGLE XVIII

L'Antic Règim es caracteritzava per tres elements clau: UNA SOCIETAT ESTAMENTAL UNA ECONOMIA AGRÀRIA L'ABSOLUTISME MONÀRIQUIC El segle XVIII serà un període de transició que prepararà el camí per les revolucions liberals del segle XIX.

LES BASES DE L'ANTIC RÈGIM

LES BASES DE L'ANTIC RÈGIM

2.1

LA SOCIETAT DE L'ANTIC RÈGIM, UNA SOCIETAT ESTAMENTAL

Es caracteritzava per la seva desigualtat legal, social i econòmica. Estava dividida en TRES ORDRES O ESTAMENTS (Edat Mitjana): CLERO, NOBLESA, TERCER ESTAT O PLEBEUS Els estaments eren grups tancats. S'hi pertanyia per naixement o per formar part de l'Església. L'ascens o promoció social era possible dintre del teu estament, però molt difícil entre la condició de plebeu a noble. Només alguns membres de la burgesia més rica ascendien a la noblesa.

LES BASES DE L'ANTIC RÈGIM

2.1

PRIVILEGIATS:

Estava format pels estaments del CLERO i la NOBLE (entre 10 i 20% de la població) Gaudien de tots els drets i privilegis Exemps de pagar impostos El seu poder enorme provenia de l'acumulació de terres, de les ocupacions, títols i càrrecs durant segles. NOBLESA: Acumulava la major part de la riquesa (en forma de terres) i títols. Tenia accés a càrrecs polítics. Vivia de les rendes de les terres que tenia. Tenia concessions econòmiques i fiscals. CLERO: Vivia de les rendes del seu patrimoni. S'ha de diferenciar entre alt clero i baix clero i entre el clero REGULAR i el clero SECULAR.

LES BASES DE L'ANTIC RÈGIM

2.1

NO PRIVILEGIATS:

També conegut com TERCER ESTAT o PLEBEUSEl tercer estament era el poble baix. Estava format per les classes populars Era el grup més nombrós, el segle XVIII representava el 85% de la població d'Europa. Havia de suportar totes les càrregues fiscals No tenia cap privilegi Podia formar part dels òrgans de govern (consells) però el seu poder era molt escàs.

LES BASES DE L'ANTIC RÈGIM

2.1

Estava format per grups diversos econòmicament i socialment: A LES CIUTATS HI TROBEM: ALTA BURGESIA: Rendistes, banquers i grans comerciants. BURGESIA: Comerciants, professions liberals... Grup més actiu econòmicament Augmenta la seva riquesa Estan marginats política i socialment PETITA BURGESIA: Artesans i petits comerciants. CLASSES POPULARS URBANES: Una part de l'artesanat, treballadors manuals de les ciutats, servents...

LES BASES DE L'ANTIC RÈGIM

2.1

AL CAMP HI TROBEM: Els pagesos eren el grup més nombrós. Els que no es podien permetre la propietat de la terra o l'arrendament, es veien obligats a treballar les terres dels privilegiats. Havien de pagar impostos molt elevats. PAGESOS RICS: Eren propietaris de terres PAGESOS MITJANS: Eren arrendataris de les terres JORNALERS I SERFS CAPTAIRES

LES BASES DE L'ANTIC RÈGIM

2.2

L'ECONOMIA DE L'ANTIC RÈGIM: UNA ECONOMIA AGRÀRIA I SENYORIAL

A principis del segle XVIII, l'agricultura activitat econòmica més important.Poc productivaTècnicament endarrerida Problema per augmentar la productivitat era la modalitat de propietat i d'explotació. La terra estava VINCULADA, lligada a un títol nobiliari, a l'Església, a un municipi o a la corona. Els titulars en podien treure profit però no vendre-la. La terra estava concentrada en poques mans. Els propietaris eren rendistes: cobraven DRETS SENYORIALS que no invertien en millorar les seves senyories. Els pagesos pagaven prestacions (en productes i treball) i rendes (cens) al senyor. Estaven obligats a lliurar el delme a l'Església (desena part de les seves collites) i el pagament d'altres tributs a l'Estat (talla: impost directa sobre les persones, gabella: impost sobre productes de primera necessitat...)

LES BASES DE L'ANTIC RÈGIM

2.2

Era una agricultura de subsistència: rendiment molt baix i destinada a l'autoconsum pels escassos excedents. Policonreus, sobretot de cereals. Tècnicament molt endarrerida.Colpejada sovint per crisis de subsistència: escassetat d'aliments, puja de preus, fam i misèria. El COMERÇ INTERIOR era escàs. Es comprava allò indispensable (fires i mercats locals). Escassa producció d'objectes manufacturats: ACTIVITAT INDUSTRIAL Indústria domèstica Manufactures Les manufacutres i l'artesania estava sota el control dels GREMIS: organitzacions d'artesanscontrolaven les matèries primeres, l'elaboració i la venda dels productes.

LES BASES DE L'ANTIC RÈGIM

2.3

UNA POBLACIÓ ESTANCADA:

Com en els segles anteriors, a la primera meitat del segle XVIII, la subalimentació, la falta d'higiene i la falta de recursos mèdics: Va provocar una MORTALITAT MOLT ALTA.L'esperança de vida, era baixa, tot i que la natalitat també era alta El creixement demogràfic era escàs o nul En una economia de subsistència, la producció d'aliments no creix al ritme de la població. En els períodes d'escassetat d'aliments greu (seguit de males anyades), les malaties i epidèmies castigaven a la població subalimentada. CRISIS DE SUBSISTÈNCIA que provocaven una MORTALITAT CATASTRÒFICA. Aquestes CRISIS DE SUBSISTÈNCIA, moltes vegades anaven acompanyades per revoltes per la puja del preu dels productes bàsics.

Poder polític i relacions internacionals

3.1

PODER POLÍTIC I RELACIONS INTERNACIONALS

L'ABSOLUTISME MONÀRQUIC

Eix central del sistema polític de l'Antic Règim era la MONARQUIA ABSOLUTA per dret diví El monarca tenia un poder absolut: tots els poders de l'Estat es concentraven en la seva persona. Governava el regne i dirigia la política exterior Dictava les lleis Administrava justícia o nomenava els magistrats que l'exercien en nom seu. No se sotmetien a controls de cap mena ni compartien la sobirania (el poder) Era l'encarnació de l'estat i tots els seus habitants eren els seus SÚBDITS (li estaven sotmesos) Aquest dret es justificaba per l'origen diví del seu poder: rebia l'autoritat de Déu i exercia el poder en nom de Déu.

3.1

PODER POLÍTIC I RELACIONS INTERNACIONALS

Els monarques comptaven amb l'assistència i l'assessorament dels CONSELLS, MINISTRES I SECRETARIS. Gran nombre de funcionaris que s'encarregaven d'administrar el regne, recaptar impostos i fer complir les ordres reials. Els monarques havien de respectar els PRIVILEGIS TRADICIONALS de la noblesa i del clero Drets de jurisdicció (senyorials) en una part important del regne (senyorius): cobraven impostos i administraven justícia. CORTS I PARLAMENTS (Edat Mitjana): Representació dels tres estaments. Competència per crear impostos Ratificació nous monarques

3.2

PODER POLÍTIC I RELACIONS INTERNACIONALS

LA CONTESTACIÓ A L'ABSOLUTISME

A Europa hi predominava el sistem monàrquic, l'absolutisme era cirticat. ANGLATERRA I HOLANDA, a finals del segle XVII, s'hi havien produït revolucions que havien implantat controls del parlament sobre els monarques. Al segle XVIII, molts monarques absoluts eren conscients de la necessitat de millorar l'economia i l'administració dels països. Les revoltes populars van portar a molts monarques a introduir millores que seguien la novetat de les idees il·lustrades. DESPOTISME IL·LUSTRAT.

3.3

PODER POLÍTIC I RELACIONS INTERNACIONALS

el parlamentarisme anglès

Anglaterra, des de l'Edat Mitjana, el poder del rei estava limitat pel Parlament. Al segle XVII una nova dinastia, els STUART, va voler establir una monarquia absoluta. (substitueix a la dinastia Tudor) El monarca Carles I va voler imposar la seva autoritat i governar sense respectar els drets tradicionals i sense el control del parlament. Aquest fet va portar a dues revolucions.

3.3

PODER POLÍTIC I RELACIONS INTERNACIONALS

el parlamentarisme anglès

Anglaterra, des de l'Edat Mitjana, el poder del rei estava limitat pel Parlament. Al segle XVII una nova dinastia, els STUART, va voler establir una monarquia absoluta. (substitueix a la dinastia Tudor) El monarca Carles I va voler imposar la seva autoritat i governar sense respectar els drets tradicionals i sense el control del parlament. Aquest fet va portar a dues revolucions.

PODER POLÍTIC I RELACIONS INTERNACIONALS

3.3

LA PRIMERA REVOLUCIÓ:

• 1649
• Encapçalada per OLIVER CROMWELL
• Derroca al rei CARLES I i el va fer executar
• Comença un període republicà molt breu encapçalat per Oliver Cromwell que ràpidament es convertirà en una dictadura militar.
• Al 1660 mort Cromwell i es restitueix la monarquia. Puja al tron: CARLES II
• 1679 el nou monarca va acceptar l'HABEAS CORPUS, una llei que garantia als detinguts la comparaixença davant d'un jutge i la possiblitat de defensa.

PODER POLÍTIC I RELACIONS INTERNACIONALS

3.3

LA SEGONA REVOLUCIÓ:

• 1689 es va destronar definitivament als STUART.
• GUILLEM D'ORANGE va ser elegit nou monarca pel parlament
• Obligat a acceptar i jurar la DECLARACIÓ DE DRETS (The Bill of Rights). Limitava els poders del monarca i sotmetia al parlament algunes de les seves decisions.

• La nova monarqua anglesa no afavoria a tothom només a una minoria (grans propietaris, nobles, burgesos...) tenien dret a vot, els habitants de les colònies no tenien representació al parlament.

• Tot i això Anglaterra va ser la primera monarquia parlamentària i el parlamentarisme anglès va ser un exemple per als il·lustats que volien abolir l'absolutisme.

El filòsof anglès JOHN LOCKE i la seva obra Dos tractats sobre el govern civil (1689) va tenir una gran influència sobre el pensament il·lustrat i sobre la revolució americana.

PODER POLÍTIC I RELACIONS INTERNACIONALS

3.3

ABSOLUTISME MONÀRQUIC

• Concentració de tots els poders (executiu, legislatiu i judicial) en una sola persona.
• Els parlaments i les corts no tenien capacitat per elaborar lleis i no podien controlar les decisions del rei o dels ministres.
• Tots els ciutadants del regne estaven sotmesos al poder del sobirà i no tenien garantits els drets individuals.

PARLAMENTARISME ANGLÈS

• Els poders del monarca eren limitats. El rei controlava el poder executiu, però el poder legislatiu el tenia el parlament, que votava les lleis i controlava el govern.
• El poder judicial era independent del poder executiu.
• Els ciutadans tenien garantits per la llei uns drets determinats que havien de ser respectats per l'autoritat del rei.

3.3

L'EXPANSIÓ ECONÒMICA DEL SEGLE XVIII

EL TRACTAT D'UTRECHT

El segle XVIII va començar amb un greu conflicte internacional LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA CORONA ESPANYOLA (1700-1713) El resultat de la guerra va marcar l'inici del declivi de l'imperi espanyol a Europa i va comportar l'inici del regnat de la DINASTIA BORBÒNICA a Espanya. Es van consolidar com a grans POTÈNCIES EUROPEES: Regne Unit, França, Àustria, Rússia i Prússia (estat en ascens). La fi del domini dels Àustries (Habsburg espanyols) a Europa i la consolidació de diferents potències econòmiques i militars obren una nova etapa en les relacions internacionals on s'acaben les llargues guerres i es manté una POLÍTICA DE PACTES. Aquesta situació d'EQUILIBRI a Europa propiciarà un CREIXEMENT ECONÒMIC basat, en gran part, en l'expansió colonial.

LA GUERRA

ELS PROTAGONISTES

3.3

COM ERA L'ANTIC RÈGIM

Transformacions econòmiques i socials

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS

L'expansió econòmica

Durant el segle XVIII es viu una relativa PAU INTERNACIONAL:

• Signatura del TRACTAT D'UTRECHT (1713)
• Equilibri internacional

Període de creixement i progrés:

• Augment de la població
• Augment de la producció manufacturera
• Augment del comerç colonial

4.1

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS

El segle XVIII va ser una època d'una relativa pau internacional. Després dels conflictes del segle XVII, la firma del TRACTAT D'UTRECHT (1713) va donar lloc a un període d'EQUILIBRI INTERNACIONAL. Aquest equilibri va propiciar el creixement econòmic.

CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ

Al llarg del segle XVIII:AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ: CREIXEMENT AGRARI

• Introducció nous conreus (patata, blat de moro...) vinguts d'Amèrica
• Introducció de noves tècniques agrícoles

REDUCCIÓ DE LA MORTALITAT CATASTRÒFICA

• No hi ha grans epidèmies ni grans conflectes bel·lics
• Les fams són menys freqüents

4.2

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS

AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ

• L'augment de la població
• Creixent demanda a les colònies europees d'Amèrica,
• Necessitat de més productes manufacturats.

Estímul comerciants i artesans per a la creació nous SISTEMES PRODUCTIUS (escapar del control dels gremis).

• TREBALL DOMÈSITC. (putting out system o domestic system).

El putting out system o treball domèstic consistia en què una família pagesa rebia d'un artesà comerciant la materia primera i els instruments de treball per elaborar productes en el seu domicili que després recollia i comercialitzava. .

4.2

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS

• Model de producció preindustrial, les MANUFACTURES.

Eren establiments impulsats per les monarquies absolutes per tal de produir articles de luxe i frenar les importacions. (ex. La Real Fábrica de Tapices) L'Estat també va autoritzar la instal·lació d'aquestes fàbriques a la iniciativa privada. El procés de producció era tot maunal, la diferència era que es concentrava sota un mateix sostre un gran nombre de treballadors que rebien un salari.

4.3

PODER POLÍTIC I RELACIONS INTERNACIONALS

FEM MEMÒRIA:

Durant els segles XVI i XVII, els europeus havien descobert noves rutes marítimes i havien explorat nous continents i colonitzat territoris.

Mentre la corona Portuguesa va finançar l'exploració de les costes del continent africà buscant una nova ruta per arribar a la terra de les espècies (Índia, Xina i Japó). Els Reis Catòlics (monarquia hispànica) va finançar una expedició que buscava la ruta a les terres de les espècies creuant l'oceà Atlàntic i partint de la concepció greco-romana de que la terra era rodona. Aquesta expedició va desencadenar el descobriment i explotació d'Amèrica del sud per part dels Espanyols.

4.3

PODER POLÍTIC I RELACIONS INTERNACIONALS

EL COMERÇ COLONIAL

Durant el segle XVIII, el comerç amb els territoris d'ultramar va aconseguir un desenvolupament extraordinari i es van obrir noves rutes marítimes.

Portugal i Espanya eren les potències colonials tradicionals. Aquí s'hi va afegir França, Holanda i sobretot Anglaterra que es va convertir en la primera potència marítima i comercial de l'època. Van crear grans companyies comercials com la de les Índies Orientals i Occidentals amb grans flotes i monopolis d'explotació d'un producte o d'un territori. El gran moviment i acumulació de capitals al voltant del comerç reportava grans beneficis als comerciants i als armadors (propietaris de vaixells), als industrials i fins i tot a la monarquia, que cobrava taxes i impostos.

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS

4.3

Els productes colonials obtinguts a ultramar (cafè, cacao, tabac, sucre...) eren molt apreciats per les societats europees i les colònes eren mercats excel·lents pels productes europeus, això va afavorir la prosperitat de les manufactures.

EL COMERÇ COLONIAL

EL COMERÇ TRIANGULAR Era una de les principals rutes comercials. Es portava a terme entre Europa-Àfrica-Amèrica. Els vaixells salpaven d'Europa amb productes manufacturats que canviaven a l'Àfrica per esclaus que eren venuts a Amèrica a les plantacions i els diners eren usats per adquirir productes colonials per vendre a Europa.

Gran part dels productes manufacturats tenien com a destinació el comerç amb les colònies a causa de l'expansió del comerç marítim.

4.4

PODER POLÍTIC I RELACIONS INTERNACIONALS

Les monarquies absolutes creien que la riquesa d'un país depenia de la quantitat de metalls perciosos de què es disposava. L'Estat havia d'exercir una política orientada a afavorir les exportacions i frenar les importacions per aconseguir acumular tant d'or i de plata com fos possible. L'Estat protegia i impulsava la creació de manufactures i companyies comercials. MERCANTILISME. La necessitat de capitals per finançar les expedicions comercials va afavorir l'ampliació dels mecanismes de crèdit, de les companyies de comerç i de les institutcions financeres (bancs), i la proliferació de mercaders i prestamistes. Moltes operacions del tràfic colonial es feien a través de companyies comercials, que emetien accions i donaven grans benefici, com la Companyia del Mar del Sud, que tenia el monopoli del comerç anglès amb l'Amèrica del Sud i l'Amèrica Central. A Anglaterra la compra d'aquestes accions, les inversions en vaixells i productes... van fer possible la presperitat de la banca, la borsa i les finances, però també van portar a les primeres bombolles expeculatives de la història.

4.4

PODER POLÍTIC I RELACIONS INTERNACIONALS

L'ASCENS DE LA BURGESIA

• Creixement econòmic va fer de la BURGESIA el grup social més dinàmic.

• Els burgesos tenien els negocis, les manufactures i les companyies comercials.
• Controlaven els grans capitals i les institucions financeres.
• Actuaven com a prestamistes de la noblesa i de la monarquia.

• Tenien formació intel·lectual molt sòlida.

• Contrastava eamb la posició social i política que ocupaven en la societat estamental:
• Sotmesos a forts impostos
• Discriminació legal davant la noblesa
• Estaven privats de poder polític per canviar les lleis

• Aspiraven a canvis profunds en el sistema social de l'Antic Règim.
• Demanaven la fi dels privilegis estamentals de la novlesa
• Demanaven la igualtat de drets
• Demanaven la possibilitat de participar en la política
• Tenien el poder econòmic, la influència i la formació per intentar liderar aquests canvis

La il·lustració: idees noves davant l'Antic Règim

LA IL·LUSTRACIÓ

5.1

LES BASES DEL PENSAMENT IL·LUSTRAT

Moviment intel·lectual que es va desenvolupar a a Europa, especialment a França, durant el segle XVIII que qüestiona els principis de l'Antic Règim. Els principis de la il·lustració són:

• La raó com a únic mitjà per entendre el món
• Creença en l'educació i el progrés humà per aconseguir el coneixement i la felicitat
• Tolerància religiosa
• Lluita per la llibertat i la igualtat

5.1

LA IL·LUSTRACIÓ

Els filòsofs il·lustrats sostenien que la raó (intel·ligència humana) era l'únic mitjà per entendre i explicar el món (oposició a la concepció medieval basada en la religió o la tradició) Defensaven la llibertat de consciència i de pensament i rebutjaven la superioritat de qualsevol religió per damunt les altres. Afirmaven que les relacions socials havien de basar-se en la toletància entre els homes i les idees, i que els éssers humans neixien per ser feliços. Van proposar un nou model d'organització política i social basat en els principis de llibertat i d'igualtat.

5.2

LA IL·LUSTRACIÓ

LA CRÍTICA DE L'ANTIC RÈGIM

Els filòsofs il·lustrats, en primer lloc, van criticar l'absolutisme i van configurar la base d'una nova doctrina política: LIBERALISME MONTESQUIEU: Va defensar la divisió de poders (poder legislatiu, poder executiu i poder judicial) ROUSSEAU: Va defensar la necessitat d'un contracte social entre els governats i els governants. Anuncia el principi de SOBIRANIA NACIONAL (el poder emana del lliure consentiment de tots els ciutadants expressat per mità del vot) VOLTAIRE: Va defensar la tolerància religiosa, la llibertat de consciència. Defensa la necessitat de limitar el poder del rei per mitjà d'un parlament

5.2

LA IL·LUSTRACIÓ

EL LIBERALISME ECONÒMIC

Apareixen els FISIÒCRATES, com Quesney. S'oposen al mercantilisme i van posar els fonaments del liberalisme econòmic Defensaven que la font de riquesa principal d'un país és l'agricultura i no l'acumulació de metalls precisos. S'oposaven a la reglamentació per part de l'Estat i defensaven la LLIBERTAT ECONÒMICA i la INICIATIVA INDIVIDAL

LA IL·LUSTRACIÓ

5.2

SOCIETAT:

• Oposició a la societat estamental
• Defensa que totes les persones neixen lliures i iguals
• Defensa la mobilitat social
• Defensa del mèrit segons la vàlua i la intel·ligència

ECONOMIA:

• Defensa del LIBERALISME ECONÒMIC
• Defensa la propietat privada
• Defensa la llibertat de comerç i indústria
• S'oposa al MERCANTILISME (acumulació de metals preciosos)

LA IL·LUSTRACIÓ

5.2

POLÍTICA:

• Defensa del LIBERALISME POLÍTIC
• Defensa la divisió de poders (Montesquieu)
• Defensa el principi de sobirania nacional (Rousseau)
• Defensa la necessitat de limitar el poder del rei per mitjà d'un parlament (Voltaire)

LA IL·LUSTRACIÓ

5.3

EL DESPOTISME IL·LUSTRAT

La influència del pensament il·lustrat va arribar a les corts europees on la majoria de monarquies seguien exercint un poder absolut. Alguns monarques van voler fer compatible el principi d'autoritarisme de l'absolutisme amb les idees de progrés, racionalització i modernització que defensava la il·lustració El poder absolut d'alguns monarques europeus es va convertir en el DESPOTISME IL·LUSTRAT.

LA IL·LUSTRACIÓ

5.3

alguns sobirans, sense deixar de ser monarques absoluts, van portar a terme experiències reformistes que volien unir l'autoritat reial amb les idees de progrés de la il·lustració. Hi va haver monarques il·lustrats a bona part d'Europa: FREDERIC II a Prússia MARIA TERESA a Àustria TSARINA CATERINA de Rússia GUSTAU de Suècia CARLES III a Espanya

LA IL·LUSTRACIÓ

5.3

El DESPOTISME IL·LUSTRAT PRETENIA: Reformar l'administració de l'Estat Reformar i fomentar l'educació Modernitzar l'agricultura i l'economia Aquestes reformes van tenir un abast molt limitat ja que buscaven millorar les condicions de vida mantenint intacte la societat estamental i el poder absolut del monarca. TOT PER AL POBLE, PERÒ SENSE EL POBLE Aquestes reformes limitades i les contradiccions del despotisme il·lustrat van obrir el camí a les REVOLUCIONS DEL SEGLE XVIII que van posar fi a l'ANTIC RÈGIM.

El naixement dels Estats Units d'Amèrica

EL NAIXEMENT DELS ESTATS UNITS D'AMÈRICA

Les idees il·lustrades i la necessitat de canvis socials, econòmics i politics es va difondre també al continent americà.A finals del segle XVIII, 13 colònies angleses de la costa est d'Amèrica del Nord van revelar-se contra la metròpolis (Gran Bretanya) Primera insurrecció colonial CAUSES:

• Canvis polítics dintre Gran Bretanya
• Introducció idees il·lustrades (igualtat i llibertat)
• Reacció contra el monopoli comercial

• Taxes i impostos

La revolució americana va fer néixer els Estats Units d'Amèrica, una nació nova que es regia, i va ser la primera a fer-ho, pels principis del liberalisme.

EL NAIXEMENT DELS ESTATS UNITS D'AMÈRICA

EL PRECEDENT: LA REVOLTA DEL TE

DESCONTENTAMENT colons anglesos:no se'ls permetia enviar representació al parlament anglès, que els obligava a pagar impostos i els imposava un monopoli comercial. 1773: s'otorga el monopoli de la venda de te a una companyia anglesa. Esclata una rebel·lió. Els colons de Boston van llençar al mar uns quants carregaments de te. El rei d'Anglaterra, Jordi III va enviar l'exèrcit per sufocar la revolta i es va represaliar els colons.

EL NAIXEMENT DELS ESTATS UNITS D'AMÈRICA

6.

LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA

El 1775 van començar els primers enfrontaments entre colons i tropes alngleses. Els colons es van organitzar sota el comandament de George Washington. El 1776 van declarar la independència dels Estats Units. La guerra va ser llarga. Els colons van comptar amb l'ajuda de França, Espanya i Holanda. A l'octubre de 1781 els colons van aconseguir la victòria dels anglesos a Yorktown i la guerra va quedar sentenciada. El 1783 el Regne Unit va reconèixer la independència dels Estats Units. El 1789 Geogre Washington va ser nomenat primer president dels Estats Units d'Amèrica.

EL NAIXEMENT DELS ESTATS UNITS D'AMÈRICA

6.

LA CONSTITUCIÓ DE 1787

El 1787 el nou Estat americà va redactar la primera constitució escrita de la història.Incorporava molts principis introduïts per la revolució anglesa i consolidats per les idees il·lustrades. Es va convertir en el primer text constitucional plenament liberal. Establia l'elecció de càrrecs (sufragi), assegurava la separació i equilibri de poders, establia la república com a sistema de govern amb amplis poders per al president i l'estat tenia una estructura federal (amb àmplia capacitat d'autogovern).

LA CARTA DE DRETS

EL NAIXEMENT DELS ESTATS UNITS D'AMÈRICA

EL NAIXEMENT DELS ESTATS UNITS D'AMÈRICA

EL NAIXEMENT D'UNA NACIÓ:

1773 Revolta del te 1775 Primers enfrontaments entre colons i tropes angleses. 1776: Declaració de la Guerra de la Independència. El 4 de juliol de 1776 redacció de la DECLARACIÓ DE LA INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS UNITS 1781 Acaba la guerra amb la derrota de Yorktown El 1783 reconeguda per Gran Bretanya 1787 Constitució 1789 George Washington primer president 1791 Carta dels Drets La REVOLUCIÓ AMERICANA va fer néixer els Estats Units d'Amèrica, una nació nova, la primera que es regia pels principis del liberalisme. Referent a Europa.

continuarà amb...

les revolucions lliberals

LA SOCIETAT ESTAMENTAL

Els ESTAMENTS eren grups tancats. S'hi pertanyia per naixença o per formar part de l'Església.L'ascens o promoció era possible dins del seu estament, però era molt difícil passar de plebeu a noble, només alguns membres de la burgesia més rica podien accedir a la noblesa.

Conseqüències de la Pau d'Utrecht:

El Tractat d'Utrecht va situar a Gran Bretanya com a principal potència europea, es va reconèixer a Felip V com a nou rei d'Espanya, però va haver de fer importants concessions territorials i econòmiques.POLÍTIQUES:Es reconeix a Felip de Borbó com a rei d'Espanya TERRITORIALS: Expanya va cedir a territoris a les potències vencedores: A Àstria: el Milanesat, Nàpols, Sardenya, Flandes i Luxemburg. A la Casa de Savoia: Sicília A Gran Bretanya: Gibraltar i Mallorca enclavaments amb gran interès estratègic.

ECONÒMIQUES:La Gran Bretanya obté dos avantatges comercials amb les possessions espanyoles a Amèrica: monopoli per proveir-les d'esclaus negres i intercanvi comercial una vegada a l'any.

Des de l'Edat Mitjana, estava format per les cambres dels LORDS (nobles i clero) i la dels COMUNS (burgesia urbana i els mitjans propietaris agraris). Els monarques necessitaven l'autorització de totes dues cambres per tal d'aprovar impostos i havien de respectar els drets i les llibertats tradicionals.

LLEI D'HABEAS CORPUS

Que es declari que, sempre que algú presenti a un dels oficials o als escarcellers de la presó una sol·licitud escrita d'habeas corpus per una persona que estigui en detenció preventiva [a l'espera de judici], l'oficial o escarceller, d'acord amb el contingut d'aquesta llei, haurà d'alliberar aquest presoner en el termini dels tres dies següents a la presentació d'aquest escrit (...) Habeas Corpus Amendment Act,, 1679

ANTIC RÈGIM

Organització política, econòmica i social existent a Europa després del període feudal i anteriorment a les revolucions burgeses. El període de vigència de l'antic règim coincideix, pràcticament, amb l'etapa històrica de l'edat moderna.

LA DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA:

Quan, en el curs dels esdeveniments, un poble es troba en la necessitat de trencar els lligams polítics que l'uneixen a un altre (...) el respecte legítim a l'opocisió dels homes exigeix que es declari les causes que l'han empès cap a aquesta separació. Nosaltres tenim com a incontestables i evidents les veritats següents: que tots els homes neixen iguals; que el Creador els ha donat drets inalienables entre els quals es troben la vida, la llibertat i la cerca de la felicitat; que per garantir aquests drets, els homes institueixen governs la legimitat dels quals prové del consentiment dels governants; que si un govern, tingui la forma que tingui, oblida els seus deures, el poble té el dret de canviar-lo o d'abolir-lo i establir-ne un de nou. Preàmbul de la declaració d'independència dels EStats Units d'Amèrica, 4 de juliol del 1776.

El 4 de juliol del 1776, representants de les 13 colònies, reunits a Filadèlfia, van redactar la Declaració d'Independència dels Estats Units. Entre els redactors hi havia Thomas Jefferson i Benjamin Franklin.

CARTA DE DRETS

La constitució es va completar el 1791 amb 10 esmenes que protegien les llibertats dels ciutadans.Llibertat d'expressió, religiosa, de premsa, de reunió, així com de petició al govern.Prohibició que el govern pugui ocupar propietats o allotjar-hi soldats sense permís dels propietaris. Dret a ser jutjat per un jurat i a tenir un advocat. Una persona no pot serjutjada dues vegades pel mateix crim i no pot ser forçada a declarar contra si mateixa. Ningú pot ser privat de la vida, de la llibertat o de la propietat, sense u procediment judicial adequat. No s'imposaran fiances ni multes excessives, ni s'inflingiran càstigs cruels.

LA SOBIRANIA NACIONAL:

El príncep (governant) no pot disposar del poder ni dels súbdits sense el consentiment de la nació (...). Les condicions d'aquest acord són diferents a cada EStat, però la nació sempre té el dret de manifestar-se en contra del contracte que ha fet (...) i té el dret i la plena llibertat d'accedir-ne a un de nou amb qui vulgui i com vulgui. DENIS DIDEROT: "Autoritat política", article de l'Enciclopèdia, 1765.

LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

El 1700 CARLES II va morir sense descendència. Això va desencadenar un CONFLICTE SUCCESSORI pel tron espanyol entre FELIP DE BORBÓ, candidat francès nét de Lluís XIV, i el candidat austríac CARLES D'HABSBURG.

CARLES II havia nomenat successor Felip, que seria rei amb el nom de Felip V, però Carles d'Habsburg no ho va acceptar i va començar així la GUERRA DE SUCCESSIÓ (1700-1713).

LA DECLARACIÓ DE DRETS:

Els Lords i els Comuns declaren (...).1. Que el pressumpte poder de l'autoritat reial per suspendre lleis, o l'execussió de lleis sense el consentiment del parlament, és il·legal (...). 4. Que fer la recaptació de diners per a la corona (...) sense tenir el consentiment del parlament és il·legal (...). 6. Que el reclutament i el manteniment d'un exèrcit al regne en temps de pau, sense el consentiment del parlament, són contraris a la llei (...). 8. Que les eleccions dels membres del parlament han de ser lliures. 9. que les llibretats d'expressió, discussió i actuació al parlament no poden ser jutjades ni investigades per cap més tribunal que el Parlament. The Bill of Rights, 1689.

LA FISIOCRÀCIA:

Que el sobirà i l a nació no perdin mai de vista que la terra és l'única fornt de riqueses i que és l'agricultura la que les multiplica. Atès que l'augment de les riqueses assegura el de la població, els homes (...) fan prosperar l'agricultura, expandeixen el comerç, estimulen la indústria, fan créixer les riqueses i les perpetuen. FRANÇOIS QUESNAY: Màximes generals del govern ecònomic d'un regne agrícola, 1767.

OLIVER CROMWELL

1599-1658

Propietari agrícola de la petita noblesa rural. Partidari de reformes religioses i polítiques, va ser elegit membre de la Cambra dels Comuns i es va situar al costat dels parlamentaris davant el monarca. Va comandar l'exèrcit parlamentari i va donar fomació militar a molts pagesos. Després de l'execució de Carles I va ser nomenat lord protector de la repúbilca i va exercir el poder de manera autoritària fins a la seva mort.

Aquesta guerra va tenir doble vessant: CONFLICTE INTERNACIONAL: Gran Bretanya, Portugal, Holanda i Impèri Austríac, tenen por que els borbons s'enfortissin a Europa i per tant van fer costat a l'arxiduc Carles i van declarar la guerra a Espanya i França. GUERRA CIVIL: la majoria dels territoris de la Corona d'Aragó temien pels seus drets forals i institucions, per la qual cosa, van fer costat a Catles d'Habsburg. Castella va posar-se de part de FelipV. El 1711, el germà de Carles d'Habsburg, Josep I emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, va morir prematurament, sense descendència i Carles va ser nomenat emperador. En aquest context, els seus suports internacionals van fer un pas enrere, tement ara que els Àustries augmentessin el seu poder a Europa i fessin trontollar l'equilibri europeu. Això va fer que se signés el TRACTAT D'UTRECHT (1713). A la península la guerra es va allargar una mica més, el 1714 va Caure Barcelona i un any més tard cau Mallorca.

ELS PODERS DEL MONARCA

El poder sobirà només resideix en la meva persona; és només per mi que existeixen els tribunals i tenen autoritat, i, atès que actuen en nom meu, no se'm poden girar en contra; sense cap dependència ni partició (...); l'ordre públic complet emana de mi, i en soc el guardià suprem. Els dets i els interessos de la meva nació desncansen a les meves mans. Discurs de Lluís XV al parlament de París, 1766

LLIBERTAT I IGUALTAT

Si es busca en què consisteix el bé més preuat de tots, que ha de ser objecte de tota legislació, es trobarà que tot es redueix a dues qüestions principals: la llibertat i la igualtat, sense la qual la llibertat no pot existir. Renunciar a la llibertat és renunciar a ser home, als drets i als deures de la humanitat. La veritable igualtat no es troba en el fet que la riquesa sigui absolutament la mateixa, sinó que cap ciutadà no sigui tan ric com per poder comprar un altre i que no sigui tan pobre com per veure's forçat a vendre's. Jean-Jacques Rousseau: El contracte social, 1762.

EL COMERÇ D'ESCLAUS

Gran part dels productes colonials s'obtenien a partir de l'agricultura de plantació a les colònies: cacao, cafè, tabac, sucre... Per mantenir aquest tipus d'agricultura es va començar a recòrrer massivament al treball esclau, especialment a Amèrica. Els esclaus s'importaven d'Àfrica en condicions infrahumanes, després de ser capturats als seus països pels negrers i venuts als comerciants europeus. El comerç d'esclaus és un dels episodis més vegronyosos de la història.

Des de l'Edat Mitjana, estava format per les cambres dels LORDS (nobles i clero) i la dels COMUNS (burgesia urbana i els mitjans propietaris agraris). Els monarques necessitaven l'autorització de totes dues cambres per tal d'aprovar impostos i havien de respectar els drets i les llibertats tradicionals.