- BIOQUIMICA2N BATX 24-25

BIOQUÍMICA 2n Batx

OBJECTIU

METODOLOGIA

Descriure les característiques químiques i les propietats de les biomolècules bàsiques que configuren l'estructura cel·lular per interpretar la seva funció en els processos biològics.

1. TREBALL INDIVDUAL BIOQUÍMICA
2. GENIALLY (al classroom)
3. REPÀS MOLÈCULES MÉS IMPORTANTS

Què mengem?

AVALUACIÓ

CONTINGUTS

1. INTRODUCIÓ A LA BIOQUÍMICA
2. ELS GLÚCIDS
3. ELS LÍPIDS
4. PROTEÏNES I ÀCIDS NUCLEICS

1. FÒRMULES
2. EXAMEN PARCIAL
3. EXAMEN GLOBAL

PAU

TREBAL

BLOC 1 PAU: LES BIOMOLÈCULES

1.- Identificació de biomolècules en funció de la seva estructura química i relació d’aquesta amb les funcions que exerceixen. Saber diferenciar a partir de la seva estructura química els glícids, lípids, pròtids i àcids nucleics.2.- Classificació de les biomolècules segons les funcions que exerceixen. Relacionar els quatre grups de biomolècules amb les funcions biològiques generals (energètica, estructural, reguladora, portadora d’informació genètica). 3.- Relació entre les característiques químiques, estructura i funció biològica de les proteïnes, analitzant la importància del seu paper biocatalitzador. Identificar i explicar la composició química de les proteïnes (aminoàcids i pèptids). Identificar i representar l’enllaç peptídic i l’estructura primària, secundària, terciària i quaternària de les cadenes peptídiques. Relacionar l’estructura de les proteïnes amb la seva funció biològica. Identificar els enzims com a molècules reguladores del metabolisme i explicar a quin nivell té lloc la regulació. 4.- Analitzar els factors que afecten l’activitat enzimàtica (concentració de substrat, temperatura, pH i presència d'inhibidors). Interpretar l’especificitat enzimàtica. 5.- Relació entre les característiques químiques, l'estructura i la funció biològica dels diferents tipus d'àcids nucleics. 6.- Identificar i descriure la composició química dels àcids nucleics (DNA i RNA). Analitzar el DNA: funció, estructura (seqüència, doble hèlix i diferents nivells de compactació), i localització a nivell cel·lular a procariotes i eucariotes. Diferenciar entre els genomes procariotes i eucariotes: tipus de cromosomes, presència de plasmidis, seqüències codificants i no codificants. Identificar i diferenciar tipus d'RNA (RNAm, RNAt, RNAr): funció, estructura i localització cel·lular a procariotes i eucariotes.

Biomolècules: continguts bloc 1

INFOGRAFIA o MIND MAP BIOMOLÈCULES I FUNCIONS

• ESQUEMA BIOMOLECULES ORGÀNIQUES I INORGÀNIQUES
• FUNCIÓ ENERGÈTICA/RESERVA
• FUNCIÓ ESTRUCTURAL
• FUNCIÓ REGULADORA: ENZIMS DIGESTIUS

• FUNCIÓ PORTADORA INFORMACIÓ GENÈTICA: localització àcids nucleics procariotes i eucariotes.

BASE D'ORIENTACIÓ

• TRANSGÈNESI: OMG i transgènics
• CLONACIÓ

Biomolècules: continguts bloc 1

RECULL FÒRMULES

• Els GLÚCIDS. Fruites i verdures. FÒRMULA monosacàrid (glucosa) i disacàrid (sacarosa)

• FÒRMULA lípid saponificable (AG saturat, AG insaturat, TG, cèrid, fosfolípid) i no saponificable (colesterol)
• FÒRMULA AMINOÀCID, PÈPTID I ENLLAÇ PEPTIDIC. NIVELLS ESTRUCTURALS PROTEÏNES
• FÒRMULA NUCLEÒTID, ATP, ADN I ARN: ENLLAÇ N-GLICOSÍDIC, FOSFOESTER I FOSFODIÈSTER. NIVELLS COMPACTACIÓ ÀCIDS NUCLEICS
• TIPUS ADN
• TIPUS ARN

RECORD

RECORDEM...

SEGUIM

GLÚCIDS O HIDRATS DE C

SUBATÒMIC, ATÒMIC

LÍPIDS O GREIXOS

BIOMOLÈCULES ORGÀNIQUES

NIVELLS D'ORGANITZACIÓ MATÈRIA

MOLECULAR

Lorem ipsum dolor sit

PROTEÏNES

ÀCIDS NUCLEICS

CÈL·LULAR, POBLACIÓ, ECOSISTEMA

Bioelements i BIOMOLÈCULES

AIGUA

PRIMARIS

Lorem ipsum dolor sit

BIOMOLÈULES INORGÀNIQUES

BIOELEMENTS

SALS MINERALS

SECUNDARIS

TÈCNIQUES BIOQ

OLIGOELEMENTS

LÍPIDS O GREIXOS

,ADN

PROTEÏNES

BIOMOLÈCULES ESTRUCTURALS

BIOMOLÈCULES PORTADORES D'INFORMACIÓ

ARN

Lorem ipsum dolor sit

AIGUA

SALS MINERALS

FUNCIONS de les BIOMOLÈCULES

ENZIMS (proteïnes)

LÍPIDS: triglicèrids

Lorem ipsum dolor sit

BIOMOLÈCULES REGULADORES

BIOMOLÈCULES ENERGÈTIQUES

ATP: moneda d'intercanvi energètic

COFACTORS: ions i COENZIMS

GLÚCIDS: glucosa, lactosa, midó i glicògen

Alguns glúcids i lípids

MALTOSA I CELOBIOSA

TRIOSES: 3C

DISACÀRIDS

MONOSACÀRIDS

SACAROSA

PENTOSES: 5C

Lorem ipsum dolor sit

GLÚCIDS O SUCRES O HIDRATS DE CARBONI

LACTOSA

HEXOSES: 6C

HOMOPOLISACÀRIDS

ENERGÈTICA

Lorem ipsum dolor sit

HETEROPOLISACÀRIDS

POLISACÀRIDS

FUNCIONS

ESTRUCTURAL

ASSOCIATS A ALTRES MOLECULES

REGULADORA

INicio

TIPUS d'Aa

Nivells organització

AMINOÀCIDS

ESTRUCTURA I PROPIETATS

PROPIETATS Aa

Nivells estructurals

Lorem ipsum dolor sit

ENLLAÇ PEPTÍDIC

Propietats

PROTEÏNES

HoloproteÏnes

REGULADORA

Lorem ipsum dolor sit

TIPUS PROTEÏNES

FUNCIONS

ESTRUCTURAL

Heteroproteïnes

ENERGÈTICA

INicio

AMINOÀCIDS

PROTS

PROTS

PROPIETATS AMINOÀCIDS

PROPIETATS FÍSIQUES: Sòlids cristal.lins amb un punt de fusió elevat i solubles en aigua. Tots menys la glicina tenen un CαASIMÈTRIC que dóna activitat òptica (dextrogirs (+) i levogirs (-)) i poden tenir configuració L o D.

PROPIETATS QUÍMIQUES: Comportam AMFÒTER, en dis aq es comporten com a àcids (COO--) i com a bàsics (NH3+) formant un dipol iònic. Mantenen constant el pH del medi, efecte amortidor o tampó. Cada Aa tenen un punt isoelèctric, pH en el que tenen forma dipolar neutra.

PROTS

ENLLAÇ PEPTÍDIC

Enllaç que es forma entre el grup CARBOXIL del 1r Aa i el grup AMINO del 2n Aa desprenent una molècula d'aigua

PÈPTIDS (2-15 Aa) CADENES POLIPEPTÍDIQUES (15-50 Aa), PROTEÏNES (+ de 50 Aa)

PROTS

E. PRIMÀRIA (seqüència Aa)

E. SECUNDÀRIA (hèlix alfa, hèlix col·làgen i làmines beta) Ponts H

E. TERCIÀRIA, plegament secundària: ponts H, hidrofòbiques, electrostàtiques

E. QUATERNÀRIA: unió de 2 o + cadenes polipeptídiques

PROTS

Estructura Secundària

secund

Estructura Secundària

terci

Estructura Terciària: FILAMENTOSES

terci

Estructura Terciaria: GLOBULARS

QUATER

Estructura QUATERNÀRIA

PROTS

PROPIETATS de les proteïnes

props

PROPIETATS de les proteïnes

PROTS

Classificació proteïnes

HOLOPROTEÏNES, només formades per Aa: filamentoses i globulars

HETEROPROTEÏNES: cromoprot, glicoprot, lipoprot...

PROTS

NIVELLS ESTRUCTURALS

NUCLEÒSIDS

COMPOSICIÓ

ESTRUCTURA

NUCLEÒTIDS

Lorem ipsum dolor sit

POLINUCLEÒTIDS

NIVELLS D'EMPAQUETAMENT

ÀCIDS NUCLEICS

ADN/ARN

ADN/DNA

Lorem ipsum dolor sit

TIPUS ÀCIDS NUCLEICS

FUNCIONS

ADN/DNA

ARN/RNA

ADN/DNA

INicio

NUCLEÒSIDS

Bases Nitrogenades

ENLLAÇ N-GLICOSÍDIC

NUCLEIC

NULEÒTIDS

ATP

Enllaç N-glicosídic

Enllaç fosfoèster

NUCLEIC

POLINUCLEÒTIDS

Els ÀCIDS NUCLEICS són polinucleòtids formats per la unidó de molts nucleòtids amb ENLLAÇ FOSFODIÈSTER

POLINC

Àcids Nucleics

NUCLEIC

NUCLEIC

ADN/DNA

Pot ser circular o lineal, mono o bicatenari associat o no a histones.

tipus

TIPUS DNA

NUCLEIC

TIPUS RNA

aRN

Procariotes 70s i eucariotes 80s (coeficient de sedimentació de Svedberg: s

ARN NUCLEOLAR: forma el nuclèol (orgànul nucli que sintetitza ribosomes) i s’origina a partir regió organitzadora nucleolar DNA (45s).

NUCLEIC

Nivells ESTRUCTURALS de l'ADN

• Estructura PRIMÀRIA (seqüència de nucleòtids)
• Estructura SECUNDÀRIA (doble hèlix)
• Estructura TERCIÀRIA (ADN super enrotllat amb proteïnes)

ESTRUCTURA PRIMÀRIA de l'ADN: seq nucleòtids

nivells

Estructura SECUNDÀRIA de l'ADN

Doble cadena complementària, antiparal·lela i plectonímica

terc

Estructura TERCIÀRIA de l'ADN

NUCLEIC

Nivells d'EMPAQUETAMENT de l'ADN

El primer nivell d'empaquetament a partir de l'estructura terciària és la fibra de 100 A o collaret de perles

empaq

Nivells d'empaquetament de l'ADN

Nivells SUPERIORS d'empaquetament

empaq

EMPAQUETAMENT de l'ADN

EXERC

3C: 1 cetosa (DIHIDROXICETONA) i 2 aldoses (GLICERALDEHID) L'aldotriosa (gliceraldehid) té un Casimètric (C*, els 4 radicals diferents), formant 2 isòmers espacials o eteroisòmers (L- i D-, levo i dextro) que són estructures enantiomorfes. Són molècules òpticament actives: dextrogires o (+) quan desvien la llum polaritzada a la dreta i levogires o (-) quan desvien a l'esquerra. No sempre coincideix amb D i L.

glúcid

5C, 2 aldopentoses que formen ARN i ADN: Ribosa i Desoxiribosa (2-desoxi). L’estructura més estable és la CÍCLICA: D-ribofuranosa i D-2-desoxiribofuranosa (projecció de Haworth)

glúcid

C1 anomèric: Hidroxil hemiacetal

pentos

6 C: FORMES LÍNEALS O ALIFÀTIQUES: 2 aldoses: GLUCOSA i GALACTOSA i 1 cetosa: FRUCTOSA

En solució aquosa, les hexoses tendeixen a ciclar-se seguint la projecció de Haworth, entre el carbonil que passa a ser hemiacetal i l'OH més allunyat.

CICLACI

HEXOSE

glúcid

ENLLAÇ O-GLUCOSÍDIC

El grup carbonílic del primer monosacàrid s'uneix a qualsevol radical del segon monosacàrid desprenent una molècula d'aigua. És monocarbonílic si intervé només el carbonil del primer monosacàrid i dicarbonílic si intervenen els dos. .Els disacàrids són sòlids cristal·lins solubles en aigua

Pot ser enllaç alfa-glicosídic si el primer monosacàrid és alfa i beta-glicosídic si el primer monosacàrid és beta.

ENLLAÇ

GLÚCID

GLÚCID

SUCRE que fem servir per cuinar. S0extreu de remolatxa o canya de sucres. Formada per una glucosa i una fuctosa unides per enllaç alfa-O-glicosídic (1--2).

GLÚCID

Sucre que es troba a la LLET. Formada per una glucosa i una galactosa unides per enllaç beta-O-glicosídic (1--4). L'enzim lactasa l'hidrolitza durant la digestió.

glúcid

Són polímers formats per molts monosacàrids units mitjançant enllaços glicosídics. Per això són macromolècules molt grans sovint ramificades. Tendeixen a ser amorfes, insolubles en aigua i no tenen cap gust dolç, com passa amb la fructosa. Poden ser homo (formats pel mateix monosacàrid) o heteropoliscàrids.

glúcid

glúcid

glúcid

SAPONIFICABLES

NO SAPONIICABLES

TIPUS

Lorem ipsum dolor

Lorem ipsum dolor sit

NO SAPONIICABLES

LÍPIDS o GREIXOS

ENERGÈTICA

Lorem ipsum dolor sit

FUNCIONS

ESTRUCTURAL

REGULADORA

REVISE

A. GRAS

Lípids saponificables o amb ÀCIDS GRASSOS

ÀCIDS GRASSOS

SOLUBILITAT: Insolubles a partir 8C pq part hidròfila (-COOH) està poc ionitzada. Com més llarga la cadena HC (hidròfoba) més insoluble

TIPUS

Àcids grassos SATURATS I INSATURATS

Sense dobles enllaços, punt de fusió molt elevat, sòlids, perjudicials

Amb un (monoinsaturats) o més d'un doble enllaç (poliinsaturats (omega 3), punt de fusió més baix, líquids, beneficiosos

No es troben lliures a la natura, només formant part dels lípids saponificables

Lípids

ACILGLICÈRIDS

ÉSTERS d’un, dos o tres ÀCIDS GRASSOS I GLICERINA (alcohol)

Reacció d'ESTERIFICACIÓ

saponi

Reacció SAPONIFICACIÓ

CÈRIDS

LÍPIDS SAPONIFICABLES CÈRIDS

ÉSTER d'un AG i un alcohol de cadena llarga.

comple

LÍPIDS COMPLEXOS

HETEROLÍPIDS: AG + ALCOHOL + 3r grup molècules. Són AMFIPÀTICS (lípids de membrana). Poden ser FOSFOLÍPIDS o GLICOLÍPIDS.

FOSFOLÍPIDS

AMFIPAT

Comportament AMFIPÀTIC lípids

CAP hidròfil o polar (lipòfob), soluble en aigua i insoluble en greixos i CUA hidròfoba o apolar(lipòfila), insoluble en aigua i soluble en greixos. Comportament anfipàtic, part soluble i part insoluble en aigua, formen micel·les i BICAPA LIPÍDICA membranes biològiques

fosfoli

Fosfolípids complexos

Component fonamental de les MEMBRANES BIOLÒGIQUES (bicapa lipídica) pel seu comportament amfipàtic (part soluble en aigua i part soluble en greix)

FOSFOGLICÈRIDS

2 AG units al glicerol i un grup FOSFAT unit a un aminoalcohol(substitueix el 3r AG): un cap fostat polar hidrosoluble i dues cues (AG) hidròfobes).

FOSFOESFINGOLÍPIDS

ÉSTER 1AG + esfingosina + fosfat+aminoalcohol. L'esfingomielina es troba a les beines de mielina de les neurones.

glicoes

GLICOESFINGOLÍPIDS

ÉSTERS AG+ESFINGOSINA (aminoalcohol de cadena llarga) +GLÚCID. Sense fosfat. Es troben a les MEMBRANES totes cèl.lules a la part EXTERNA formant el GLICOCÀLIX i actuen com a RECEPTORS (reconeixement cel·lular) , sobre tot a les neurones cervell. Trobem 2 tipus:

CEREBRÒSIDS: Mono o oligosacàrids de menys de 15 monosac

GANGLIÒSIDS: Oligosacàrid complex amb àcid siàlic

lípids

lípids

Vitamines A, K,E,

Vitamina D

Hormones sexuals, suprarenals, cortisol, aldosterona

PROSTAGLANDINES: estimular els receptors del dolor, disminuir la P sanguínia i l’agregació plaquetària.

INicio