ERG

ENFOCAMENT RESTAURATIU GLOBAL (ERG)

Gestió restaurativa de les relacions i el conflicte

La clau, és el vincle

Les relacions són importants per a un ensenyament i aprenentatge eficaç

Les relacions són importants quan les coses van malament

Les relacions afecten la motivació i la inspiració

Les relacions importen per fer front a la violència i a l’assetjament entre iguals

Les relacions importen per desenvolupar ciutadans actius i un sentiment de comunitat

Errors acadèmics vs comportament

Pràctiques restauratives a l'aula. L'enfocament restauratiu dia a dia. Belinda Hopkins, 2019

Info

Principis restauRatius

PRINCIPI 2 Els pensaments influeixen els sentiments i aquests pensaments i sentiments influeixen en les accions i comportaments de cadascú.

PRINCIPI 3 Les nostres accions afecten els altres. Pensar sobre qui pot haver estat afectat per les nostres accions desenvolupa empatia i consideració

PRINCIPI 1 Tothom té una perspectiva pròpia, única i valuosa sobre qualsevol situació donada

PRINCIPI 4 Quan les necessitats estan cobertes les persones poden donar el millor de si mateixes i que tota acció o conducta sempre va encaminada a satisfer les necessitats.

PRINCIPI 5 Les persones afectades pel conflicte són les que estan en la millor posició per decidir, de manera cooperativa, com donar-hi resposta

Preguntes restauratives

1. Què ha passat des del meu punt de vista?

2. Què pensava i per tant, què sentia?

3. A qui ha afectat la situació?

4. Què necessito per resoldre el conflicte i donar el millor de mi?

5. Com puc reparar el vincle amb les persones afectades?

Cartes de les emocions

Cartes de les necessitats

Piràmide de l'ERG

REUNIÓ RESTAURATIVES

REPARARReunions formals

GESTIÓ D'AULA I DE LES SITUACIONS

MANTENIRResolució de problemes, converses informals, grups petits, reunions grup classe

CERCLES

CONSTRUIRCercles proactius, aprenentatge cooperatiu, currículum, metodologies, pedagogia, entorn

COMUNICACIÓ NO VIOLENTA

VALORS I CREENCESEls i les altres com a persones amb qui ens relacionem, no com a objectes a controlar

cercle

• Ronda d’entrada: una ronda per obrir el cercle en què, per torns, es dona la paraula a tothom.
• Mescla: un joc per mesclar el grup.
• Activitat principal: una estona de feina més extensa, en parelles o grups, sobre el tema escollit.
• Reflexió: una ronda per reflexionar sobre el que s’ha après a l’activitat principal.
• Activitat energitzant: un joc físic o cooperatiu que impliqui moviment.
• Ronda de sortida: una ronda de sortida o tancament del cercle en què cadascú, per torns, comenta què li ha agradat més o què ha après de l’experiència de cercle viscuda.

Pràctiques restauratives a l'aula. L'enfocament restauratiu dia a dia. Belinda Hopkins, 2019

cercle

• Ronda d’entrada: una ronda per obrir el cercle en què, per torns, es dona la paraula a tothom.
• Mescla: un joc per mesclar el grup.
• Activitat principal: una estona de feina més extensa, en parelles o grups, sobre el tema escollit.
• Reflexió: una ronda per reflexionar sobre el que s’ha après a l’activitat principal.
• Activitat energitzant: un joc físic o cooperatiu que impliqui moviment.
• Ronda de sortida: una ronda de sortida o tancament del cercle en què cadascú, per torns, comenta què li ha agradat més o què ha après de l’experiència de cercle viscuda.

Pràctiques restauratives a l'aula. L'enfocament restauratiu dia a dia. Belinda Hopkins, 2019

comunicació no violenta (CNV)

1. És una actitud que implica la intenció de connectar amb nosaltres mateixos (autoempatia) i amb l'altre (empatia). Implica obertura cap a un mateix i cap a l'altre sense jutjar, vol tenir cura de la relació i establir un canal de comunicació obert i empàtic.
2. L’objectiu de la comunicació noviolenta no és canviar la conducta de les altres persones per aconseguir allò que volem, sinó establir relacions honestes i empàtiques, afavoridores de col·laboració necessària per poder mirar de satisfer les necessitats tots i totes. No volem ni guanyar ni dominar l'altre, ens hi volem relacionar.
3. Parteix de l'observació i el no judici, l'expressió de les emocions, la identificació de les necessitats i la generació d'estratègies per a donar-hi resposta.
4. Quan som capaços de posar nom a les nostres emocions, i fer-les visibles, acollir-les sense jutjar, aquestes disminueixen en intensitat. El reconeixement emocional genera connexió.
5. Les nostres conductes són estratègies per donar resposta a les necessitats insatisfetes.
6. Les necessitats no són negociables, les hem de poder cobrir. Per una mateixa necessitat poden haver-hi multiplicitat d'estratègies per donar-hi resposta.
7. Davant d'una petició, estem oberts a que l'altre ens respongui amb un "NO"

La revolució de la tendresa

Els 4 passos de la cNV

PRIMER PASEXPRESSAR EL QUE VEIEM O ESCOLTEM SENSE JUTJAR

Els 4 passos de la cNV

SEGON PASIDENTIFICAR I EXPRESSAR LES NOSTRES EMOCIONS

Els 4 passos de la cNV

M. B. Rosemberg les categoritza les necessitats en:

• Necessitats d’autonomia: escollir els propis somnis, objectius, valors, i els plans per a aconseguir aquests somnis.
• Necessitats de celebració: celebrar la vida i els somnis aconseguits, commemorar pèrdues de persones estimades i també de somnis no aconseguits.
• Necessitats espirituals: bellesa, harmonia, inspiració, ordre, pau.
• Necessitats d’integritat: autenticitat, autoestima, creativitat, sentit.
• Necessitats d’interdependència: acceptació, agraïment, amor, suport, calidesa, proximitat, comprensió, comunitat, confiança, consideració, contribució a l’enriquiment de la vida, empatia, seguretat, respecte, seguretat emocional,
• Necessitats de joc: diversió i riure.
• Necessitats físiques: aigua, aire, aliment, recer, contacte físic, descans, expressió sexual, moviment, exercici, protecció.

TERCER PAS EXPRESSAR LES NOSTRES NECESSITATS

Els 4 passos de la cNV

• Es formulen de manera positiva (en lloc de: no deixis això aquí, millor: podries deixar això a la teva taula?
• Són concretes i realitzables
• Tracten el moment present.
• Van dirigides a una persona en concret o a un grup en concret (Pol, podries ajudar-me a recollir la taula. A tot el grup o un conjunt de persones: podríeu ajudar-me a recollir l'aula?)
• Són negociables, les peticions no són exigències, davant d’una petició podem escoltar un “no” i considerar altres propostes.

QUART PASFER UNA PETICIÓ