La llum: Espai i volum
Llàmines
La llum: espai i volum
Tant la llum com les ombres que produeix són un element d'expressió molt valuós per a la creació d'ambients, espais i efectes especials, aconseguint transformar completament l'aparença de qualsevol escena.
La llum
1. TIPUS DE LLUM: Segons el seu origen, es distingeixen dos tipus de llum.
-La llum natural més important és la que prové del sol. Una de les característiques fonamentals de la llum solar és la seva fugacitat: la seva gamma de colors i d'intensitat varia constantment.
-La llum artificial prové de diferents fonts d'energia, que varien la seva intensitat i color depenent de la causa que les produeix. Així, per exemple, resulta diferent la llum que proporciona una bombeta incandescent o un llum halògena.
La llum
LA LLUM I LES CLAUS TONALS:
El nivell de claredat, contrast o foscor en una composició plàstica rep el nom de clau tonal. ★ Clau tonal alta: es produeix quan en una composició predominen els valors clars i blancs. Aquests nivells de brillantor produeixen un efecte visual delicat i suau.. ★ Clau tonal baixa: En aquest cas predominen els tons foscs i els negres, la sensació visual que ens produeix és de misteri, dramatisme o tristeza. ★ Clau tonal contrastada: es dóna quan l'escena està il·luminada per una llum forta i directa. Apareixen foscs profunds i clars molt marcats.
La llum
2. QUALITATS DE LA LLUM:
L’aparença de les formes i els colors depèn de la direcció, qualitat i intensitat de la llum.
Combinant aquestes tres variables és possible accentuar o suavitzar les textures [el relleu] de les superfícies i destacar o atenuar el volum. Direcció de la llum: La direcció es refereix a la situació de la font lluminosa respecte al motiu triat. Es fa servir una o una altra direcció depenent de la sensació que es vulgui transmetre: emoció, dramatisme, misteri, alegria, etc • Contrallum: La font lluminosa es col·loca darrere del motiu. aquesta classe d’il·luminació retalla el perfil de les formes fins convertir-les en siluetes molt contrastades i dures. Aquest ocultament del modelat sol produir sensació de misteri.
La llum
• Llum lateral: L’origen de la llum es troba a un costat de l’objecte. Destaca el relleu de les textures i el modelat del volum perquè les ombres intervenen mes. Depenent de la seua posició, es poden produir des de modelats suaus fins a forts contrastos.
• Llum cenital: Incideix perpendicularment i des de dalt, com la llum solar del migdia. L’ombra queda situada en les zones interiors dels objectes, i per això es produeix una sensació visual d’aplatament de les figures.
La llum
• Llum frontal: La font de llum es situa davant del motiu. Disminueix la sensació de volum i de profunditat perquè desapareix una gran part de les ombres. Aquesta posició de la font de llum sol suavitzar les formes i produir un efecte visual de lleugeresa.
La llum
3. REPRESENTACIÓ DEL VOLUM: EL CLAROBSCUR.
En un clarobscur es poden distingir quatre zones generals: zona de llum pròpia, de mitja llum, d'ombra pròpia i d'ombra projectada.
★ Zona de llum pròpia: rep els rajos de llum directament i presenta la màxima claredat. En ella, sol produir-se una breu nota d'alta llum o, si la superfície és satinada o brillant, un punt de brillantor.
★ Zona de mitja llum: rep llum, però de manera més obliqua o menys directa. És la zona de valor intermedi o mitja tinta.
★ Zona d'ombra pròpia: és la zona oposada a la direcció de la llum. És la més fosca però s'aclareix parcialment al rebre indirectament llum reflectida d'altres superfícies properes. Aquesta il·luminació difusa es diu llum reflectida en ombra, i gràcies a ella percebem la forma dels cossos en les seves zones de sombra. ★ Zona d'ombra projectada: és l'ombra que projecten uns cossos sobre uns altres. Les variacions de to que s'observen en una ombra, són les que la fan aparèixer tan transparent. Observa que els matisos van canviant contínuament amb els diferents graus de llum, i cada matís té la seva traducció en un grau determinat de gris. A les zones de màxima llum, els colors són més clars però menys saturats. La superfície que reflecteix llum a les zones d'ombra també reflecteix el seu color.
La llum
TÈCNIQUES PER A REPRESENTAR EL CLAROBSCUR:
El clarobscur es pot realitzar mitjançant diferents tècniques, tant en color com en blanc i negre.
1) L'ombrejat ratllat consisteix a anar valorant les zones de llum i d'ombra, superposant traços suaus de línies generalment obliqües i paral·leles o entrecreuades. Els materials més utilitzats són els llapis de grafit, de colors o sanguina. Observa com va sorgint el volum al intensificar l'ombrejat.
La llum
2) La tècnica de la taca consisteix a realitzar el clarobscur del model mitjançant taques i extensions de pintura (oli, aquarel·les, temperes, etc.) o de carbonet.
La llum
3) La grisalla és una tècnica que s'utilitza principalment per valorar els tons de llum i ombra sense la distracció del color. Una manera senzilla consisteix a ombrejar amb carbonet els tons foscos sobre un paper gris i aplicar les llums amb guixos o témperes blanques.
FONTS: -SM -apuntemareaverde -Slideshade -educaciónplástica.net -maribleduca blog -Molinari Pixel
Espai i volum: la llum
Activitats
Exercici 5: objectes en detall
5 sessions
Competències
Activitat:
L'observació d'un objecte des de molt a prop posa en moviment pensaments sobre com està fet, quines són les parts que el componen i quins són els mecanismes que mouen les parts. Però dibuixar un objecte en els seus detalls és un pas més cap al coneixement d'aqueix objecte , i les mans, ja saps, tenen una memòria potencial que ens permet “conéixer” aqueix objecte per sempre. Cada alumne es portarà de casa un objecte que vullga dibuixar i triarem quatre plans diferents. Recreant el Pop Art que tant hem treballat sombrejarem l'objecte i pintarem els fons de colors.
Exercici 6: L'ull és l'espill
4 sessions
click!
Competències
Activitat:
Sabies que els trets de la cara són els més expressious de tot el cos i que un m il·límetre d'alteració en les faccions canvia el gest i l'expressió de les emocions? Quan dibuixes un rostre, has de tindre en compte la forma de la cara, el tipus de cabell, les proporcions, els espais de separació entre els diversos elements. Has de saber dibuixar els detalls importants: els ulls, la boca, el nas, les orelles. La mirada és fonamental i, per tant, has d'aprendre a dibuixar els ulls (sense oblidar les celles) i representar les expressions que donen vida al rostre.
Per a dibuixar un ull, comena pel globus ocular i sobre traça la forma de l'ull. Després pinta detalls com ara la brillantor i les pestanyes. Acaba col·locant les celles. Si dibuixes els ulls, tin en compte la separació entre els dos.
Agafa una fotografia dels teus ulls o fes-te-la a classe i voràs com és més fàcil del que et penses! Podem ajudar-nos amb el vídeo.
Exercici 6: Paisatges d'ombres
7 sessions
Competències
Activitat: treball cooperatiu
Es coneix com a teatre d'ombres a un espectacle que consisteix en la creació d'uns certs efectes òptics. En aquest cas ens faran falta cartolines negres, fulls transparent de color i molta imaginació! Pensem enciutats emblemàtiques i per grups de tres recrearem els paisatges i edificis.
Extra 7: llum i volum
Activitat:
I aci vos presente un exercici bàsic de llum i volum per tal de fer l'activitat extra. Ombrejarem seguint la direcció de la llum per tal de traure totes les ombres, compte amb el punt de llum i la seua direcció, recorda que l'ombra va en sentit contrari a la llum!
CE1. Representar idees, sentiments i emocions en propostes creatives, seleccionant tècniques, materials i mitjans artístics adequats a la finalitat comunicativa.Cr 1.1. Seleccionar les tècniques i els materials més adequats a la finalitat comunicativa en els processos de creació artística utilitzant de manera deliberada les possibilitats expressives dels elements del llenguatge visual i audiovisual. Cr 1.2. Justificar l’adequació de les tècniques i els materials utilitzats al missatge que es desitja comunicar. Cr 1.3. Utilitzar diversitat de tècniques i materials, incloent-hi els mitjans digitals, en la representació d’idees, emocions i sentiments, prenent en consideració el criteri de sostenibilitat. Cr 1.4. Valorar la consecució dels processos de treball i la qualitat dels acabats com a part indispensable del procés de creació fomentant l’autoexigència i l’autocrítica. CE3. Emprendre processos de creació artística que promoguen la transversalitat de la cultura i les arts, la seua connexió amb multiplicitat de sabers i la seua relació amb els reptes del segle XXI.
Cr 3.1. Incorporar continguts propis de diferents disciplines en els processos de creació artística establint connexions entre multiplicitat de sabers.
Cr 3.2. Integrar temàtiques de rellevància social, personal i ètica en les creacions pròpies vinculant les pròpies produccions creatives amb els reptes del present.
Cr 3.3. Dissenyar cadascuna de les fases del procés creatiu de manera coherent a la seua intenció comunicativa, detectar les necessitats de l’entorn i optimitzar els recursos disponibles.
CE1. Representar idees, sentiments i emocions en propostes creatives, seleccionant tècniques, materials i mitjans artístics adequats a la finalitat comunicativa.Cr 1.1. Seleccionar les tècniques i els materials més adequats a la finalitat comunicativa en els processos de creació artística utilitzant de manera deliberada les possibilitats expressives dels elements del llenguatge visual i audiovisual. Cr 1.2. Justificar l’adequació de les tècniques i els materials utilitzats al missatge que es desitja comunicar. Cr 1.3. Utilitzar diversitat de tècniques i materials, incloent-hi els mitjans digitals, en la representació d’idees, emocions i sentiments, prenent en consideració el criteri de sostenibilitat. Cr 1.4. Valorar la consecució dels processos de treball i la qualitat dels acabats com a part indispensable del procés de creació fomentant l’autoexigència i l’autocrítica. CE3. Emprendre processos de creació artística que promoguen la transversalitat de la cultura i les arts, la seua connexió amb multiplicitat de sabers i la seua relació amb els reptes del segle XXI.
Cr 3.1. Incorporar continguts propis de diferents disciplines en els processos de creació artística establint connexions entre multiplicitat de sabers.
Cr 3.2. Integrar temàtiques de rellevància social, personal i ètica en les creacions pròpies vinculant les pròpies produccions creatives amb els reptes del present.
Cr 3.3. Dissenyar cadascuna de les fases del procés creatiu de manera coherent a la seua intenció comunicativa, detectar les necessitats de l’entorn i optimitzar els recursos disponibles.
CE1. Representar idees, sentiments i emocions en propostes creatives, seleccionant tècniques, materials i mitjans artístics adequats a la finalitat comunicativa.Cr 1.1. Seleccionar les tècniques i els materials més adequats a la finalitat comunicativa en els processos de creació artística utilitzant de manera deliberada les possibilitats expressives dels elements del llenguatge visual i audiovisual. Cr 1.2. Justificar l’adequació de les tècniques i els materials utilitzats al missatge que es desitja comunicar. Cr 1.3. Utilitzar diversitat de tècniques i materials, incloent-hi els mitjans digitals, en la representació d’idees, emocions i sentiments, prenent en consideració el criteri de sostenibilitat. Cr 1.4. Valorar la consecució dels processos de treball i la qualitat dels acabats com a part indispensable del procés de creació fomentant l’autoexigència i l’autocrítica. CE3. Emprendre processos de creació artística que promoguen la transversalitat de la cultura i les arts, la seua connexió amb multiplicitat de sabers i la seua relació amb els reptes del segle XXI.
Cr 3.1. Incorporar continguts propis de diferents disciplines en els processos de creació artística establint connexions entre multiplicitat de sabers.
Cr 3.2. Integrar temàtiques de rellevància social, personal i ètica en les creacions pròpies vinculant les pròpies produccions creatives amb els reptes del present.
Cr 3.3. Dissenyar cadascuna de les fases del procés creatiu de manera coherent a la seua intenció comunicativa, detectar les necessitats de l’entorn i optimitzar els recursos disponibles.
4 ESO 2-La llum
teresagimeno
Created on August 4, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Randomizer
View
Timer
View
Find the pair
View
Hangman Game
View
Dice
View
Scratch and Win Game
View
Create a Word Search
Explore all templates
Transcript
La llum: Espai i volum
Llàmines
La llum: espai i volum
Tant la llum com les ombres que produeix són un element d'expressió molt valuós per a la creació d'ambients, espais i efectes especials, aconseguint transformar completament l'aparença de qualsevol escena.
La llum
1. TIPUS DE LLUM: Segons el seu origen, es distingeixen dos tipus de llum. -La llum natural més important és la que prové del sol. Una de les característiques fonamentals de la llum solar és la seva fugacitat: la seva gamma de colors i d'intensitat varia constantment. -La llum artificial prové de diferents fonts d'energia, que varien la seva intensitat i color depenent de la causa que les produeix. Així, per exemple, resulta diferent la llum que proporciona una bombeta incandescent o un llum halògena.
La llum
LA LLUM I LES CLAUS TONALS: El nivell de claredat, contrast o foscor en una composició plàstica rep el nom de clau tonal. ★ Clau tonal alta: es produeix quan en una composició predominen els valors clars i blancs. Aquests nivells de brillantor produeixen un efecte visual delicat i suau.. ★ Clau tonal baixa: En aquest cas predominen els tons foscs i els negres, la sensació visual que ens produeix és de misteri, dramatisme o tristeza. ★ Clau tonal contrastada: es dóna quan l'escena està il·luminada per una llum forta i directa. Apareixen foscs profunds i clars molt marcats.
La llum
2. QUALITATS DE LA LLUM: L’aparença de les formes i els colors depèn de la direcció, qualitat i intensitat de la llum. Combinant aquestes tres variables és possible accentuar o suavitzar les textures [el relleu] de les superfícies i destacar o atenuar el volum. Direcció de la llum: La direcció es refereix a la situació de la font lluminosa respecte al motiu triat. Es fa servir una o una altra direcció depenent de la sensació que es vulgui transmetre: emoció, dramatisme, misteri, alegria, etc • Contrallum: La font lluminosa es col·loca darrere del motiu. aquesta classe d’il·luminació retalla el perfil de les formes fins convertir-les en siluetes molt contrastades i dures. Aquest ocultament del modelat sol produir sensació de misteri.
La llum
• Llum lateral: L’origen de la llum es troba a un costat de l’objecte. Destaca el relleu de les textures i el modelat del volum perquè les ombres intervenen mes. Depenent de la seua posició, es poden produir des de modelats suaus fins a forts contrastos. • Llum cenital: Incideix perpendicularment i des de dalt, com la llum solar del migdia. L’ombra queda situada en les zones interiors dels objectes, i per això es produeix una sensació visual d’aplatament de les figures.
La llum
• Llum frontal: La font de llum es situa davant del motiu. Disminueix la sensació de volum i de profunditat perquè desapareix una gran part de les ombres. Aquesta posició de la font de llum sol suavitzar les formes i produir un efecte visual de lleugeresa.
La llum
3. REPRESENTACIÓ DEL VOLUM: EL CLAROBSCUR. En un clarobscur es poden distingir quatre zones generals: zona de llum pròpia, de mitja llum, d'ombra pròpia i d'ombra projectada. ★ Zona de llum pròpia: rep els rajos de llum directament i presenta la màxima claredat. En ella, sol produir-se una breu nota d'alta llum o, si la superfície és satinada o brillant, un punt de brillantor. ★ Zona de mitja llum: rep llum, però de manera més obliqua o menys directa. És la zona de valor intermedi o mitja tinta. ★ Zona d'ombra pròpia: és la zona oposada a la direcció de la llum. És la més fosca però s'aclareix parcialment al rebre indirectament llum reflectida d'altres superfícies properes. Aquesta il·luminació difusa es diu llum reflectida en ombra, i gràcies a ella percebem la forma dels cossos en les seves zones de sombra. ★ Zona d'ombra projectada: és l'ombra que projecten uns cossos sobre uns altres. Les variacions de to que s'observen en una ombra, són les que la fan aparèixer tan transparent. Observa que els matisos van canviant contínuament amb els diferents graus de llum, i cada matís té la seva traducció en un grau determinat de gris. A les zones de màxima llum, els colors són més clars però menys saturats. La superfície que reflecteix llum a les zones d'ombra també reflecteix el seu color.
La llum
TÈCNIQUES PER A REPRESENTAR EL CLAROBSCUR: El clarobscur es pot realitzar mitjançant diferents tècniques, tant en color com en blanc i negre. 1) L'ombrejat ratllat consisteix a anar valorant les zones de llum i d'ombra, superposant traços suaus de línies generalment obliqües i paral·leles o entrecreuades. Els materials més utilitzats són els llapis de grafit, de colors o sanguina. Observa com va sorgint el volum al intensificar l'ombrejat.
La llum
2) La tècnica de la taca consisteix a realitzar el clarobscur del model mitjançant taques i extensions de pintura (oli, aquarel·les, temperes, etc.) o de carbonet.
La llum
3) La grisalla és una tècnica que s'utilitza principalment per valorar els tons de llum i ombra sense la distracció del color. Una manera senzilla consisteix a ombrejar amb carbonet els tons foscos sobre un paper gris i aplicar les llums amb guixos o témperes blanques.
FONTS: -SM -apuntemareaverde -Slideshade -educaciónplástica.net -maribleduca blog -Molinari Pixel
Espai i volum: la llum
Activitats
Exercici 5: objectes en detall
5 sessions
Competències
Activitat:
L'observació d'un objecte des de molt a prop posa en moviment pensaments sobre com està fet, quines són les parts que el componen i quins són els mecanismes que mouen les parts. Però dibuixar un objecte en els seus detalls és un pas més cap al coneixement d'aqueix objecte , i les mans, ja saps, tenen una memòria potencial que ens permet “conéixer” aqueix objecte per sempre. Cada alumne es portarà de casa un objecte que vullga dibuixar i triarem quatre plans diferents. Recreant el Pop Art que tant hem treballat sombrejarem l'objecte i pintarem els fons de colors.
Exercici 6: L'ull és l'espill
4 sessions
click!
Competències
Activitat:
Sabies que els trets de la cara són els més expressious de tot el cos i que un m il·límetre d'alteració en les faccions canvia el gest i l'expressió de les emocions? Quan dibuixes un rostre, has de tindre en compte la forma de la cara, el tipus de cabell, les proporcions, els espais de separació entre els diversos elements. Has de saber dibuixar els detalls importants: els ulls, la boca, el nas, les orelles. La mirada és fonamental i, per tant, has d'aprendre a dibuixar els ulls (sense oblidar les celles) i representar les expressions que donen vida al rostre. Per a dibuixar un ull, comena pel globus ocular i sobre traça la forma de l'ull. Després pinta detalls com ara la brillantor i les pestanyes. Acaba col·locant les celles. Si dibuixes els ulls, tin en compte la separació entre els dos. Agafa una fotografia dels teus ulls o fes-te-la a classe i voràs com és més fàcil del que et penses! Podem ajudar-nos amb el vídeo.
Exercici 6: Paisatges d'ombres
7 sessions
Competències
Activitat: treball cooperatiu
Es coneix com a teatre d'ombres a un espectacle que consisteix en la creació d'uns certs efectes òptics. En aquest cas ens faran falta cartolines negres, fulls transparent de color i molta imaginació! Pensem enciutats emblemàtiques i per grups de tres recrearem els paisatges i edificis.
Extra 7: llum i volum
Activitat:
I aci vos presente un exercici bàsic de llum i volum per tal de fer l'activitat extra. Ombrejarem seguint la direcció de la llum per tal de traure totes les ombres, compte amb el punt de llum i la seua direcció, recorda que l'ombra va en sentit contrari a la llum!
CE1. Representar idees, sentiments i emocions en propostes creatives, seleccionant tècniques, materials i mitjans artístics adequats a la finalitat comunicativa.Cr 1.1. Seleccionar les tècniques i els materials més adequats a la finalitat comunicativa en els processos de creació artística utilitzant de manera deliberada les possibilitats expressives dels elements del llenguatge visual i audiovisual. Cr 1.2. Justificar l’adequació de les tècniques i els materials utilitzats al missatge que es desitja comunicar. Cr 1.3. Utilitzar diversitat de tècniques i materials, incloent-hi els mitjans digitals, en la representació d’idees, emocions i sentiments, prenent en consideració el criteri de sostenibilitat. Cr 1.4. Valorar la consecució dels processos de treball i la qualitat dels acabats com a part indispensable del procés de creació fomentant l’autoexigència i l’autocrítica. CE3. Emprendre processos de creació artística que promoguen la transversalitat de la cultura i les arts, la seua connexió amb multiplicitat de sabers i la seua relació amb els reptes del segle XXI. Cr 3.1. Incorporar continguts propis de diferents disciplines en els processos de creació artística establint connexions entre multiplicitat de sabers. Cr 3.2. Integrar temàtiques de rellevància social, personal i ètica en les creacions pròpies vinculant les pròpies produccions creatives amb els reptes del present. Cr 3.3. Dissenyar cadascuna de les fases del procés creatiu de manera coherent a la seua intenció comunicativa, detectar les necessitats de l’entorn i optimitzar els recursos disponibles.
CE1. Representar idees, sentiments i emocions en propostes creatives, seleccionant tècniques, materials i mitjans artístics adequats a la finalitat comunicativa.Cr 1.1. Seleccionar les tècniques i els materials més adequats a la finalitat comunicativa en els processos de creació artística utilitzant de manera deliberada les possibilitats expressives dels elements del llenguatge visual i audiovisual. Cr 1.2. Justificar l’adequació de les tècniques i els materials utilitzats al missatge que es desitja comunicar. Cr 1.3. Utilitzar diversitat de tècniques i materials, incloent-hi els mitjans digitals, en la representació d’idees, emocions i sentiments, prenent en consideració el criteri de sostenibilitat. Cr 1.4. Valorar la consecució dels processos de treball i la qualitat dels acabats com a part indispensable del procés de creació fomentant l’autoexigència i l’autocrítica. CE3. Emprendre processos de creació artística que promoguen la transversalitat de la cultura i les arts, la seua connexió amb multiplicitat de sabers i la seua relació amb els reptes del segle XXI. Cr 3.1. Incorporar continguts propis de diferents disciplines en els processos de creació artística establint connexions entre multiplicitat de sabers. Cr 3.2. Integrar temàtiques de rellevància social, personal i ètica en les creacions pròpies vinculant les pròpies produccions creatives amb els reptes del present. Cr 3.3. Dissenyar cadascuna de les fases del procés creatiu de manera coherent a la seua intenció comunicativa, detectar les necessitats de l’entorn i optimitzar els recursos disponibles.
CE1. Representar idees, sentiments i emocions en propostes creatives, seleccionant tècniques, materials i mitjans artístics adequats a la finalitat comunicativa.Cr 1.1. Seleccionar les tècniques i els materials més adequats a la finalitat comunicativa en els processos de creació artística utilitzant de manera deliberada les possibilitats expressives dels elements del llenguatge visual i audiovisual. Cr 1.2. Justificar l’adequació de les tècniques i els materials utilitzats al missatge que es desitja comunicar. Cr 1.3. Utilitzar diversitat de tècniques i materials, incloent-hi els mitjans digitals, en la representació d’idees, emocions i sentiments, prenent en consideració el criteri de sostenibilitat. Cr 1.4. Valorar la consecució dels processos de treball i la qualitat dels acabats com a part indispensable del procés de creació fomentant l’autoexigència i l’autocrítica. CE3. Emprendre processos de creació artística que promoguen la transversalitat de la cultura i les arts, la seua connexió amb multiplicitat de sabers i la seua relació amb els reptes del segle XXI. Cr 3.1. Incorporar continguts propis de diferents disciplines en els processos de creació artística establint connexions entre multiplicitat de sabers. Cr 3.2. Integrar temàtiques de rellevància social, personal i ètica en les creacions pròpies vinculant les pròpies produccions creatives amb els reptes del present. Cr 3.3. Dissenyar cadascuna de les fases del procés creatiu de manera coherent a la seua intenció comunicativa, detectar les necessitats de l’entorn i optimitzar els recursos disponibles.