Modernisme, noucentisme i avantguardes

Modernismenoucentisme avantguardes

El Modernisme

Què és el modernisme?

El modernisme és un moviment intel·lectual i cultural que té lloc a Europa a finals del segle XIX i principis del XX (1892-1911) i que està marcat pel qüestionament dels valors de la societat burgesa. A França, aquest moviment fou conegut amb el nom d'Art Nouveau; a Anglaterra, com a Modern Style. QUÈ PRETÉN? La valoració de l'art i la consideració social de la figura de l'artista. Els modernistes aspiraven a dur l'art a tots els aspectes de la vida. Els modernistes, a més, aspiraven a transformar la literatura catalana en una literatura moderna i europea. Voluntat de trascendir l'abast de la Renaixença i obrir-se a les darreres tendències artítiques europees. QUI HO DU A TERME? Un grup de joves intel·lectuals procedents de la burgesia industrial i comercial.

• L'art per l'art: l'artista havia de deslliurar-se del treball productiu. Art com a professió. L'ideal de l'art per l'art és una mostra del rebuig del valors burgesos. Recerca de la bellesa com a finalitat en si mateixa entesa com una resposta al mercantilisme i al sentit pràctic propi de la mentalitat burgesa.

• La bohèmia: el rebuig al món burgés es tradueix en el sorgiment d'un nou tipus social: el bohemi, caracteritzat pel menyspreu cap a la mediocritat, la vulgaritat o el conformisme de la societat de l'època. Dedicació a una vida artística. Bohèmia daurada i bohèmia negra.

Caracterís tiques

• L'artista és un geni: només l'artista és capaç de traduir en obra d'art una sensibilitat que el fa especial i únic. Rebuig a la raó i la ciència com a instruments vàlids de coneixement. Només la subjectivitat i la irracionalitat permeten a l'ésser humà apropar-se a la trascendència. La intuïció substitueix la raó com a font de coneixement.

• Europeisme: contactes i intercanvis entre autors de diferents països.

• Individu vs. societat: incomprensió i aïllament. Prima l'individualisme danvant de la col·lectivitat (societat).

Caracterís tiques

Característiques - disciplines artístiques

• Predomini de la corba sobre la recta.

• Riquesa i detallisme de la decoració.

• Gust per l'asimetria.

• Dinamisme de les formes.

• Presència de la natura i d'al·lusions als sentits.

TENDÈNCIES

El gran tema del Modernisme literari és:

L'enfrontament de l'individu amb la societat, bé perquè aquesta no comprén el seu interés estètic, bé perquè no accepta les seues propostes de regeneració i canvi.

AUTORS DESTACATS

Característiques - POESIA

• Diversitat de estètiques. Ús d'estils literaris molt diversos. Renovació del llenguatge poètic: reiteració de símbols, ús d'un lèxic inusual i exquisit, abundància de referències sensorials, recerca de musicalitat en els versos.

• Utilitza la vivència personal com a punt de partida.

• Espontaneisme. Naturalitat com a valor poètic. Creença en una harmonia universal que només el poeta és capaç de percebre i reflectir.

• Exaltació de la individualitat: l'autèntic creador no s'ha de supeditar a les convencions imposades, sinó que ha d'alliberar el sentiment personal i deixar-se guiar per la intuïció i els valors populars i col·lectius.

• Barcelona, 1860-1911.

• Família burgesa benestant. Estudià Dret.

• Es dedicà a escriure i a fer de periodista (L'Avenç i Diario de Barcelona).

• Autor dels assajos "Elogi de la paraula" i "Elogi de la poesia", on deixà constància de la seua concepció estètica. Textos programàtics.

• Defensa de la teoria de la "paraula viva":

• Actitud vitalista basada en l'expressió senzilla i individual de les pròpies emocions i vivències interiors.

• Temes extrets de la tradició: el paisatge, la natura, el folklore... per transmetre exaltació i vitalisme.

• Importància de la inspiració i la espontaneïtat en el procés de creació artística: mètrica lliure.

Joan maragall

"Paraules que duen un cant a les entranyes, perquè naixen de la palpitació rítmica de l'univers. Sols el poble innocent pot dir-les, i els poetes redir-les amb innocència més intensa i major cant, amb llum més reveladora, perquè el poeta és l'home més innocent i més savi de la terra". "La paraula com a font d'energia, de transformació, de comunicació, de vivència realment intensa. La paraula viva, despullada de retòrica, despullada de barroquisme, despullada d'anècdota ... la paraula directa". "Els poetes tenen una gran capacitat de meravellar-se i de retornar als mots la plena intensitat de sentit; per això han d'expressar l'emoció estètica sense el filtre de l'elaboració racional, com si fos dictada per la veu interior que experimenta el sentiment".

Joan maragall

Característiques - narrativa

• Es tracta el tema de la relació entre l'individu i la societat. Conflicte i incomprensió. L'individu, amb ideals, és incomprés i rebutjat per una societat endarrerida que no accepta els canvis.

• La natura pren un caràcter tràgic: apareix com una força destructora que oprimeix l'individu.

• Els habitants del món rural són presentats com éssers primitius que s'aferren a la tradició. Els modernistes consideraven que el món de la pagesia dificultava la modernització de la societat.

• 1869-1966

• Nom real: Cateria Albert.

• Procedeix d'una família benestant.

• Novel·les d'ambientació rural on l'individu entra en conflicte amb la societat.

• Solitud: drama rural. Mila, una jove guapa i bonica, es casa amb un home rural. Ingènua, va a la muntanya esperant trobar una vida feliç i tranquil·la, però es troba amb un home ignorant incapaç d'estimar-la. Desamor i violència. Drama rural.

víctor català

• 1861-1931

• Procedeix d'una família de la burgesia catalana.

• Fou pintor, dibuixant, dramaturg, novel·lista... Visqué a París llargues temporades.

• L'auca del senyor Esteve: reflecteix la vida quotidiana i la trajectòria econòmica d'una família burgesa de Barcelona propietària d'una botiga de vetesifils. El fill vol ser artista i els pares s'hi oposen (conflicte entre l'artista i la societat, entre un jove amb aspiracions artístiques i son pare, que vol que continue el negoci familiar). Es veuen reflectits els valors de l'època.

santiago rusiñol

• 1897-1941

• Procedeix d'una família de propietaris rurals.

• Fou novel·lista, dramaturg i periodista.

• Conrea la novel·la decadentista, amb personatges que presenten conflictes interns terribles, temptats per la sensualitat.

• Josafat: relació amorosa entre el campaner de la ciutat de Girona, Josafat, i una prostituta, Fineta. Josafa presenta una constitució quasi bestial. Mite de la bella i la bèstia. Contradicció entre la religió i l'atracció sexual.

Prudenci bertrana

• 1882-1956

• Dramaturg

• Aigües encantades: obra teatral on es reflecteix perfectament el conflicte entre l'individu que vol transformar la societat i el rebuig amb què aquesta li respon.

L'autor reflecteix la lluita de la llibertat individual davant la massa, i l'esforç per desfer-se dels lligams atàvics en què està atrapada i que la mantenen unida a la tradició. Dicotomia entre els ideals moderns i la tradició, entre la ignorància i l'estudi, entre la fe i la ciència, entre el camp –endarrerit aleshores– i la ciutat. La massa, dominada per la superstició, pretén frenar els intents individuals d'uns personatges que busquen el progrés científic, social i espiritual.

joan puig i ferreter

El noucentisme

Què és el noucentisme?

Moviment polític, cultural i ideològic de les primeres dècades del segle XX. S'inicia el 1906 amb la publicació de:

• La nacionalitat catalana, d'Enric Prat de la Riba - assaig polític.
• Glosari, d'Eugeni d'Ors - columna periodística a través de la qual es transmet la doctrina noucentista.
• Els fruits saborosos, de Josep Carner - poemari que reflecteix els ideals ètics i estètics del noucentisme

I coincideix amb:

• La creació de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
• La celebració del I Congrés de la Llengua Catalana.

SIGNIFICAT DE LA PARAULA "NOUCENTISME" (inventada per Eugeni d'Ors):

• allò que és propi del nou-cents, el segle que començava.
• allò que és oposat a vell, novetat

El noucentisme recull: - d'una banda, les aspiracions de la burgesia catalana. El noucentisme crea un discurs ideològic i literari que reflecteix i legitima les aspiracions econòmiques i socials de la burgesia. - d'altra banda, les pretencions de renovació del país a través del paper dels intel·lectuals. Tot i que el noucentisme naix del modernisme, és cert que pretén superar aquest moviment. La idea recurrent del modernisme era l'oposició entre l'intel·lectual (incomprés) i la societat. Per contra, el noucentisme va promoure l'aliança entre l'intel·lectual i les classes dominants. QUE PRETÈN? Transformar la societat catalana, però no es consideren artistes incompresos i rebels sinó intel·lectuals que treballaran en col·laboració amb la burgesia i les institucions. La voluntat de transformar la societat catalana passava per fer política i tindre poder. La cultura, l'educació i el civisme s'havien d'estendre a totes les classes socials. L'ordre, la cultura i la perfecció formal eren part de la seua aspiració.

• Obertura al món exterior: davavant de l'extrem del subjectivisme i individualisme modernista, els autors noucentistes obrin la mirada al món exterior.
• Transformació del país en una societat culta i moderna: davant del lament estèril dels modernistes, es planteja la necessitat d'actuar amb uns principis de racionalitat i eficàcia que permeten la modernització del país. Catalunya urbana sobre la rural. La ciutat i la societat industrial com a motor de canvi social. La cultura s'ha d'impulsar per tal de construir la Catalunya ideal. Davant del caciquisme, una nova organització política; davant del clericalisme, educació i societat laica. El futur es deposita en la ciència, escoles i bilioteques.

característiques

• Participació dels intel·lectuals en la vida pública: els noucentistes responen a la figura de l'intel·lectual entesa com una veu crítica que contribueix a crear opinió mitjançant els seus articles de premsa. Quasi tots participaran en la vida política. L'artista deixa de ser un geni individualista i es converteix en un servidor de la col·lectivitat.

• Institucionalització de la vida cultural. Creació d'institucions polítiques i culturals pròpies per tal de vertebrar la cultura: Mancomunitat de CatalunyaInstitut d'Estudis Catalans (IEC). Es promou la normativització del català per tal d'assegurar-ne l'ús en tots els àmbits (Pompeu Fabra i I Congrés de la Llengua Catalana)

característiques

• Classicisme i mediterraneïtat: es busca la serenitat, l'harmonia i la proporció. L'estètica es basa en les formes clàssiques, i el paisatge mediterrani es converteix en un símbol de la identitat catalana.

• Ordre i seny: es valora la sensatesa, l'equilibri i el rigor, en oposició a l'exaltació nacional i vitalista del Modernisme.

• Ús de la literatura per a vehicular les idees del noucentisme: ordre, equilibri, raó, seny, esforç, natura controlada i idees conservadores.

característiques

NOucentisme i literatura

Els gèneres literaris majoritaris durant l'etapa noucentisfa foren la poesia i l'assaig. Als noucenstistes no els interessava contar com era la societat (novel·la), sinó crear una imatge intel·lectual de com hauria de ser eixa societat idealment: - POESIA: els permet expressar en clau simbòlica les característiques d'aquesta societat ideal. - ASSAIG: els servia per a promoure la reflexió en el lector al voltant de les idees bàsiques que inspiraven la seua proposta cultural i política. És el canal idoni per a reflexionar sobre la vida política i el seu ideari.

Característiques - poesia

• Rebuig de l'espontaneïtat.

• Llengua literària precisa i rica.

• Recerca de la perfecció formal.

• Model dels clàssics.

• Natura domesticada i no salvatge.

• Món idealitzat.

• Dona: objecte d'adoració.

• Temes: el pas del temps, l'amor...

AUTORS DESTACATS

• Barcelona, 1881-1954

• Pseudònim: Xènius.

• Autor d'assajos i de novel·les com La ben plantada o Gualba, la de les mil veus.

• Se'l considera el gran teòric del noucentisme - Glosari, columna d'opinió a La Veu de Catalunya, des d'on exposada l'ideal estètic noucentista: essència mediterrània i clàssica, ambició cívica i europeista. Les glosses són assajos breus sobre aspectes diversos.

• Reivindica allò clàssic davant d'allò barroc. El classicisme s'oposa a la informitat, a la irracionalitat o a l'efusió sentimetal.

eugeni d'ors

• Barcelona, 1884-1970)

• El gran poeta del noucentisme.

• Participà en el projecte cultural ideat per Prat de la Riba i va ingressar al cos de diplomàtics de la República.

• Exili a Mèxic i a Brussel·les.

• Els fruits saborosos: poemari on s'inclou una reflexió sobre les tres grans etapes de la vida: la infantesa (alegria), la maduresa (acceptació de la realitat) i la vellesa (permanència i record).

josep carner

• Barcelona, 1893-1959.

• Casat amb la poeta Clementina Arderiu.

• Traductor, expert en grec i llatí, filòleg humanista, poliglot i erudit.

• Poeta simbolista. Poètica culta, exigent, de lectura no immediata.

• Obra: Primer llibre d'Estances, Elegies de Bierville.

• Va adoptar formes de la poesia japonesa com el haiku.

carles riba

• Barcelona, 1889-1976.

• Apassionada per la lectura i la literatura.

• Poeta.

• Obra: Cançons i elegies.

• Obra estretament vinculada a la seua experiència vital.

• Temes: l'amor, la mort, la fe, el dolor i la condició de la dona.

• El seu referent literari fou Josep Carner.

clementina arderiu

les avantguardes

Què són les avantguardes?

Conjunt de moviments artístics i literaris que van sorgir a Europa durant el primer terç del segle XX amb l'objectiu de trencar amb la tradició cultural burgesa i experimentar amb noves formes d'expressió representatives de la modernitat. L'avantguarda europea posa de manifest la crisi de les arts i de la literatura occidentals al començament del segle XX. CRONOLOGIA:

• Inici: voltants de 1905
• Màxima intensitat: 1916-1925
• Declivi i desaparició: 1930-1940

CONTEXT: CRISI ESPIRITUAL, SOCIAL, ECONÒMICA I POLÍTICA. Descontent generalitzat.

• Primera Guerra Mundial
• Crisi econonòmica de 1929
• Naixement de les ideologies totalitàries: feixistes i estalinistes.
• Revolucions obreres

• Rebuig de la tradició cultural burgesa. Preten qüestionar l'ordre establert.

• Destrucció de l'art tradicional. Defensa de la modernitat i el cosmopolitisme. Subversió de les convencions. Les avantguades trenquen amb la tradició artística occidental que considerava l'art com a mímesi o imitació de la realitat. S'intenta crear una realitat plàstica o verbal no imitativa, autònoma, diferent de la realitat.

• Recerca de noves formes expressives. Confien en la intuïció de l'artista i en la llibertat creadora. Irracionalisme. Suposen una nova reacció davant del fracàs de la raó i la ciència. Art marcadament irracional, la manifestació més extrema de les quals serà l'escriptura automàtica del surrealisme.

Caracterís tiques

• Plantejaments innovadors. Investigació en el camp de la retòrica i de les formes literàries, plàstiques i musicals.

• Inconformisme social. Aspiren a ser agitardors i trencadors.

• Incorporació de la tècnica, de la modernitat i de la màquina a la creació artística.

• Vocació minoritària. La inexistència de vincles reconeguts entre l'obra artística i qualsevol referent real dona lloc a un hermetisme insalvable per al públic burgés, a qui es pretén escandalitzar. L'art d'avantguarda es dirigeix, per tant, a un destinatari iniciat, que és capaç de descobrir el sentit ocult.

Caracterís tiques

Quatre tendències, cadascuna amb el seu impulsor, el seu manifest i el seu grup de seguidors:

1. Cubisme
2. Futurisme
3. Dadaisme
4. Surrealisme

Cacterístiques:

• Rebuig de la tradició estètica i de la cultura oficial. Artista vs. tradició acadèmica.
• Moviments caòtics i destructius.
• Els principis que els regeixen es declaren a través de manifestos.
• S'extingeixen amb rapidesa (poca capacitat d'incidència social - incomprensió)

els ismes

cubisme

Principals referents:

• Pablo Picasso, en pintura.
• Apollinaire, en literatura - creador del cal·ligrama: consisteix a disposar el text d'acord amb formes geomètriques i metafòriques que donen una gran importància a la tipografia com a matèria primera de la representació gràfica del llenguatge.

• París, 1907 - Les senyoretes del carrer d'Avinyó (P. Picasso)

• Rebuig de la còpia exacta de la realitat. Tranformació de la realitat en formes geomètriques que revelen l'estructura formal.

futurisme

El futurisme i la poesia:La creació poètica s'havia d'alliberar de la tradició i ser creada a partir de les paraules en llibertat (no responen a regles gramaticals sinó a impulsos creadors).Destrucció de la tipografia convencional, de la sintaxi i de la puntuació. Ús de símbols gràfics i espais en blanc. Alternança de vers i prosa. Adequació visual del poema a la seua temàtica

• París, 1910
• Teòric: Filippo Tommaso Marinetti.
• Atac frontal al passat (rebuig de la tradició).
• Defensa valors com el progrés, la tecnologia, la velocitat o la innovació propis del nou segle que començava.
• Fascinació per l'aviació, l'automobilisme i per la guerra.

dadaisme

• Suïssa, 1915.
• Representant: Tristan Tzara.
• La paraula "Dada" no té cap significat, és una paraula inventada. Imita el balbuceig d'un nadó i suggereix la tornada a un estat d'innocència originària, alié a la lògica.
• Isme més trencador i agosarat.

El dadaisme proposava despullar les convencions de manera radical, per mitjà de la transgressió en tots els àmbits, artístics i literaris. L'humor, l'absurd i la voluntat trencadora són els trets més definitoris d'aquest moviment. Temptativa de demolició de la cultura burgesa a través de la burla, la provocació i l'absurd.

surrealisme

El surrealisme proposava l'alliberament integral de l'esperit, que pretén trencar els lligams de la moral i de la raó. Davant del conservadorisme moral, l'amour fou. Davant de la rao, la intuïció, la imaginació, els somnis, l'atzar o la poesia com a instruments de coneixement.Referents: André Breton, Paul Éluard, Louis Aragon, Salvador Dalí, Luis Buñuel, Joan Miró.

• París, 1924
• Teòric: André Breton.
• Defensa l'existència d'una realitat amagada (surreal, pròxima al subconscient descrit per Sigmund Freud), que només pot ser revelada a través de l'escriptura automàtica.
• Escriptura automàtica - pràctica irreflexiva, pròpia del somni, incontrolable per la nostra voluntat conscient.

En la literatura catalana no es va produir cap moviment d'avantguarda consistent i amb un abast comparable al que s'esdevenia a França o Itàlia. - Quan s'iniciaren els moviments d'avantguarda ací hi dominava l'estètica noucentista fortament arrelada a les capes burgeses i polítiques. - Els escriptors defensors de la innovació, l'experimentació i altres pràctiques avantguardistes no presentaven excessives contradiccions respecte a l'ordre burgés de la literatura oficial. - Grups poc cohesionats. Les iniciatives més interessants sorgiren d'un sol individu.

Les avant guardeS a casa nostra

Així i tot, Barcelona es va convertir en un punt neuràlgic de l'art europeu, on es reunien nombrosos artistes internacionals, cosa que va permetre que les avantguardes deixaren sentir la seua influència. Encara que no s'articular cap moviment avantguardista ple, sí que hi hagué molts autors que van practicar tècniques avantguardistes i foren considerats com transgressors i agosarats.

Les avant guardeS a casa nostra

AUTORS DESTACATS

• Barcelona, 1894-1924

• Família humil - formació precària.

• Accés a la cultura de manera autodidacta: anarquisme i individualisme exacerbats.

• Prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social. Publicà també diferents manifestos.

• Poètica influenciada pel futurisme de Marinetti i els cal·ligrames d'Apollinaire.

• Obra: L'irradiador del port i les gavines, Poemes en ondes hertzianes, Poema de la rosa als llavis (síntesi entre els elements avantguardistes i la tradició de la poesia popular)

• Morí molt jove de turberculosi.

joan salvat-papasseit

• Palma de Mallorca, 1913-1938.

• Fill d'una família d'extracció modesta - accés a una educació formal.

• Mor jove de turberculosi.

• Autor d'una obra breu, però densa.

• Poesia moderna, avantguardista, surrealista.

• Obra: Nou Poemes, Quadern de sonets, Imitació del foc.

bartomeu rosselló-pòrcel

• Sarrià, 1893-1987

• Escriu poemes amb una forma clàssica (sonet), però amb una expressió insòlita.

• No és un poeta surrealista (va estar en contacte amb Dalí i Joan Miró), però sí que empra les eines que li ofereix aquest moviment per a les seues investigacions poètiques. Elements onírics, relacionats amb el somni.

• Obra: Sol i de dol; Les irreals omegues.

j.v. foix

• València, 1893-1955

• Exercí de mestre a Benassal.

• Un dels autors més sensibles a la modernització cultural del moment.

• Defensor de la possibilitat d'incorporar l'avantguarda a la nostra literatura.

• Ell, de fet, emprà molts recursos en la seua obra poètica seguin el model de Salvat-Papasseit.

• Poemaris emblemàtics i representatius d'aquesta voluntat de renovació poètica: Vermell en to major; Rosa del vents; i El bes als llavis.

CARLES SALVADOR

TÈCNIQUES DE LES AVANTGUARDES

• Espais en blanc: espais sense res a l'interior del vers per introduir silencis.

• Supressió dels signes de puntuació: consisteix a eliminar els punts, les comes, etc. per tal de crear estranyesa.

• Paraules en llibertat: paraules en posicions inusuals (inclinades, verticals...) sense formar cap oració, però relacionades semànticament entre si.

• El collage: consisteix a posar en el text elements que semblen enganxats: paraules en una altra llengua, icones, dibuixos, diferents lletres d'impremta, etc.

• El cal·ligrama: és un poema on la disposició tipogràfica de les lletres expressa el seu tema.

• Trencament del vers: el vers queda dividit en dues parts i s'escriu en dues línies diferents.

Literatura dels anys 20 i 30

CRISI DEL NOUCENTISME

Noucentisme: 1906-1923. El 1923 s'instaura la dictadura de Primo de Rivera que suposarà el desmantellament de bona part de la infraestructura cultural noucentista. Tot i això, ja s'havia establert una xarxa de lectors, autors i editorials prou sòlida que es va mantindre. El noucentisme perd la seua cohesió i el seu model estètic es transforma i diversifica. S'incorporen al panorama literari nous escriptors amb inquietuds i opcions estètiques diferents, com el poeta Carles Riba, Josep Pla o Josep M. de Sagarra.

DEBAT SOBRE LA NOVEL·LA

Els noucentistes havien deixat de banda la novel·la, però, durant estes dues décades es produeix un debat sobre la conveniència o no de promoure-la. Finalment, la resposta és favorable a la represa d'aquest gènere, que es consolida gràcies a l'impuls que li dona la creació de premis específics i l'espai que li dediquen algunes editorials dins de les seues col·leccions. Durant aquests anys, la classe de novel·la predominant és la novel·la psicològica, caracteritzada per l'interés sobre la personalitat i els estats d'ànim dels protagonistes, més que per les accions o el desenvolupament de la trama. Exemples: Valentina, de Carles Soldevila; Aloma, de Mercè Rodoreda; Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor.

Des del punt de vista tècnic, en aquestes novel·les s'intenta oferir la perspectiva del o de la protagonista per mitjà de diverses estratègies, que van des de l'ús de la primera persona fins al monòleg interior, una tècnica que permet reproduir el pensament del personatge. Influència de dos grans escriptors que van obrir vies d'experimentació narrativa a voltant d'questes tècniques psicològiques amb dues obres:

• A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust
• Ulisses, de James Joyce.

GRÀCIES

mj.barberatorner@edu.gva.es