L'adequació

Les propietats textuals:L'ADEQUACIÓ

1. DEFINICIÓ

Índex

7. VARIACIÓ LINGÜÍSTICA

1. DEFINICIÓ

7. 1. Registre (variants funcionals)

2. CANAL

7. 2. Dialectes (variants geogràfiques)

3. TEMA

7. 3. Variants socials

4. TIPOLOGIA TEXTUAL I FINALITAT

8. LES VEUS DEL DISCURS

5. GÈNERE TEXTUAL

6. ÀMBIT D'ÚS

l'adequació és la propietat textual que es relaciona amb els elements de la comunicació: emissor, receptor, codi, canal, missatge i context.

Quan hem d'analitzar l'adequació d'un discurs (oral o escrit) hem de tindre en compte els següents factors:

• CANAL
• TEMA
• TIPOLOGIA TEXTUAL I FINALITAT
• ÀMBIT D'ÚS
• GÈNERE TEXTUAL
• VARIACIÓ LINGÜÍSTICA
• LES VEUS DEL DISCURS

L’adequació és la propietat mitjançant la qual un text s’adapta al context comunicatiu en què se situa.

-El context comunicatiu és: la situació real en què es troben l'emissor i el receptor. (Per exemple: en una classe, en un programa de ràdio, etc.)

2. CANAL

El canal és el que fem servir per transmetre un missatge, la ‘’manera’’ en què el fem arribar al nostre receptor.

-Hi ha dos tipus de canal:1. ORAL 2. ESCRIT

CANAL ESCRIT

CANAL ORAL

• Normalment es fa entre dues o més persones.
• Sol ser improvisat.
• Apareix llenguatge no verbal.
• L'emissor i el receptor compateixen el mateix context (o situació comunicativa).
• Normalment, no es conserva per a sempre. Sols dura el temps de la conversa.

• Sol ser individual.
• El text està planificat.
• No sol apareixen llenguatge no verbal.
• L'emissor i el receptor no comparteixen el mateix context, perquè no estan junts en el mateix moment.
• El text perdura en el temps.

3. TEMA

Hem de comprovar si el tema està adequat a la situació comunicativa. Sempre hem d'enunciar-lo amb un SN breu.

Exemple: En una classe de Valencià parlem sobre química quàntica (?) No té sentit.

4. TIPOLOGIA TEXTUAL I FINALITAT

PERIODÍSTICS = narrar uns fets reals, actuals i rellevants

Hi ha diferents tipus de textos segons la seua finalitat:

EXPOSITIUS = explicar amb dades objevtives un tema.

ARGUMENTATIUS = opinar i convéncer sobre algun tema concret.

DESCRIPTIUS = descriure llocs, persones, objectes, etc.

NARRATIUS = contar uns fets que passen en un temps i un lloc.

PREDICTIUS = contar fets que passaran en el futur

INSTRUCTIUS: donar unes ordres o passos a seguir per a fer alguna cosa.

CONVERSACIONALS= establir comunicació amb les persones

PUBLICITARIS= promocionar productes o idees per a les persones

NARRATIUS

- Temps verbals: passat- Verbs d'acció - Inclouen: diàlegs i descripcions - Connectors temporals - Narrador - Personatges

CARACTERÍSTIQUES LINGÜÍSTIQUES:

DESCRIPTIUS

- Temps verbals: present i imperfet. - Verbs: copulatius - Adjectius - Comparacions, símils. - Objectiu (científic) o subjectiu (literari) - Connectors de lloc (dalt, baix...)

PERIODIÍSTICS

- Narratiu: notícia, crònica i reportatge. - Conversacional: entrevista. - Argumentatiu: editorial, articles d’opinió, crítiques (de cinema, teatre, música). - Predictiu : horòscop, meteorologia.

PREDICTIUS

EXPOSITIUS

- Temps verbals: present d'indicatiu- Objectivitat - Ús de la 3a persona. - Connectors d'ordre - Subordinades de relatiu - Adjectius neutres (no valoratius)

- Temps verbals: futur, condicional- Adverbis i locucions de probabilitat- Oracions condicionals (ncxe): si... - de + infinitiu - Ús del mode: subjuntiu

INSTRUCTIUS

ARGUMENTATIUS

- Temps verbals: imperatiu- Objectivitat - Esquematisme - ús de la 2a persona. - Adverbis i locucions de manera: -ment. - Subordinades de finalitat.

- Ús de la 1a pers. del sg. o del pl. - Subjectivitat - Connectors d'oposició: però, sinó, tanmateix... - Recursos retòrics - Connectors de causa i de conseqüència

CONVERSACIONALS

- Són del canal oral. - Temps verbal: present d'indicatiu- Diàlegs.

PUBLICITARIS

- Són cartells publicitaris- Ús de la 2a persona del sg. - Recursos retòrics

5. GÈNERE TEXTUAL

ACTIVITAT

Cada tipologia textual va unida a diversos gèneres textuals. Busqueu la informació en l'enllaç i empleneu la taula:

6. ÀMBIT D'ÚS

En sociolingüística, s'anomena àmbit d'ús al conjunt d'actes comunicatius que requereixen l'ús d'una determinada llengua, i que mantenen una similitud entre ells quant al context social o sistema comunicatiu en què es realitzen

ADMINISTRATIU= propi de les institucions públiques

TIPUS D'ÀMBIT D'ÚS:

LITERARI= predomina la funció estètica.

ACADÈMIC= propi de les institucions educatives i de la investigació

PUBLICITARI= predomina la funció poètica, per a fer bonic el misatge i vendre el producte.

PERIODÍSTIC= propi dels mitjans de comunicació

COL·LOQUIAL= propi de les converses informals.

ACTIVITAT

Classifiqueu les tipologies i els seus gèneres segons a l'àmbit d'ús que pertanyen:

7. VARIACIÓ LINGÜÍSTICA

Dins l'adequació hem d'analitzar les diferents variants lingüístiques que pot haver-hi en una situació comunicativa. N'hem de tindre en compte 3: el registre, el dialecte i la variant social.

7.1. Registre(variants funcionals)

FORMAL

INFORMAL

De més a menys formal tenim: 1. Culte o literari: són els textos literaris (novel·la, teatre, poesia). Estan molt elaborats amb un predomini de la funció estètica. 2. Cientificotècnic: són revistes i manuals de temes científics. Lèxic especialitzat i objectiu. 3. Estàndard: és el propi dels mitjans de comunicació, l'ensenyament, l'administració...És el neutre (ni molt formal ni molt col·loquial.

De menys a més informal tenim: 1. Col·loquial: propi de les converses amb amics i familiars. Ple de barbarismes, plaraules massa genèriques (cosa, això, etc.). Sense tindre en compte la normativa. 2. Vulgar: propi de les classes socials marginals, sense cap estudi de la llengua. Insults, paraules tabú, etc.

VS

7.2. Dialectes(Variants geogràfiques)

Els dialectes del català són les diferents variants que presenta la llengua en els territoris de parla catalana. Per això també s’anomenen variants geogràfiques.

En el domini lingüístic del català cal distingir-hi dos grans blocs dialectals: el català oriental i el català occidental, i sis dialectes, a més de diversos subdialectes i parlars de transició.

Veure pàgina del llibre: 83

DIFERÈNCIES BÀSIQUES ENTRE ELS DOS BLOCS DIALECTALS

ELS 6 DIALECTES DEL CATALÀ I ELS SEUS SUBDIALECTES:

Veure pàgina del llibre: 83

REFLEXIÓ SOBRE ELS DIALECTES DEL CATALÀ

En aquest vídeo s'expliquen els prejudicis que pot haver-hi amb el tema dels dialectes del català.

recapitulació sobre els dialectes del català

Aquest vídeo fa un repàs sobre els dialectes del català i resol dubtes i confusions habituals.

7.3. Variants socials

Reflecteix els usos de la llengua que fan els diferents grups socials d’una comunitat lingüística.

* Relació llengua / societat: estudis de sociolingüística * Factors que estudiem: edat, sexe, hàbitat, professió, nivell d’instrucció. * Exemples de dialectes socials: bleda (nasalització, absència d’obertes i sonores), pijo, macarra... * Argot: varietat especial segons l’exercici d’una professió o activitat laboral. S’ha traslladat també, sobretot el lèxic, a grups socials marginals (estudiants, metges, advocats, informàtics...). Influència d’altres llengües. * L’argot no és el mateix que la terminologia específica d’una disciplina científica

RECAPITULACIÓ: LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA

Aquest vídeo resumeix els 4 tipus de variació (o variants) que pot tindre una llengua, i concretament, com és en el cas del català.

8. LES VEUS DEL DISCURS

És el conjunt de veus que participen en l'elaboració de qualsevol situació comunicativa.

Per a descobrir aquest conjunt de veus convé que distingim entre la realitat externa al text i la realitat discursiva.

REALITAT EXTERNA (REAL)

REALITAT DISCURSIVA (FICCIÓ)

1.El locutor, és a dir, la veu que condueix el text. Es tracta del narrador en els textos narratius, de la veu en primera persona dels textos subjectius (argumentatius) i en tercera persona o primera del plural, en els textos objectius, propis de l'àmbit acadèmic.2. L'al·locutari, quan el locutor s'adreça directament al receptor i li parla de tu, de vosté o de vós. Pot aparéixer o no. 3. L'enunciador o enunciadors, són els personatges diferents del locutor que prenen veu pròpia en el text.

1. L'autor/-a real del text: és la persona real que ha escrit el text (l'emissor). 2. El lector/-a real que llig el text (el receptor) 3. L'autor model o la imatge que cada lector es fa de l'autor real, a partir de la lectura del text. 4. El lector model, és a dir, el tipus de lector a qui va adreçat el text i en qui pensa l'autor quan el construeix.

VS

La polifonia es manifesta mitjançant diversos procediments:1. El discurs reportat 2. La intertextualitat

INTERTEXTUALITAT

EL DISCURS REPORTAT

• Estil directe: la veu de l'enunciador apareix reproduïda literalment en el text mitjançant signes gràfics (cometes o guions) i verbs de dicció: dir, explicar, preguntar...
• Estil indirecte: la veu de l'enunciador apareix dins del discurs del locutor. Per exemple: Va exclamar que no hi renunciaria.
• Estil indirecte lliure: la veu de l'enunciador apareix dins del discurs del locutor, que li cedeix la paraula indirectament sense cap marca gràfica ni cap verb de dicció. Per exemple: Volia que els quedara ben clar: no hi renunciaria de cap manera.
• Monòleg interior: el locutor reprodueix el seu pensament.

Fa referència a la incorporació de textos d'altres autors. És un recurs molt habitual en els textos formals, sobretot de l'àmbit acadèmic, però també es produeix a escala informal quan reproduïm una citació, un refrany, una cançó...

RECAPITULACIÓ: Les veus del discurs

Aquest vídeo resumeix com heu de respondre la pregunta de les veus del discurs a les PAU.

ANEM A PELS COMENTARIS DE TEXT!

Lorem ipsum dolor

Consectetur adipiscing elit

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt.

• Lorem ipsum dolor sit amet.
• Consectetur adipiscing elit.
• Sed do eiusmod tempor incididunt ut.
• Labore et dolore magna aliqua.

Lorem ipsum dolor sit